L'Heroe - Tercer acte

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Segon acte Tercer acte
L'Heroe
Pòrtic










TERCER ACTE







 TERCER ACTE




 La mateixa decoració, però tot més desendreçat i polsós. Les corones de llorer ja són seques.


 ESCENA I

L'Heroe i la Mercè


(A l'aixecar-se'l teló, l'Heroe estarà ajegut sobre un banc, prop del teler, dormint. Desseguida entrarà la Mercè de puntetes, mirarà per la porta de la dreta si hi ha algú, i se n'anirà a despertar l'Heroe.)
Mercè

   Noi! Desperta-t!

L'heroe (despertant-se)

   Qui hi ha?

Mercè

   Sóc jo, que ja m'ho he pensat, trobar-te aquí.

L'heroe

   No't coneixia: estava dormint.

Mercè

   Sort d'això. Quina engunia he passat!

L'heroe

   Què hi ha?

Mercè

   Que, si arribes a venir, trobes en Joan a casa. Estic que tremolo, i per això vinc, pera dir-te que, per Déu, no vinguis! Aquest dematí ha tingut de fer festa.

L'heroe

   Jo també.

Mercè

   Ho sents? No vinguis.

L'heroe

   Mai?

Mercè

   Més tard. Tremolo de ser aquí!

L'heroe

   Bé: a quina hora he de venir?

Mercè
   Ai!... No ho sé! Si veus un vestit de rayadillo al balcó, senyal que serà fòra.
L'heroe

   Que se'n va despullat?

Mercè

   No se'n falta gaire.

L'heroe

   Ja seria hora de que se n'anés d'una vegada!

Mercè

   Quina nosa't fa?

L'heroe

   Sempre'n fa, de nosa, un marit. I més aquest, que ho tira tot per la tremenda. No's vol acostumar a res, aquest ximple!

Mercè
   Déu nos en guard que'ns trobés junts!
L'heroe

   Que li has vist armes?

Mercè

   Ell no'n té mai: diu que li fan repugnancia.

L'heroe

   Vaja: es beneit! Et vas casar amb un beneit. Am què vol matar-nos, doncs? Am xarop de por?

Mercè

   No ho sé. Però ell amb alguna cosa compta.

L'heroe

   Bah, bah, bah!... A l'ultim tindrem de dir-li tot pera treure-l de dubtes.

Mercè
   No diguis bestieses!...
L'heroe

   Sí, dòna: que no pateixi més. Mai m'ha agradat veure ferits: o ben vius o ben difunts. Que no t'agradaria ser viuda?

Mercè

   Quines converses! Me sembla que deus haver perdut la nit, perquè tens la negra.

L'heroe

   Si no més hagués perdut la nit, rai! Tot, ho he perdut. No sóc jugador: sóc perdedor. Maleit-siga!...

Mercè

   Si ho sé tot. Fins la quinta de l'Andreuet diu que vas perdre...

L'heroe

   La quinta rai! Ja li convé sortir de casa. A no ser pel meu apoyo, no s'hauria mogut mai. Ara viatjarà, i el viatjar sempre ensenya. Ha tret número baix.

Mercè

   Oh! Mai el treuen alt els pobres.

L'heroe

   El tretze, just.

Mercè

   El mateix número que en Joan!

L'heroe

   Mal senyal!

Mercè

   I què faran?

L'heroe

   Què faran? Que avui se l'emporten a les files! Paso redoblado, i marchen! Ara encara són a plorar al quartel: malgasto de llagrimes. Figura-t si estan bojos, que volien enternir dos coronels i fer passar els pares per vells i a mi per inutil. A mi per inutil! Que't sembla?

Mercè

   Jo me'n vaig.

L'heroe

   Abans deixa-m abraçar-te, prenda!

Mercè

   No hi ha pas ningú?

L'heroe

   No més la dòna; però es a l'hort.

Mercè
   I si ve?
L'heroe

   Si ve, vindrà de l'hort. Jo no faig com tu amb el teu repatriat. Jo la tinc avesada a tot.

Mercè

   El meu no més s'avesa a la miseria. Mai se queixa!

L'heroe

   Doncs, la meva ja's queixaria alguna estona; però (fent anar el bastó) la convenço.

Mercè

   Té'l defecte de ser docila. Però... ai, si ve!

L'heroe (voltant el bastó)

   Com si no ho fos. L'hi faria tornar am bones paraules.

Mercè
   L'estimes, veritat?
L'heroe

   Calla, gelosa! Ja saps que tinc prou pit pera estimar an ella, a tu i a tota la parentela.

Mercè

   Adéu! Si sospités el meu home que he vingut!...

L'heroe

   Què? Et mataria?

Mercè

   Es moriria ell.

L'heroe

   Doncs, queda-t.

Mercè
   Ja t'he dit lo que volia. Si veus el vestit de rayadillo...
L'heroe

   Es que entro.

Mercè

   Però, sobre tot! Estic esporuguida de pensar el pas que vinc de donar.

L'heroe

   Escolta, coronela! (Agafant-la per les mans i no deixant-la marxar.) Saps que l'estimar-me et prova?

Mercè

   No m'entretinguis.

L'heroe
   Deixa-m expressar. Desde que't fas am mi en persona, vas agafant aixís... l'aire d'una estampa ont hi ha com una patrona que encén la metxa d'un canó i a sota diu: La Heroína.
Mercè

   Deixa-m marxar...

L'heroe

   Prens rango de cantinera, i amplaria de cos, i un garrot de braç que enamora. Et dic que't faig dòna!

Mercè

   Però deixa-m!...

L'heroe

   Doncs allà va! Adéu, federala! I un altre dia no'm facis visita de metge.

Mercè

   Ai, el meu home!

L'heroe
   Vés, tu i el teu home! Sembla que no'm siguis res!
Mercè

   Fins després.

L'heroe

   Fins al vestit de rayadillo! (La Mercè se'n va. L'Heroe l'acompanya a la porta, li fa adéu, al carrer, i en aquell moment surt la Carme del quarto.)


 ESCENA II

L'Heroe i la Carme


Carme

   Qui hi havia?

L'heroe
   Ningú
Carme

   T'he sentit enraonar.

L'heroe

   Parlava am mi.

Carme (corrent cap a la porta del carrer pera veure qui se n'havia anat)

   Mentida!

L'heroe

   Corre, que fuig!

Carme

   La Mercè! Devia ser ella! No podia ser més que ella!

L'heroe
   Véns molt armada!
Carme

   Molt més del que't creus. Et tinc de dir coses molt series. Una de tant seria que pot fer-te cambiar de vida.

L'heroe

   Què hi ha?

Carme

   Ni sé com començar a dir-t'ho.

L'heroe

   Engega, dòna!

Carme

   Escolta-m bé, que procuraré anar a les bones.

L'heroe (fent anar el bastó)
   Es que, si vas a les males, ja saps com ho arreglo.
Carme

   Infeliç! D'avui en endavant ja no'm fas por. Ja no sóc aquella dòna que tenies emmetzinada, que tenies corpresa i que't seguia estemordida. També m'he tornat valenta, jo! Molt més valenta que tu; i tinc coratge de fer més bé i més mal que tu, i més brutalitats que tu, i d'anar allí on tu no aniries. Tinc una força tant gran, que'm fan compassió totes les teves valenties.

L'heroe

   No't conec! Quina força tens?

Carme

   Ja la sabras. Ara sóc jo, que vinc a posar condicions. Prepara'l bastó, si vols; però jo no me'n callaré ni una.

L'heroe
   Vinga, dòna, aquest crit de guerra!
Carme

   Si vols, serà de pau. Escolta. Que hagis tingut a la Mercè, aquesta dòna sense ànima, aquest pilot de carn viciosa; que't valguessis de que'l seu home està malalt i el matessis, i no com mataves a les isles, sinó de passió de cor, de metzines a la seva ànima, d'una mort més horrorosa per l'home que no's pot valer; que'l treguessis de casa com un goç; que t'hagis jugat la quinta del teu germà, aquells miserables diners que eren humids de suor, de suor nostra, i que'ls perdessis bestiament...

L'heroe

   Com?

Carme

   Bestiament a la taverna...

L'heroe
   Vés dient!
Carme

   Que hagis tornat borratxo a casa, caient al mateix peu del teler, i que allí no t'hagi despertat ni'l plor de la llençadora; que'm peguessis, que anessis matant els teus pares, que ja no tenen esma ni vida; tot això t'he passat; tot això t'ho passo...

L'heroe

   Gracies, pel favor!

Carme

   Ja ho sabia quan vaig casar-me. Hi veia, però no hi volia veure! Sentia que anava a ser desgraciada, però anava contenta a ser-ho. No t'hauria volgut tal com eres; però't volia, fossis com fossis.

L'heroe
   I, doncs, de què't queixes?
Carme

   Però això era abans. Ara s'ha acabat! Vui que treballis; vui que siguis un home honrat.

L'heroe

   Ojo am tant voler!

Carme

   Vui poguer anar amb el cap ben alt.

L'heroe

   Vés-hi!

Carme

   Tu m'ho prives. Tu m'ho has privat.

L'heroe

   Prou lletanies, que perdo la paciencia!

Carme
   Ara començo.
L'heroe

   Creu-me, calla!...

Carme

   I què he de callar!

L'heroe

   Calla, et dic! Mal llamp t'enfonsi! (L'amenaça.)

Carme

   Péga, home! Si ja no'm fas por! Si això que vui, si això que't demano, a les bones o a les males, ho vui, perquè no es pera mi!

L'heroe

   Doncs, pera qui?

Carme
   Pel meu fill!
L'heroe

   Pel... teu fill? Per... un fill nostre?

Carme

   Ara ho dius bé: per un fill nostre.

L'heroe

   Viva Déu!

Carme

   Ara, péga, que'ns pegaràs a tots dos!

L'heroe (llençant el bastó)

   Amb això no hi havia comptat mai! M'ha sorprès!

Carme

   No més t'ha sorprès?

L'heroe
   Doncs, què t'he de dir?
Carme

   I no te n'alegres?

L'heroe

   No ho sé. Em ve de nou... Deixa-m'ho pensar.

Carme

   Si això no's pensa; si això es l'ànima que ho crida; si això rebot dintre'l cor com si toquessin a gloria! ¿No veus a mi com m'ha transformat, que fins m'ha tornat la paraula, que de covarda m'he tornat heroe, de mansa una pantera, d'esclava a mestressa, i que ja no hi ha res que m'aturi, ni tu, que es lo que més al món temia?

L'heroe

   A tu, que ets dòna, t'encoratja; a mi, que sóc home, m'acovarda!

Carme

   Perquè no ets tu; perquè es el teu passat que't deu fer por. Tens temor d'haver de donar compte al teu fill, de que't miri amb els ullets blaus la teva mirada dubtosa; de que t'abraci amb els seus bracets rosats i tu no puguis abraçar-lo; de que quan sigui gran caigui soldat i tu sentis com vergonya de volguer-li pagar la quinta, i remordiment de no pagar-la; de que't digui: «Pare: conteu-me, conteu-m'ho tot lo que vau fer quan ereu jove», i o el tinguis de fer callar o aconsolar-lo am mentides.

L'heroe

   Bueno. Què he de fer?

Carme

   Treballar! Treballar sempre! Mira'l teler com t'espera! Trist! Ple de pols! Jo mateixa'l netejaré; te'l deixaré com un mirall; i ens hi veurem feliços dintre! Feliços com he somniat! Feliços com jo'm mereixo! (Plora.)

L'heroe
   Pot-ser tens raó...
Carme

   Jo treballaré vora teu. Treballarem tots dos per ell! Que ho sents? Pel nostre filló! I el soroll de la llençadora l'adormirà com un breçol, i l'hi posarem a la vora pera que'l vegi, pera que senti'l seu tic-tac al despertar-se a la vida, i quan sigui gran l'estimi! I ho serà, de gran! Gran com tu, amb els ulls del color dels teus, i alegre com tu, i honrat com eres abans d'anar an aquelles terres, que t'han fet tornar dolent i a mi desgraciada! (Plora.)

L'heroe

   Bé, no ploris. M'estimo més cops que llagrimes! Comprenc que es veritat lo que dius. Sí, que ho es. Jo era un altre, quan vaig marxar: no bevia, no sabia ni de jugar; fins era covard, i ja no me n'amago de dir-ho. El primer cop que vaig entrar en foc tremolava, t'ho juro!, fins tremolava! Però després no sé què devia passar, si va ser la flaira de polvora que devia emborratxar-me, o el fum, o el maligne esperit de la guerra, que ja no vaig tenir aturador: o batallar o jeure; o beure o jugar! La vida de quartel me feia més por que les bales; i no més pensar en el treball, el treball seguit i sempre a les mateixes hores com el rodar d'un rellotge, me sentia un pès al pit, i feia anar els braços com nadant, com fugint de l'aigua que m'ofegava. Però ara s'ha acabat. Sí, s'ha acabat! Vui cambiar; vui ser home de quartel.

Carme

   Quina alegria! Veritat que sí? Jura-m'ho! Jura-m'ho, que'm faras contenta!

L'heroe

   T'ho juro, mentres hi hagi pau. Però si vingués guerra... Ah, si vingués guerra!... No hi valdrien fills, ni families: correria a l'olor de polvora com el fum se'n va cap als núvols.

Carme

   Bueno, doncs. Et prepararé feina, veritat?

L'heroe
   Quan vulguis.
Carme

   Encara hi ha rodets.

L'heroe

   Està bé.

Carme

   I després te netejaré'l teler. I vaig a buscar troques i et vindré a fer companyia.

L'heroe

   Ara, lo que vulguis tu.

Carme

   Vui... vui una abraçada com mai te n'havia fet cap: com si hi hagués el fill entre tots dos que'ns mirés amb ulls de gloria. (Ella l'abraça i se'n va. L'Heroe se'n va al teler, teixeix un moment, s'apoia'l cap am les mans sobre'l teler i torna a teixir.)


 ESCENA III

L'Heroe i el Clapat i després la Carme


El clapat

   Noi! Heroe!

L'heroe

   Sóc aquí al teler.

El clapat

   El teler? Que estas borratxo?

L'heroe

   No, Clapat. Desde ara sóc un altre home.

El clapat
   Però, què t'ha agafat? Que no't trobes bé?
L'heroe

   Et dic que no'm coneixeras.

El clapat

   Si ja no't conec! Aveiam: deixa-m mirar quin efecte fas dintre aquesta pacarera.

L'heroe

   Me'n passen de noves.

El clapat

   Amb aquella?

L'heroe

   Am la dòna.

El clapat
   Raons?
L'heroe

   Res de raons. D'això ja saps que no'n faig cas.

El clapat

   Doncs, què?

L'heroe

   Que aviat seré pare de familia.

El clapat

   Anem a beure.

L'heroe

   Res de beure: es qüestió de fer bondat.

El clapat
   A batejar el pare.
L'heroe

   D'avui en endavant, he resolt de dur una vida conforme. Vui treballar.

El clapat

   Això es una passa!

L'heroe

   Passa de què?

El clapat

   De virtut. Jo també tinc un revés de conducta: també m'entrego al treballar.

L'heroe

   Tu?

El clapat
   Sí, noi. Desde demà, també, poc o molt, seré un altre. M'han nombrat cabo.
L'heroe

   T'has fet soldat?

El clapat

   Cah, home! Ja'n vaig ser de la reserva. Soldat manucipio; cabo de burots, am punxó permanent i fixo, i al frenta d'un establiment que'n diuen un fielato.

L'heroe

   Bon empleio!

El clapat

   Tant, que, si l'establiment marxa bé, fins pot-ser faci un cop de cap i em casi.

L'heroe

   No'm facis riure, que'm destorbes.

El clapat

   He pensat: «Què't costa provar-ho?» Tu no hi pots perdre; ella pot-ser sí. Doncs, tallo en porta. Res, que vui tenir Clapadets.

L'heroe

   I ja trobaras qui't vulgui?

El clapat

   Dònes rai! N'hi ha més que sotes. No'n vas trobar tu?

L'heroe

   Jo? No es lo mateix, Clapat. Jo duia prestigis i un bagatge gloriós, i venia de la guerra.

El clapat

   Un cop casat, bé prou que vindrà la guerra! I civil, que es més ofensiva. Amb això, venia pera dir-te que'ns anem a despedir de la vagancia amb una mica de beguda. Apa, anem!

L'heroe
   No pot ser. Ja he començat el treball i no'l deixo.
El clapat

   Però, que't ve d'una hora?

L'heroe

   Deixa-m estar.

El clapat

   Això són ordres de la dòna!

L'heroe

   A mi no'm mana ningú: ho entens?

El clapat

   Doncs fem els honors an el pas que anem a donar. Jo amb aixut no hi entro en el fielato! Hi haurà'l Jepet, el Borni, el Paqueño...

L'heroe
   Fins el Paqueño?
El clapat

   I l'Amparo; aquella que diu que, si un dia fos malionaria, menjaria home cru per postres.

L'heroe

   Vaja, que no! Figura-t que he de veure un vestit de rayadillo, que'm llama més que vosaltres, i no hi vaig.

El clapat

   Que't vols tornar a embarcar?

L'heroe

   Bé prou embarcat que hi estic!

El clapat
   Vaja, doncs, queda-t i salut, obrero! Compta'ls cops de llençadora, que passaras mellor l'estona, i a cada cinquanta, senya-t. I no't descomptis; i, si veus a la Virtut, recados. Adéu, Galileio!
L'heroe

   Escolta!

El clapat

   No m'entretinguis: el beure no té espera.

L'heroe

   Vindré en plegant.

El clapat

   Ja la dormirem.

L'heroe

   Adéu, doncs.

El clapat

   Alanta!

L'heroe
(cridant-lo quan ja'l Clapat es a la porta)
   Escolta, Clapat: si per cas, no més que una hora.
El clapat

   Encara que sigui mitja. Un gat de 'rapenta i a la nona.

L'heroe (anant-se'n)

   Bah! No potser! No hi puc fer més: em punxen, sota aquesta màquina! Anem, Clapat: surti lo que vulgui. Qui vulgui homes de teler que'n busqui: jo no he nascut pera viure dins d'aquesta gavia.

El clapat

   Bien, salao! I que visca l'home lliure! (Se'n van en el moment que entra la Carme, que, veient-los sortir, els crida desde la porta.)

Carme

   Noi! Noi! Aon vas? Escolta! Escolta-m un moment! No més que un moment! Escolta al teu fill, si no'm vols escoltar a mi! Al teu fill, que't crida! (Entra i cau plorant sobre una cadira.) Ah! No hi ha consol, ni remei, ni carinyo, ni entranyes! Ni una mica de compassió pera aquesta desgraciada!
(Entren l'Anton, la Ramona, l'Andreuet, el senyor Tomas i el Secretari.)


 ESCENA IV

La Carme, el senyor Tomas, el Secretari, l'Anton, la Ramona i l'Andreuet


Senyor Tomas

   Ja us ho deia, Anton, que tots els passos eren inutils: la llei es la llei.

Anton

   Però a nosaltres ens en toca massa, de llei.

Senyor Tomas
   El govern sap que teniu un noi pera mantenir-vos.
Anton

   Però no vol saber si som nosaltres que'l tenim de mantenir!

Senyor Tomas

   No penetra tant, el govern.

Ramona
(que a l'entrar ha anat a trobar la Carme, veient que plorava)

   Què tens, noia?

Carme

   No ho volgueu saber! Ell, sempre ell!

Ramona

   No ploris, que'ns faries plorar a tots. Jo ja estic que no puc més.

Carme
   Deixeu-me plorar, mare!
Ramona

   Per l'Andreuet, filla meva!

Senyor Tomas (a l'Anton)

   Endemés, si haguessiu tingut la sort de que'l noi fos fill de viuda, ara'l tindríeu a casa...

Anton

   I com ho havia de ser?

El secretari

   Tenint la desgracia de morir-vos.

Anton

   Però si jo'm moriria cent vegades! Si ja no serveixo per res al món!

Senyor Tomas

   Bé: això era un dir. Ara també seria tard. Sereneu-vos: no més el tindreu quatre anys fòra. I què són quatre anys a la vida?

Anton

   Són que ja no'm trobarà quan torni!

Senyor Tomas

   Ah, si jo fos jove! N'agafaria dèu, de fusells! Me vaig deixar perdre'l ser soldat, i creieu que me'n penedeixo! Us tornarà fet un altre!

Anton

   També m'hi ha tornat el noi gran un altre!

Senyor Tomas

   No tant, hombre! El gran us ha portat algun disgust; però la gloria no ha escassejat a la casa. Que torni gloriós el petit, i també l'anirem a rebre.

Anton
   Lo que vui es que torni honrat!
Senyor Tomas

   Molt bé, Anton. Tampoc serà per demés que hi torni. La llastima es que, militarment parlant, ara no hi ha guerra efectiva, i el noi no podrà lluir-se. Però, al menos, s'espavilarà, veurà món, s'avesarà a l'uniforme, a la noble vida de quartel, sabrà l'exercici, apendrà a ser creient a cegues, i això, pels joves, es com posar-los a un col·legi. Se desprenen de la familia i fan un cos de patricis.

El secretari

   Un cos gran!

Anton

   Jo no hi entenc, senyor Tomas; però les guerres no crec que facin cap falta.

Senyor Tomas

   Perquè sou pare. Estigueu tranquil: jo veuré en persona un coronel que es amic meu de tresillo, i li demanaré am gran manera que li concedeixi un empleo compatible am la disciplina. Que'l faci assistent: sempre es un estat més digne, i freqüenten...

El secretari

   I tenen tracte social!

Anton

   Déu els ho pagui!

Andreuet

   No'n parleu més, pare, de mi. El senyor Tomas té raó. Si es la meva sort anar-me'n! Si jo aquí no hi podia viure! Si a l'hereu li falta lloc! Si vindré home, i les noies me voldran, i tots me voldran, quan arribi llicenciat! Si m'han fet favor jugant-se'm els diners de la quinta!

Senyor Tomas
   Molt ben dit
Andreuet
(mirant fixament a la Carme)

   Jo aquí hi vivia atormentat d'un mal que no podreu mai entendre!

Carme (suplicant)

   Andreuet!...

Andreuet

   No parlo per ningú: parlo... per parlar; parlo... perquè ja tindré temps de no dir res! Quatre anys de temps; i am quatre anys u'hauré de callar moltes de coses!

Senyor Tomas
   Vaja, anem a cercar el Sargento i deixem-nos d'escenes tristes. El soldat, al marxar, necessita veure cares contentes, que comprengui que l'acompanyem de lluny, que vegi clar que, encara que no'ns moguem, ja'l seguim am l'intenció...
El secretari

   I tant si'l seguim!

Senyor Tomas

   I que no'ns espanta que marxi...

El secretari

   I què'ns té d'espantar! Al contrari!

Senyor Tomas

   Al contrari! Prou que sofrim de quedar-nos!
(El Secretari i el senyor Tomas se queden enraonant baix. L'Anton i la Ramona entren al quarto de la dreta.)

Andreuet (a la Carme)

   I tu, que també'm vols animar?

Carme
   No'm vulguis mal, Andreuet! Ja m'he ben curat d'aquell enlluernament d'un dia!
Andreuet

   Jo no encara; però'm curaré.

Carme

   Torna com te'n vas!

Andreuet (amb ironia)

   Pera que'm deixin?

Carme

   Pera que aquella que no't deixi et vulgui més temps, i pera que t'estimi mellor! Ai, Andreuet! No'n portis de corones! Veus com se marceixen penjades? Doncs, encara's marceixen més per dintre'ls recons de l'ànima!
(Se queden una estona mirant-se de fit a fit, fins que surt la Ramona portant un farcell. A les poques paraules que hauran dit la Ramona i l'Andreuet, la Carme entrarà al quarto de l'esquerra.)


 ESCENA V

La Ramona i l'Andreuet


Ramona

   Noi, ja tens el farcell arreglat...

Andreuet

   Molt bé, mare.

Ramona
   Hi trobaràs de tot. Hi he posat tot lo que he pogut. Veus? Camises, mocadors i mitjons fets meus. Això són benes, arnica, drapets blancs fets de la meva roba blanca. Sents quina flaira de poma camosa que fan? Es l'olor de la calaixera. Allí la guardava del dia que vaig casar-me.
Andreuet

   Mare!...

Ramona

   En aquell recó trobaras un paperet embolicat: no'l perdis.

Andreuet

   Què hi ha?

Ramona

   Hi ha cinc duros que encara vaig poguer salvar. Me n'havia de comprar un mocador pera l'hivern; però te'ls dono pera que te'n compris roba groixuda.

Andreuet

   No'ls vui, mare!... Compreu-vos-en el mocador.

Ramona

   Tonto! No veus que am mocador o en

sense tindria més fred si'm creia que tu'n tenies?
Andreuet

   Pobra mare!

Ramona

   I ara una altra cosa. Veus això? Són uns escapularis. Que'm promets que te'ls posaras?

Andreuet

   Us ho juro!

Ramona

   Mira que'l noi gran també va jurar-ho i no'ls va dur...

Andreuet

   Jo no sóc el gran.

Ramona

   I després, quan te llevis, senya-t. I després... després... recorda-t de la teva pobra mare, i pensa bé que ella... sí, que't seguirà, siguis allà on siguis. (Plora.)

Andreuet

   Bueno, prou... No us trastorneu...

Ramona

   Ja m'ho han dit, que tinc d'animar-te; però no són mares els que m'ho diuen. Fill meu, sobre tot tinguis compte amb els companys i escriu-me. Ho sents? Jo no podré contestar-te, perquè, pobre de mi!, no van ensenyar-me de lletra; però quan rebis carta de casa llegeix-la bé, que ja ho endavinaras que jo hi parlo, entre aquelles ratlles de tinta. Que ho faras lo que t'encomano?

Andreuet

   Viviu tranquil·la!...

Ramona
   Tu ets el que has de viure! No't moris pas,

   fill meu! No't moris, si vols que jo visqui! Abraça-m! (L'abraça.)

Andreuet

   Ja són aquí.

Ramona

   Déu meu! I que depressa ve la desgracia!
(Entren l'Anton, el senyor Tomas, el Secretari i el Sargento.)


 ESCENA VI

L'Anton, la Ramona, la Carme,
l'Andreuet, el senyor Tomas, el Secretari
i el Sargento


senyor tomas
   Ja som aquí.
El secretari

    Ja l'havem trobat que venia.

El sargento

   No faltaba mas! Yo mismo vui acompañarle á las filas.

Andreuet

   Ja es hora d'anar-nos-en?

El sargento

   Sí, Andreuet: ha llegado para ti el momento de honor; el momento de marchar al servicio de la patria.

El secretari

   Ja ho tens tot a punt?

Andreuet
   Anem!
El sargento

   Ja verás como el ser soldat no es el sacrificio que se imaginan tus padres. Aquí me tienes á mi, hombre: hace mas de veinte años que me estoy sacrificando, y ya me ves...

El secretari

   Gras com un toro!

El sargento

   ¡Y fuerte! ¡Y sin ninguna herida!

Senyor tomas

   Estigueu tranquils. De primer s'anyorarà; però, si no es d'aquells de mala mena, que l'anyorament els fa mella, passats uns quants mesos agafarà afició a la bandera, i s'hi avesarà i no podrà viure sense'ls colors nacionals.

El sargento
   A mi me pasa: yo no puedo vivir sin ellos.
Senyor tomas

   I amb alegria. (A l'Anton.) Ja ho veureu!

Anton

    Ja no ho veurem!

Andreuet

   Bueno: anem.

El secretari

   I com estss d'ànim?

Andreuet

   Jo? Molt content.

El sargento
   ¡No ha de estarlo, de content? ¡Esta es casa de loores!
Andreuet

   Estic molt content; però anem-nos-en d'una vegada!

Senyor tomas

   Ho veieu? Ja voldria ser-hi.

Andreuet

   Sí, ja voldria ser-hi! Ja'n voldria haver sortit! Ja'm fan menos por les bales que sentir els vostres consells. Pare, estic molt content. N'estic molt, mare! N'estic tant, que fins ploraria! Tant, que, si no'ns en anem aviat, em faré un tip de riure de llagrimes!

El sargento

   ¡Está emocionado!

Senyor tomas
   Són moments solemnes!
Andreuet

   Pare: una abraçada. (L'abraça.)

Anton

   No't puc dir res! Que't recordis del noi gran!

El sargento

   Eso es.

Andreuet

   I vós, mare... (L'abraça.)

Ramona

   Fill del meu cor!

El sargento
   ¡Vaya, vaya! El buen soldado no ha de plorar: Las lágrimas debilitan.
Carme

   I a mi no'm dius res?

Andreuet

   Que't perdono de tot cor!

Ramona

   Fill meu!...

Andreuet

   (quedant-se un moment indecís i fugint cap al carrer)
Anem!

El sargento

   ¡Andando!
(Se'n van el senyor Tomas, el Secretari i el Sargento.)

Anton (cridant cap al carrer)

   Lladres! Lladres, més que lladres! Lladres del meu fill! Del meu darrer fill! De l'unic fill que'm quedava!
 (Se queda plorant, apoiat al pilar de la porta. La Ramona plora, asseguda a una cadira, i la Carme se tapa la cara am les mans i se n'entra corrent a plorar al quarto de l'esquerra. Després d'un moment d'aquesta escena escena muda, la Ramona s'aixeca, va a trobar l'Anton, i, agafant-lo per l'espatlla, li diu:)



 ESCENA VII

L'Anton i la Ramona


Ramona

   Anton!... Anton!...

Anton
   Com l'altre!
Ramona

   No't desconsolis! Sostent-te am mi!

Anton

   Com l'altre! Lo mateix que l'altre!

Ramona

   Vine am mi!

Anton

   A on me vols dur?

Ramona

   No ho sé! A plorar per tot arreu! A regar de llagrimes la casa!

Anton
   Per què me l'han de robar? Que no es pendre-ns-el l'endur-se'l? Que no es pendre-ns sang de la nostra?
Ramona

   Vine am mi!...

Anton

   Tinc fred! Tinc un fred que no l'havia sentit mai! Com si se'm refredessin els òssos...

Ramona

   Escolta: Déu ens donarà una esperança! No havem fet mal. Doncs, per què n'havem de tenir, de castic? Ja vindran dies mellors! Teixirem, i, tot treballant, ja saps que's calmen les penes. Seiem aquí, al nostre lloc; vora'l caliu del teler.

Anton
   Ai, Ramona! També's refreda, el teler, i ja no cantarà mai més! Que't penses que no ho coneix que estem tristos? Ell vol vida pera fer feina! Les mans dels vells i dels desvalguts l'entonteixen, i aquell tic-tac d'alegria's torna com un rellotge que se li acaba la corda!
Ramona

   Apropa-t a mi! Apropa-t com en aquells temps que erem joves!

Anton

   Com han passat!

Ramona

   Han passat; però, a les hores de tristor, que no t'agrada recordar-los? Te'n recordes de quan ens varem conèixer?

Anton

   Com si fos ara!

Ramona

   Tu ja teixies, allavores, aquí mateix, i jo vaig venir a portar feina. Treballaves amb un dalit que encantava, i el teler cruixia als teus dits, i fins brandava, lo mateix que si fos un barco. Duies una flor a la boca, me'n recordo bé, i em vas preguntar si la volia. Jo't vaig dir que sí, i ens vam tornar molt més vermells que la flor, i, al veure que la prenia i que me la posava a la boca, vas fer anar la llençadora amunt i avall, rabenta, alegra, com enjogaçada; lleugera com una daina.

Anton

   Es veritat!

Ramona

   «Que bé treballes!» te vaig dir. I tu t'hi lluïes, treballant; i jo't mirava, i ja quasi no'ns vam dir res més. Vam casar-nos, i jo'm vaig posar en aquest recó, aquí on som ara, i aquí vam viure feliços.

Anton

   Fins fa poc!

Ramona

   I encara ho serem! El cor m'ho diu, que encara ho serem. No pot ser que siguin dolents aquells infantons que vàrem veure néixer tant rossos! Del gran ne tenen la culpa les guerres. Però cambiarà! L'Andreuet, jo espero encara tornar-lo a veure. I la casa's tornarà a omplir, i aviat un nét, i d'altres, i com més néts siguin, més rossos! No trobes que'l caliu d'aquell temps ja torna?

Anton

   Sento soletat!

Ramona

   No diguis això, que també fas que jo la senti!

Anton

   Mira a l'entorn nostre: ningú!

Ramona
   Ningú! Però tenim el gran, que ha jurat que seria un altre. El cor m'ho diu, que tornarà fet un altre.
Anton

   Tens cor de mare! (Se senten grans crits de l'Heroe al carrer. La Ramona s'alça. Molt al lluny se senten trompetes de cavalleria.)

Ramona

   Ho veus? Ja'l sento! Ja es aquí! Ens aconsolarà!
 (Arriba l'Heroe, borratxo, amb el Clapat, que l'acompanya.)

Anton

   Ai. Ramona! No n'esperis cap consol ja de la vida!


 ESCENA VIII

L'Heroe, el Clapat, l'Anton i la Ramona


L'heroe

    Visca la guerra! Visca'l vi i la guerra! Visca la mort i visca la victoria! Que no ho sents que toquen a morts? Anem-hi, Clapat! Vui sang! Vui veure sang! Vui anar a matar el que's presenti!

El clapat

   Calla!

Anton

   Aquí'l tens! Tenies raó que torna!

Ramona

   Déu meu!

L'heroe

   On són les armes! Vui les armes! Tinc de pendre una vila a la baioneta, Clapat, i pegar-hi foc, aixís que hi entri, i ho cremarem tot! Oh sents? Tot! Ja ho veuras quin foc que farem! I allí'n vulguis, de dònes nostres! Totes ho seran, de nostres! Fins les malaltes i ferides!

Anton
   Jesús! Quin afront!
Ramona

   Anton, no't trastornis! Paciencia!

El clapat

   Bueno. Seu aquí i no'm comprometis!

L'heroe

   On sóc?

El clapat

   Ets a casa teva.

L'heroe

   Es mentida! Som a la guerra, i això es una casa que havem pres a la força i violada. Els tenim a tots presoners! I tu també ets presoner i els fusellarem a tots! Veus? (Senyalant el seu teler.) Això es una màquina de guerra!

El clapat
   Això es el teu teler, bretol!
L'heroe (rient)

   Ja, ja. ja! El meu teler! Me volien fer treballar! Com si pogués treballar un heroe! Com si l'home que ha guanyat tantes corones el poguessin junyir a una sinia! (Riu.) Ja, ja, ja! Estan borratxos!

Anton (aixecant se amb energia)

   Noi!

Ramona

   Deixa-l estar!

L'heroe

   Borratxos, esteu, i jo no'm doblego! El treballar no es pera mi! Que treballin els covards! Els perdularis! Els que tinguin feina! Però, jo? Jo sóc més que treballador. Pregunteu-ho al poble, a la nació i a tot arreu! Qui us en tira de llorer a vosaltres? Qui us porta enlaire? Qui us ve a rebre am musica quan plegueu del vostre treball? Jo, quan vaig plegar del meu, caminava entre corones. (Riu.) Ja, ja, ja! Sou uns pobres obreros! Feu-me'l saludo! Us mano que'm feu el saludo!

El clapat

   Calla, ximple, d'una vegada!

L'heroe

   Jo callar? El saludo, dic, i enrera tot-hom! Vui passar revista! Vui bufetejar el que no cregui! De frente! Ar!...
 (Va pera marxar avant i cau al peu del teler. La Ramona fa l'acció d'anar-lo a cullir, i el Clapat l'atura, dient-li:)

El clapat

   Deixeu-lo estar que dormi. Es un canalla!

Anton

   I tu, gran pillo!

El clapat

   A mi m'ho dieu, després que us l'acompanyo? Un altre dia'l deixaré al mig del carrer i que se'l mengin els corbs!

Anton

   Calla, Judes!

L'heroe (aixecant-se)

   No m'han ferit! Encara no m'han ferit!

Ramona

   Senyor! Feu que s'acabi aquest torment!

L'heroe

   Sóc jo'l que vui ferir! Qui'm vulgui fer la contra, que surti! El desafio a mort! Vui matar algú! Ja m'havia avesat a fer mal, i ho anyoro! (Agafa una cadira.) A la sort! Al que li toqui, aquell mato!
   (Surt la Carme de l'esquerra.)


 ESCENA IX

Els mateixos i la Carme


Carme

   A mi'm toca! Mata-m a mi, d'una vegada!

L'heroe

   Qui ets tu? La meva dòna? (Riu.) Ja, ja, ja! En tinc tantes com vui, de dònes. I mellors que tu, ho sents? Mellors que tu! Tu treballant te revelleixes, i la cara se t'arruga; i jo'n tinc que sempre són blanques, sempre blanques i sempre esperen els heroes!

Carme
   Doncs, vés a trobar-les, miserable! Vés-te'n, o vés-hi, o dóna-m una arma i et mataré, o em mataré, que al món tots dos no hi podem viure!
L'heroe

   Visca! Això volia! Ara'ns entendrem! Feu rotllo, que veureu com maniobro; com ho feia allà, a Falipines: com els despatxava a la guerra!

El clapat
(donant-li una empenta i tirant-lo a un recó)

   A dormir, te dic!

Carme

   Apa: aquí'm tens! Què esperes?

Ramona

   Fuig, Carme!

Anton

   Noi!

L'heroe
(desprenent-se del Clapat i anant-se a tirar a sobre de la Carme amb una cadira a la mà)

   Et toca a tu? Doncs, carguen!
(En aquest moment entra en Joan corrent, li agafa la cadira, l'hi llença, i l'Heroe recula.)


 ESCENA X

Els mateixos i en Joan
i aviat l'Andreuet i el senyor Tomas


Joan

   Has fet tard!

L'heroe

   Tant me fa a tu com an ella!
(Va pera avançar i tirar-se a sobre d'en Joan; però aquest, amb una empenta, el torna a fer recular.)

Joan
   No; si avui no podras: avui estas borratxo!
Ramona

   Què vols fer?

Anton

   Joan! No'n facis cas!

Joan

   Deixeu-me estar! Vui vomitar-li la fèl! Vui enverenar-lo d'odi! Vui fer-lo parlar pera sentir-lo y escupir-li la paraula!

L'heroe (rient)

   Ja, ja, ja!

Joan

   Haveu de saber tots plegats que aquest perdut miserable ve de casa de robar-me la meva honra, que era lo unic que'm quedava! No ho neguis!

L'heroe
   Jo he anat allà ont he volgut.
Joan

   Molt bé! Això volia: que't confessessis! Ja ho sentiu!

L'heroe

   Jo no nego, ni reculo!

Joan

   Malvat!

Carme

   Joan, per Déu!

L'heroe

   Que t'ajuda la meva dòna?

Joan
   M'ajuda'l teu vi, la meva febre i l'ànima de les teves victimes!
L'heroe (volent aixecar-se)

   Tinc la sang al cap; però espera!

Ramona

   Joan, vés-te'n!

Joan

   No tingueu por! Si no l'escanyo es pel pler de veure-l vençut, impotent, arreconat com un pilot de miseria!

Ramona

   Assistencia!

Carme

   Veniu! Correu!

Joan
   Enrera tots! Avui mano jo! Avui no sóc el repatriat: sóc el castic! Tots els que has mort vénen am mi!
L'heroe

   A tots us vui! Per molts que sigueu, som més nosaltres. (Passen pel carrer els quintos fent el pas i silenciosos, i aniran passant fins al final.) Els sents com passen?

Joan

   Si aquests són dels meus! No hi van a la guerra: els hi porten!

L'heroe

   Deixa-m'hi anar! M'espera la teva dòna!
(S'aixeca, treu un ganivet, i, anant pera matar en Joan, cau de genolls.)

Joan

   No! Aquest cop no hi aniras! No dius que la força guanya? (Agafa'l sabre de la panoplia.) Doncs, aquí la tens, assassino! (Donant-li un cop de sabre al cap.) Amb el teu sabre d'honor!
 (El mata. Les dònes fan un gran xiscle; corren a tocar l'Heroe, i quan veuen que es mort se n'aparten aterroritzades. L'Anton se queda tremolós vora del teler; el Clapat fuig, i en Joan cau abatut sobre una cadira.)

Anton

   Que has fet! Déu meu! Que has fet!

Joan

   No ho sé! L'he mort! He tingut més força!

Anton

   Pera guanyar un presidi!

Joan

   No! A un presidi no m'hi duran! El meu lloc es a l'hospital; al darrer hospital, a podrir-me!

Andreuet
(passant amb els quintos)
   Adéussiau, pares!
Anton

   El noi! Escolta! Escolta!

Ramona

   Deixa-l estar: que no ho sapiga!

Anton (plorant)

   Sí, que no ho sapiga fins allà baix! L'un mort; l'altre a morir, i jo encara no morir-me!

Ramona

   Per Déu, Anton!...
 (Anant-lo a trobar al peu del teler.)

Anton

   Tot s'ha acabat!

Carme
(acostant-se a l'Anton i dient-li baix)
   No encara! Pensem en el que ve a la vida!
(La Ramona plora sobre'l teler. L'Anton abraça un dels sostents.)
Anton
   La vida! El teler!
(Plora.)
Senyor Tomas

   El noi gran.

Joan (aixecant-se)

   Aquí'l teniu!

Senyor Tomas

   Mort! Has mort el nostre Heroe!

Joan

   I què he d'haver mort l'Heroe! He mort el gandul del poble! Mireu-los allí! Els del teler són els heroes!


TELÓ






BARCELONA

Tip. «L'Avenç»: Ronda de l'Universitat, 20
1903