L'Heroe - Primer acte
L'acció passa en un poble i a l'entrada d'una casa de gent treballadora. A primer terme, dos telers de mà, un a cada banda de sala. Una porta a la dreta i una a l'esquerra que donen a les habitacions. Al fons, la porta d'entrar, i al costat una gran vidriera, veient-se'l carrer per darrera dels vidres. Ambent de treball. Peces començades, devanadores, troques, llençadores, tot ple de polsina de cotó i pàtina obrera.
ESCENA I
(A l'aixecar-se'l teló, l'Anton estarà texint al teler de la dreta, am la Ramona fent mitja al costat. L'Andreuet teixirà al teler de l'esquerra, , am la Carme i la Mercè a la vora copdellant troques am dues devanadores. Durarà una estona que no se sentirà més que'l tric-trac de les llençadores, el voltar dels rodets i el giravolt de les troques. Després la Carme i la Mercè cantaran a mitja veu una cançó, riuran i voltaran més depressa.)
Anton
Aixís m'agrada, que canteu.
Carme
De tant fer rodar la roda també roda'l cap, com si valsessiu; i us dóna una mena d'alegria...
Anton
Es que no hi ha res que alegri tant com el treballar, quan hi ha feina. Jo, ja veieu que sóc vell, fa quaranta anys que estic en aquest teler. Doncs, com més va, us ho jur!, am més dalit el faig moure. Ramona
Perquè hi portes voluntat.
Anton
No he de portar-n'hi, si m'ha criat, si m'ha donat pera viure, pera viure a tots, a tu, als bordegassos i als que vinguin? Ell sempre està a punt de guanyar-lo, el nostre pa de cada dia. Que passo una trifulca? Catatric-catatrec!: fòra la pena! Que estic content? Doncs, catatrec-catatric! Ell m'acompanya com si fos una guitarra; i sempre, catatric!, llençadora amunt, i
catatrec!, llençadora avall, un gaudeix i es guanya la vida.
Carme
Ja es ben cert que'l treball acompanya molt; però també'l braç s'adorm de fer anar la roda.
Anton
Doncs, desperteu-lo, que avui es dissabte i havem d'entregar les peces. Mercè
I aviat, nostramo, que havem de rebre'l
vostre hereu del servici. Tot el poble hi anirà.
Anton
Doncs nosaltres el rebrem aquí. Un no pot fer sempre'l cor fort, i les llagrimes no s'han
de treure al carrer.
Mercè
¿Com dieu que'n diuen de lo que l'han fet allà baix a les Falipines?
Anton
Què sé jo! Estic que'n diuen hèrue.
Andreuet
¿I per això han posat tantes banderes i han hagut de guarnir tanta sortija? Carme
Es que es molt!
Mercè
I tant!
Carme
Més que capità!
Mercè
I molt més! De capitans diu que'n fan a
mils de milers, i d'això de heroes no més que quínze o vint a cada guerra.
Carme
Quina sort haveu tingut! (A la Mercè.) I an el teu home no van fer-lo heroe?
Mercè
An el meu home no més van donar-li una cosa. Carme
Què?
Mercè
Les febres.
Ramona
No devia tenir persones.
Mercè
Ni persones, ni salut, ni humor! Ja l'has vist que m'ha tornat repatriat.
Carme
Què vol dir repatriat?
Mercè
No ho sé, però jo crec que vol dir soldat que no té remei. Carme
Encara com vas casar-t'hi, estant-ne, de repatriat...
Mercè
El coneixia de noi, sempre haviem
treballat aquí, l'hi havia promès, i també vaig volguer ser valenta. També les dònes ho som d'això que han fet al noi gran.
Carme
Que no l'estimes?
Mercè
No'n parlem. Vaja, Anton, que ja se us ha acabat el treballar, havent donat aquest empleio a l'hereu.
Andreuet
Aquest empleio no té paga. Mercè
No ha de tenir-ne! Figura-t si'n tindrà quan n'hi ha tants que'l sol·liciten.
Anton
Jo no sé si'n té o no'n té. Lo que sé del cert es que mai s'ha recordat dels seus pares.
Ramona
Prou, que se'n deu haver recordat!
Anton
Doncs no's coneix. Si havem sabut d'ell ha hagut de ser per lo que diu que conten els diaris del seus fets i de les seves valenties.
Mercè
I no esteu content de saber-les? Que m'agraden els homes braus! Carme
No veieu que amb el carrec no deu tenir
temps d'escriure?
Anton
I quan no'l tenia, el carrec? I quan no ho era d'hèrue, que per ventura escrivia?
Ramona
Va escriure dugues vegades.
Anton
Et dic que no sé què me'n pensi. No sé per què'l tenir tractament li ha fet perdre l'escriure.
Ramona
Sempre't queixes. Que no era un bon noi? Que no era un bon treballador, el fill meu?
Anton
No dic el contrari. No havia faltat mai a l'obligació, i era obedient, i... Ramona
I les mans que tenia!
Anton
Conformes.
Ramona
I que no's malgastava ni un centim.
Anton
Era honrat, ja ho sé...
Carme
I guapo.
Anton
Tenia totes les prendes; però torno a dir que, d'ençà que té aquest ofici de brau, am grau de valent reconegut pel govern, el noi no es el noi d'abans. Ramona
Ja saps què diu don Tomas: que a la
guerra'l soldat no's pot distreure per res. Sempre ha d'estar fixo a la feina.
Anton
Però, a quina feina?
Ramona
Ai, ai! Què sé jo! A la seva. A la que's presenti.
Anton
Però, tanta gent té de matar? Tants estragos ha de fer, que no pugui deixar ni un trist moment la baioneta pera pensar en nosaltres i en el teler, que l'espera?
Ramona
Calla, rondinaire! Anton
No podia enviar alguna cosa pera ajudar a pagar la quinta al seu germà?
Andreuet
Es que jo... també hi vui anar, a la guerra.
Carme
Tu?
Andreuet
També ho vui ser, d'heroe.
Mercè (rient)
Ja, ja, ja! Tu també? (A la Carme.) Mira, tu: aquest vol ser heroe. Què hi dius?
Carme
Pobre d'ell! Que't penses que es teixir, el ser-ho? Andreuet
Jo vui provar-ho.
Mercè
No't provarà!
Anton
Calla, beneit! Ja'n tenim prou amb un a
casa.
Andreuet (a la Carme)
A tu t'agraden els valents!
Carme
A mi? Com ho saps?
Andreuet
Perquè't brillen els ulls quan ne parlen, i et tornes roja, i fas rodar el torn am més dalit. Carme
Deixa-ho córrer! (La Mercè i la Carme riuen.)
Andreuet
Que us rieu de mi?
Mercè
Ramona, el vostre noi vol ser guerrero, pobret! Vigileu-lo, que no faci trencadissa!
Andreuet
Aneu rient, que pot-ser no riureu sempre.
(Entra en Joan amb un cove al cap.)
Carme
Mira, Mercè: aquí'l tens, el teu repatriat.
Mercè
I tant repatriat com està! Aviat no serà un home!
ESCENA II
Carme
Vès, Joan: l'Andreuet voldria anar a Falipines. Què hi dius?
(En Joan deixa'l cove, cançat, i respira am dificultat.)
Joan
Què hi dic? Que no passi ansia, que ja l'hi faran anar a les males.
Ramona
Es que té un reconet pera pagar.
Anton
Suats d'aquests telers. Joan
Doncs que pagui o que deserti!
Andreuet
Es que jo també vui ser brau...
Joan
Bon ofici, pel que hi senti vocació.
Andreuet
Com l'hereu!
Joan
Bon profit.
Carme
Que no has vist com s'ha fet home, Joan?
Joan
I tant home! Mercè
Tu haguessis pujat tant!
Joan
Ja us he dit que ell i jo no anavem pel mateix camí. Ell anava allí on volia, i jo... allí on me duien. Jo era dels que sitiaven els pobles, i ell dels que assaltaven les cases. A mi'm deien: «Fes sentinella. No't moguis, no't moguis fins que't corquis, fins que l'humitat t'estobi'ls òssos, fins que caiguis, fins que la febre't faci petar de dents». Jo era dels que vigilava... i no
sé lo que vigilava: l'enemic... lo que'n deien l'enemic. I quan estava cançat, l'enemic, quan estava mort com jo, fred com jo i febrós com jo, allavors me deien: «Pudreix-te!» I entraven els homes frescos, els del noi, i recullien les engrunes, i amb el foc de les ruïnes encenien el cigarro.
Ramona
Però'l noi no ho era d'aquests. Joan
Jo no dic que ho fos: jo dic que hi anava.
Ramona
I tu l'havies vist amb ells?
Joan
Dos o tres cops, el vaig veure.
Ramona
I aon? Mai ho has contat!
Joan
Perquè no era hora de contar-ho. Un cop va ser que venien de cremar un poblet, un poblet de palla, que havia cremat molt bé, molt rebé; un pilot de cendra. Portaven molts presoners, magres com nosaltres repatriats, i, ja prou grocs que són de mena, ho eren més de malaltia, i anaven am més pell que roba: nus. El noi no hi anava de nu: el noi portava un gran farcell enfilat a la baioneta, i no era pas buid el farcell, sabeu? Era ple de roba d'indi.
Ramona
La mudada!
Joan
I tant! Un altre dia'l vaig veure a l'hospital. Jo feia cinc mesos que hi era.
Anton
Ferit?
Joan
Cah! No tenia tanta sort, jo. Malalt! No
més que malalt! Cinc mesos d'un mal que'n deien anemia; sense metge, sense llit...
Ramona
I pot-ser sense gana... Joan
Això mellor, perquè tampoc hi havia prou
menjar. Cinc mesos de batre-m...
Anton
Boi malalt?
Joan
... am la mort, Anton, am la mort! Cinc mesos sense noticies de casa, sense un consol, sense un amic; no més sabent... que perdiem, no més que veient arribar ferits, que no feien pas el posat d'haver guanyat cap batalla... Va entrar el vostre noi, i, francament... ploro pensant-hi... el cor me va saltar d'esperança. Érem amics, erem veins, haviem treballat sempre junts. «Ara n'arriba un dels teus, un del teu poble! —jo'm deia.— Ara podras revifar-te». Però, cah! Venia ferit d'un braç, però alegre, cridant, despertant els altres malalts...
Carme
Quina alegria! I què va dir-te? Joan
Maleit-siga jo! Poca cosa. No tenia temps de dir-me res. Portava pressa, portava companys que'l seguien, i portava tres medalles. Van embenar-lo i va sortir.
Anton
Sense dir-te res?
Joan
Sí: dient-me que dugués pressa a curar-me.
Anton
I res més?
Joan
I encara. Després vaig saber que no sé què havia fet, alguna gran cosa, i el vaig veure a l'embarcar-me. Repartien creus. Els soldats estaven formats vora'l mar, i més enllà se veien els barcos. Anton
Els nostres?
Joan
Els altres. En donaven moltes, de creus. Medalles d'això, medalles d'allò; d'aquest sant, de l'altre; del merit de guerra, del merit de pau, de tota mena de merits. Tots ne teniem prou, de merit! Un general anava recorrent les files, crec vigilant si's descuidaven de medallar-ne algun; i al mig d'ells, com pera destorbar-los la festa, ens van passar en les camilles. Van saludar-nos, això sí; van presentar armes, van fer-nos tots els honors. Jo, traient el cap per sota'l toldo de la camilla en que'm duien, vaig cridar-lo, an el vostre noi; i tant, si vaig volguer cridar-lo! Però ja no tenia veu, ni esma, ni era d'aquest món! A sentir-me, tampoc m'hauria conegut. Ja era un zero, jo, una nosa, una torna que havia sobrat, sense número!...
Ramona
I a tu no varen donar-te res? Joan
Prou!
Ramona
Què?
Joan
Quinina! Molta quinina!
Ramona
Pobre Joan!
Joan
La que vaig pendre! I la que'm toca pendre encara! Com en Peret, que ja es mort; com en Joan de câ l'Isidro, que aviat se morirà; com tants altres companys de barco! I això rai! El meu temor era un altre!
Mercè
Quin temor? Joan
Ja ho saps: de que, veient-me, et fes fastic!
Mercè
Com que t'havia promès casar-me am tu...
Joan
Però era quan estava bo. Aixís... com ara, va ser molt més d'agrair, que volguessis aprofitar aquest rebuig de la guerra! (Dirigint-se a l'Andreuet.) Ja ho saps ara, noi: si vols marxar, viatjaras en camilla! S'hi va estret! Però, pera morir, ja hi ha prou lloc!
Anton (amb energia)
Andreuet!
Andreuet
Pare!... Anton
Al teler! A treballar pera pagar la teva quinta.
Mercè
Bé, home: no tots tornen igual. Mireu el noi gran.
Anton
El noi gran! Veurem com arribarà, el noi gran!
Ramona
Déu ens el torna am salut. Com el vols més?
Anton
El vui tal com era. (A l'Andreuet.) Andreuet: al teler, et diuen! Val més suar treballant que haver de suar de febre.
(Se n'hi va, i arriba'l senyor Tomas.)
ESCENA III
Senyor Tomas
Se pot entrar?
Ramona (alçant-se)
Vostè per aquí, senyor Tomas?
Anton
Que hi ha alguna novetat, senyor Jutge?
Senyor Tomas
Que si hi ha novetat? Permeteu-me que us abraci, Ramona; que abraci la mare de l'Heroe, del nostre Heroe, la nostra mare de l'Heroe! Ramona
Però, què hi ha?
Senyor Tomas
Que plegueu, que aviat arriba.
Anton
El noi?
Senyor Tomas
El noi de tots! El noi del poble!
Ramona
Ja ve?
Senyor Tomas
I triomfalment, i carregat de llorer i de gloria. Ah! Ja us ho deia; i això que sóc jutge de pau. A la guerra! Sempre a la guerra! Allí s'espavilen; allí aprenen d'estimar la baralla obligatoria, l'honor, la bandera, etcetera, etcetera. Jo n'he embarcat tants com he pogut.
Joan
Però vostè s'ha quedat en terra.
Senyor Tomas
Am prou recança. Jo sóc vell, minyó.
Joan
I quan era jove?
Senyor Tomas
Allavores... no hi havia guerres.
Ramona
Conti, conti. Com arriba'l fill del meu cor?
Senyor Tomas
Però, que no llegiu els diaris? Desde Cadiz que ha anat am carro triomfal. Ramona
Am carro?
Senyor Tomas
He dit triomfal. Al desembarcar, ja va ser un deliri desfet: coloms, canonades de gala, içar banderes, mocadors; i demaneu-ne de llagrimes! Una senyorassa manola va enternir-se i va fer-li un petó a la galta.
Ramona
Ai el meu fill!
Carme
I ell, què va fer?
Senyor Tomas
Això no ho diuen els diaris; però sospito que l'hi devia tornar; i un petó d'heroe, que no n'entren gaires en lliura! Lo que sí se certifica... pasmeu-vos!... es que a Cordoba li va estrènyer la mà en Guerrita. Anton
Qui es en Guerrita?
Senyor Tomas
Un altre heroe. Li va estrènyer la mà en persona; i allí a l'andèn, am més de dèu mil andalusos, en volgueu de plors altre cop!... Mares, criatures, veteranos, quintos, paisans, tot-hom plorant, cridant, bevent mançanilla i demanant-li que hi tornés, que'ls tornés a veure; i ell anant cridant «Viva Espanya!», cop de «Viva Espanya!», fins que'l tren va entrar dintre d'un tunel.
Carme
Què diu ara!
Senyor Tomas
I un poble que'n diuen Alcázar? Allí va sortir una comissió de lo més serio de la vila i varen fer-li entrega d'una capsa, am una navaja que deia: Al Heroico de Pampanga, amigos patriotas reconocidos, i Loor!, Loor! a cada banda, entre dugues branques de fulles.
Anton
I què n'ha de fer de la navaja?
Senyor Tomas
Són prendes glorioses que's pengen d'una panoplia.
Ramona
Estic aturdida!
Anton
Jo no sé què'n pensi.
Mercè
Què n'heu de pensar? Encara voleu més?
Anton
Menos, voldria. Carme
Que m'agraden aquests homes!
Senyor Tomas
Espereu, que encara no he acabat. Entrem al Regne de Valencia. Allí, entre traca i traca, a cada poble, a cada poblet, el duien en andas.
Ramona
Aon diu que'l duien?
Senyor Tomas
A coll, enlaire, a coll-i-bè del poble, a sobre de les espatlles, no deixant-lo tocar de peus a terra. No'n tenien mai prou, d'Heroe. En volien més, més! Li regalaven petaques, cigarros am dedicatoria, quadros de caligrafia, cromos, decimes reials. El retrataven per tot: a cavall de cavall, a cavall del poble, a dalt del balcó, amb el sabre, amb un mapa de les isles, matant o ferint filipinos, i fins traient el cos del barco amb els repatriats al darrera, tracatejats per la polvora. Ramona
Valga-m Déu!
Senyor Tomas
(donant-los il·lustracions)Mireu-lo! Aquí'l teniu de totes mides.
Anton
No sembla'l mateix!
Ramona
Està magre.
Carme
Que guapo! Veritat, Mercè?
Mercè
I que ben plantat! Joan
I que farolero!
Senyor Tomas
Quina satisfacció pels pares, poguer dir: «D'aquest recó honrat, però pobre, n'ha sortit una peça aixís, una lumbrera, un brau que renova les nostres passades glories!»
Anton
Però escolti, senyor Tomas: què es, a l'ultim, lo que l'han nombrat?
Senyor Tomas
Ja ho havem dit vint vegades: Heroe.
Anton
Ja ho sé. Però, què vol dir aquest motiu?
Senyor Tomas
Vaia una pregunta! Vol dir... l'home que n'ha fet de crespes, que l'ha feta grossa! Anton
I que té molta paga l'empleio?
Senyor Tomas
Tanta com volgueu. Figureu-vos no més que es home que passa a l'historia patria.
Anton
Jo no les entenc les histories.
Mercè
Es molt, Anton! No tot-hom pot ser-ho de lo que han fet al vostre hereu.
Joan
Es veritat. No tot-hom té tanta barra!
Senyor Tomas
Què diu ara! Mercè
No'n faci cas: està malalt.
Senyor Tomas
Doncs ja ho sabeu. Repeteixo l'enhorabona: que per molts anys se trobin en semblants casos.
Anton
Gràcies, però no volem perseverar. Pel dia que'l petit entri a la quinta, que es aviat, ja anem fent un reconet pera lliurar-lo.
Senyor Tomas
I pot-ser feu bé. Ja veieu que jo sóc home d'empresa i d'instints batalladors; però, de perles com el vostre, us confesso que no se'n troben. De tots els que he enviat a les isles, el vostre es l'unic que ha sortit bo. Però, això sí: perquè escassegen són buscats. Sempre ho dic: el dia que tots fessin valenties, al món no s'hi podria viure. Ara, Ramona, arregleu-li'l quarto i el llit, que, per bons quatre quartos que
tingui, això de les guerres cancen.
Ramona
Ai, senyor Tomas! Ja fa anys que l'hi
arreglo cada dia. Les mares no'ns descuidem mai d'esperar-los, els nostres fills.
Senyor Tomas
I menos un fill com aquest!
Ramona
Encara que fos desgraciat el rebria d'igual manera.
(En Joan i la Mercè surten per la porta del carrer. L'Anton se'n va al seu teler. La Ramona entra dintre'l quarto de la dreta. L'Andreuet va a l'altre teler, i s'està enraonant baix, durant tota l'escena que ve, am la Carme, que s'ha assegut al seu costat. El senyor Tomàs va pera sortir quan entra'l Secretari.)
ESCENA IV
El Secretari
Senyor Tomas, crec que tenim el nostre home al peu del poble.
Senyor Tomas
Ja's veu venir?
El Secretari
La bandera de senyals que havem penjat a la Casa de la Vila, ja'l senyala. Tot-hom ja es
a la creu de terme.
Senyor Tomas
Ja ho sentiu, Anton, lo que diu el Secretari. Poseu-vos el gec de les festes. Anton
Jo aquí l'espero. Quan vui fer els honors
an algú, el rebo amb el vestit del treball.
Senyor Tomas
Quin moment s'apropa! Quin moment pera la població natal, i pera la nació, i pera... etcetera!
El Secretari
Solemne!
Senyor Tomas
Més que solemne: hiperbolic! Aquesta es la frase: hiperbolic. Ja estan tots els preparatius?
El Secretari
Jo crec que no'ns haurem descuidat de res; i, encara que hi hagués algun lapsus, no fóra extrany, perquè'l poble no hi té pràctica a rebre aquesta classe d'homes. L'arc triomfal ja està acabat: hi han entrat catorze carretades de verd, a sis rals la carretada.
Senyor Tomas
Avui no es hora de comptar: avui es hora de sentir.
El Secretari
Després, sis escuts de cartró.
Senyor Tomas
D'aont els haveu copiat?
El Secretari
Els hi havem posat a ull, però tots am la seva heraldica.
Senyor Tomas
Molt bé. El Secretari
Després, el lletrero.
Senyor Tomas
Bravo! Què diu el lletrero?
El Secretari
Allò que diuen tots: Al hijo invencible; Pampanga, vivas i alguna altra friolera.
Senyor Tomas
I res més?
El Secretari
Ah! I lo del monument, que a la sessió d'air ne van parlar.
Senyor Tomas
I què van resoldre? El Secretari
Fer-lo.
Senyor Tomas
Molt ben fet. I aon?
El Secretari
Aquí va ser la controversia. Els veins de dalt el volien dalt del turó, pera que tingués vista; els de baix, a la plaça, amb una font d aigua viva a sota; i els del carrer Major, cada hu'l vol davant de la botiga, perquè diu que paguen més de consums i que tenen dret a tenir-lo.
Senyor Tomas
Però, què tenen que veure'ls consums?
El Secretari
Veurà: ells s'hi guien. Senyor Tomas
Que poc patriota es això del botiguer!
El Secretari
Lo que també va donar molt que parlar va ser com i de quina manera'l farien. El sindic voldria que fos com aquell Angel de la Guarda que tenim a l'altar major esclafant un filipino; els conservadors, fent sentinella al peu de la creu de terme; els republicans, a dalt d'una xemeneia senyalant la aurora del progreso, i cada hu hi deia la seva. Fins n'hi va haver un que va dir que de viu en viu no podia fer-se.
Senyor Tomas
Que estava borratxo? No podem pas matar el Nostre!
El Secretari
I tant! Qui'l mata una peça aixís? Senyor Tomas
Nada: en parlarem am serenitat. Necessitem monument, costi lo que costi. Convé que'ls forasters vegin que havem tingut persones lluides, de lluiment, homes sobrenaturals!
El Secretari
Tots varen votar que sí.
Senyor Tomas
I quant hi ha de recullit?
El Secretari
Per ara... res.
Senyor Tomas
Es massa poc; però això no du pressa. (A l'Anton.) Ja ho sentiu, Anton: el vostre noi tindrà monument.
Anton
No sé què volen dir. Senyor Tomas
Una mena d'altar a la plaça.
Anton
Fins Sant el volen fer?
Senyor Tomas
Que no n'hi han hagut de guerreros? Aquest serà sant seglar, sant popular, sant pera donar exemple a les criatures que pugen.
Anton
Senyors, en fan massa. Jo no sé com tinc de pagar-los-ho.
Senyor Tomas
Es que ho tem pera tots plegats: pera nosaltres, pera vosaltres i pera ell i la patria.(En aquest moment se sent, molt al lluny, que toquen la marxa de Cadiz. Al sentir-ho, la Carme s'aixeca am llestesa, fa un crit d'alegria, però s'asseu al mateix lloc perquè veu la cara de l'Andreuet. La Ramona surt corrent del seu quarto. L'Anton se posa dret al teler, i escolta, t surt el Sargento de carrabiners.)
ESCENA V
Carme (aixecant-se)
Ja es aquí!
Ramona
Ja arriba! Gracies, Senyor, que me'l deixes tornar a veure!
Anton
Ben vingut sia! El sargento
Apa, señores: la comitiva ja està en dansa. Allá va la plana mayor del pueblo. Usted no ve, Anton?
Anton
No: ens quedem. Primer vui veure si ve de guerra o de pau.
El sargento
Doncs, a la orden. Don Tomas: marchen!
(Se'n van el Sargento i el senyor Tomas. L'Anton i la Ramona's posen a la porta del carrer, esperant. La Carme també fa actitut d'anar-se'n.)
ESCENA VI
Carme
Jo també me'n vaig. Quina alegria!
Andreuet
Carme... Espera...
Carme
Què vols?
Andreuet
No hi vagis, encara.
Carme
Per què? Andreuet
Perquè... perquè... tinc de parlar-te.
Carme
Però ara?
Andreuet
Sí, ara. Justament ara.
Carme
Digues; però cuita. (Sempre fixa en lo que passa a fòra.)
Andreuet
No sé què he de dir-te...
Carme
Doncs me'n vaig. Andreuet
Sí: tinc de dir-te... que arriba'l meu germà...
Carme
Això no més?
Andreuet
Sí. I que vagis en compte, amb el meu germà.
Carme
Què dius ara! I per què?
Andreuet
Perquè't noto... me sembla... que'l cor se te'n va més an ell, i que allí ont havies
promès...
Carme
Que tens celos? Andreuet
Sí, que'n tinc. Me fa por ell, me fas por tu, tot... i tots me feu por!
Carme
I quins motius tens?
Andreuet
Molts, ne tinc.
Carme
Doncs ja m'ho diras una altra hora.(Va pera anar-se'n.)
Andreuet
Ho veus com vols fugir?
Carme
Però no siguis beneit! A tu't veig cada moment, i an ell fa anys que no l'he vist. Andreuet
Carme, an ell el veus fins quan no hi es, i a mi no'm veus ni quan me tens al davant. Carme, jura-m que'm vols!(Se sent la marxa de Cadiz.)
Carme
Ja són aprop!
Andreuet
Jura-m'ho!
Carme
T'ho juro, t'ho juro i t'ho juro!
Andreuet
Pensa bé que m'has fet tres juraments...
Carme
Que'n vols més? Andreuet
Lo que vui es que te'n recordis que'ls has fet. Ho sents?... Que no'm sents?
Una veu (al carrer)
Visca l'Heroe!
Molts
Visca!
Carme
Ja es aquí!
Andreuet
Que no vols escoltar-me més?
Carme
No pas ara. No siguis pesat!
Una veu (darrera la porta)
Visca'l noi! Moltes veus
Visca!
Carme
Com criden! Que no ho sents com criden?
Andreuet
Jo també crido, i no'm sents, i nom vols sentir. Et vui, Carme!
Una veu
Visca'l de Pampanga!
Moltes veus
Visca!
Andreuet
Carme...
Carme
Calla, o me'n vaig! Andreuet
Ja callaré! Ja callaré mentres pugui!(Se queda darrera del teler. Grans empentes a la porta pera entrar. Entren primer el senyor Tomas, el Secretari, el Sargento, el Rector, l'Alcalde, Regidors, dos Agutzils, en Joan, que's queda al fons, i la Mercè, que se'n va al costat de la Carme. Al mig entra l'Heroe, amb el Clapat, passant-li'l braç per l'espatlla; dos amics agafats als seus braços i una criatura a les calces. Va vestit de «rayadillo», gorra de paisà tirada endarrera, am dos clavells; porta quatre o cinc medalles al pit, el canó de la llicencia, un bastó a l'espatlla amb un gran farcell i moltes corones enfilades, i fuma un gran cigarro, am faixa. Darrera entren dos vailets portant-li farcells, moltes més corones i una guitarra. Entra més gent, tots mudats, i, aixís que n'han entrat una vintena, els agutzils, posats a la porta, no deixen entrar el poble, i el poble's queda a cridar a la part de fòra.)
ESCENA VII
L'heroe
Visca! Ja som a casa! Ja som a l'allotjament!
El clapat
Mireu-vos-el! Ja'l tenim aquí! Ja tenim aquí'l nostre peça!
Senyor Tomas
Descobriu-vos tots! El sargento (saludant militarment)
I paso al gran héroe!
Anton (agafant-li la mà, commogut)
Noi gran!...
L'heroe (distret)
Hola, pare! Déu vos guard, mare!
Ramona (abraçant-lo i plorant)
Fill meu! Fill meu del meu cor! Deixa-m mirar-te. Que home t'has fet! Que...
Senyor Tomas
I tant si se n'ha fet, d'home!
El sargento
Dejarse de ternuras, señores! Senyor Tomas
Es veritat! El vostre fill ara es de tots! Es del poble! Es nostre! Es ben nostre!
Tots
Molt ben dit!
Una veu (a fòra)
Que surti! Que surti! El volem veure!
Tots
Sí! Sí!
L'alcalde (am to de discurs)
Crec que, señores, com a alcalde, em toca... li he de dar la benvinguda...
Senyor Tomas
Silenci, que l'Alcalde vol parlar!(Tot-hom calla, menys el Clapat, que no està no més que per l'Heroe, rient i donant-li petacades.)
El clapat
Bandarra, més que bandarra!
El secretari
Silenci, Clapat!
L'alcalde
Crec que... señores...
(Grans crits i aplaudiments a fòra.)
Senyor Tomas
No deixaran dir res aquests de fòra! (A l'Heroe.) Vés, diga-ls alguna cosa.
L'heroe (sortint a la porta)
Viva Espanya!
Tots (a fòra)
Viva! Senyor Tomas
Veus? Ja callen. Aviat se'l té enganyat el poble. Expressis, senyor Alcalde.
L'alcalde
Crec que... Crec que... com alcalde, em toca, li he de donar la benvinguda. Doncs... li dono. Ben vingut sia, que per molts anys i am salut pugui fer semblants estragos i que mani i disposi del poble. Queda dit! (Aplaudiments.)
El sargento
Y yo también, veterano empedernido, en nombre de los presentes y ausentes, aunque me siento un pigmeo... yo también, también saludo
a mi compañero de armas.
El clapat (a l'Heroe)
No me'n sé avenir, de veure-t, gran bretol!
Senyor Tomas
Clapat: no destorbis el Sargento! El sargento
Miradle! Mi amigo del alma! Su cara simpática, su mirada risueña, es una sonrisa acariciadora para sus amigos, y un dardo penetrante para sus muchos enemigos!...
El clapat
(an els nois que's miren l'Heroe)Ja'l podeu tocar, que no mossega!
El sargento
Miradle! El es. El idolo ensalzado, el hombre férreo, el competidor del Cid, el vencedor en lides mil, el guerrillero fecundo! El es de aquella madera, de aquella fuerte madera que antes muere que sucumbe, o antes cae que fallece de fallecimiento heroico!
Tots
Molt bé! Molt bé!
(L'Heroe fa'l saludo militar.)
El clapat
Ja sents lo que't diuen, moreno!
El secretari
I vostè, senyor Tomas, que no'n diu alguna de les seves?
Senyor Tomas
Jo no més diré... que'ls llorers del camp de batalla'ls planti en el camp del poble. Me sembla que ja he dit prou.
El secretari
Poc, però triat.
El clapat (a l'Heroe)
Ara tu, cap de trons! Aveiam com t'expresses!
L'heroe
Els soldats no parlem. He dicho! El clapat
Ben xafat! Ets un trunfo!
Senyor Tomas
Però, i la guerra? Parla-ns de la guerra.
L'heroe
Això es el meu menjar.
El clapat
Aveiam què vas fer, gat dels frares!
L'heroe
Grans campanyes.
El sargento
Yo las seguí paso á paso.
L'heroe
A Filipines? El sargento
No vaig tenir tanta fortuna. Las seguía en un mapa de la guerra, muy bien hecho.
L'heroe
No es ben bé lo mateix.
El sargento
También lo supongo.
L'heroe
Doncs, aquell país...
Senyor Tomas
Atenció! (Grans crits a fòra.) Ja hi tornen? Vés: torna-ls a cridar el Viva España, però diga-ls que va l'ultim.
L'heroe (a la porta)
Viva Espanya, i prou! Tots
Viva!
Senyor Tomas
Es oli en un llum!
L'heroe
Doncs, aquell país (alguns s'asseuen, altres queden drets darrera) es un país per
conquistar, es un fruiterar, es una petita Suiça, am moltes isles, am molt mar i molt terreno navegable. Allí quasi tot es regadiu, un pom de flors, am cada palmera de plàtanus i cada deixa-m encendre!... que't dic, Clapat, que dóna gloria!
Carme (a la Mercè)
No ho contava pas aixís el teu home.
Mercè
Que sap ell! L'heroe
Això sí: els pobles quasi tots són d'encanyiçat, i la majoria de palla. Am un misto'ls teniu encesos. (Tots riuen.) Molts d'ells s'aguanten enlaire, com unes golfes am bastons; moltes cases són fetes de jipijapa, i la gent dintre, am quatre grans d'arroç, hi viuen.
El secretari
I que es molt poblat allò?
L'heroe
Massa. Ja'n podieu matar de gent! Com més ne mataveu, més ne sortien per tot arreu.
El clapat
Deuen criar molt!
L'heroe
Com els conills! No hi valen les guerres, ni nosaltres, ni les malures, ni'ls americans que'ns hi ajuden. Com que són petits i morenets, n'esclafeu un i en broten quatre.
Senyor Tomas
Raça fructífera.
L'heroe
No sé lo que diu, però té raó. Tenen un guerrejar ferestec.
El secretari
Terrible!
L'heroe
Alegre!
El sargento
Es verdad.
L'heroe
Doneu-me una batalla que hi jugui l'infanteria, els de cavall, els de montanya, i l'artilleria de plaça, i us regalo tots els envelats del
poble.
El clapat
Ah, salau!
L'heroe
Aquests avancen; aquells altres criden; aquí'n cau un; allà'n tomben quatre; i amunt i crits!; i apa, que ja hi som!; i veure'l poble allà lluny, am les fumeroles que'n surten, i dir: «Aviat serà nostre!»; i entrar-hi, i aquest vui, aquest no vui, aquesta vui i aquesta també!...
El clapat
Ansia, moreno!
L'heroe
I veure l'enemic rendit, suplicant per la mort dels sants, dels seus sants, i demanar-nos
perdó, i emborratxar-nos de polvora i de lo que no es polvora, i després sortir victorioso! Vaja: us dic, llamp del cel!, que'l que no hi ha estat de la vora no sap què es viure, ni no viure.
El clapat
Ben cargolat!
El secretari
I mai vareu haver de recular?
L'heroe
Jo, mai!
El sargento
Muy bien!
L'heroe
Si per cas, els altres.
Senyor Tomas
I si't deixaven sol? L'heroe
Per això'm van fer celebre!
Senyor Tomas
I com va ser? Explica-ho, home, explica-ho. No siguis modest.
L'heroe
Molt senzill. Ja sabeu que jo era de cavall. Doncs anavem seguint un torrent cap a Pampanga, i... pim pam!, pim pam!, l'enemic, no més pera fer mal, darrera de les verdices, anava tirant de cada banda. Van desplegar les guerrilles, i els de cavall varem quedar baix del torrent caminant entre dos fuegos.
El sargento
Buena táctica!
L'heroe
Hi havia molt fang; un fang que allí baix ne diuen barro. Anaven tirant, tirant, no més que pera entretenir aquell fuego, i haurieu vist que a cada punt n'hi havia un dels de cavall que's posava la mà al cap, o al ventre, o a la cama, i queia a sobre d'aquell barro. Us dic que hi feia de molt mal estar.
El secretari
Ja ho crec!
L'heroe
Tot-d'una, el meu cavall s'agenolla, torç el cap, i se'm queda mort, sense avisar-me. «Que havem de fer?», vaig preguntar-me. Nada: a peu, i al darrera; però endavant, endavant sempre!
El sargento
Bravo!
L'heroe
Oh, bravo! Endavant has dit! I poguer? Qui varem trobar-hi, al davant, van ser els filipinos. Més de dèu mil, i tots armats, viva Déu!, i amb unes ganes de fer mal que feia feredat de veure-ls.
El clapat
I què vareu fer?
L'heroe
Els de cavall van retirar-se galopando.
El clapat
I tu?
L'heroe
Jo, mai! Primera, perquè anava a peu i mai reculo; i després perquè'l, fang no'm deixava recular. Al veure-m sol, no us ho nego, vaig engegar trenta renecs!
El clapat
Engega-ls ara, noi gran! L'heroe
Ara tinc titol! Vaig mirar el camp de batalla, no vaig descobrir les guerrilles, i... aont aniras?... aont aniras? Vaig veure una casa de palla: hi corro, obro la porta, i hi trobo tres o quatre del país: dugues dònes i dugues o
tres criatures. Aixís que'm veuen van pera sortir i cridar auxili. Jo'ls vui fer callar, no'ns entenem, i al veure que m'anaven a comprometre i que venia l'enemic... què havia de fer jo allavores? Deixar-me matar? No'm venia bé! Cridar assistencia? Era perdre-m, i jo no'n demano. Nada: fer lo que tenia de fer: mà a la baioneta i a la carrabina, i revestir-me de coratge, i pendre l'ofensiva, com diuen els militars. No'n va quedar ni un! Ells no se'n sabien avenir, de que'ls enllestís d'aquell modo: semblava que'ls vingués de nou; estaven parats; i ¿parats de què, mal rellamp! Com si la guerra's fes am confits i s'hi anés a fer santos!
El clapat
Es clar que no! L'heroe
A la guerra s'hi va pera matar, i el que no mata no es heroe! Un cop vaig fer nèt, vaig mirar a fòra: estava voltat, llamp del cel! Però no atacaven perquè no'm sabien a dintre. Anaven passant sense fer esment de la casa, quan tot-d'una, un malaio maleit se li acut de trucar a la porta. No obro. Ell truca més fort: no contesto. Ell esbotza'l pany, i jo... pam!... li esbotzo'l cervell d'un tiro. Ah, fillets meus! Allavores va començar el sarau! Pim, pam!, i jo foc i més foc!, i ells avançant, i jo no movent-me. Ells cridant-me que'm rendís, i jo donant-me ordres i manant-me a mi mateix. «Ara mata aquest,— me deia; — ara apunta l'altre; ara has fet blanc; ara has apuntat massa baix; ara t'han ferit d'un braç; ara no tens més que sis cartutxos: confesa-t, despedeix-te de memoria, i vaia, alania, noi gran, que ja no hi
tornaras al teu poble!... quan, tot-d'una... ja era hora!... veig arribar les guerrilles. M'havien salvat! Van abraçar-me! Volien comptar els morts, i vaig dir que ho deixessin córrer. I pera celebrar la festa vaig pegar foc a la casa.
(Tots l'abracen.)
Senyor Tomas
Colossal!
El sargento
Esto es magnífico.
L'alcalde
Estem molt reconeguts!
El clapat
Barba! I ara què faras?
L'heroe
Reposar.
El clapat
Ja t'ho tens ben merescut!
Senyor Tomas
Bueno: ens retirem. Descança, seu, i no treballis massa, per ara.
(Se'n van.)
El clapat
Sí, tremendo! Ara que ets aquí n'havem de fer que se'n parli!
L'heroe
Alania tots!(Al ser a la porta pera sortir se sent cridar:)
Una veu
El volem veure! Que surti!
Tots
Que surti!
L'heroe
Encara són aquí?
Senyor Tomas
El poble no's cança mai. El clapat
Diga-ls allò.
Senyor Tomas
Dòna'l crit.
L'heroe
Viva Espanya!
Tots
Viva!(Se'n van el senyor Tomas, el Secretari, el Sargento i l'Alcalde. Els del poble, a l'obrir-se la porta, estrenyen la mà a l'Heroe, el toquen i el maseguen, i se'n van cridant.)
L'heroe
Viva l'Heroe de Pampanga!
Tots
Viva!
ESCENA VIII
la Ramona, en Joan, l'Andreuet, la Mercè
i la Carme
L'heroe
(traient-se'l canó de la llicencia)
Bueno. Ja s'ha acabat el besamanos. Ara'ls de casa.
(traient-se'l canó de la llicencia)
Anton
Ja era hora que te'n recordessis!
L'heroe
Andreuet, que no'm dius res?
Andreuet
T'he vist tant ocupat... L'heroe
Aveiam, deixa-m mirar-te... Bon artiller!
Ramona
I a mi, que no'm mires?
L'heroe
Per tots n'hi haurà!
(Abraça la Ramona.)
Anton (plorant)
Fill!
L'heroe
I vós, pare?
Anton
Treballant. Tens bona salut?
L'heroe
Més salut que trenta! Fort i alegre i a punt de fer-ne de grosses! El clapat
I d'amples i de groixudes!
Joan
I a mi, que no'm coneixes?
L'heroe
Prou! En Joan. Vatua en Joan! Me pensava que eres mort!
Joan
No encara; però ja vindrà!
Anton
I per què no has escrit an els de casa?
L'heroe
Perquè no sabeu què es la guerra. Un no's pot distreure per res. Després, amb això del rango, que ara una copa... que ara dugues. L'heroe
havem de complimentar a tot-hom. Veritat, Joan, que no saben què es la guerra?
Joan
Tu tampoc ho saps.
L'heroe
Es del que guanya!
Joan
No tot-hom tira pera guanyar-hi!
L'heroe
Pitjor pera ells!
Joan
O mellor!
L'heroe
Pitjor o mellor: no m'hi encaparro! Ja ho he dit. Qui no té pit no'l fan Heroe! Joan
I a tu, qui te n'ha fet?
L'heroe
Tot-hom!
Joan
Tot-hom no es ningú.
L'heroe
Doncs ningú! Mira, noi: et diré lo que'm deia'l comandant, i jo també ho dic, i reflexiono: no més el fort té dret a viure.
Joan
Ho tindré present. Ho tindré molt més present de lo que't penses.
(Se'n va.)
L'heroe (veient les noies)
I la Carme i la Mercè per aquí? Que encara treballeu a casa? Mercè
I doncs?
L'heroe (a la Carme)
Que guapa t'has fet!
Mercè
Que no ho saps? Té relacions am l'Andreuet!
Carme
No es pas veritat!
L'heroe (a la Mercè)
I tu, que fresca!
Carme
Es casada amb en Joan.
Mercè
I què? L'heroe
(donant una flor a la Carme i tocant-li la cara)
Té, una flor!
(donant una flor a la Carme i tocant-li la cara)
Mercè
I a mi?
L'heroe
(també tocant-li la cara)
I a tu, l'altra! (Les dues se miren l'Heroe; ell mira l'una i després l'altra, i se frega les mans.) Ai, la mare! Me sembla que no'ns aburrirem!
(també tocant-li la cara)
El clapat
Ui, ui, ui!...
Ramona
Noi gran, deus estar cançat...
L'heroe
Cançat? Jo no'm canço mai! Anton
Ell rai, que es jove! Mira, hereu: l'Andreuet t'ha guardat el teu teler. Quan voldras, t'espera.
L'heroe
Que esperi, per ara. Vui fer-vos veure que no he perdut el temps allà baix. Una sorpresa! Vui donar-vos una sorpresa!
Carme i Mercè
Quina?
L'heroe
Mireu-la! (Agafant la guitarra.) He après de tocar!(La Carme i la Mercè corren a escoltar-lo. L'Andreuet se queda dret al teler mirant-lo. La Ramona s'hi apropa i l'Anton alça les mans enlaire.)
Carme i Mercè
La guitarra? L'heroe
La guitarra nacional! La companyera invencible.
El clapat
Olé!
L'heroe (cantant)
El que viene de la guerra...
El clapat
Ole ya, que ja hi som! Ole ya, i viva tu mare!