L'Heroe - Segon acte
La mateixa decoració. Al fons, entre'l finestral i la porta, al mig, troques de fil i eines de teixidor, una panoplia amb armes filipines i corones de llorer mig mústigites.
ESCENA I
El clapat (tirant)
Arrastro!
L'heroe
El cavall.
El clapat
Arrastro, arrastro i arrastro!
L'heroe (comptant les cartes)
Doncs, am tot i tant arrastrar, has perdut.
El clapat
Es clar: com que ets heroe!...
L'heroe
Deixa-t d'heroe. Som amics i et permeto que'm tractis am franquesa.
El clapat
Es que n'hi ha molts que al teu lloc se donarien moltes ínflues. Am tu es un recreio: et veig tant senzill ara com abans.
L'heroe
No m'agrada fer el fachenda.
El clapat
Doncs n'hi hauria del teu rango que's farien fer un acatament... que ja't dic jo que no't dic
res!
Anton (aixecant-se pera anar-se'n al quarto)
Noi: el teler te va esperant!
L'heroe
No l'amoineu el teler: deixeu-lo tranquil.
Anton
Es que li deixes massa, de tranquil. Pensa que fa un mes que has tornat. Encara no has reposat prou? Ramona
No li diguis res, Anton.
L'heroe
Air vaig treballar.
Anton
Sí, més d'una hora.
L'heroe
Tot es començar, i no m'amoineu, que tinc feina. Que treballi l'Andreuet.
Anton
Es el teu teler.
L'heroe
No hi fa res: ja l'hi deixo. Jo no m'ofenc perquè hi treballi un quant temps. Que hi acabi de guanyar la quinta, ja que voleu que no segueixi'l meu exemple. Ramona (suplicant i senyalant-li am la mà'l teler)
Noi... El teler!...
L'heroe (donant un gran cop de puny a la taula)
Prou! No estic pera treballs forçats! (Els dos vells se'n van.) Has sentit tirar?
El clapat
I de dret!
L'heroe
Però venir-me am tiros, a mi! A mi!... Que't sembla, Clapat?
(Entra en Joan.)
El clapat
Me sembla que havem de beure una altra copa pera distreure-t d'aquesta platica familial. (Dirigint-se an en Joan.) Que vols beure, Joan? Joan
Gracies. No'm prova'l vostre aiguardent.
L'heroe
Deixa-l estar, que dejuna. Bevem.
(En Joan surt.)
El clapat
I allí a Falipines com va lo de la beguda?
L'heroe
Mellor que aquí. Quan vaig arribar-hi no bevia. Aquí a casa ni m'hi havien avesat de criatura i no sabia beure am modos: vui dir molt. Però't dic, minyó, que després vaig rescabalar-me. N'agafava unes d'aquelles tant trontolloses, que... vaja!... perdia les coneixences.
El clapat
Allò que... si caus o no caus... L'heroe
Que caus! I ben caigut! I que no hi ha pas qui t'aixequi!
El clapat
Ah, salau!
L'heroe
Hi ha una beguda com si diguessim aiguardent camforat que'n diuen ginebra...
El clapat
Ja n'he begut!
L'heroe
Bah! Tu has begut tot. Doncs d'aquella, si'n beus, diguem, dos gots aixís, ja'n poden anar venint d'enemics, que a tots els rebs a escopetades. Jo, a l'entrar en batalla, en prenia una botella. El clapat
Ja n'hi ha pera anar tirant.
L'heroe
No parava pas de tirar, en havent begut. Al ser al coll no mirava treves. Per poc enemic que fos, foc i an ells!
El clapat
I no't vas mai etivocar?
L'heroe
Què vols dir?
El clapat
De tirar a un amic...
L'heroe
A més de quatre. El clapat (aixecant-se)
Doncs, ja veuras: espera-t!
L'heroe
No, home! Els amics els errava sempre. Era una broma que'ls feia.
El clapat
Però, i si n'haguessis tocat algun?
L'heroe
També hauria estat de broma. De campanya se'n fan de grosses. Si haguessis vist les que feiem, sobre tot en havent-hi mujerío!...
El clapat
Ja som a Sans! Explica-t, noi gran! Beu, que ja'm sembla que m'hi trobo!
L'heroe
No podia donar l'abast de dònes. El clapat
Per què no'm cridaves?
L'heroe
A cada poble que entravem, malaia d'aquí, malaia d'allà!
El clapat
Què són malaies?
L'heroe
Hembras del terreno. No'n vulguis més de malaies! A cada cop-d'ull una a terra, i molts cops dugues.
El clapat
I com t'ho feies?
L'heroe
Amb arma de dos canons. L'un ull mirant a la dreta, i l'altre a l'esquerra, i totes dugues ferides!
El clapat
Això es tirar dret!
L'heroe
Figura-t que quan ne trobaven alguna que ningú la podia enamorar, els mateixos companys me la duien, i era dòna enamorada. Provava a les bones, jugava la vista i la labia, i si això no hi valia... a les males!
El clapat
Què vol dirà les males?
L'heroe
Enamorament o la vida!
El clapat
I en vares haver de matar alguna? L'heroe
No n'hi va haver mai necessitat. No't dic que no'n tenien mai prou d'Heroe? I això que anava de rayadillo!; que si arribo a dur calces vermelles, ai la mare!, fins l'aristocràcia hauria hagut de fer antesala. Però jo mai vaig tenir
vanitat. Res de senyorio: o dònes de mig color, o de color i mig. O molt negres, o massa blanques.
El clapat
Tu sí que ets un mano i mig!
L'heroe
Regular...
El clapat
I aquí mateix... no diguis: també fas el teu estrago...
L'heroe
No: aquí estic en vaga. El clapat
I la repatriada?
L'heroe
Me la miro.
El clapat
Però molt d'aprop. Vas a casa seva, i mira que ell!...
L'heroe
Ell? Pobret! Ja ha provat tots els hospitals, i cap li prova. Vui veure si amb un disgust el retorno. Però, fòra aquesta, s'ha acabat! M'he fet home i tinc de fer bondat de la bona.
El clapat
Què dius ara, gat?
L'heroe
Lo que sents. El clapat
Vaia, noi! Té, beu: a veure si't refas.
L'heroe
Que no'n faig ara?
El clapat
Segons i conforme.
L'heroe
Perquè juguem?
El clapat
Si no fos no més que perquè juguem!... Perquè perdem!
L'heroe
Per això mateix que tinc de pendre un determini. Quant te queda? El clapat
Deutes.
L'heroe
A mi air vespre'm van fer nèt dels que duia. Me queden dèu duros, de les reliquies de la guerra, sense la paga honoraria.
El clapat
I què penses fer?
L'heroe
Què penso fer? Aviat ho sabras. Ara no'm puc moure: espero'l senyor Tomas, que no sé quins honors o què volen fer-me. Amb això, aquí tens els dèu duros: comença a tallar i espera que jo porti més quartos.
El clapat
I aquella bondat? L'heroe
No ve d'un dia. Talla bé.
El clapat
Què vols dir?
L'heroe
Que guanyis.
(Entra la Carme.)
ESCENA II
Carme
Déu vos guard!
El clapat
Hola, prenda capritxosa! Sal salada! Sucre-candi! Lleminadura! Carme (rient)
Ai, Clapat!
L'heroe (an el Clapat)
Vés-te'n.
El clapat
Deixa-m dir...
L'heroe
(agafant una cadira pera tirar-l'hi)
Et dic que te'n vagis!
(agafant una cadira pera tirar-l'hi)
(El Clapat se'n va.)
ESCENA III
L'heroe
No vui tirar-te'n més que jo, de requiebros. De gall no n'hi pot haver més que un, al
galliner d'una casa.
Carme
I quin mal ha fet?
L'heroe
Trencar-me'l respecte. Que no ho
comprens que estic gelós fins de la terra que trepitges?
Carme (anant a seure)
Tu tens gelosia de mi? L'heroe (asseient-se al seu costat)
Sí, que'n tinc! En tinc per lo que t'he dit
altres vegades; però avui t'ho he de dir més en serio; perquè has de ser meva.
Carme (am temor)
Per Déu!...
L'heroe
Has de ser-ho! Que vols escoltar-me?
Carme
No vui res més que escoltar-te.
L'heroe
Jo n'he conegut moltes, de dònes: ja ho saps. N'he vistes moltes. N'he vistes de tots
colors. Però com tu, amb aquest no sé què que'm trastoca, no n'he vista cap, ni aquí, ni a les Falipines. Carme
Tant diferenta sóc de les altres?
L'heroe
No ho sé! No sé si la gracia la tens als ulls o aon la tens; si es el teu cos o lo que hi ha més endins del cos que'm revolta, ¡però't juro, pel meu honor, que quan estic al teu costat i sento una mena de tebior a la sang, aquí als polsos; una ardor de dòna guapa i com un desig d'abraçar-te, que no t'abraço perquè... perquè no sé què'm detura!
Carme (am temor)
No, això no!
L'heroe
No tinguis temor, que no he de tocar-te ni un cabell. Am cap m'havia passat, lo que'm passa am tu. Abans no ho havia demanat, ja les tenia abraçades, i am tu no: am tu no podria. Et vui, et vui molt més que la meva salvació; però't vui am consentiment. Ja'n tinc desitjos de deixar-me caure als teus llavis! Si'n tinc! I omplir-los ben bé de petons; però, mal m'enfonsi!, me dic: «Atura-t i espera-t que'ls obri pera dir-te: Aquí'ls tens, vermells com dugues cireres: pren-los, que són tant teus com meus!» Ja'n tinc de desig de robar-te, me'n moro de ganes; però també'm dic: «Deixa-la que ella s'apropi». Ja se me'n va'l cos cap al teu; però també l'aturo manant-li: «Deixa al seu que vingui, que ja'ns trobarem un dia o altre».
Carme
De tu dependeix, el trobar-nos.
L'heroe
No: de tots dos. Jo aniré a tu, però tu també aniras cap a mi.
Carme
Aniré aon me portis. L'heroe
Ja ho sé; perquè també't tremolen els llavis. També esperes, i també vols dir-m'ho, que
m'estimes. (Se li apropa.)
Carme
No, no'm toquis!
L'heroe
No tinguis por! Que no es veritat que m'estimes?
Carme
Sí, que ho es!
L'heroe
Que no n'estas contenta?
Carme
No ho sé... L'heroe
Com, que no ho saps! (Enfadat i sec.)
Carme
Contenta o no, sóc tota teva! (Com suggestionada.)
L'heroe
Ben dit! Què vols que faci? Vols que m'entorni? Vols que'm quedi? Vols que vagi al cap del món per tu? Vols que no'm mogui mai més?
Carme
No. No més vui que sigui veritat tot lo que'm dius, i que, si no ho es, que jo m'ho pensi.
L'heroe
Com el vols un home? Carme
Com tu! No més com tu! Que sigui home i que no'm dongui temps de pensar.
L'heroe
Ho dius de serio?
Carme
Ai si ho dic! Per la salut de la meva ànima! No sé què m'has donat; però no sé fer més que lo que'm diguis. Ja molt abans de coneixe-t, quan sentia parlar de tu, em deia: «Aquest es
l'home que estimaria!» Quan me varen dir que venies, me semblava que venies cap a mi, que era jo que't feia arribar. Quan vas entrar, me va agafar fred. No'm vas veure; però jo prou que't vaig veure! I no't vaig apartar la vista, i ja mai més l'he apartada. Semblava que'l cap me rodés; voltava... voltava i queia, però sempre queia cap a tu!
L'heroe
Aixís m'agraden les dònes: cegues pel que les estima! Carme
Cega i sorda! N'he sentit dir moltes, de tu. Tots t'alaben i tots ne diuen mal. Fas por a totes les noies, però totes te voldrien. Que eres jugador, m'han dit; que bevies, i què sé jo! De tot, de tot lo que vulguis. Però jo mai he sentit res, mai he escoltat, mai he volgut escoltar. Pot-ser diré un disbarat, però de tu fins
lo dolent m'enamora!
L'heroe
Deixa dir!
Carme
Ja m'ho dic, a soles, quan no hi ets: «Déu meu! Si seré desgraciada estimant-lo? Si fugis d'ell?» Però, tot volguent fugir, vinc, vinc cap a tu, i et veig i ja no sé lo que he pensat. Res! Tu penses per mi, em xucles el pensament, i jo... no més veure-t, veure-t i seguir-te, i sense voluntat seguir-te, i res més: no més que seguir-te! L'heroe
Doncs, ja que'm parles d'aquest modo, avui tinc de dir-te lo que encara no t'havia dit: vui casar-me am tu.
Carme
Casar-te?
L'heroe
I doncs què? No t'he dit que tu no eres com les demés?
Carme
No: casar-te no! No encara!
L'heroe
(donant un cop de puny sobre la taula)Què dius
Carme (sempre com suggestionada)
Sí, dic que sí. L'heroe
Per què has dit que no?
Carme
No ho sé lo que dic: deixa-m pensar. Faré molt mal si't dic que sí. No puc dir-t'ho. No m'ho demanis! No'm miris, que sense voler t'ho estic dient i el cor me diu que tindré culpa.
L'heroe
Però per què, reïra del cel!
Carme
Perquè... l'Andreuet m'estima! Molt, m'estima, i es tornarà boig o ens maleirà per sempre!
L'heroe
Boig! No tinguis por: si per cas, ximple! Carme
No'n diguis mal. Es que tu no ho saps. Jo no't coneixia encara. Era joveneta, i li havia jurat que tenia de ser seva.
L'heroe (rient)
Ja, ja, ja! I això t'apura?
Carme
Es que ell...
L'heroe
Mal se reventi! Deixa-t d'ell... Casar-se! I am tu! Com qui no diu res, am tu! Primer que aprengui de ser home. Qui es pera casar-se? Què coneix del món? Què ha corregut? Quina força té pera pendre-t?
Carme
Em fa por, i em fa molta pena. L'heroe
Deixa-t de penes i no hi pensis, ni'n parlis més. Pensem en nosaltres. (Li agafa les dugues mans.) Mira-m! Mira-m bé, dòna temptadora!
Carme
Fins a dins del cor!
L'heroe
Seras la meva dòna!
Carme
Ho seré!
L'heroe
I aviat, ho sents? I per sempre! Ho sents bé? Per sempre!
Carme
Per sempre! Per sempre que vulguis! L'heroe
Aixís et vui! I t'estimaré més que'l món, i ai del que't toqués un fil de roba! Mal me quedi cego, el mataria com un xino! I seras l'Heroica, i et portaré a braços enlaire; i si tenim criatures seran criatures heroiques; i si no
trobes riqueses trobaras un pit com un toro, ple d'amor que anirà sortint am paraules triades i capritxoses, que't facin riure, et donguin gloria, i que... visca la Republica!
Carme (contenia)
I de mi tindras una esclava.
L'heroe
Una companyona.
Carme
Tu ho faras.
L'heroe
Doncs, deixa-m fer a mi, i a l'avio! Tu no més tens de dir que sí, sempre sí. I jo, sí o no, segons els casos.(La Carme se'n va al seu lloc i es queda pensativa. Entra la Ramona.)
ESCENA IV
L'heroe
Estic molt content, mare!
Ramona
Ai! Això es bo.
L'heroe
Me sembla que aviat us tindré de dar una bona noticia. Ramona
Déu ho faci!
L'heroe (cridant-la apart)
Escolteu: necessito quartos. Necessito desseguida una vintena de duros.
Ramona
I aquesta es la bona noticia?
L'heroe
Ja vindrà, dòna!
Ramona
No pot ser, fill meu. No me'n facis donar més!
L'heroe
Si no són donar: són deixar. El govern me deu doscents duros, i sempre paga, el govern. Ramona
Ja te n'he deixat més de quaranta.
L'heroe
I què?
Ramona
Que cada un que'n trec d'aquell recó de calaixera, tant guardadets i tant acotxats a sota la roba de nuvia, me fa l'efecte que'ls robo. Han costat molt de guanyar!
L'heroe
I que'ls haveu de perdre?
Ramona
Ai, rei del cel, si'l teu pare ho sospités!
L'heroe
No l'hi digueu, que no ho sabrà. Ramona
Pensa que són pera la quinta; que l'Andreuet...
L'heroe
Que tant Andreuet! Sempre tornem am l'Andreuet! Jo sóc l'hereu, i us juro, si no'm doneu aquests diners...!
Ramona
Bueno, no t'enfadis! Quant dius?
L'heroe
Per ara, vint duros.
Ramona
Espera-m.
L'heroe
Aixís, dòna! Quartos de frenta, i ar!, que valeu totes, les pessetes! Ramona
Sóc mare! I sóc massa mare!
Anton
(sortint del quarto aont entra la Ramona, am naturalitat)
Aon vas, Ramona?
(sortint del quarto aont entra la Ramona, am naturalitat)
Ramona (fent un xiscle)
Enlloc. Per què m'ho preguntes?
Anton
Per res, dòna. Les dònes aviat xiscleu!
Ramona
M'havies assustat! (Entra al quarto de la dreta.) Ai, Déu del cel! Ajudeu-nos!
ESCENA V
Anton (a l'Heroe)
I tu, encara estas aixís?
L'heroe
Aixís com?
Anton
Aixís... de vaga... voluntaria...
L'heroe
Pare, estic molt content. No'm vingueu amb el sermonet a rompre'l riure. Anton
Per lo que't serveixen els sermons!...
L'heroe
Per això mateix: deixeu-ho córrer.
Anton
Es que no solament no treballes, sinó que has encomanat la mandra a l'Andreuet. Com es que sempre es fòra?
L'heroe
Tornem-hi, am l'Andreuet!
Anton
Es que no sé...
L'heroe
Es que jo tampoc! Ja'm sembla que sóc gran, i a la guerra encara vaig engrandir-me. Ho teniu entès? Tinc carrec, i visc del meu
carrec. Tinc sis duros honoraris cada mes, i dugues creus pensionades am sis pessetes cada una.
Anton
Ja es molt.
L'heroe
I què hi voleu fer, si no me'n volen donar més? No va ser pas per falta d'estragos. Vós, al món, no hi veieu més que treballar, treballar i sempre treballar! Doncs també n'hi ha que no treballen. Jo tinc els meus plans.
Ramona
(sortint i donant-li'ls diners d'amagat)
Noi!... Sobre tot!...
(sortint i donant-li'ls diners d'amagat)
L'heroe
Bé, mare.
Anton
I quins plans tens? L'heroe
Plans secrets. Que us penseu que un home com jo hi pot viure darrera d'un teler, sempre llençadora amunt i avall, d'aquesta eina tant ensopida? Jo no ho vui ser, de llençadora: vui fer camí.
Anton
Camí de presidi!
Ramona
Anton! Què dius!
Anton
No ho sé lo que'm dic! Que no'm toquin el teler! T'havia pujat pera'l treball, com pugem els pobres, ensenyant-te a estimar aquest teler, el pobre teler!, que tu voldries rebaixar! Doncs sapigues que me l'estimo més que a tu, aquest teler; més que tot, més que a mi mateix! I saps per què? Però li tinc agraiment i fins li daria una abraçada. (L'abraça.) T'ha vist nèixer: ho sents? T'ha vist donar els
primers passos; ens ha vist contents; ens ha vist plorar (plora apoiant-s'hi), i sempre ha sigut l'amic nostre, i l'escó de casa nostra. Ara es vell! Es tant vell com jo; però, vell i tot (puja i teixeix), mira-l com treballa! Cric, crec! Que no sents com canta? Doncs ell sempre canta, i cantant ens dóna pera viure; i si tu'l deixes em moriré amb ell! Ens morirem com fusta vella!}}
L'heroe
Bueno. Ja s'ha acabat la Quaresma?
Anton
Ara comença!
L'heroe
Doncs, espereu-vos, que, si hi ha d'haver funció, hi farem musica. (Agafant la guitarra i tocant.) Us acompanyaré am la guitarra.
Ramona
Quins acudits! Anton
Quin poca-vergonya!(Mentres l'Heroe toca la guitarra entren el senyor Tomas, el Sargento i el Secretari, portant una capsa llarga. L'Anton se queda teixint; la Ramona, al seu costat; la Carme, al seu lloc, i en Joan entra i surt
fent feina.)
ESCENA VI
el Secretari, el Sargento i en Joan
i aviat el Clapat
Senyor Tomas
Salut, gent de pau! Veig que esteu alegres.
L'heroe
Alanta! Anton (a la Ramona)
Ja tornen a ser aquí? Aviat no's podrà treballar, en aquesta casa!
Senyor Tomas
Les cases dels heroes són les cases de l'alegria: no n'he vist mai cap de trist. Desde l'antiguetat als nostres dies, us en podria citar d'heroes que...
L'heroe
No's canci.
El secretari
Sí. Jo també vaig conèixer una casa que'n tenien un, i tot el dia haurieu sentit castanyoles i olé! i sempre: «Ai!... Ai!...» Un gemec seguit, però alegre.
El sargento
Debía ser flamenco. El secretari
No us dic que era heroe?...
Senyor Tomas
Però no ho devia ser tant com el nostre. Mireu-vos-el! Mireu-vos això! Quin bé de Déu!
L'heroe
Què mira?
Senyor Tomas
L'estampa! La teva estampa!
L'heroe
Deixi-s d'estampes i cromos!
Senyor Tomas
Anton: ja'ns el cuideu bé? Anton
No puc respondre, que tinc feina.
Senyor Tomas
Molt bé. Però deixem el to familial i parlem. Venim per una missió sagrada.
L'heroe
Doncs bevem!
El secretari
Després de la missió.
Senyor Tomas
Venim amb una missió molt sagrada.
El sargento
Sacralísima. Senyor Tomas
Que ho diu vostè o ho dic jo? Una missió que'ns honra, que'ns honra i que honrarà'l poble.
L'heroe
Si va llarc, beveu.
Senyor Tomas
Ni llarc, ni curt: fem historia.
L'heroe
Apa, home aboqui!
Senyor Tomas
El nostre benvolgut municipi havia pensat honrar el seu Heroe amb un grandiós monument. Ja's tenien preses les mides; i, si bé no's tenien els dispendios...
L'heroe
Els que? El secretari
Vol dir els quartos.
Senyor Tomas
... s'haurien tingut.
El secretari
Segur!
El sargento
Yo ponía la paga de todo un dia de haber.
Senyor Tomas
Jo'l lloguer de vuit dies d'un dels pisos; però... hi havia un inconvenient. L'Heroe vivia. Si hagués vingut difunt, conformes; però...
L'heroe
I lo que viuré! Senyor Tomas
El poble no porta pressa. I en vista d'això, i considerando, van dir: «Fem-li un regalo que siga util i honrós i de lluiment a la vegada.» Aquí'l tens!(El Secretari treu la capsa.)
L'heroe
Un paraigües!
Senyor Tomas (entregant-li)
Un sabre d'honor!
L'heroe
Barba! Mira'l, Joan!
Joan
Ja't farà servei!
Ramona
No t'hi facis mal! Carme
Que es lluent!
Anton
No més li faltava un sabre!
El sargento
Tómalo como prenda gloriosa.
L'heroe
(fent-lo jugar i escamant el Sargento mentres fa'l discurs)
Ah, si l'hagués tingut a les isles!
(fent-lo jugar i escamant el Sargento mentres fa'l discurs)
El sargento
Es modesto para tu mérito; pero... cuidado!... también lo es la sencilla violeta. Tómalo en tus bodas castrenses, que lo harás brillar, el regalo! Que brille, y salud, minyó! Eso es! Y lo dicho, dicho! L'heroe
Que ja ha acabat?
Senyor Tomas
Llestos!
El secretari
Ja podem ser familiars.
L'heroe
Doncs bevem, i que per molts anys poguem fer semblants fets de la guerra!
Senyor Tomas (am la copa a la mà)
Anton, que no beveu?
L'heroe
No: ho tenen privat. No's pot destorbar. Senyor Tomas (am to oratori)
Doncs, señores...
L'heroe
Que ja hi tornem?
Senyor Tomas
No t'alarmis. Dic, señores, que l'aiguardent es de primera.
L'heroe
Doncs ara hi entraré jo, a l'oratoria.
El sargento
Muy bien!
L'heroe
Jo diré, i dic, que lo del sabre està molt enraonat. Sempre es bo un bon sabre. Però
també dic que l'Ajuntament i... etcetera, m'han donat molts llorers i molts pocs quartos. El sargento
Al clavo!
L'heroe
Si'ls del nostre braç, els heroics, havem de conservar el rango que l'ofici gloriós ens porta, què havem de fer pera les garrofes? Un treball
manual qualsevulga? Mai!
El sargento
Nunca!
L'heroe
Doncs, avui per demà que'm casi (que's po't ser heroe i casat, i pot-ser casat se n'es més d'heroe), què tinc de fer? Menjar-me'l sabre i fregir la veina a tallets, com tripes a l'andalusa?
Senyor Tomas
Té raó. El sargento
Es verdad.
L'heroe
Doncs, si es verdad, demanin a
l'Ajuntament que'm passin un violari, o un tant, o un jornal, o, si no, qui vulgui heroes que'n crii!
El sargento
Sí, señor.
Senyor Tomas
Se pot demanar com a retiro.
El sargento
O como á inválido del trabajo... militar.
El secretari
No, senyors: com a millores pera'l poble. Senyor Tomas
Nada: que ho demanarem, i es cosa segura.
L'heroe
Doncs, un altre trago!
El sargento
Tantos como quieras. Yo, o la copeta, o el contrabando.
L'heroe
De contrabando no'n tinc!
El sargento
Ya lo hubiera descubierto. Tengo el nas molt fi! (A la Carme.) Qué tal, buena moza?
Carme
Muy bien. L'heroe (pera allunyar el Sargento de la Carme)
Otra copa. Vingui!
El sargento
Resalada!
L'heroe
Li dic que vingui, mi sargento. Deixi'l sexo i estigui per la beguda. (Dóna beure an el Sargento i an el Secretari.)
Senyor Tomas (a l'Anton)
Anton, teniu un noi que es una aguila!
Anton
I tant aguila!
Senyor Tomas
I l'altre, que també puja bé? Aviat us el quintaran. I amb una mica de despejo... Anton
No: aquell no'l despejaran: pagarem.
Senyor Tomas
Que us ha anat malament amb el gran?
Anton
Massa bé! Però no vui més sabres a casa.
(Mentre'l Secretari i el Sargento estan bevent
i el senyor Tomas enraonarà am l'Anton, arriba'l Clapat, i crida apart a l'Heroe.)
El clapat
Ja estic!
L'heroe
Havem perdut?
El clapat
I depressa! Han sortit vuit sotes, jo anava a sobre, i vaia, alanta, mi dinero!... Tu dinero. L'heroe
Mal te morissis corsecat! Lladre! No t'havia dit que tallessis?
El clapat
Ens han tallat a nosaltres.
L'heroe
Anem!
El clapat
Que tens diners?
L'heroe
Anem, te dic!
El clapat (anant-se'n)
No t'exaltis, un cop en el garito! Fes com jo: el perdre vol calma. L'heroe
Mala sort! I mala reïra!...
(Se'n van sense mirar a ningú.)
Senyor Tomas
Bueno. Doncs, noi... Aont ha anat el noi?
Carme
Se n'ha anat corrent.
Senyor Tomas
I sense despedir-se, ni donar les gràcies de l'acte?
El secretari
Devia tenir algun assumpte...
El sargento
Pero podia decir adiós y expresiones. El secretari
Ja ho sé: això es que s'ha enfadat.
El sargento
Pero de qué?
El secretari
Pot-ser en el seu discurs hi havia alguna paraula ofensiva...
El sargento
Pero si todo eran piropos oficiales!...
Senyor Tomas
No'n facin cas. An aquests sers superiors se'ls té de perdonar tot. Com més grans són, més criatures.
El sargento
Pero esto es de brutos. Senyor Tomas
Ja no seria lo que es. Tots n'han pecat d'aquest mal; o, si no, vegi l'historia.
El sargento
Pero él ha faltado.
Senyor Tomas
I què sap vostè si ha faltado? Que hi pot entrar en el cap d'un d'aquests homes?
El sargento
Yo entro en todas partes.
Senyor Tomas
Vostè no entra enlloc!
El secretari
Deixin-se de controversies i anem a proposar la pensió. El sargento
Yo no voto.
Senyor Tomas
Si no té vot!...
El sargento
Pues haré la guerra!
Senyor Tomas
Miri que rebrà!...
El sargento
Y quién va á pegarme?
Senyor Tomas
Jo no.
El sargento
Pues quién? Senyor Tomas
Ell, hombre, ell, que es la seva obligació. Per això tenim valent al poble: pera que'ns guardi les espatlles.
(Se'n van el senyor Tomas, el Secretari i el
Sargento.)
ESCENA VII
Anton
Gracies a Déu, que són fòra!
Ramona
Quin sargento més descarat! Carme
I tant! Podien fer carrecs al noi, i ells se'n van sense despedir-se!
Joan
(entrant i deixant un cove de fusades)
No'n feu cas: són dos ximples i un sargento. Són homes que no han errat els estudis. Tiraven per tontos i ho han lograt. Estessin malalts i haguessin de treballar!
(entrant i deixant un cove de fusades)
Anton
Que estas cançat?
Joan
Cançat de viure.
Ramona
Necessites bons caldos. Joan
Tot-hom me'n recepta, però no'm donen les gallines. Sempre la febre! Sempre la ditxosa febre!
Ramona
Que no't cuida la teva dòna?
Joan
Molt. Encara no ha vingut la dòna?
Mercè (entrant)
Déu vos guard!
Ramona
Aquí la tens.
Mercè
M'he hagut d'entretenir pera anar-te a buscar aquelles pildores.
(Se'n va a seure al seu lloc.)
Joan
Amb una n'hi hauria prou, de pildora!
Mercè
Que ets graciós!
Ramona
No't desesperis.
Joan
No'n feu cas! Tinc amargor a dintre, i de tant en tant tinc de llençar-la. Diuen que es el
fetge, i jo ho crec, perquè'ls que no'n tenen veig que viuen molt més feliços que jo.
Ramona
L'Andreuet.
dreta|(L'Andreuet entra sense saludar, i se'n va a seure en un recó.}}
Anton
A l'ultim anirà arribant tot-hom. Escolta, noi. (L'Andreuet s'hi apropa.) Com es que no
se't veu en tot el dia?
Andreuet
Deixeu-ho córrer.
Anton
Però, què tens?
Andreuet
Busco feina.
Anton
Que vol dir, feina?
Andreuet
Vui dir que, com que aquí, a casa, hi faig nosa, busco feina en una fàbrica. Vui fer de teixidor dels mecanics.
Anton
Però, a qui fas nosa? Andreuet
A molts.
Anton
A qui?
Andreuet
El teler ja no es meu. Ha vingut el noi gran i me l'ha pres, i quan l'ha tingut no se'n cuida. Ell es l'hereu. Després... me va prenent... lo
que més estimo, i quan ho tindrà, encara se'n cuidarà menos.
Anton
Però, què t'ha pres?
Andreuet
Res. Ja ho sabreu.
Mercè
Me sembla, Carme, que això va per tu. Carme
Jo sóc soltera, i tu...
Mercè
Es com si ho fos!
Anton
No us entenc! Me voleu matar! Deixeu-me tots! Deixeu el pobre avi! Si jo hagués sigut
d'aquells que tenen el bastó a la mà dreta i un regany a punt a la boca, pot-ser no'm tindrieu voluntat, però, al menos, me tindrieu respecte. He sigut debil, i no'm teniu ni respecte, ni voluntat! Encara no haveu tingut ales, ja no us haveu recordat del niu. Voleu tots, alhora, que al menos em moriré més depressa!
Ramona
Jo no t'abandonaré mai! Anton
Tu també ets dèbila. Tampoc n'has sabut, de pujar els fills. Els has regat massa am llagrimes. I saps per què no'n sabem? Perquè hem hagut de treballar tant, que no'ns ha quedat temps pera apendre-n.
Andreuet
Pare, no es això: es que'm roben el carinyo!
Anton
Però, qui?
Andreuet
Aquest hereu; aquest que dieu que es germà meu! Aquest malvat! Sí, ja ho he dit: aquest malvat, que més valdria que s'hagués quedat allà ont era, o a l'infern, o que l'haguessin mort d'un tiro!
Ramona
Andreuet!... Noi! Què dius! Andreuet
I tu, Carme, ja l'hi pots dir.
Carme
Jo no he de dir-li res. No es lo que't penses, Andreuet! Es que ell... es que es ell!
Mercè
Li fa compassió.
Carme
Més que a tu'l teu home!
Mercè (rient)
Ja, ja, ja!
Carme
A mi es l'amor, que'm fa seguir; i a tu'l vici. Andreuet
Has dit l'amor? L'amor has dit, veritat?
Carme
No, Andreuet: m'he equivocat! No sé
què'm dic!
Mercè
No té de saber-ho! Poseu-li'ls dits a la boca!
Andreuet (a la Carme)
Infame! Mal cor!
Anton
Senyor!... Que arribi la meva hora!
Ramona
Per Déu! Per les cinc llagues de Cristo! Calleu, que mateu el vostre pare! Deixeu-vos de miseries! Per tot tenen les seves penes! Vaja: la pau, tots plegats, i anem a brenar junts, i tot anirà bé, si Déu ho vol!
Andreuet
Per mi, que no se'n parli més.
Ramona
Doncs anem, Anton.
(Se'n van al quarto de la dreta. Primer la Carme, després la Mercè, sense dir res. Darrera, l'Anton i la Ramona, dient:)
Anton
Aquest gran ens ha dut la guerra!
Ramona
Ja vindrà la pau.
Anton
Quina vellesa! Ramona
Sostenta-t en mi! Caurem tots dos, si havem de caure!
(L'Andreuet se queda. Arriben l'Heroe i el Clapat. Vénen cap-baixos. L'Heroe s'asseu a una cadira, meditant; el Clapat encén un cigarro darrera, i l'Andreuet, al veure-ls entrar, se'ls mira, clou els punys am rabia, i, prenent una decisió, se n'entra
depressa al quarto.)
ESCENA VIII
L'heroe
(donant un tremendo cop de bastó a la taula)
Déu de Déu!
(donant un tremendo cop de bastó a la taula)
El clapat
Calma! L'heroe
Ja has vist: he jugat anant a jòc! Donaven les menors a les menors, i les altres. Donaven lado; al lado, i res. La negra! La malehida negra! Aixís la terra s'enfonsés!
El clapat
Per ara, tant sols s'enfonsés la taverna.
L'heroe
No'm facis bromes o et rompo
l'enteniment!
El clapat
Et costaria de trobar-me'l. Però'n tinc més que tu: tu't jugues lo que no es teu.
L'heroe
Això es lo de menos. El clapat
Sí, però'ls diners d'aquella quinta se'n van a la quinta forca.
L'heroe
Dóna-m consells! Que no guanyaré, un dia o altre?
El clapat
Ignoro.
L'heroe
Veus? El perdre no'm fa res. Lo que'm desespera es que'ls que guanyen són una colla de cadells que no més amb un cop de puny en desfaria tres o quatre! I aguantar-me, i perdre, i no poguer-los dir res!
El clapat
Ja'ls dius. L'heroe
El dir, vui dir rompre-ls la cara.
El clapat
També ho fas alguna vegada.
L'heroe
Però poques.
El clapat
Escolta. Me sembla que jo, el Clapat, també'n tinc alguna clapa, de valent. Què hi dius?
L'heroe
Regular...
El clapat
Després de tu, ¿qui es al poble'l de més circumstancies ofensives i defensives? L'heroe
Tu.
El clapat
Doncs, també perdo. Es a dir, perdo no mirant-m'hi. En això del manubri del jòc hi
val més l'enginy que la força!
L'heroe
No poguer esbravar-se i fer una carniceria!...
El clapat
Qui juga nèt, queda nèt. Que't juguis lo dels altres, conforme. Però juga am requisits.
L'heroe
Què vols dir?
El clapat
Que has de tenir tracte am les cartes. Jugar am ciencia, saber-les fer anar, conèixer-les. L'heroe
I com se coneixen?
El clapat
Senyalant-les!
L'heroe
Parla clar! Vols dir fer trampa?
El clapat
No ho vui dir, però ho dic.
L'heroe
No! Això no!
El clapat
Tu mateix.
L'heroe
A mi m'agrada anar de dret. El clapat
Doncs les cartes et faran anar de tort.
L'heroe
Bah! Deixa-ho córrer. Ha estat un nuvol.
El clapat
Què un nuvol! Trenta duros!
L'heroe
Ni que fossin cent! Tinc credit i coratge! A beure, pera distreure-ns, i demà serà un altre dia.
El clapat
Un altre dia de perdues.
(Entra de puntetes la Mercè. El Clapat, al
veure-la, se gira d'esquena pera dissimular.)
ESCENA IX
Mercè
M'ha semblat sentir-te i surto un moment pera avisar-te. Estan exaltats contra tu.
L'heroe
I a mi què!
Mercè (veient el Clapat d'esquena)
Qui hi ha allí?
L'heroe
No es ningú: es el Clapat. Mercè
En Joan sospita de nosaltres. La Carme està gelosa de mi. L'Andreuet està neguitós perquè tem i no sap el què.
L'heroe
Ja ho sabrà.
Mercè
Per Déu, no'm comprometis! Mira que en Joan es el meu home!
L'heroe
Jo també.
Mercè
Mira que estem en perill!
L'heroe
Això m'agrada! Com més perill, menos reculo, i menos al davant d'una dama. Mercè
Creu-me: si m'estimes, no'm diguis res davant d'ells. No'm miris com me mires!
L'heroe
Primer me cauria la vista! No me'n sé estar de mirar-te, sol de primavera! Pensil! Patrona de les Espanyes, i de les Isles, i de tots els altres reialmes! Deixa-m abraçar-te, per ara, i després veurem.
El clapat (que està vigilant)
Etxem!
L'heroe
Què hi ha?
El clapat
Que'm sembla que vénen.
Mercè
Me'n vaig. L'heroe
Espera-t, diosa Menus. Ja que'ns persegueixen, morim plegats en aquesta fortalesa. Que vingui l'enemic, que'l rebrem abraçats, com pinten a les estampes! Que no veus que no me'n sé passar de tu? ¿Que no n'he presa cap de trinxera que tingui aquests reductes del teu cos tant gronxadiç, i aquesta torra de cara, am dugues aspitlleres per vista que fereixen sense polvora? Que't penses que's té de ser poc valent pera deixar-te? Deixa-m contemplar-te abans de morir de por! (Rient.) Ja, ja, ja! Me vui
emportar el recreio d'haver-te vist a l'agonia.
Mercè
A quantes els hauras dit lo mateix!
L'heroe
Lo mateix a cap. Varío.
Mercè
Gran pillo! Ja tens sort que no me'n puc estar de tu! M'ets com un vici. L'heroe (abraçant-la)
I tu, per mi, més que'l beure, més que'l jòc i més que les quatre sotes!
Mercè
I més que la Carme?
L'heroe
La Carme es una altra.
Mercè
Pot-ser sí que t'hi vols casar...
L'heroe
No tinguis ansia, que aviat t'ho enviaré a dir.
Mercè
I em deixaries si't casessis? L'heroe
Calla, dòna! Jo no l'abandono mai, quan he pres una plaça forta!
El clapat
Ojo! En Joan!
Mercè
Ai, la mare! Fujo!
L'heroe
Atura-t, i firmes! Presentem-nos en guerrilla i rebem l'enemic en ordre.
(Entra en Joan.)
ESCENA X
Joan
Hola. (A la Mercè.) Tu per aquí?
Mercè
Estavem enraonant...
L'heroe
De guerrilles.
Joan
Això no es cosa de dones. (A la Mercè.) A dintre!
(La Mercè entra al quarto.)
L'heroe
Tractes molt malament a la propia...
Joan
I tu la tractes massa bé!
L'heroe
Que tens por que se te la mengin?
Joan
Ets prou llop pera fer-ho.
L'heroe
Si tens ganes de brega, me sembla que'm trobaras en bon dia.
Joan
I a mi a l'hora de la febre. L'heroe
Diuen que'ls lleons estan més mansos am febre.
Joan
Però com que jo no faig de lleó, com tu, no m'hi trobaras, de manso.
L'heroe
Que'm vols reptar?
Joan
Primer vui suplicar-te que'm deixis a casa tranquil, que no m'amarguis més la vida, que esperis, que no tardaré pas tant a morir-me!
L'heroe
Això són aquells fums?
Joan
Això es per si'm vols creure. Ara, si no vols... L'heroe
Què faras?
Joan
Faré lo que pugui, i l'odi fa poguer molt. Faré lo que mai hauria fet: tornar-me fera com tu!
L'heroe
Que no ho sents, Clapat, com s'explica?
El clapat
Reventa-l i treu-tel del davant: tens poder pera fer-ho.
Joan
Perquè té poder, perquè es Heroe? Ja n'estic tip de tant d'Heroe! L'Heroe'm torna a la
boca.
L'heroe
Si ho sóc, no me n'he pas d'amagar. El clapat
I si ho es, què?
Joan
Imbecils! Això heroe? Mentida! Els heroes són els que no veies morir, perquè morien a les fosques, sense farols de vanitat, sense llum d'incendi, sense crits, sense trompetes. Els heroes són els que moren pels seus, pels altres, per la llibertat dels altres, ho entens?, i no'ls borratxos de sang! Els heroes són els que's defensen. Però tu? Tu eres una bestia, que de tant que n'eres, de bestia, has causat l'admiració de totes les besties covardes!
L'heroe (amb ironia)
Parles molt bé!...
Joan
La raó i la desgracia m'hi fan parlar.
L'heroe
Doncs... continua, desgraciat... Joan
Espera-t. Què varen ser les teves grans valenties? Jugar-te la sort com ara't jugues els
diners? Jugar a matar am trampa? Jugar a vides, i jugar-hi sempre am aventatge?
L'heroe
Que no es prou?
Joan
No! Perquè la vida no's juga: o's guarda, o's dóna!
L'heroe
Doncs jo la prenia.
Joan
La robaves. No esperaves que vingués la mort! Tu l'anaves a cercar, i et duia, i et feia seguir, i li feies de goç de presa, de dalla, de corb, de pesta! Sí: tu no anaves a lluitar, sinó a segar, a segar homes! Si no ho eres, de soldat! Eres la malura del soldat! La ronya que surt en els exèrcits!
L'heroe
I tu devies ser la flor, i devies tirar a la lluna!...
Joan
Jo tirava allí on no veia.
L'heroe
Però matant!
Joan
O morint de por de matar.
L'heroe
Doncs jo, pel sacrifici a la patria.
Joan
Canalla! I que no'n tenien ells, de patria? L'heroe
No ho sé, ni ganes. Jo era a la guerra, i cumplia!
Joan
Quan no't venies els cartutxos pera petons.
L'heroe
Pregunta-ho an els morts, si me'ls venia, i ells te respondran qui era jo.
Joan
Tu? Ja ho saps lo que eres.
L'heroe
Esbomba, home! Què?
Joan
Un pinxo nacional! El clapat
No sé com t'aguantes! Vols que jo me'n cuidi, de discutir-li la cara?
L'heroe
Deixa-l. No li facis mal, pobret! Ja vindrà'l meu parlament. M'agrada sentir-lo. M'excita! Que no arrepares quina labia?
Joan
Doncs, ja que t'agrada sentir-me i em dónes temps i em vas perdonant la vida, pera que
vegis que també'n sóc de valent, te desafio!
L'heroe
Bona!
Joan
I a mort! L'heroe
Aixís m'agraden els homes! Que no's queixin! Que ataquin!
Joan
Doncs, ja atacaré. I no'm sentiras ni una queixa. Escolta bé. Tu busques a la meva
dòna! La busques, no ho neguis! Doncs es a mi que'm trobaras. Jo sóc debil, però encara tinc vida pera ofegar-te la teva. Com serà no ho sé. No porto armes, que les vaig odiar per sempre. Serà fent-te caure pel pès de la maledicció que't dono; serà esperant que caiguis borratxo de força; no ho sé com; però la mort m'esperarà pera donar-me'l goig de deixar-me veure la teva.
L'heroe
Ja has acabat?
Joan
Sí. Perquè dir-te que ets un lladre, que ets un gandul, que ets un bretol, tot això són veritats que no'n fas cas, que te n'alabes.
L'heroe
Doncs, ara... prou! Fins ara has parlat tu am les raons: doncs ara entro jo am la força.
Joan
Què vols fer? Matar-me?
L'heroe (amb ironia)
Pobret! Fuig d'aquí! Això no cal: ja't moriras tu mateix. Vui fer com tu. No vui fer sang: te despatxo!
Joan
Això no més?
L'heroe
Això per ara. Joan
Tu no ets l'amo.
L'heroe (ensenyant-li bastó)
Mira-te'l, l'amo.
Joan
Quina noblesa! Tinc d'escanyar-te,
perdulari! (Se tira sobre de l'Heroe, desesperat; pero l'Heroe, tranquil i segur de la seva força, l'agafa per una solapa i l'asseu sobre una cadira, aon queda pantejant.)
L'heroe
Seu, home, seu!... No t'atropellis!... No ho veus que si't mato'm diran que he mort un mort?
Joan
Anton! Anton! L'heroe
Crida quart i ajuda!
Joan
Veniu!
L'heroe (rient)
Ja, ja, ja! Que vinguin, home, que vinguin! I crida al jutge de pau, que'm regalarà un altre sabre.
(Entren tots.)
ESCENA XI
Anton
Què passa? L'heroe
Entreu tots.
Ramona
Què hi ha?
L'heroe
Aviat ho sabreu. Hi ha que fins ara he tingut paciencia aguantant consells i camorres; hi ha que ja se m'ha acabat, i que lo que no haveu sabut fer vós, pare, ho faré jo: posar ordre en aquesta casa.
Anton
Tu?
L'heroe
Jo. Sóc el més fort, i em poso al frenta.
Anton
Què vols dir? L'heroe
Vui dir que, com a primera providencia, despatxo en Joan, i al seu lloc hi poso'l Clapat.
Andreuet
El Clapat!
L'heroe (fent anar el bastó)
Silenci! Pera fer de moço té més salut que en Joan.
Anton
No pot ser!
L'heroe
Xit!... Tu, Andreuet, faras lo que vulguis: te n'aniras o et quedaras; però, si't quedes, estaras baix el meu mando.
Andreuet
Mai! L'heroe (amenaçant sempre)
Silenci, dic!
Ramona (a l'Heroe)
Noi!... Per mi!...
L'heroe
Vós, mare, les claus!
Ramona
Què vol dir?
L'heroe
Les claus, llamp de Déu!
(La Ramona les hi dóna.)
Anton
I a mi que no has de ferir-me?
L'heroe
També. A la guerra tirem a bulto. Anton
Doncs, això no ho lograras! Mal fill!
L'heroe
Que no ho lograré? No veieu que tots sou debils en aquesta casa? No veieu que sou molts
i no sou ningú? En Joan no s'aguanta dret; l'Andreuet es un poca cosa; vosaltres sou vells, i les dònes... les dònes són del que péga.
Anton
Si nosaltres no podem prou, fins el poble't vindrà a treure!
L'heroe
Pobrets! El poble, am dos crits de viva Espanya!, el tinc meu.
Anton
Ramona!... Pobres de nosaltres!... L'heroe
I pera que vegeu que vui tenir ordre i vui portar bona vida, us faig saber que'm caso.
Anton
Et cases?
L'heroe
Am la Carme.
Andreuet
Tu?
L'heroe
Doncs qui?
Andreuet
I ella't voi, veritat? L'heroe
Jo'm penso que sí. Pregunta-l'hi.(L'Andreuet mira la Carme i ella abaixa'ls ulls.)
Andreuet (a la Carme)
Mala dòna!
L'heroe
Deixa-la estar, o et rompo'l cap que t'aguanta!
Andreuet
Pare: me'n vaig! Me'n vaig per sempre!
Anton
No, fill meu! Pel teu pobre pare! Ara més que mai necessito que m'ajudis!
L'heroe (a l'Andreuet)
Tria: o soldat o teixidor! Anton
No! Soldat, mai!
L'heroe
O creure al quartel a casa!
Andreuet
No la lograras, la teva!(Se li tira a sobre i en Joan també. L'Heroe, d'una empenta, tira en Joan al carrer, i d'una altra l'Andreuet al seu teler.)
L'heroe
Que no? A fóra tot Déu! Tu, al carrer; tu, ai teler, i vosaltres quietut!... I, ara que hem posat ordre, sapigueu la meva dita: que, avui per avui, el que té'l bastó es el que guanya! He dit!(La Carme i la Mercè resten agenollades als peus de l'Heroe; els dos vells ploren; l'Andreuet se rosega'ls punys, i el Clapat posa la mà sobre l'espatlla de l'Heroe.)