Pàgina:Escorihuela Col·lecció de col·loquis valencians Segon quart.djvu/46

Fitxer:Rule Segment - Rectangle - 30px.svgFitxer:Rule Segment - Rectangle - 30px.svgFitxer:Rule Segment - Rectangle - 30px.svgFitxer:Rule Segment - Rectangle - 30px.svgFitxer:Rule Segment - Rectangle - 30px.svgFitxer:Rule Segment - Rectangle - 30px.svgFitxer:Rule Segment - Rectangle - 30px.svg

Coloqui

Del que volien reclutar.

Ya em tens asi desgreñat, asi em tens com un avogue, en moviment tot lo cos, les potensies en desorde, el enteniment volat, pero la raó conforme: jo enque encara que durisia (ò pàparo, que ens confonen els pixavins Valensians allá en ses idees tontes, traentnos noms à grapats, en lloc defernos grans honres, sols per traurels la inmuncicia, y el fanc, que guant plou se afonden) con todo tinc el discurs clar, rutilant, vinse sombres; y pues asi the he encontrat, de este cel que eres el norte de estos luceros estél, sent pasmo de tot el órbe, que me atengues te suplique no fent cas que els demès ronquen; que encara que atribulat, en concert en tu raone, y de esta suerte comienso cortés como corresponde. Rosa de Mach olorosa, mes brillant que les aurores que els matins mes clars del añ