Jochs Florals de Barcelona en 1864/Memoria del Sr. Secretari, don Dámaso Calvet
Número 3.
MEMORIA DEL Sr. SECRETARI,
D. DÁMASSO CALVET.
Esta es la sola diada del any en que per benvolensa del Excel-lentíssím Ajuntament d' esta ciutat, entusiasta de las patrias tradicions, s' obren de bat á bat las portas del jardí de Clemencia Isaura.
Cent teulats de variadas flors, per diferentas mans cultivadas, vos demostrarán lo que aumenta cada jorn lo nombre dels jardiners. Passejar podéu per sos frescos y ombrívols caminals vostra imaginació, gayas ninetas, seguras de trobar en algun roser flors que us robaren sens adonárvosen las purpurinas ayguas de vostras galtas, y que 's badaren, tal volta al calor de vostras miradas, inestruncables manantials de inspiració.
Devallar podéu á arrossegarhi vostres mantells, gegantescas ombras dels héroes de nostra historia, que com las palmeras á la ruentor dels deserts saulons del África, vos espigareu al calor de las batallas, fóreu lo recés del poble que us veya créixer cada jorn, y guardáreu vostres fruyts per las vinentas centurias. Devallar podéu á ascoltarne los cants que despertaren vostras glorias.
Y també tú Verge de Sion, que ab lo cálzer en la má, la vena als ulls, tintada de lliri ta modesta vestidura, presentas als esprits creyents y fervorosos l' arbre del Gólgota pera dirnos, com lo colom del Arca, que hi ha una terra mes enllá dels horisonts que limitan nostras débils miradas; devallar pots en ton carro de núvols pera acullir los accents de las inspiradas liras, que fèu brunzir lo batament de tas alas.
Y veniu també vosaltres, los custodis narradors de las llegendas, los sacerdots del art, que habitau com los Drúidas en la sagrada selva, los mes bons cultivadors de la poesía, á recullir las flors d' or y d' argent, en recompensa de las que fèu llevar lo foch de vostre ingeni.
Veniu, los que en esta poética festa, en est torneig lliterari, isquéreu á bornar ab llansas mes ertas y ab mes resplendents armaduras. Veniu á rébrer lo premi que us entrega Barcelona, esta ciutat tan poch compresa, hont hi tenen lo palau y hi viuhen en tranquil maridatge lo Pare de las nou Germanas y la Deesa de las arts y de las ciencias.
Veniu á demostrar que granaren las flors que tots los anys repartim en esta festivitat. Las llavors son abundantas, y á doll pera anayguarlas ens ofereix sas cristallinas limfas Helicona. De la terra en que se planten dependeix qu' arriben á badarse ó á ponzellar. Aquells que tenintla de bona qualitat no han sigut tardans en conruarla, han tingut cullita de violas y englantinas. Es ver que no han llevat totas, pero moltas que no han donat flors han donat fullatge ab que marcar los caminals del jardí. Jorn vindrá en que podréu ferne un pomet si no vos estan plegats de brassos, encantats y contents devant la verdor de llurs fullas.
Desgraciadament nostre sol es aspre, y era quasi erm ab lo temps que havia estat sens cultiu. Fem, donchs, com en esta temporada los vinyaters: majenquem y remajenquem la terra, y no desmayem jamay, qu'ells culliren una anyada de rochs ans de cullirne una de vi.
Bona ha sigut la nostra: no 'ns podem queixar. Un cove de flors ens portaren: mes, sapiau que costa molt de fer un bell ram que agrade á tots! Los que se 'l guaytan de lluny solen fixarse en las flors mes ufanosas y en los colors mes llampants: nosaltres, que habem tingut de examinarlas d' una en una, nos havem guiat per la flayre en lo que han sabut apreciarho nostres sentits.
Quina fòra nostra alegría, si tots los cultivadors de la Gaya Ciencia imitassen al jardiner Sr. Martí que, al regalar tots los anys lo premi d' honor y cortesía, la flor que 'ns porta es d' aquellas que la planta no 'n fa mes qu' una; pero quínas flors! Recordem, recordem sempre á la lleona de la faula, de la que se 'n burlava la guinéu, perque essent la reyna dels animals, no tenia mes qu' un fill quan ella ne tenia tans.—Es cert (l' hi respongué) que no 'n tinch mes que un, pero aquest es un lleó!
Mès retirant lo mirall en que us presentava en imatges las flors de la poesía, desferém la toya, y las aniré mostrant una per una.
premi de la Flor natural.
S' ha donat á la composició que porta per lema: Tiende sobre la pradera—el verde manto de la esperanza, y Esperança per títol, per la valentía de son poétich pensament y lo acertat de la execució.
Lo primer accessit s' ha adjudicat á la poesía que tè per lema: Nearque: Où pensez-vous aller?—Polyeucte: Au temple où l'on m'appelle (Corneille), y per títol: Lo pas d' Aquerusia; composició molt apreciable com atrevida imitació de escola, notable per la armonía de la versificació, encara que algun tant deslluhida per certs defectes de llenguatge.
S' ha donat lo segon accessit á la sentida poesía que tè per lema: Qui no es trist de mos dictats no cur, y per títol: Descort, la qual ha merescut apreci del Consistori per sa profunda concepció filosófica.
premi de la Englantina d'or.
Lo Consistori hauria desitjat donar est premi á un romans rigorosament histórich millor que á un romans llegendari; mès trobant lo major mérit poétich entre las composicions presentadas en la que tè per títol: Lo Castell de Mataplana, que per altra part no 's pot considerar fora de las condicions del programa, se li ha adjudicat la flor; dita poesía revela en son autor un coneixement especial de nostre romancer y molt acert en imitarlo. Son lema es lo següent: Adeu vila de Tolosa—no t' hagués conegut may.
Lo primer accessit lo ha merescut la poesía que du per lema: Semper sed, y per títol: Las cinch diadas del amor. Sa execució vigorosa , rica y característica, l' han feta mereixedora de molt particular estima de part del Consistori.
Lo segon accessit s' ha donat á la que porta per títol: Fe y honor ó La mort de en Pere 'l Católich, y per lema: E' l' escridá:—Eu so 'l reis.-Mas no i es entendutz é fo si malament é nafrats é ferutz; composició que fòra molt apreciable, y sens dupte hauria ocupat millor lloch, si 'l vigor del sentiment poétich hagués correspost als coneixements histórichs que revela lo autor.
premi de la Viola d'or y d'argent.
S' ha adjudicat á la poesía que du per lema: Aigla capdal, volant pus altament, etc., y tè per títol: Amargor de la vida; notable per la fluidesa y dolsura del sèu llenguatge, nutrit de imatges brillants.
Lo primer accessit lo ha obtingut la poesía Aubada, que du per lema: Lux ecce surgit aurea, y lo segon la poesía Goitx, enviada ab est lema: El aire se serena—y viste de hermosura y luz no usada; composicions en que brilla la delicada espressió del sentiment religiós.
premi estraordinari Gessamí d'argent.
A la valenta y dramática alegoría La torre del Misteri, enviada ab lo lema: La mort est le prix de toute vérité (Lamartine), notable per lo acert ab que lo autor ha sabut donar una forma poética á la idea filosófica.
Lo primer accessit s' ha donat á la poesía Aïs, que, escrita en llenguatge provensal modern, no era la verdadera interpretació del aculliment que donávam en lo cartell als dialectes del Mitjorn de Fransa; mès, regonegut son valor poétich, harem volgut donari cabuda á est premi, ja que com á estraordinari s' adjudicava, com una mostra de deferencia als trobadors provensals y perque servís de un nou llas de amistat.
Del segon accessit havem judicat digna la poesía Lo sach dels gemechs, enviada ab lo lema DIX, en la que brilla notablement la part descriptiva, y la recansa de nostras passadas glorias.
altre premi estraordinari Pensament.
Creguent mereixedora d' una flor la composició titulada ¡Poblet! enviada ab lo lema: Polve d' eroi sarà la polve tua, havem donat est altre premi á est cant ple d' entusiasme, dedicat á aquell artístich monument que ab sas mateixas ruinas honra nostra cara patria.
premi del ateneo catalá Medalla d'or.
S' ha adjudicat á la llegenda de carácter tradicional, L' áliga, l'òs y la formiga, enviada ab aquest lema: Dalt dels Pirineus n' hi ha memoria, per las bonas qualitats que la adornan, y especialment per la propietat del llenguatge y la riquesa de fraseología catalana.
accessit Medalla d'argent.
Lo accessit de Medalla d' argent á la llegenda histórica-tradidonal, Ramon Berenguer y Berenguer Ramon, enviada ab est lema: Ubi est Abel frater tuus, per sa claretat d' estil y la bona esposició del fet histórich y tradicionalment considerat.
Aquí acabaria nostra memoria si no deguessem fer especial menció de algunas noticias sobre 'l Consolat de Mar, que 'ns ha enviat lo Secretari del arxiu de Caller, en Cerdenya, D. Ignasi Pillito, qual treball, per lo motiu de venir firmat, no pot entrar en concurs, y 'l Consistori ha acordat remétrerlo á la Real Academia de Bonas Lletras de esta ciutat.