Vés al contingut

Himnes homèrics (Joan Maragall; 2a edició)/XXXII. A Selena

De Viquitexts
Sou a «XXXII. A Selena»
Himnes Homèrics
Homer
(traduït per Joan Maragall i Gorina)
(1915)

XXXII.

A Selena

Parleu de la bella Selena, la d'ales obertes, oh Muses,
filles de Zeus el Croni, veu-dolces i de tant bon cant:
la resplendor de son cap en el cel, inonda la terra;
lluu sa corona en els aires obscurs, i ho fa lluïr tot.
Escampa sos raigs a l'eixir son bell cos de banyar-se
adins l'Oceà, revestida llavors la divina Selena
de vesta lluenta, i enjonca els cavalls resplendents i cap-drets,
i els mou fortament endavant, esteses les crins, tant formoses
a l'hora del vespre, del mes en la bella meitat: sa rodona
està en plenitud, i esclaten sos raigs en el cel poderosos,
i als homes senyalen presagis molt grans. El Croni, una volta,
amb ella va unir-se d'amor en son tàlem; i, plena restant,
infantava la verge Pandea, tant bella entre'ls déus immortals.
Salut, sobirana Selena, la blanca de braços, benèfica,
de trenes formoses! Havent per tu començat, cantaré
els mig-deus celebrats pels aedes, de veus tant amables,
que són de les Muses servents.