Pàgina:Qui tinga cucs que pele fulla (1855).djvu/7: diferència entre les revisions

De Viquitexts
m -
 
Cos de la pàgina (per ser replicat):Cos de la pàgina (per ser replicat):
Línia 11: Línia 11:
{{TD6|Mart.|{{gap|3em}}¿Vól cansalá?}}
{{TD6|Mart.|{{gap|3em}}¿Vól cansalá?}}
{{TD6|Bart.|{{gap|1em}}Si no hay otra cosa....}}
{{TD6|Bart.|{{gap|1em}}Si no hay otra cosa....}}
{{TD6|Marta.|{{gap|3em}}Anòus....<br/>figues... panses... mèl... codoña...<br/>nesples.... pensil...|amplada=50%}}{{Nota dreta|{{small|Bartolomé rueda la cabeza, y al oir ''¡carabasa!'' se entra con Marta en la cocina apresuradamente.}}}}
{{TD6|Marta.|{{gap|3em}}Anòus....<br/>figues... panses... mèl... codoña...<br/>nesples.... pensil...}}{{Nota dreta|{{small|Bartolomé rueda la cabeza, y al oir ''¡carabasa!'' se entra con Marta en la cocina apresuradamente.}}}}
{{TD6|Salv.|{{gap|3em}}¡Carabasa!...<br/>¡Vaya! que este hòme té trasa<br/>de molt repòca vergoña!....<br/>¿Qui es eixe que no el conéc?|amplada=50%}}
{{TD6|Salv.|{{gap|3em}}¡Carabasa!...<br/>¡Vaya! que este hòme té trasa<br/>de molt repòca vergoña!....<br/>¿Qui es eixe que no el conéc?}}
{{TD6|Tomás.|{{gap|1em}} Un criát que mos envia<br/>l'ascribent d'aquell gran pléc<br/>que et vách llechir l'atre dia.<br/>El cual m' endòsa una carto,<br/>}}
{{TD6|Tomás.|{{gap|1em}} Un criát que mos envia<br/>l'ascribent d'aquell gran pléc<br/>que et vách llechir l'atre dia.<br/>El cual m' endòsa una carto,<br/>}}

Revisió de 12:54, 11 gen 2021

Aquesta pàgina ha estat revisada.
CUADRO PRIMERO.

El Só Tomás, Bartolomé, Salvadora y Marta. El primer apareix en una carta en la má.
Tomás.  Está bien, Bartolomé:
puedes decirle á Don Diego
que soy un pobre labriego,
como él sabe y tu també.
Pero yo m'enteraré
con la detención precisa;
c'asó no es cosa de risa,
cuando en estas poblaciones
el que está ya sin calzones
quiere guardar la camisa.
Bartolomé.  Es decir, que por ahora
no me contesta usted nada.
Tomás.  La respuesta bien pensada
vale mas que... ¡Salvadora!
veches lo que li farás
pera almuerso.... (ap:) á este avechucho.
Bart.  Mil gracias, señor Tomás...
El jamón me gusta mucho. (A Salvadora.)
Salv.  ¿Sí? pos mire, no nihá.
Marta, fesli un parell d'ous.
Bart.  Huevos, nó...
Mart.  ¿Vól cansalá?
Bart.  Si no hay otra cosa....
Marta.  Anòus....
figues... panses... mèl... codoña...
nesples.... pensil...

Bartolomé rueda la cabeza, y al oir ¡carabasa! se entra con Marta en la cocina apresuradamente.

Salv.  ¡Carabasa!...
¡Vaya! que este hòme té trasa
de molt repòca vergoña!....
¿Qui es eixe que no el conéc?
Tomás.   Un criát que mos envia
l'ascribent d'aquell gran pléc
que et vách llechir l'atre dia.
El cual m' endòsa una carto,