L'Heroe - Segon acte

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Primer acte Segon acte
L'Heroe
Tercer acte










SEGON ACTE







 SEGON ACTE




 La mateixa decoració. Al fons, entre'l finestral i la porta, al mig, troques de fil i eines de teixidor, una panoplia amb armes filipines i corones de llorer mig mústigites.


 ESCENA I

L'Heroe, el Clapat, l'Anton, la Ramona i en Joan


(A l'aixecar-se teló, l'Anton estarà texint al teler; la Ramona al seu costat, arreglant troques; i al mig, vora de l'altre teler, una taula amb ampolles i copes, am l'Heroe i el Clapat jugant a cartes. En Joan entra i surt, portant peces i paquets.)
El clapat (tirant)

   Arrastro!

L'heroe

   El cavall.

El clapat

   Arrastro, arrastro i arrastro!

L'heroe (comptant les cartes)

   Doncs, am tot i tant arrastrar, has perdut.

El clapat

   Es clar: com que ets heroe!...

L'heroe

   Deixa-t d'heroe. Som amics i et permeto que'm tractis am franquesa.

El clapat

   Es que n'hi ha molts que al teu lloc se donarien moltes ínflues. Am tu es un recreio: et veig tant senzill ara com abans.

L'heroe

   No m'agrada fer el fachenda.

El clapat

   Doncs n'hi hauria del teu rango que's farien fer un acatament... que ja't dic jo que no't dic res!

Anton (aixecant-se pera anar-se'n al quarto)

   Noi: el teler te va esperant!

L'heroe

   No l'amoineu el teler: deixeu-lo tranquil.

Anton
   Es que li deixes massa, de tranquil. Pensa que fa un mes que has tornat. Encara no has reposat prou?
Ramona

   No li diguis res, Anton.

L'heroe

   Air vaig treballar.

Anton

   Sí, més d'una hora.

L'heroe

   Tot es començar, i no m'amoineu, que tinc feina. Que treballi l'Andreuet.

Anton

   Es el teu teler.

L'heroe
   No hi fa res: ja l'hi deixo. Jo no m'ofenc perquè hi treballi un quant temps. Que hi acabi de guanyar la quinta, ja que voleu que no segueixi'l meu exemple.
Ramona (suplicant i senyalant-li am la mà'l teler)

   Noi... El teler!...

L'heroe (donant un gran cop de puny a la taula)

   Prou! No estic pera treballs forçats! (Els dos vells se'n van.) Has sentit tirar?

El clapat

   I de dret!

L'heroe

   Però venir-me am tiros, a mi! A mi!... Que't sembla, Clapat?

(Entra en Joan.)
El clapat
   Me sembla que havem de beure una altra copa pera distreure-t d'aquesta platica familial. (Dirigint-se an en Joan.) Que vols beure, Joan?
Joan

   Gracies. No'm prova'l vostre aiguardent.

L'heroe

   Deixa-l estar, que dejuna. Bevem.

(En Joan surt.)
El clapat

   I allí a Falipines com va lo de la beguda?

L'heroe

   Mellor que aquí. Quan vaig arribar-hi no bevia. Aquí a casa ni m'hi havien avesat de criatura i no sabia beure am modos: vui dir molt. Però't dic, minyó, que després vaig rescabalar-me. N'agafava unes d'aquelles tant trontolloses, que... vaja!... perdia les coneixences.

El clapat
   Allò que... si caus o no caus...
L'heroe

   Que caus! I ben caigut! I que no hi ha pas qui t'aixequi!

El clapat

   Ah, salau!

L'heroe

   Hi ha una beguda com si diguessim aiguardent camforat que'n diuen ginebra...

El clapat

   Ja n'he begut!

L'heroe
   Bah! Tu has begut tot. Doncs d'aquella, si'n beus, diguem, dos gots aixís, ja'n poden anar venint d'enemics, que a tots els rebs a escopetades. Jo, a l'entrar en batalla, en prenia una botella.
El clapat

   Ja n'hi ha pera anar tirant.

L'heroe

   No parava pas de tirar, en havent begut. Al ser al coll no mirava treves. Per poc enemic que fos, foc i an ells!

El clapat

   I no't vas mai etivocar?

L'heroe

   Què vols dir?

El clapat

   De tirar a un amic...

L'heroe
   A més de quatre.
El clapat (aixecant-se)

   Doncs, ja veuras: espera-t!

L'heroe

   No, home! Els amics els errava sempre. Era una broma que'ls feia.

El clapat

   Però, i si n'haguessis tocat algun?

L'heroe

   També hauria estat de broma. De campanya se'n fan de grosses. Si haguessis vist les que feiem, sobre tot en havent-hi mujerío!...

El clapat

   Ja som a Sans! Explica-t, noi gran! Beu, que ja'm sembla que m'hi trobo!

L'heroe
   No podia donar l'abast de dònes.
El clapat

   Per què no'm cridaves?

L'heroe

   A cada poble que entravem, malaia d'aquí, malaia d'allà!

El clapat

   Què són malaies?

L'heroe

   Hembras del terreno. No'n vulguis més de malaies! A cada cop-d'ull una a terra, i molts cops dugues.

El clapat

   I com t'ho feies?

L'heroe

   Amb arma de dos canons. L'un ull mirant a la dreta, i l'altre a l'esquerra, i totes dugues ferides!

El clapat

   Això es tirar dret!

L'heroe

   Figura-t que quan ne trobaven alguna que ningú la podia enamorar, els mateixos companys me la duien, i era dòna enamorada. Provava a les bones, jugava la vista i la labia, i si això no hi valia... a les males!

El clapat

   Què vol dirà les males?

L'heroe

   Enamorament o la vida!

El clapat
   I en vares haver de matar alguna?
L'heroe

   No n'hi va haver mai necessitat. No't dic que no'n tenien mai prou d'Heroe? I això que anava de rayadillo!; que si arribo a dur calces vermelles, ai la mare!, fins l'aristocràcia hauria hagut de fer antesala. Però jo mai vaig tenir vanitat. Res de senyorio: o dònes de mig color, o de color i mig. O molt negres, o massa blanques.

El clapat

   Tu sí que ets un mano i mig!

L'heroe

   Regular...

El clapat

   I aquí mateix... no diguis: també fas el teu estrago...

L'heroe
   No: aquí estic en vaga.
El clapat

   I la repatriada?

L'heroe

   Me la miro.

El clapat

   Però molt d'aprop. Vas a casa seva, i mira que ell!...

L'heroe

   Ell? Pobret! Ja ha provat tots els hospitals, i cap li prova. Vui veure si amb un disgust el retorno. Però, fòra aquesta, s'ha acabat! M'he fet home i tinc de fer bondat de la bona.

El clapat

   Què dius ara, gat?

L'heroe
   Lo que sents.
El clapat

   Vaia, noi! Té, beu: a veure si't refas.

L'heroe

   Que no'n faig ara?

El clapat

   Segons i conforme.

L'heroe

   Perquè juguem?

El clapat

   Si no fos no més que perquè juguem!... Perquè perdem!

L'heroe
   Per això mateix que tinc de pendre un determini. Quant te queda?
El clapat

   Deutes.

L'heroe

   A mi air vespre'm van fer nèt dels que duia. Me queden dèu duros, de les reliquies de la guerra, sense la paga honoraria.

El clapat

   I què penses fer?

L'heroe

   Què penso fer? Aviat ho sabras. Ara no'm puc moure: espero'l senyor Tomas, que no sé quins honors o què volen fer-me. Amb això, aquí tens els dèu duros: comença a tallar i espera que jo porti més quartos.

El clapat
   I aquella bondat?
L'heroe

   No ve d'un dia. Talla bé.

El clapat

   Què vols dir?

L'heroe

   Que guanyis.

(Entra la Carme.)




 ESCENA II

L'Heroe, el Clapat i la Carme


Carme

   Déu vos guard!

El clapat
   Hola, prenda capritxosa! Sal salada! Sucre-candi! Lleminadura!
Carme (rient)

   Ai, Clapat!

L'heroe (an el Clapat)

   Vés-te'n.

El clapat

   Deixa-m dir...

L'heroe
(agafant una cadira pera tirar-l'hi)

   Et dic que te'n vagis!

(El Clapat se'n va.)



 ESCENA III

L'Heroe i la Carme


L'heroe

   No vui tirar-te'n més que jo, de requiebros. De gall no n'hi pot haver més que un, al galliner d'una casa.

Carme

   I quin mal ha fet?

L'heroe

   Trencar-me'l respecte. Que no ho comprens que estic gelós fins de la terra que trepitges?

Carme (anant a seure)
   Tu tens gelosia de mi?
L'heroe (asseient-se al seu costat)

   Sí, que'n tinc! En tinc per lo que t'he dit altres vegades; però avui t'ho he de dir més en serio; perquè has de ser meva.

Carme (am temor)

   Per Déu!...

L'heroe

   Has de ser-ho! Que vols escoltar-me?

Carme

   No vui res més que escoltar-te.

L'heroe

   Jo n'he conegut moltes, de dònes: ja ho saps. N'he vistes moltes. N'he vistes de tots

colors. Però com tu, amb aquest no sé què que'm trastoca, no n'he vista cap, ni aquí, ni a les Falipines.
Carme

   Tant diferenta sóc de les altres?

L'heroe

   No ho sé! No sé si la gracia la tens als ulls o aon la tens; si es el teu cos o lo que hi ha més endins del cos que'm revolta, ¡però't juro, pel meu honor, que quan estic al teu costat i sento una mena de tebior a la sang, aquí als polsos; una ardor de dòna guapa i com un desig d'abraçar-te, que no t'abraço perquè... perquè no sé què'm detura!

Carme (am temor)

   No, això no!

L'heroe

   No tinguis temor, que no he de tocar-te ni un cabell. Am cap m'havia passat, lo que'm passa am tu. Abans no ho havia demanat, ja les tenia abraçades, i am tu no: am tu no podria. Et vui, et vui molt més que la meva salvació; però't vui am consentiment. Ja'n tinc desitjos de deixar-me caure als teus llavis! Si'n tinc! I omplir-los ben bé de petons; però, mal m'enfonsi!, me dic: «Atura-t i espera-t que'ls obri pera dir-te: Aquí'ls tens, vermells com dugues cireres: pren-los, que són tant teus com meus!» Ja'n tinc de desig de robar-te, me'n moro de ganes; però també'm dic: «Deixa-la que ella s'apropi». Ja se me'n va'l cos cap al teu; però també l'aturo manant-li: «Deixa al seu que vingui, que ja'ns trobarem un dia o altre».

Carme

   De tu dependeix, el trobar-nos.

L'heroe

   No: de tots dos. Jo aniré a tu, però tu també aniras cap a mi.

Carme
   Aniré aon me portis.
L'heroe

   Ja ho sé; perquè també't tremolen els llavis. També esperes, i també vols dir-m'ho, que m'estimes. (Se li apropa.)

Carme

   No, no'm toquis!

L'heroe

   No tinguis por! Que no es veritat que m'estimes?

Carme

   Sí, que ho es!

L'heroe

   Que no n'estas contenta?

Carme
   No ho sé...
L'heroe

   Com, que no ho saps! (Enfadat i sec.)

Carme

   Contenta o no, sóc tota teva! (Com suggestionada.)

L'heroe

   Ben dit! Què vols que faci? Vols que m'entorni? Vols que'm quedi? Vols que vagi al cap del món per tu? Vols que no'm mogui mai més?

Carme

   No. No més vui que sigui veritat tot lo que'm dius, i que, si no ho es, que jo m'ho pensi.

L'heroe
   Com el vols un home?
Carme

   Com tu! No més com tu! Que sigui home i que no'm dongui temps de pensar.

L'heroe

   Ho dius de serio?

Carme

   Ai si ho dic! Per la salut de la meva ànima! No sé què m'has donat; però no sé fer més que lo que'm diguis. Ja molt abans de coneixe-t, quan sentia parlar de tu, em deia: «Aquest es l'home que estimaria!» Quan me varen dir que venies, me semblava que venies cap a mi, que era jo que't feia arribar. Quan vas entrar, me va agafar fred. No'm vas veure; però jo prou que't vaig veure! I no't vaig apartar la vista, i ja mai més l'he apartada. Semblava que'l cap me rodés; voltava... voltava i queia, però sempre queia cap a tu!

L'heroe
   Aixís m'agraden les dònes: cegues pel que les estima!
Carme

   Cega i sorda! N'he sentit dir moltes, de tu. Tots t'alaben i tots ne diuen mal. Fas por a totes les noies, però totes te voldrien. Que eres jugador, m'han dit; que bevies, i què sé jo! De tot, de tot lo que vulguis. Però jo mai he sentit res, mai he escoltat, mai he volgut escoltar. Pot-ser diré un disbarat, però de tu fins lo dolent m'enamora!

L'heroe

   Deixa dir!

Carme
   Ja m'ho dic, a soles, quan no hi ets: «Déu meu! Si seré desgraciada estimant-lo? Si fugis d'ell?» Però, tot volguent fugir, vinc, vinc cap a tu, i et veig i ja no sé lo que he pensat. Res! Tu penses per mi, em xucles el pensament, i jo... no més veure-t, veure-t i seguir-te, i sense voluntat seguir-te, i res més: no més que seguir-te!
L'heroe

   Doncs, ja que'm parles d'aquest modo, avui tinc de dir-te lo que encara no t'havia dit: vui casar-me am tu.

Carme

   Casar-te?

L'heroe

    I doncs què? No t'he dit que tu no eres com les demés?

Carme

   No: casar-te no! No encara!

L'heroe

   (donant un cop de puny sobre la taula)
 Què dius

Carme (sempre com suggestionada)
   Sí, dic que sí.
L'heroe

   Per què has dit que no?

Carme

   No ho sé lo que dic: deixa-m pensar. Faré molt mal si't dic que sí. No puc dir-t'ho. No m'ho demanis! No'm miris, que sense voler t'ho estic dient i el cor me diu que tindré culpa.

L'heroe

   Però per què, reïra del cel!

Carme

   Perquè... l'Andreuet m'estima! Molt, m'estima, i es tornarà boig o ens maleirà per sempre!

L'heroe
   Boig! No tinguis por: si per cas, ximple!
Carme

   No'n diguis mal. Es que tu no ho saps. Jo no't coneixia encara. Era joveneta, i li havia jurat que tenia de ser seva.

L'heroe (rient)

   Ja, ja, ja! I això t'apura?

Carme

   Es que ell...

L'heroe

   Mal se reventi! Deixa-t d'ell... Casar-se! I am tu! Com qui no diu res, am tu! Primer que aprengui de ser home. Qui es pera casar-se? Què coneix del món? Què ha corregut? Quina força té pera pendre-t?

Carme
   Em fa por, i em fa molta pena.
L'heroe

   Deixa-t de penes i no hi pensis, ni'n parlis més. Pensem en nosaltres. (Li agafa les dugues mans.) Mira-m! Mira-m bé, dòna temptadora!

Carme

   Fins a dins del cor!

L'heroe

   Seras la meva dòna!

Carme

   Ho seré!

L'heroe

   I aviat, ho sents? I per sempre! Ho sents bé? Per sempre!

Carme
   Per sempre! Per sempre que vulguis!
L'heroe

   Aixís et vui! I t'estimaré més que'l món, i ai del que't toqués un fil de roba! Mal me quedi cego, el mataria com un xino! I seras l'Heroica, i et portaré a braços enlaire; i si tenim criatures seran criatures heroiques; i si no trobes riqueses trobaras un pit com un toro, ple d'amor que anirà sortint am paraules triades i capritxoses, que't facin riure, et donguin gloria, i que... visca la Republica!

Carme (contenia)

   I de mi tindras una esclava.

L'heroe

   Una companyona.

Carme

   Tu ho faras.

L'heroe

   Doncs, deixa-m fer a mi, i a l'avio! Tu no més tens de dir que sí, sempre sí. I jo, sí o no, segons els casos.
 (La Carme se'n va al seu lloc i es queda pensativa. Entra la Ramona.)


 ESCENA IV

Els mateixos i la Ramona, i aviat l'Anton


L'heroe

   Estic molt content, mare!

Ramona

   Ai! Això es bo.

L'heroe
   Me sembla que aviat us tindré de dar una bona noticia.
Ramona

   Déu ho faci!

L'heroe (cridant-la apart)

   Escolteu: necessito quartos. Necessito desseguida una vintena de duros.

Ramona

   I aquesta es la bona noticia?

L'heroe

   Ja vindrà, dòna!

Ramona

   No pot ser, fill meu. No me'n facis donar més!

L'heroe
   Si no són donar: són deixar. El govern me deu doscents duros, i sempre paga, el govern.
Ramona

   Ja te n'he deixat més de quaranta.

L'heroe

   I què?

Ramona

   Que cada un que'n trec d'aquell recó de calaixera, tant guardadets i tant acotxats a sota la roba de nuvia, me fa l'efecte que'ls robo. Han costat molt de guanyar!

L'heroe

   I que'ls haveu de perdre?

Ramona

   Ai, rei del cel, si'l teu pare ho sospités!

L'heroe
   No l'hi digueu, que no ho sabrà.
Ramona

   Pensa que són pera la quinta; que l'Andreuet...

L'heroe

   Que tant Andreuet! Sempre tornem am l'Andreuet! Jo sóc l'hereu, i us juro, si no'm doneu aquests diners...!

Ramona

   Bueno, no t'enfadis! Quant dius?

L'heroe

   Per ara, vint duros.

Ramona

   Espera-m.

L'heroe
   Aixís, dòna! Quartos de frenta, i ar!, que valeu totes, les pessetes!
Ramona

   Sóc mare! I sóc massa mare!

Anton
(sortint del quarto aont entra la Ramona, am naturalitat)

   Aon vas, Ramona?

Ramona (fent un xiscle)

   Enlloc. Per què m'ho preguntes?

Anton

   Per res, dòna. Les dònes aviat xiscleu!

Ramona

   M'havies assustat! (Entra al quarto de la dreta.) Ai, Déu del cel! Ajudeu-nos!


 ESCENA V

L'Heroe, l'Anton, la Carme i aviat la Ramona


Anton (a l'Heroe)

   I tu, encara estas aixís?

L'heroe

   Aixís com?

Anton

   Aixís... de vaga... voluntaria...

L'heroe
   Pare, estic molt content. No'm vingueu amb el sermonet a rompre'l riure.
Anton

   Per lo que't serveixen els sermons!...

L'heroe

   Per això mateix: deixeu-ho córrer.

Anton

   Es que no solament no treballes, sinó que has encomanat la mandra a l'Andreuet. Com es que sempre es fòra?

L'heroe

   Tornem-hi, am l'Andreuet!

Anton

   Es que no sé...

L'heroe

   Es que jo tampoc! Ja'm sembla que sóc gran, i a la guerra encara vaig engrandir-me. Ho teniu entès? Tinc carrec, i visc del meu carrec. Tinc sis duros honoraris cada mes, i dugues creus pensionades am sis pessetes cada una.

Anton

   Ja es molt.

L'heroe

   I què hi voleu fer, si no me'n volen donar més? No va ser pas per falta d'estragos. Vós, al món, no hi veieu més que treballar, treballar i sempre treballar! Doncs també n'hi ha que no treballen. Jo tinc els meus plans.

Ramona
(sortint i donant-li'ls diners d'amagat)

   Noi!... Sobre tot!...

L'heroe

   Bé, mare.

Anton
   I quins plans tens?
L'heroe

   Plans secrets. Que us penseu que un home com jo hi pot viure darrera d'un teler, sempre llençadora amunt i avall, d'aquesta eina tant ensopida? Jo no ho vui ser, de llençadora: vui fer camí.

Anton

   Camí de presidi!

Ramona

   Anton! Què dius!

Anton

   No ho sé lo que'm dic! Que no'm toquin el teler! T'havia pujat pera'l treball, com pugem els pobres, ensenyant-te a estimar aquest teler, el pobre teler!, que tu voldries rebaixar! Doncs sapigues que me l'estimo més que a tu, aquest teler; més que tot, més que a mi mateix! I saps per què? Però li tinc agraiment i fins li daria una abraçada. (L'abraça.) T'ha vist nèixer: ho sents? T'ha vist donar els primers passos; ens ha vist contents; ens ha vist plorar (plora apoiant-s'hi), i sempre ha sigut l'amic nostre, i l'escó de casa nostra. Ara es vell! Es tant vell com jo; però, vell i tot (puja i teixeix), mira-l com treballa! Cric, crec! Que no sents com canta? Doncs ell sempre canta, i cantant ens dóna pera viure; i si tu'l deixes em moriré amb ell! Ens morirem com fusta vella!}}

L'heroe

   Bueno. Ja s'ha acabat la Quaresma?

Anton

   Ara comença!

L'heroe

   Doncs, espereu-vos, que, si hi ha d'haver funció, hi farem musica. (Agafant la guitarra i tocant.) Us acompanyaré am la guitarra.

Ramona
   Quins acudits!
Anton

   Quin poca-vergonya!
 (Mentres l'Heroe toca la guitarra entren el senyor Tomas, el Sargento i el Secretari, portant una capsa llarga. L'Anton se queda teixint; la Ramona, al seu costat; la Carme, al seu lloc, i en Joan entra i surt fent feina.)


 ESCENA VI

Els mateixos i el senyor Tomas,

el Secretari, el Sargento i en Joan

i aviat el Clapat


Senyor Tomas

   Salut, gent de pau! Veig que esteu alegres.

L'heroe
   Alanta!
Anton (a la Ramona)

   Ja tornen a ser aquí? Aviat no's podrà treballar, en aquesta casa!

Senyor Tomas

   Les cases dels heroes són les cases de l'alegria: no n'he vist mai cap de trist. Desde l'antiguetat als nostres dies, us en podria citar d'heroes que...

L'heroe

   No's canci.

El secretari

   Sí. Jo també vaig conèixer una casa que'n tenien un, i tot el dia haurieu sentit castanyoles i olé! i sempre: «Ai!... Ai!...» Un gemec seguit, però alegre.

El sargento
   Debía ser flamenco.
El secretari

   No us dic que era heroe?...

Senyor Tomas

   Però no ho devia ser tant com el nostre. Mireu-vos-el! Mireu-vos això! Quin bé de Déu!

L'heroe

   Què mira?

Senyor Tomas

   L'estampa! La teva estampa!

L'heroe

   Deixi-s d'estampes i cromos!

Senyor Tomas
   Anton: ja'ns el cuideu bé?
Anton

   No puc respondre, que tinc feina.

Senyor Tomas

   Molt bé. Però deixem el to familial i parlem. Venim per una missió sagrada.

L'heroe

   Doncs bevem!

El secretari

   Després de la missió.

Senyor Tomas

   Venim amb una missió molt sagrada.

El sargento
   Sacralísima.
Senyor Tomas

   Que ho diu vostè o ho dic jo? Una missió que'ns honra, que'ns honra i que honrarà'l poble.

L'heroe

   Si va llarc, beveu.

Senyor Tomas

   Ni llarc, ni curt: fem historia.

L'heroe

   Apa, home aboqui!

Senyor Tomas

   El nostre benvolgut municipi havia pensat honrar el seu Heroe amb un grandiós monument. Ja's tenien preses les mides; i, si bé no's tenien els dispendios...

L'heroe
   Els que?
El secretari

   Vol dir els quartos.

Senyor Tomas

   ... s'haurien tingut.

El secretari

   Segur!

El sargento

   Yo ponía la paga de todo un dia de haber.

Senyor Tomas

   Jo'l lloguer de vuit dies d'un dels pisos; però... hi havia un inconvenient. L'Heroe vivia. Si hagués vingut difunt, conformes; però...

L'heroe
   I lo que viuré!
Senyor Tomas

   El poble no porta pressa. I en vista d'això, i considerando, van dir: «Fem-li un regalo que siga util i honrós i de lluiment a la vegada.» Aquí'l tens!

(El Secretari treu la capsa.)
L'heroe

   Un paraigües!

Senyor Tomas (entregant-li)

   Un sabre d'honor!

L'heroe

   Barba! Mira'l, Joan!

Joan

   Ja't farà servei!

Ramona
   No t'hi facis mal!
Carme

   Que es lluent!

Anton

   No més li faltava un sabre!

El sargento

   Tómalo como prenda gloriosa.

L'heroe
(fent-lo jugar i escamant el Sargento mentres fa'l discurs)

   Ah, si l'hagués tingut a les isles!

El sargento
   Es modesto para tu mérito; pero... cuidado!... también lo es la sencilla violeta. Tómalo en tus bodas castrenses, que lo harás brillar, el regalo! Que brille, y salud, minyó! Eso es! Y lo dicho, dicho!
L'heroe

   Que ja ha acabat?

Senyor Tomas

   Llestos!

El secretari

   Ja podem ser familiars.

L'heroe

   Doncs bevem, i que per molts anys poguem fer semblants fets de la guerra!

Senyor Tomas (am la copa a la mà)

   Anton, que no beveu?

L'heroe
   No: ho tenen privat. No's pot destorbar.
Senyor Tomas (am to oratori)

   Doncs, señores...

L'heroe

   Que ja hi tornem?

Senyor Tomas

   No t'alarmis. Dic, señores, que l'aiguardent es de primera.

L'heroe

   Doncs ara hi entraré jo, a l'oratoria.

El sargento

   Muy bien!

L'heroe

   Jo diré, i dic, que lo del sabre està molt enraonat. Sempre es bo un bon sabre. Però

també dic que l'Ajuntament i... etcetera, m'han donat molts llorers i molts pocs quartos.
El sargento

   Al clavo!

L'heroe

   Si'ls del nostre braç, els heroics, havem de conservar el rango que l'ofici gloriós ens porta, què havem de fer pera les garrofes? Un treball manual qualsevulga? Mai!

El sargento

   Nunca!

L'heroe

   Doncs, avui per demà que'm casi (que's po't ser heroe i casat, i pot-ser casat se n'es més d'heroe), què tinc de fer? Menjar-me'l sabre i fregir la veina a tallets, com tripes a l'andalusa?

Senyor Tomas
   Té raó.
El sargento

   Es verdad.

L'heroe

   Doncs, si es verdad, demanin a l'Ajuntament que'm passin un violari, o un tant, o un jornal, o, si no, qui vulgui heroes que'n crii!

El sargento

   Sí, señor.

Senyor Tomas

   Se pot demanar com a retiro.

El sargento

   O como á inválido del trabajo... militar.

El secretari
   No, senyors: com a millores pera'l poble.
Senyor Tomas

   Nada: que ho demanarem, i es cosa segura.

L'heroe

   Doncs, un altre trago!

El sargento

   Tantos como quieras. Yo, o la copeta, o el contrabando.

L'heroe

   De contrabando no'n tinc!

El sargento

   Ya lo hubiera descubierto. Tengo el nas molt fi! (A la Carme.) Qué tal, buena moza?

Carme
   Muy bien.
L'heroe (pera allunyar el Sargento de la Carme)

   Otra copa. Vingui!

El sargento

   Resalada!

L'heroe

   Li dic que vingui, mi sargento. Deixi'l sexo i estigui per la beguda. (Dóna beure an el Sargento i an el Secretari.)

Senyor Tomas (a l'Anton)

   Anton, teniu un noi que es una aguila!

Anton

   I tant aguila!

Senyor Tomas
   I l'altre, que també puja bé? Aviat us el quintaran. I amb una mica de despejo...
Anton

   No: aquell no'l despejaran: pagarem.

Senyor Tomas

   Que us ha anat malament amb el gran?

Anton

   Massa bé! Però no vui més sabres a casa.

(Mentre'l Secretari i el Sargento estan bevent i el senyor Tomas enraonarà am l'Anton, arriba'l Clapat, i crida apart a l'Heroe.)
El clapat

   Ja estic!

L'heroe

   Havem perdut?

El clapat
   I depressa! Han sortit vuit sotes, jo anava a sobre, i vaia, alanta, mi dinero!... Tu dinero.
L'heroe

   Mal te morissis corsecat! Lladre! No t'havia dit que tallessis?

El clapat

   Ens han tallat a nosaltres.

L'heroe

   Anem!

El clapat

   Que tens diners?

L'heroe

   Anem, te dic!

El clapat (anant-se'n)
   No t'exaltis, un cop en el garito! Fes com jo: el perdre vol calma.
L'heroe

   Mala sort! I mala reïra!...

(Se'n van sense mirar a ningú.)
Senyor Tomas

   Bueno. Doncs, noi... Aont ha anat el noi?

Carme

   Se n'ha anat corrent.

Senyor Tomas

   I sense despedir-se, ni donar les gràcies de l'acte?

El secretari

   Devia tenir algun assumpte...

El sargento
   Pero podia decir adiós y expresiones.
El secretari

   Ja ho sé: això es que s'ha enfadat.

El sargento

   Pero de qué?

El secretari

   Pot-ser en el seu discurs hi havia alguna paraula ofensiva...

El sargento

   Pero si todo eran piropos oficiales!...

Senyor Tomas

   No'n facin cas. An aquests sers superiors se'ls té de perdonar tot. Com més grans són, més criatures.

El sargento
   Pero esto es de brutos.
Senyor Tomas

   Ja no seria lo que es. Tots n'han pecat d'aquest mal; o, si no, vegi l'historia.

El sargento

   Pero él ha faltado.

Senyor Tomas

   I què sap vostè si ha faltado? Que hi pot entrar en el cap d'un d'aquests homes?

El sargento

   Yo entro en todas partes.

Senyor Tomas

   Vostè no entra enlloc!

El secretari
   Deixin-se de controversies i anem a proposar la pensió.
El sargento

   Yo no voto.

Senyor Tomas

   Si no té vot!...

El sargento

   Pues haré la guerra!

Senyor Tomas

   Miri que rebrà!...

El sargento

   Y quién va á pegarme?

Senyor Tomas

   Jo no.

El sargento
   Pues quién?
Senyor Tomas

   Ell, hombre, ell, que es la seva obligació. Per això tenim valent al poble: pera que'ns guardi les espatlles.

(Se'n van el senyor Tomas, el Secretari i el Sargento.)




 ESCENA VII

L'Anton, la Ramona, la Carme, i aviat la Mercè, l'Andreuet i en Joan, que entra i surt


Anton

   Gracies a Déu, que són fòra!

Ramona
   Quin sargento més descarat!
Carme

   I tant! Podien fer carrecs al noi, i ells se'n van sense despedir-se!

Joan
(entrant i deixant un cove de fusades)

   No'n feu cas: són dos ximples i un sargento. Són homes que no han errat els estudis. Tiraven per tontos i ho han lograt. Estessin malalts i haguessin de treballar!

Anton

   Que estas cançat?

Joan

   Cançat de viure.

Ramona
   Necessites bons caldos.
Joan

   Tot-hom me'n recepta, però no'm donen les gallines. Sempre la febre! Sempre la ditxosa febre!

Ramona

   Que no't cuida la teva dòna?

Joan

   Molt. Encara no ha vingut la dòna?

Mercè (entrant)

   Déu vos guard!

Ramona

   Aquí la tens.

Mercè

   M'he hagut d'entretenir pera anar-te a buscar aquelles pildores.

(Se'n va a seure al seu lloc.)
Joan

   Amb una n'hi hauria prou, de pildora!

Mercè

   Que ets graciós!

Ramona

   No't desesperis.

Joan

   No'n feu cas! Tinc amargor a dintre, i de tant en tant tinc de llençar-la. Diuen que es el fetge, i jo ho crec, perquè'ls que no'n tenen veig que viuen molt més feliços que jo.

Ramona

   L'Andreuet. dreta|(L'Andreuet entra sense saludar, i se'n va a seure en un recó.}}

Anton

   A l'ultim anirà arribant tot-hom. Escolta, noi. (L'Andreuet s'hi apropa.) Com es que no se't veu en tot el dia?

Andreuet

   Deixeu-ho córrer.

Anton

   Però, què tens?

Andreuet

   Busco feina.

Anton

   Que vol dir, feina?

Andreuet

   Vui dir que, com que aquí, a casa, hi faig nosa, busco feina en una fàbrica. Vui fer de teixidor dels mecanics.

Anton
   Però, a qui fas nosa?
Andreuet

   A molts.

Anton

   A qui?

Andreuet

   El teler ja no es meu. Ha vingut el noi gran i me l'ha pres, i quan l'ha tingut no se'n cuida. Ell es l'hereu. Després... me va prenent... lo que més estimo, i quan ho tindrà, encara se'n cuidarà menos.

Anton

   Però, què t'ha pres?

Andreuet

   Res. Ja ho sabreu.

Mercè
   Me sembla, Carme, que això va per tu.
Carme

   Jo sóc soltera, i tu...

Mercè

   Es com si ho fos!

Anton

   No us entenc! Me voleu matar! Deixeu-me tots! Deixeu el pobre avi! Si jo hagués sigut d'aquells que tenen el bastó a la mà dreta i un regany a punt a la boca, pot-ser no'm tindrieu voluntat, però, al menos, me tindrieu respecte. He sigut debil, i no'm teniu ni respecte, ni voluntat! Encara no haveu tingut ales, ja no us haveu recordat del niu. Voleu tots, alhora, que al menos em moriré més depressa!

Ramona
   Jo no t'abandonaré mai!
Anton

   Tu també ets dèbila. Tampoc n'has sabut, de pujar els fills. Els has regat massa am llagrimes. I saps per què no'n sabem? Perquè hem hagut de treballar tant, que no'ns ha quedat temps pera apendre-n.

Andreuet

   Pare, no es això: es que'm roben el carinyo!

Anton

   Però, qui?

Andreuet

   Aquest hereu; aquest que dieu que es germà meu! Aquest malvat! Sí, ja ho he dit: aquest malvat, que més valdria que s'hagués quedat allà ont era, o a l'infern, o que l'haguessin mort d'un tiro!

Ramona
   Andreuet!... Noi! Què dius!
Andreuet

   I tu, Carme, ja l'hi pots dir.

Carme

   Jo no he de dir-li res. No es lo que't penses, Andreuet! Es que ell... es que es ell!

Mercè

   Li fa compassió.

Carme

   Més que a tu'l teu home!

Mercè (rient)

   Ja, ja, ja!

Carme
   A mi es l'amor, que'm fa seguir; i a tu'l vici.
Andreuet

   Has dit l'amor? L'amor has dit, veritat?

Carme

   No, Andreuet: m'he equivocat! No sé què'm dic!

Mercè

   No té de saber-ho! Poseu-li'ls dits a la boca!

Andreuet (a la Carme)

   Infame! Mal cor!

Anton

   Senyor!... Que arribi la meva hora!

Ramona

   Per Déu! Per les cinc llagues de Cristo! Calleu, que mateu el vostre pare! Deixeu-vos de miseries! Per tot tenen les seves penes! Vaja: la pau, tots plegats, i anem a brenar junts, i tot anirà bé, si Déu ho vol!

Andreuet

   Per mi, que no se'n parli més.

Ramona

   Doncs anem, Anton.

(Se'n van al quarto de la dreta. Primer la Carme, després la Mercè, sense dir res. Darrera, l'Anton i la Ramona, dient:)
Anton

   Aquest gran ens ha dut la guerra!

Ramona

   Ja vindrà la pau.

Anton
   Quina vellesa!
Ramona

   Sostenta-t en mi! Caurem tots dos, si havem de caure!

(L'Andreuet se queda. Arriben l'Heroe i el Clapat. Vénen cap-baixos. L'Heroe s'asseu a una cadira, meditant; el Clapat encén un cigarro darrera, i l'Andreuet, al veure-ls entrar, se'ls mira, clou els punys am rabia, i, prenent una decisió, se n'entra depressa al quarto.)




 ESCENA VIII

L'Heroe i el Clapat


L'heroe
(donant un tremendo cop de bastó a la taula)

   Déu de Déu!

El clapat
   Calma!
L'heroe

   Ja has vist: he jugat anant a jòc! Donaven les menors a les menors, i les altres. Donaven lado; al lado, i res. La negra! La malehida negra! Aixís la terra s'enfonsés!

El clapat

   Per ara, tant sols s'enfonsés la taverna.

L'heroe

   No'm facis bromes o et rompo l'enteniment!

El clapat

   Et costaria de trobar-me'l. Però'n tinc més que tu: tu't jugues lo que no es teu.

L'heroe
   Això es lo de menos.
El clapat

   Sí, però'ls diners d'aquella quinta se'n van a la quinta forca.

L'heroe

   Dóna-m consells! Que no guanyaré, un dia o altre?

El clapat

   Ignoro.

L'heroe

   Veus? El perdre no'm fa res. Lo que'm desespera es que'ls que guanyen són una colla de cadells que no més amb un cop de puny en desfaria tres o quatre! I aguantar-me, i perdre, i no poguer-los dir res!

El clapat
   Ja'ls dius.
L'heroe

   El dir, vui dir rompre-ls la cara.

El clapat

   També ho fas alguna vegada.

L'heroe

   Però poques.

El clapat

   Escolta. Me sembla que jo, el Clapat, també'n tinc alguna clapa, de valent. Què hi dius?

L'heroe

   Regular...

El clapat
   Després de tu, ¿qui es al poble'l de més circumstancies ofensives i defensives?
L'heroe

   Tu.

El clapat

   Doncs, també perdo. Es a dir, perdo no mirant-m'hi. En això del manubri del jòc hi val més l'enginy que la força!

L'heroe

   No poguer esbravar-se i fer una carniceria!...

El clapat

   Qui juga nèt, queda nèt. Que't juguis lo dels altres, conforme. Però juga am requisits.

L'heroe

   Què vols dir?

El clapat
   Que has de tenir tracte am les cartes. Jugar am ciencia, saber-les fer anar, conèixer-les.
L'heroe

   I com se coneixen?

El clapat

   Senyalant-les!

L'heroe

   Parla clar! Vols dir fer trampa?

El clapat

   No ho vui dir, però ho dic.

L'heroe

   No! Això no!

El clapat

   Tu mateix.

L'heroe
   A mi m'agrada anar de dret.
El clapat

   Doncs les cartes et faran anar de tort.

L'heroe

   Bah! Deixa-ho córrer. Ha estat un nuvol.

El clapat

   Què un nuvol! Trenta duros!

L'heroe

   Ni que fossin cent! Tinc credit i coratge! A beure, pera distreure-ns, i demà serà un altre dia.

El clapat

   Un altre dia de perdues.

(Entra de puntetes la Mercè. El Clapat, al veure-la, se gira d'esquena pera dissimular.)



 ESCENA IX

L'Heroe, el Clapat i la Mercè


Mercè

   M'ha semblat sentir-te i surto un moment pera avisar-te. Estan exaltats contra tu.

L'heroe

   I a mi què!

Mercè (veient el Clapat d'esquena)

   Qui hi ha allí?

L'heroe
   No es ningú: es el Clapat.
Mercè

   En Joan sospita de nosaltres. La Carme està gelosa de mi. L'Andreuet està neguitós perquè tem i no sap el què.

L'heroe

   Ja ho sabrà.

Mercè

   Per Déu, no'm comprometis! Mira que en Joan es el meu home!

L'heroe

   Jo també.

Mercè

   Mira que estem en perill!

L'heroe
   Això m'agrada! Com més perill, menos reculo, i menos al davant d'una dama.
Mercè

   Creu-me: si m'estimes, no'm diguis res davant d'ells. No'm miris com me mires!

L'heroe

   Primer me cauria la vista! No me'n sé estar de mirar-te, sol de primavera! Pensil! Patrona de les Espanyes, i de les Isles, i de tots els altres reialmes! Deixa-m abraçar-te, per ara, i després veurem.

El clapat (que està vigilant)

   Etxem!

L'heroe

   Què hi ha?

El clapat

   Que'm sembla que vénen.

Mercè
   Me'n vaig.
L'heroe

   Espera-t, diosa Menus. Ja que'ns persegueixen, morim plegats en aquesta fortalesa. Que vingui l'enemic, que'l rebrem abraçats, com pinten a les estampes! Que no veus que no me'n sé passar de tu? ¿Que no n'he presa cap de trinxera que tingui aquests reductes del teu cos tant gronxadiç, i aquesta torra de cara, am dugues aspitlleres per vista que fereixen sense polvora? Que't penses que's té de ser poc valent pera deixar-te? Deixa-m contemplar-te abans de morir de por! (Rient.) Ja, ja, ja! Me vui emportar el recreio d'haver-te vist a l'agonia.

Mercè

   A quantes els hauras dit lo mateix!

L'heroe

   Lo mateix a cap. Varío.

Mercè
   Gran pillo! Ja tens sort que no me'n puc estar de tu! M'ets com un vici.
L'heroe (abraçant-la)

   I tu, per mi, més que'l beure, més que'l jòc i més que les quatre sotes!

Mercè

   I més que la Carme?

L'heroe

   La Carme es una altra.

Mercè

   Pot-ser sí que t'hi vols casar...

L'heroe

   No tinguis ansia, que aviat t'ho enviaré a dir.

Mercè
   I em deixaries si't casessis?
L'heroe

   Calla, dòna! Jo no l'abandono mai, quan he pres una plaça forta!

El clapat

   Ojo! En Joan!

Mercè

   Ai, la mare! Fujo!

L'heroe

   Atura-t, i firmes! Presentem-nos en guerrilla i rebem l'enemic en ordre.

(Entra en Joan.)



 ESCENA X

L'Heroe, el Clapat, la Mercè i en Joan


Joan

   Hola. (A la Mercè.) Tu per aquí?

Mercè

   Estavem enraonant...

L'heroe

   De guerrilles.

Joan

   Això no es cosa de dones. (A la Mercè.) A dintre!

(La Mercè entra al quarto.)
L'heroe

   Tractes molt malament a la propia...

Joan

   I tu la tractes massa bé!

L'heroe

   Que tens por que se te la mengin?

Joan

   Ets prou llop pera fer-ho.

L'heroe

   Si tens ganes de brega, me sembla que'm trobaras en bon dia.

Joan
   I a mi a l'hora de la febre.
L'heroe

   Diuen que'ls lleons estan més mansos am febre.

Joan

   Però com que jo no faig de lleó, com tu, no m'hi trobaras, de manso.

L'heroe

   Que'm vols reptar?

Joan

   Primer vui suplicar-te que'm deixis a casa tranquil, que no m'amarguis més la vida, que esperis, que no tardaré pas tant a morir-me!

L'heroe

   Això són aquells fums?

Joan
   Això es per si'm vols creure. Ara, si no vols...
L'heroe

   Què faras?

Joan

   Faré lo que pugui, i l'odi fa poguer molt. Faré lo que mai hauria fet: tornar-me fera com tu!

L'heroe

   Que no ho sents, Clapat, com s'explica?

El clapat

   Reventa-l i treu-tel del davant: tens poder pera fer-ho.

Joan

   Perquè té poder, perquè es Heroe? Ja n'estic tip de tant d'Heroe! L'Heroe'm torna a la boca.

L'heroe
   Si ho sóc, no me n'he pas d'amagar.
El clapat

   I si ho es, què?

Joan

   Imbecils! Això heroe? Mentida! Els heroes són els que no veies morir, perquè morien a les fosques, sense farols de vanitat, sense llum d'incendi, sense crits, sense trompetes. Els heroes són els que moren pels seus, pels altres, per la llibertat dels altres, ho entens?, i no'ls borratxos de sang! Els heroes són els que's defensen. Però tu? Tu eres una bestia, que de tant que n'eres, de bestia, has causat l'admiració de totes les besties covardes!

L'heroe (amb ironia)

   Parles molt bé!...

Joan

   La raó i la desgracia m'hi fan parlar.

L'heroe
   Doncs... continua, desgraciat...
Joan

   Espera-t. Què varen ser les teves grans valenties? Jugar-te la sort com ara't jugues els diners? Jugar a matar am trampa? Jugar a vides, i jugar-hi sempre am aventatge?

L'heroe

   Que no es prou?

Joan

   No! Perquè la vida no's juga: o's guarda, o's dóna!

L'heroe

   Doncs jo la prenia.

Joan

   La robaves. No esperaves que vingués la mort! Tu l'anaves a cercar, i et duia, i et feia seguir, i li feies de goç de presa, de dalla, de corb, de pesta! Sí: tu no anaves a lluitar, sinó a segar, a segar homes! Si no ho eres, de soldat! Eres la malura del soldat! La ronya que surt en els exèrcits!

L'heroe

   I tu devies ser la flor, i devies tirar a la lluna!...

Joan

   Jo tirava allí on no veia.

L'heroe

   Però matant!

Joan

   O morint de por de matar.

L'heroe

   Doncs jo, pel sacrifici a la patria.

Joan
   Canalla! I que no'n tenien ells, de patria?
L'heroe

   No ho sé, ni ganes. Jo era a la guerra, i cumplia!

Joan

   Quan no't venies els cartutxos pera petons.

L'heroe

   Pregunta-ho an els morts, si me'ls venia, i ells te respondran qui era jo.

Joan

   Tu? Ja ho saps lo que eres.

L'heroe

   Esbomba, home! Què?

Joan
   Un pinxo nacional!
El clapat

   No sé com t'aguantes! Vols que jo me'n cuidi, de discutir-li la cara?

L'heroe

   Deixa-l. No li facis mal, pobret! Ja vindrà'l meu parlament. M'agrada sentir-lo. M'excita! Que no arrepares quina labia?

Joan

   Doncs, ja que t'agrada sentir-me i em dónes temps i em vas perdonant la vida, pera que vegis que també'n sóc de valent, te desafio!

L'heroe

   Bona!

Joan
   I a mort!
L'heroe

   Aixís m'agraden els homes! Que no's queixin! Que ataquin!

Joan

   Doncs, ja atacaré. I no'm sentiras ni una queixa. Escolta bé. Tu busques a la meva dòna! La busques, no ho neguis! Doncs es a mi que'm trobaras. Jo sóc debil, però encara tinc vida pera ofegar-te la teva. Com serà no ho sé. No porto armes, que les vaig odiar per sempre. Serà fent-te caure pel pès de la maledicció que't dono; serà esperant que caiguis borratxo de força; no ho sé com; però la mort m'esperarà pera donar-me'l goig de deixar-me veure la teva.

L'heroe

   Ja has acabat?

Joan

   Sí. Perquè dir-te que ets un lladre, que ets un gandul, que ets un bretol, tot això són veritats que no'n fas cas, que te n'alabes.

L'heroe

   Doncs, ara... prou! Fins ara has parlat tu am les raons: doncs ara entro jo am la força.

Joan

   Què vols fer? Matar-me?

L'heroe (amb ironia)

   Pobret! Fuig d'aquí! Això no cal: ja't moriras tu mateix. Vui fer com tu. No vui fer sang: te despatxo!

Joan

   Això no més?

L'heroe
   Això per ara.
Joan

   Tu no ets l'amo.

L'heroe (ensenyant-li bastó)

   Mira-te'l, l'amo.

Joan

   Quina noblesa! Tinc d'escanyar-te, perdulari! (Se tira sobre de l'Heroe, desesperat; pero l'Heroe, tranquil i segur de la seva força, l'agafa per una solapa i l'asseu sobre una cadira, aon queda pantejant.)

L'heroe

   Seu, home, seu!... No t'atropellis!... No ho veus que si't mato'm diran que he mort un mort?

Joan
   Anton! Anton!
L'heroe

   Crida quart i ajuda!

Joan

   Veniu!

L'heroe (rient)

   Ja, ja, ja! Que vinguin, home, que vinguin! I crida al jutge de pau, que'm regalarà un altre sabre.

(Entren tots.)




 ESCENA XI

L'Heroe, el Clapat, en Joan, l'Anton, l'Andreuet, la Ramona, la Mercè i la Carme


Anton
   Què passa?
L'heroe

   Entreu tots.

Ramona

   Què hi ha?

L'heroe

   Aviat ho sabreu. Hi ha que fins ara he tingut paciencia aguantant consells i camorres; hi ha que ja se m'ha acabat, i que lo que no haveu sabut fer vós, pare, ho faré jo: posar ordre en aquesta casa.

Anton

   Tu?

L'heroe

   Jo. Sóc el més fort, i em poso al frenta.

Anton
   Què vols dir?
L'heroe

   Vui dir que, com a primera providencia, despatxo en Joan, i al seu lloc hi poso'l Clapat.

Andreuet

   El Clapat!

L'heroe (fent anar el bastó)

   Silenci! Pera fer de moço té més salut que en Joan.

Anton

   No pot ser!

L'heroe

   Xit!... Tu, Andreuet, faras lo que vulguis: te n'aniras o et quedaras; però, si't quedes, estaras baix el meu mando.

Andreuet
   Mai!
L'heroe (amenaçant sempre)

   Silenci, dic!

Ramona (a l'Heroe)

   Noi!... Per mi!...

L'heroe

   Vós, mare, les claus!

Ramona

   Què vol dir?

L'heroe

   Les claus, llamp de Déu!

(La Ramona les hi dóna.)
Anton

   I a mi que no has de ferir-me?

L'heroe
   També. A la guerra tirem a bulto.
Anton

   Doncs, això no ho lograras! Mal fill!

L'heroe

   Que no ho lograré? No veieu que tots sou debils en aquesta casa? No veieu que sou molts i no sou ningú? En Joan no s'aguanta dret; l'Andreuet es un poca cosa; vosaltres sou vells, i les dònes... les dònes són del que péga.

Anton

   Si nosaltres no podem prou, fins el poble't vindrà a treure!

L'heroe

    Pobrets! El poble, am dos crits de viva Espanya!, el tinc meu.

Anton
   Ramona!... Pobres de nosaltres!...
L'heroe

   I pera que vegeu que vui tenir ordre i vui portar bona vida, us faig saber que'm caso.

Anton

   Et cases?

L'heroe

   Am la Carme.

Andreuet

   Tu?

L'heroe

   Doncs qui?

Andreuet
   I ella't voi, veritat?
L'heroe

   Jo'm penso que sí. Pregunta-l'hi.
(L'Andreuet mira la Carme i ella abaixa'ls ulls.)

Andreuet (a la Carme)

   Mala dòna!

L'heroe

   Deixa-la estar, o et rompo'l cap que t'aguanta!

Andreuet

   Pare: me'n vaig! Me'n vaig per sempre!

Anton

   No, fill meu! Pel teu pobre pare! Ara més que mai necessito que m'ajudis!

L'heroe (a l'Andreuet)
   Tria: o soldat o teixidor!
Anton

   No! Soldat, mai!

L'heroe

   O creure al quartel a casa!

Andreuet
   No la lograras, la teva!
 (Se li tira a sobre i en Joan també. L'Heroe, d'una empenta, tira en Joan al carrer, i d'una altra l'Andreuet al seu teler.)

L'heroe

   Que no? A fóra tot Déu! Tu, al carrer; tu, ai teler, i vosaltres quietut!... I, ara que hem posat ordre, sapigueu la meva dita: que, avui per avui, el que té'l bastó es el que guanya! He dit!

 (La Carme i la Mercè resten agenollades als peus de l'Heroe; els dos vells ploren; l'Andreuet se rosega'ls punys, i el Clapat posa la mà sobre l'espatlla de l'Heroe.)




TELÓ