L'Heroe - Tercer acte
La mateixa decoració, però tot més desendreçat i polsós. Les corones de llorer ja són seques.
ESCENA I
Mercè
Noi! Desperta-t!
L'heroe (despertant-se)
Qui hi ha?
Mercè
Sóc jo, que ja m'ho he pensat, trobar-te aquí.
L'heroe
No't coneixia: estava dormint.
Mercè
Sort d'això. Quina engunia he passat!
L'heroe
Què hi ha?
Mercè
Que, si arribes a venir, trobes en Joan a casa. Estic que tremolo, i per això vinc, pera dir-te que, per Déu, no vinguis! Aquest dematí ha tingut de fer festa.
L'heroe
Jo també.
Mercè
Ho sents? No vinguis.
L'heroe
Mai?
Mercè
Més tard. Tremolo de ser aquí!
L'heroe
Bé: a quina hora he de venir?
Mercè
Ai!... No ho sé! Si veus un vestit de rayadillo al balcó, senyal que serà fòra. L'heroe
Que se'n va despullat?
Mercè
No se'n falta gaire.
L'heroe
Ja seria hora de que se n'anés d'una vegada!
Mercè
Quina nosa't fa?
L'heroe
Sempre'n fa, de nosa, un marit. I més aquest, que ho tira tot per la tremenda. No's vol acostumar a res, aquest ximple!
Mercè
Déu nos en guard que'ns trobés junts! L'heroe
Que li has vist armes?
Mercè
Ell no'n té mai: diu que li fan repugnancia.
L'heroe
Vaja: es beneit! Et vas casar amb un beneit. Am què vol matar-nos, doncs? Am xarop de por?
Mercè
No ho sé. Però ell amb alguna cosa compta.
L'heroe
Bah, bah, bah!... A l'ultim tindrem de dir-li tot pera treure-l de dubtes.
Mercè
No diguis bestieses!... L'heroe
Sí, dòna: que no pateixi més. Mai m'ha agradat veure ferits: o ben vius o ben difunts. Que no t'agradaria ser viuda?
Mercè
Quines converses! Me sembla que deus haver perdut la nit, perquè tens la negra.
L'heroe
Si no més hagués perdut la nit, rai! Tot, ho he perdut. No sóc jugador: sóc perdedor. Maleit-siga!...
Mercè
Si ho sé tot. Fins la quinta de l'Andreuet diu que vas perdre...
L'heroe
La quinta rai! Ja li convé sortir de casa. A no ser pel meu apoyo, no s'hauria mogut mai. Ara viatjarà, i el viatjar sempre ensenya. Ha tret número baix.
Mercè
Oh! Mai el treuen alt els pobres.
L'heroe
El tretze, just.
Mercè
El mateix número que en Joan!
L'heroe
Mal senyal!
Mercè
I què faran?
L'heroe
Què faran? Que avui se l'emporten a les files! Paso redoblado, i marchen! Ara encara són a plorar al quartel: malgasto de llagrimes. Figura-t si estan bojos, que volien enternir dos coronels i fer passar els pares per vells i a mi per inutil. A mi per inutil! Que't sembla?
Mercè
Jo me'n vaig.
L'heroe
Abans deixa-m abraçar-te, prenda!
Mercè
No hi ha pas ningú?
L'heroe
No més la dòna; però es a l'hort.
Mercè
I si ve? L'heroe
Si ve, vindrà de l'hort. Jo no faig com tu amb el teu repatriat. Jo la tinc avesada a tot.
Mercè
El meu no més s'avesa a la miseria. Mai se queixa!
L'heroe
Doncs, la meva ja's queixaria alguna estona; però (fent anar el bastó) la convenço.
Mercè
Té'l defecte de ser docila. Però... ai, si ve!
L'heroe (voltant el bastó)
Com si no ho fos. L'hi faria tornar am bones paraules.
Mercè
L'estimes, veritat? L'heroe
Calla, gelosa! Ja saps que tinc prou pit pera estimar an ella, a tu i a tota la parentela.
Mercè
Adéu! Si sospités el meu home que he vingut!...
L'heroe
Què? Et mataria?
Mercè
Es moriria ell.
L'heroe
Doncs, queda-t.
Mercè
Ja t'he dit lo que volia. Si veus el vestit de rayadillo... L'heroe
Es que entro.
Mercè
Però, sobre tot! Estic esporuguida de pensar el pas que vinc de donar.
L'heroe
Escolta, coronela! (Agafant-la per les mans i no deixant-la marxar.) Saps que l'estimar-me et prova?
Mercè
No m'entretinguis.
L'heroe
Deixa-m expressar. Desde que't fas am mi en persona, vas agafant aixís... l'aire d'una estampa ont hi ha com una patrona que encén la metxa d'un canó i a sota diu: La Heroína. Mercè
Deixa-m marxar...
L'heroe
Prens rango de cantinera, i amplaria de cos, i un garrot de braç que enamora. Et dic que't faig dòna!
Mercè
Però deixa-m!...
L'heroe
Doncs allà va! Adéu, federala! I un altre dia no'm facis visita de metge.
Mercè
Ai, el meu home!
L'heroe
Vés, tu i el teu home! Sembla que no'm siguis res! Mercè
Fins després.
L'heroe
Fins al vestit de rayadillo!
(La Mercè se'n va. L'Heroe l'acompanya a la porta, li fa adéu, al carrer, i en aquell moment surt la Carme del quarto.)
ESCENA II
Carme
Qui hi havia?
L'heroe
Ningú Carme
T'he sentit enraonar.
L'heroe
Parlava am mi.
Carme (corrent cap a la porta del carrer pera veure qui se n'havia anat)
Mentida!
L'heroe
Corre, que fuig!
Carme
La Mercè! Devia ser ella! No podia ser més que ella!
L'heroe
Véns molt armada! Carme
Molt més del que't creus. Et tinc de dir coses molt series. Una de tant seria que pot
fer-te cambiar de vida.
L'heroe
Què hi ha?
Carme
Ni sé com començar a dir-t'ho.
L'heroe
Engega, dòna!
Carme
Escolta-m bé, que procuraré anar a les bones.
L'heroe (fent anar el bastó)
Es que, si vas a les males, ja saps com ho arreglo. Carme
Infeliç! D'avui en endavant ja no'm fas por. Ja no sóc aquella dòna que tenies emmetzinada, que tenies corpresa i que't seguia estemordida. També m'he tornat valenta, jo! Molt més valenta que tu; i tinc coratge de fer més bé i més mal que tu, i més brutalitats que tu, i d'anar allí on tu no aniries. Tinc una força tant gran, que'm fan compassió totes les
teves valenties.
L'heroe
No't conec! Quina força tens?
Carme
Ja la sabras. Ara sóc jo, que vinc a posar condicions. Prepara'l bastó, si vols; però jo no me'n callaré ni una.
L'heroe
Vinga, dòna, aquest crit de guerra! Carme
Si vols, serà de pau. Escolta. Que hagis tingut a la Mercè, aquesta dòna sense ànima,
aquest pilot de carn viciosa; que't valguessis de que'l seu home està malalt i el matessis, i no com mataves a les isles, sinó de passió de cor, de metzines a la seva ànima, d'una mort més horrorosa per l'home que no's pot valer; que'l treguessis de casa com un goç; que t'hagis jugat la quinta del teu germà, aquells miserables diners que eren humids de suor, de suor nostra, i que'ls perdessis bestiament...
L'heroe
Com?
Carme
Bestiament a la taverna...
L'heroe
Vés dient! Carme
Que hagis tornat borratxo a casa, caient al mateix peu del teler, i que allí no t'hagi
despertat ni'l plor de la llençadora; que'm peguessis, que anessis matant els teus pares, que ja no tenen esma ni vida; tot això t'he passat; tot això t'ho passo...
L'heroe
Gracies, pel favor!
Carme
Ja ho sabia quan vaig casar-me. Hi veia, però no hi volia veure! Sentia que anava a ser desgraciada, però anava contenta a ser-ho. No t'hauria volgut tal com eres; però't volia, fossis com fossis.
L'heroe
I, doncs, de què't queixes? Carme
Però això era abans. Ara s'ha acabat! Vui que treballis; vui que siguis un home honrat.
L'heroe
Ojo am tant voler!
Carme
Vui poguer anar amb el cap ben alt.
L'heroe
Vés-hi!
Carme
Tu m'ho prives. Tu m'ho has privat.
L'heroe
Prou lletanies, que perdo la paciencia!
Carme
Ara començo. L'heroe
Creu-me, calla!...
Carme
I què he de callar!
L'heroe
Calla, et dic! Mal llamp t'enfonsi! (L'amenaça.)
Carme
Péga, home! Si ja no'm fas por! Si això que vui, si això que't demano, a les bones o a
les males, ho vui, perquè no es pera mi!
L'heroe
Doncs, pera qui?
Carme
Pel meu fill! L'heroe
Pel... teu fill? Per... un fill nostre?
Carme
Ara ho dius bé: per un fill nostre.
L'heroe
Viva Déu!
Carme
Ara, péga, que'ns pegaràs a tots dos!
L'heroe (llençant el bastó)
Amb això no hi havia comptat mai! M'ha sorprès!
Carme
No més t'ha sorprès?
L'heroe
Doncs, què t'he de dir? Carme
I no te n'alegres?
L'heroe
No ho sé. Em ve de nou... Deixa-m'ho pensar.
Carme
Si això no's pensa; si això es l'ànima que ho crida; si això rebot dintre'l cor com si
toquessin a gloria! ¿No veus a mi com m'ha transformat, que fins m'ha tornat la paraula, que de covarda m'he tornat heroe, de mansa una pantera, d'esclava a mestressa, i que ja no hi ha res que m'aturi, ni tu, que es lo que més al món temia?
L'heroe
A tu, que ets dòna, t'encoratja; a mi, que sóc home, m'acovarda!
Carme
Perquè no ets tu; perquè es el teu passat que't deu fer por. Tens temor d'haver de donar compte al teu fill, de que't miri amb els ullets blaus la teva mirada dubtosa; de que t'abraci amb els seus bracets rosats i tu no puguis abraçar-lo; de que quan sigui gran caigui soldat i tu sentis com vergonya de volguer-li pagar la quinta, i remordiment de no pagar-la; de que't digui: «Pare: conteu-me, conteu-m'ho tot lo que vau fer quan ereu jove», i o el tinguis de fer callar o aconsolar-lo am mentides.
L'heroe
Bueno. Què he de fer?
Carme
Treballar! Treballar sempre! Mira'l teler com t'espera! Trist! Ple de pols! Jo mateixa'l netejaré; te'l deixaré com un mirall; i ens hi veurem feliços dintre! Feliços com he somniat! Feliços com jo'm mereixo! (Plora.)
L'heroe
Pot-ser tens raó... Carme
Jo treballaré vora teu. Treballarem tots dos per ell! Que ho sents? Pel nostre filló! I el soroll de la llençadora l'adormirà com un breçol, i l'hi posarem a la vora pera que'l vegi, pera que senti'l seu tic-tac al despertar-se a la vida, i quan sigui gran l'estimi! I ho serà, de gran! Gran com tu, amb els ulls del color dels teus, i alegre com tu, i honrat com eres abans
d'anar an aquelles terres, que t'han fet tornar dolent i a mi desgraciada! (Plora.)
L'heroe
Bé, no ploris. M'estimo més cops que llagrimes! Comprenc que es veritat lo que dius. Sí, que ho es. Jo era un altre, quan vaig marxar: no bevia, no sabia ni de jugar; fins era covard, i ja no me n'amago de dir-ho. El primer cop que vaig entrar en foc tremolava, t'ho juro!, fins tremolava! Però després no sé què devia passar, si va ser la flaira de polvora que
devia emborratxar-me, o el fum, o el maligne esperit de la guerra, que ja no vaig tenir aturador: o batallar o jeure; o beure o jugar! La vida de quartel me feia més por que les bales; i no més pensar en el treball, el treball seguit i sempre a les mateixes hores com el rodar d'un rellotge, me sentia un pès al pit, i feia anar els braços com nadant, com fugint de l'aigua que m'ofegava. Però ara s'ha acabat. Sí, s'ha acabat! Vui cambiar; vui ser home de quartel.
Carme
Quina alegria! Veritat que sí? Jura-m'ho! Jura-m'ho, que'm faras contenta!
L'heroe
T'ho juro, mentres hi hagi pau. Però si vingués guerra... Ah, si vingués guerra!... No
hi valdrien fills, ni families: correria a l'olor de polvora com el fum se'n va cap als núvols.
Carme
Bueno, doncs. Et prepararé feina, veritat?
L'heroe
Quan vulguis. Carme
Encara hi ha rodets.
L'heroe
Està bé.
Carme
I després te netejaré'l teler. I vaig a buscar troques i et vindré a fer companyia.
L'heroe
Ara, lo que vulguis tu.
Carme
Vui... vui una abraçada com mai te n'havia fet cap: com si hi hagués el fill entre tots dos que'ns mirés amb ulls de gloria.
(Ella l'abraça i se'n va. L'Heroe se'n va al teler, teixeix un moment, s'apoia'l cap am les mans sobre'l teler i torna a teixir.)
ESCENA III
El clapat
Noi! Heroe!
L'heroe
Sóc aquí al teler.
El clapat
El teler? Que estas borratxo?
L'heroe
No, Clapat. Desde ara sóc un altre home.
El clapat
Però, què t'ha agafat? Que no't trobes bé? L'heroe
Et dic que no'm coneixeras.
El clapat
Si ja no't conec! Aveiam: deixa-m mirar quin efecte fas dintre aquesta pacarera.
L'heroe
Me'n passen de noves.
El clapat
Amb aquella?
L'heroe
Am la dòna.
El clapat
Raons? L'heroe
Res de raons. D'això ja saps que no'n faig cas.
El clapat
Doncs, què?
L'heroe
Que aviat seré pare de familia.
El clapat
Anem a beure.
L'heroe
Res de beure: es qüestió de fer bondat.
El clapat
A batejar el pare. L'heroe
D'avui en endavant, he resolt de dur una vida conforme. Vui treballar.
El clapat
Això es una passa!
L'heroe
Passa de què?
El clapat
De virtut. Jo també tinc un revés de conducta: també m'entrego al treballar.
L'heroe
Tu?
El clapat
Sí, noi. Desde demà, també, poc o molt, seré un altre. M'han nombrat cabo. L'heroe
T'has fet soldat?
El clapat
Cah, home! Ja'n vaig ser de la reserva. Soldat manucipio; cabo de burots, am punxó permanent i fixo, i al frenta d'un establiment que'n diuen un fielato.
L'heroe
Bon empleio!
El clapat
Tant, que, si l'establiment marxa bé, fins pot-ser faci un cop de cap i em casi.
L'heroe
No'm facis riure, que'm destorbes.
El clapat
He pensat: «Què't costa provar-ho?» Tu no hi pots perdre; ella pot-ser sí. Doncs, tallo en porta. Res, que vui tenir Clapadets.
L'heroe
I ja trobaras qui't vulgui?
El clapat
Dònes rai! N'hi ha més que sotes. No'n vas trobar tu?
L'heroe
Jo? No es lo mateix, Clapat. Jo duia prestigis i un bagatge gloriós, i venia de la guerra.
El clapat
Un cop casat, bé prou que vindrà la guerra! I civil, que es més ofensiva. Amb això, venia pera dir-te que'ns anem a despedir de la vagancia amb una mica de beguda. Apa, anem!
L'heroe
No pot ser. Ja he començat el treball i no'l deixo. El clapat
Però, que't ve d'una hora?
L'heroe
Deixa-m estar.
El clapat
Això són ordres de la dòna!
L'heroe
A mi no'm mana ningú: ho entens?
El clapat
Doncs fem els honors an el pas que anem a donar. Jo amb aixut no hi entro en el fielato! Hi haurà'l Jepet, el Borni, el Paqueño...
L'heroe
Fins el Paqueño? El clapat
I l'Amparo; aquella que diu que, si un dia fos malionaria, menjaria home cru per postres.
L'heroe
Vaja, que no! Figura-t que he de veure un
vestit de rayadillo, que'm llama més que vosaltres, i no hi vaig.
El clapat
Que't vols tornar a embarcar?
L'heroe
Bé prou embarcat que hi estic!
El clapat
Vaja, doncs, queda-t i salut, obrero! Compta'ls cops de llençadora, que passaras mellor l'estona, i a cada cinquanta, senya-t. I no't descomptis; i, si veus a la Virtut, recados. Adéu, Galileio! L'heroe
Escolta!
El clapat
No m'entretinguis: el beure no té espera.
L'heroe
Vindré en plegant.
El clapat
Ja la dormirem.
L'heroe
Adéu, doncs.
El clapat
Alanta!
L'heroe
(cridant-lo quan ja'l Clapat es a la porta)
Escolta, Clapat: si per cas, no més que una hora. (cridant-lo quan ja'l Clapat es a la porta)
El clapat
Encara que sigui mitja. Un gat de 'rapenta i a la nona.
L'heroe (anant-se'n)
Bah! No potser! No hi puc fer més: em punxen, sota aquesta màquina! Anem, Clapat: surti lo que vulgui. Qui vulgui homes de teler que'n busqui: jo no he nascut pera viure dins
d'aquesta gavia.
El clapat
Bien, salao! I que visca l'home lliure!
(Se'n van en el moment que entra la Carme, que, veient-los sortir, els crida desde la porta.)
Carme
Noi! Noi! Aon vas? Escolta! Escolta-m un moment! No més que un moment! Escolta al teu fill, si no'm vols escoltar a mi! Al teu fill, que't crida! (Entra i cau plorant sobre una cadira.) Ah! No hi ha consol, ni remei, ni carinyo, ni entranyes! Ni una mica de compassió pera aquesta desgraciada!(Entren l'Anton, la Ramona, l'Andreuet,
el senyor Tomas i el Secretari.)
ESCENA IV
Senyor Tomas
Ja us ho deia, Anton, que tots els passos eren inutils: la llei es la llei.
Anton
Però a nosaltres ens en toca massa, de llei.
Senyor Tomas
El govern sap que teniu un noi pera mantenir-vos. Anton
Però no vol saber si som nosaltres que'l tenim de mantenir!
Senyor Tomas
No penetra tant, el govern.
Ramona
(que a l'entrar ha anat a trobar la Carme, veient que plorava)
Què tens, noia?
(que a l'entrar ha anat a trobar la Carme, veient que plorava)
Carme
No ho volgueu saber! Ell, sempre ell!
Ramona
No ploris, que'ns faries plorar a tots. Jo ja estic que no puc més.
Carme
Deixeu-me plorar, mare! Ramona
Per l'Andreuet, filla meva!
Senyor Tomas (a l'Anton)
Endemés, si haguessiu tingut la sort de que'l noi fos fill de viuda, ara'l tindríeu a casa...
Anton
I com ho havia de ser?
El secretari
Tenint la desgracia de morir-vos.
Anton
Però si jo'm moriria cent vegades! Si ja no serveixo per res al món!
Senyor Tomas
Bé: això era un dir. Ara també seria tard. Sereneu-vos: no més el tindreu quatre anys fòra. I què són quatre anys a la vida?
Anton
Són que ja no'm trobarà quan torni!
Senyor Tomas
Ah, si jo fos jove! N'agafaria dèu, de fusells! Me vaig deixar perdre'l ser soldat, i creieu que me'n penedeixo! Us tornarà fet un altre!
Anton
També m'hi ha tornat el noi gran un altre!
Senyor Tomas
No tant, hombre! El gran us ha portat algun disgust; però la gloria no ha escassejat a la casa. Que torni gloriós el petit, i també l'anirem a rebre.
Anton
Lo que vui es que torni honrat! Senyor Tomas
Molt bé, Anton. Tampoc serà per demés que hi torni. La llastima es que, militarment parlant, ara no hi ha guerra efectiva, i el noi no podrà lluir-se. Però, al menos, s'espavilarà, veurà món, s'avesarà a l'uniforme, a la noble vida de quartel, sabrà l'exercici, apendrà a ser creient a cegues, i això, pels joves, es com posar-los a un col·legi. Se desprenen de la familia i fan un cos de patricis.
El secretari
Un cos gran!
Anton
Jo no hi entenc, senyor Tomas; però les
guerres no crec que facin cap falta.
Senyor Tomas
Perquè sou pare. Estigueu tranquil: jo veuré en persona un coronel que es amic meu de tresillo, i li demanaré am gran manera que li concedeixi un empleo compatible am la
disciplina. Que'l faci assistent: sempre es un estat més digne, i freqüenten...
El secretari
I tenen tracte social!
Anton
Déu els ho pagui!
Andreuet
No'n parleu més, pare, de mi. El senyor Tomas té raó. Si es la meva sort anar-me'n! Si jo aquí no hi podia viure! Si a l'hereu li falta lloc! Si vindré home, i les noies me voldran, i tots me voldran, quan arribi llicenciat! Si m'han fet favor jugant-se'm els diners de la
quinta!
Senyor Tomas
Molt ben dit Andreuet
(mirant fixament a la Carme)
Jo aquí hi vivia atormentat d'un mal que no podreu mai entendre!
(mirant fixament a la Carme)
Carme (suplicant)
Andreuet!...
Andreuet
No parlo per ningú: parlo... per parlar; parlo... perquè ja tindré temps de no dir res! Quatre anys de temps; i am quatre anys u'hauré de callar moltes de coses!
Senyor Tomas
Vaja, anem a cercar el Sargento i deixem-nos d'escenes tristes. El soldat, al marxar, necessita veure cares contentes, que comprengui que l'acompanyem de lluny, que vegi clar que, encara que no'ns moguem, ja'l seguim am l'intenció... El secretari
I tant si'l seguim!
Senyor Tomas
I que no'ns espanta que marxi...
El secretari
I què'ns té d'espantar! Al contrari!
Senyor Tomas
Al contrari! Prou que sofrim de quedar-nos!(El Secretari i el senyor Tomas se queden enraonant baix. L'Anton i la Ramona entren al quarto de la dreta.)
Andreuet (a la Carme)
I tu, que també'm vols animar?
Carme
No'm vulguis mal, Andreuet! Ja m'he ben curat d'aquell enlluernament d'un dia! Andreuet
Jo no encara; però'm curaré.
Carme
Torna com te'n vas!
Andreuet (amb ironia)
Pera que'm deixin?
Carme
Pera que aquella que no't deixi et vulgui més temps, i pera que t'estimi mellor! Ai, Andreuet! No'n portis de corones! Veus com se marceixen penjades? Doncs, encara's marceixen més per dintre'ls recons de l'ànima!(Se queden una estona mirant-se de fit a fit, fins que surt la Ramona portant un farcell. A les poques paraules que hauran dit la Ramona i l'Andreuet, la Carme entrarà al quarto de l'esquerra.)
ESCENA V
Ramona
Noi, ja tens el farcell arreglat...
Andreuet
Molt bé, mare.
Ramona
Hi trobaràs de tot. Hi he posat tot lo que he pogut. Veus? Camises, mocadors i mitjons fets meus. Això són benes, arnica, drapets blancs fets de la meva roba blanca. Sents quina flaira de poma camosa que fan? Es l'olor de la calaixera. Allí la guardava del dia que vaig casar-me. Andreuet
Mare!...
Ramona
En aquell recó trobaras un paperet
embolicat: no'l perdis.
Andreuet
Què hi ha?
Ramona
Hi ha cinc duros que encara vaig poguer salvar. Me n'havia de comprar un mocador pera l'hivern; però te'ls dono pera que te'n compris roba groixuda.
Andreuet
No'ls vui, mare!... Compreu-vos-en el mocador.
Ramona
Tonto! No veus que am mocador o en
sense tindria més fred si'm creia que tu'n tenies? Andreuet
Pobra mare!
Ramona
I ara una altra cosa. Veus això? Són uns escapularis. Que'm promets que te'ls posaras?
Andreuet
Us ho juro!
Ramona
Mira que'l noi gran també va jurar-ho i no'ls va dur...
Andreuet
Jo no sóc el gran.
Ramona
I després, quan te llevis, senya-t. I després... després... recorda-t de la teva pobra mare, i pensa bé que ella... sí, que't seguirà, siguis allà on siguis. (Plora.)
Andreuet
Bueno, prou... No us trastorneu...
Ramona
Ja m'ho han dit, que tinc d'animar-te; però no són mares els que m'ho diuen. Fill meu, sobre tot tinguis compte amb els companys i escriu-me. Ho sents? Jo no podré contestar-te, perquè, pobre de mi!, no van ensenyar-me de lletra; però quan rebis carta de casa llegeix-la
bé, que ja ho endavinaras que jo hi parlo, entre aquelles ratlles de tinta. Que ho faras lo que t'encomano?
Andreuet
Viviu tranquil·la!...
Ramona
Tu ets el que has de viure! No't moris pas, fill meu! No't moris, si vols que jo visqui! Abraça-m! (L'abraça.)
Andreuet
Ja són aquí.
Ramona
Déu meu! I que depressa ve la desgracia!(Entren l'Anton, el senyor Tomas, el Secretari i el Sargento.)
ESCENA VI
l'Andreuet, el senyor Tomas, el Secretari
i el Sargento
senyor tomas
Ja som aquí. El secretari
Ja l'havem trobat que venia.
El sargento
No faltaba mas! Yo mismo vui acompañarle á las filas.
Andreuet
Ja es hora d'anar-nos-en?
El sargento
Sí, Andreuet: ha llegado para ti el momento de honor; el momento de marchar al servicio de la patria.
El secretari
Ja ho tens tot a punt?
Andreuet
Anem! El sargento
Ja verás como el ser soldat no es el sacrificio que se imaginan tus padres. Aquí me tienes á mi, hombre: hace mas de veinte años que me estoy sacrificando, y ya me ves...
El secretari
Gras com un toro!
El sargento
¡Y fuerte! ¡Y sin ninguna herida!
Senyor tomas
Estigueu tranquils. De primer s'anyorarà; però, si no es d'aquells de mala mena, que
l'anyorament els fa mella, passats uns quants mesos agafarà afició a la bandera, i s'hi avesarà i no podrà viure sense'ls colors nacionals.
El sargento
A mi me pasa: yo no puedo vivir sin ellos. Senyor tomas
I amb alegria. (A l'Anton.) Ja ho veureu!
Anton
Ja no ho veurem!
Andreuet
Bueno: anem.
El secretari
I com estss d'ànim?
Andreuet
Jo? Molt content.
El sargento
¡No ha de estarlo, de content? ¡Esta es casa de loores! Andreuet
Estic molt content; però anem-nos-en d'una vegada!
Senyor tomas
Ho veieu? Ja voldria ser-hi.
Andreuet
Sí, ja voldria ser-hi! Ja'n voldria haver sortit! Ja'm fan menos por les bales que sentir els vostres consells. Pare, estic molt content.
N'estic molt, mare! N'estic tant, que fins ploraria! Tant, que, si no'ns en anem aviat, em faré un tip de riure de llagrimes!
El sargento
¡Está emocionado!
Senyor tomas
Són moments solemnes! Andreuet
Pare: una abraçada. (L'abraça.)
Anton
No't puc dir res! Que't recordis del noi gran!
El sargento
Eso es.
Andreuet
I vós, mare... (L'abraça.)
Ramona
Fill del meu cor!
El sargento
¡Vaya, vaya! El buen soldado no ha de plorar: Las lágrimas debilitan. Carme
I a mi no'm dius res?
Andreuet
Que't perdono de tot cor!
Ramona
Fill meu!...
Andreuet
(quedant-se un moment indecís i fugint cap al carrer) Anem!
El sargento
¡Andando!(Se'n van el senyor Tomas, el Secretari i el Sargento.)
Anton (cridant cap al carrer)
Lladres! Lladres, més que lladres! Lladres del meu fill! Del meu darrer fill! De l'unic fill
que'm quedava!
(Se queda plorant, apoiat al pilar de la porta. La Ramona plora, asseguda a una cadira, i la Carme se tapa la cara am les mans i se n'entra corrent a plorar al quarto de l'esquerra. Després d'un moment d'aquesta escena escena muda, la Ramona s'aixeca, va a trobar l'Anton, i, agafant-lo per l'espatlla, li diu:)
ESCENA VII
Ramona
Anton!... Anton!...
Anton
Com l'altre! Ramona
No't desconsolis! Sostent-te am mi!
Anton
Com l'altre! Lo mateix que l'altre!
Ramona
Vine am mi!
Anton
A on me vols dur?
Ramona
No ho sé! A plorar per tot arreu! A regar de llagrimes la casa!
Anton
Per què me l'han de robar? Que no es pendre-ns-el l'endur-se'l? Que no es pendre-ns sang de la nostra? Ramona
Vine am mi!...
Anton
Tinc fred! Tinc un fred que no l'havia sentit mai! Com si se'm refredessin els òssos...
Ramona
Escolta: Déu ens donarà una esperança! No havem fet mal. Doncs, per què n'havem
de tenir, de castic? Ja vindran dies mellors! Teixirem, i, tot treballant, ja saps que's calmen les penes. Seiem aquí, al nostre lloc; vora'l caliu del teler.
Anton
Ai, Ramona! També's refreda, el teler, i ja no cantarà mai més! Que't penses que no ho coneix que estem tristos? Ell vol vida pera fer feina! Les mans dels vells i dels desvalguts l'entonteixen, i aquell tic-tac d'alegria's torna com un rellotge que se li acaba la corda! Ramona
Apropa-t a mi! Apropa-t com en aquells temps que erem joves!
Anton
Com han passat!
Ramona
Han passat; però, a les hores de tristor, que no t'agrada recordar-los? Te'n recordes
de quan ens varem conèixer?
Anton
Com si fos ara!
Ramona
Tu ja teixies, allavores, aquí mateix, i jo vaig venir a portar feina. Treballaves amb un dalit que encantava, i el teler cruixia als teus dits, i fins brandava, lo mateix que si fos un barco. Duies una flor a la boca, me'n recordo bé, i em vas preguntar si la volia. Jo't vaig dir
que sí, i ens vam tornar molt més vermells que la flor, i, al veure que la prenia i que me la posava a la boca, vas fer anar la llençadora amunt i avall, rabenta, alegra, com enjogaçada; lleugera com una daina.
Anton
Es veritat!
Ramona
«Que bé treballes!» te vaig dir. I tu t'hi lluïes, treballant; i jo't mirava, i ja quasi no'ns vam dir res més. Vam casar-nos, i jo'm vaig posar en aquest recó, aquí on som ara, i aquí vam viure feliços.
Anton
Fins fa poc!
Ramona
I encara ho serem! El cor m'ho diu, que encara ho serem. No pot ser que siguin dolents aquells infantons que vàrem veure néixer tant
rossos! Del gran ne tenen la culpa les guerres. Però cambiarà! L'Andreuet, jo espero encara tornar-lo a veure. I la casa's tornarà a omplir, i aviat un nét, i d'altres, i com més néts siguin, més rossos! No trobes que'l caliu
d'aquell temps ja torna?
Anton
Sento soletat!
Ramona
No diguis això, que també fas que jo la senti!
Anton
Mira a l'entorn nostre: ningú!
Ramona
Ningú! Però tenim el gran, que ha jurat que seria un altre. El cor m'ho diu, que tornarà fet un altre. Anton
Tens cor de mare! (Se senten grans crits de l'Heroe al carrer. La Ramona s'alça. Molt al lluny se senten trompetes de cavalleria.)
Ramona
Ho veus? Ja'l sento! Ja es aquí! Ens aconsolarà! (Arriba l'Heroe, borratxo, amb el Clapat, que l'acompanya.)
Anton
Ai. Ramona! No n'esperis cap consol ja de la vida!
ESCENA VIII
L'heroe
Visca la guerra! Visca'l vi i la guerra! Visca la mort i visca la victoria! Que no ho sents que toquen a morts? Anem-hi, Clapat! Vui sang! Vui veure sang! Vui anar a matar el que's presenti!El clapat
Calla!
Anton
Aquí'l tens! Tenies raó que torna!
Ramona
Déu meu!
L'heroe
On són les armes! Vui les armes! Tinc de pendre una vila a la baioneta, Clapat, i pegar-hi foc, aixís que hi entri, i ho cremarem tot! Oh sents? Tot! Ja ho veuras quin foc que farem! I allí'n vulguis, de dònes nostres! Totes ho seran, de nostres! Fins les malaltes i ferides!
Anton
Jesús! Quin afront! Ramona
Anton, no't trastornis! Paciencia!
El clapat
Bueno. Seu aquí i no'm comprometis!
L'heroe
On sóc?
El clapat
Ets a casa teva.
L'heroe
Es mentida! Som a la guerra, i això es una casa que havem pres a la força i violada. Els tenim a tots presoners! I tu també ets presoner i els fusellarem a tots! Veus? (Senyalant el seu teler.) Això es una màquina de guerra!
El clapat
Això es el teu teler, bretol! L'heroe (rient)
Ja, ja. ja! El meu teler! Me volien fer treballar! Com si pogués treballar un heroe! Com si l'home que ha guanyat tantes corones el poguessin junyir a una sinia! (Riu.) Ja, ja, ja! Estan borratxos!
Anton (aixecant se amb energia)
Noi!
Ramona
Deixa-l estar!
L'heroe
Borratxos, esteu, i jo no'm doblego! El treballar no es pera mi! Que treballin els covards! Els perdularis! Els que tinguin feina! Però, jo? Jo sóc més que treballador. Pregunteu-ho al poble, a la nació i a tot arreu! Qui us en tira de llorer a vosaltres? Qui us porta enlaire? Qui us ve a rebre am musica quan plegueu del vostre treball? Jo, quan vaig plegar del meu, caminava entre corones. (Riu.) Ja, ja, ja! Sou uns pobres obreros! Feu-me'l saludo! Us mano que'm feu el saludo! El clapat
Calla, ximple, d'una vegada!
L'heroe
Jo callar? El saludo, dic, i enrera tot-hom! Vui passar revista! Vui bufetejar el que no cregui! De frente! Ar!... (Va pera marxar avant i cau al peu del teler. La Ramona fa l'acció d'anar-lo a cullir, i el Clapat l'atura, dient-li:)
El clapat
Deixeu-lo estar que dormi. Es un canalla!
Anton
I tu, gran pillo!
El clapat
A mi m'ho dieu, després que us l'acompanyo? Un altre dia'l deixaré al mig del carrer i
que se'l mengin els corbs!
Anton
Calla, Judes!
L'heroe (aixecant-se)
No m'han ferit! Encara no m'han ferit!
Ramona
Senyor! Feu que s'acabi aquest torment!
L'heroe
Sóc jo'l que vui ferir! Qui'm vulgui fer la contra, que surti! El desafio a mort! Vui matar algú! Ja m'havia avesat a fer mal, i ho anyoro! (Agafa una cadira.) A la sort! Al que li toqui, aquell mato!(Surt la Carme de l'esquerra.)
ESCENA IX
Carme
A mi'm toca! Mata-m a mi, d'una vegada!
L'heroe
Qui ets tu? La meva dòna? (Riu.) Ja, ja, ja! En tinc tantes com vui, de dònes. I mellors que tu, ho sents? Mellors que tu! Tu treballant te revelleixes, i la cara se t'arruga; i jo'n
tinc que sempre són blanques, sempre blanques i sempre esperen els heroes!
Carme
Doncs, vés a trobar-les, miserable! Vés-te'n, o vés-hi, o dóna-m una arma i et mataré, o em mataré, que al món tots dos no hi podem viure! L'heroe
Visca! Això volia! Ara'ns entendrem! Feu rotllo, que veureu com maniobro; com ho
feia allà, a Falipines: com els despatxava a la guerra!
El clapat
(donant-li una empenta i tirant-lo a un recó)
A dormir, te dic!
(donant-li una empenta i tirant-lo a un recó)
Carme
Apa: aquí'm tens! Què esperes?
Ramona
Fuig, Carme!
Anton
Noi!
L'heroe
(desprenent-se del Clapat i anant-se a tirar a sobre de la Carme amb una cadira a la mà)
Et toca a tu? Doncs, carguen! (desprenent-se del Clapat i anant-se a tirar a sobre de la Carme amb una cadira a la mà)
(En aquest moment entra en Joan corrent, li agafa la cadira, l'hi llença, i l'Heroe recula.)
ESCENA X
i aviat l'Andreuet i el senyor Tomas
Joan
Has fet tard!
L'heroe
Tant me fa a tu com an ella! (Va pera avançar i tirar-se a sobre d'en Joan; però aquest, amb una empenta, el torna a fer recular.)
Joan
No; si avui no podras: avui estas borratxo! Ramona
Què vols fer?
Anton
Joan! No'n facis cas!
Joan
Deixeu-me estar! Vui vomitar-li la fèl! Vui enverenar-lo d'odi! Vui fer-lo parlar pera
sentir-lo y escupir-li la paraula!
L'heroe (rient)
Ja, ja, ja!
Joan
Haveu de saber tots plegats que aquest
perdut miserable ve de casa de robar-me la meva honra, que era lo unic que'm quedava! No ho neguis!
L'heroe
Jo he anat allà ont he volgut. Joan
Molt bé! Això volia: que't confessessis! Ja ho sentiu!
L'heroe
Jo no nego, ni reculo!
Joan
Malvat!
Carme
Joan, per Déu!
L'heroe
Que t'ajuda la meva dòna?
Joan
M'ajuda'l teu vi, la meva febre i l'ànima de les teves victimes! L'heroe (volent aixecar-se)
Tinc la sang al cap; però espera!
Ramona
Joan, vés-te'n!
Joan
No tingueu por! Si no l'escanyo es pel pler de veure-l vençut, impotent, arreconat com un pilot de miseria!
Ramona
Assistencia!
Carme
Veniu! Correu!
Joan
Enrera tots! Avui mano jo! Avui no sóc el repatriat: sóc el castic! Tots els que has mort vénen am mi! L'heroe
A tots us vui! Per molts que sigueu, som més nosaltres. (Passen pel carrer els quintos fent el pas i silenciosos, i aniran passant fins al final.) Els sents com passen?
Joan
Si aquests són dels meus! No hi van a la guerra: els hi porten!
L'heroe
Deixa-m'hi anar! M'espera la teva dòna!(S'aixeca, treu un ganivet, i, anant pera matar en Joan, cau de genolls.)
Joan
No! Aquest cop no hi aniras! No dius que la força guanya? (Agafa'l sabre de la panoplia.) Doncs, aquí la tens, assassino! (Donant-li un cop de sabre al cap.) Amb el teu sabre d'honor! (El mata. Les dònes fan un gran xiscle; corren a tocar l'Heroe, i quan veuen que es mort se n'aparten aterroritzades. L'Anton se queda tremolós vora del teler; el Clapat fuig, i en Joan cau abatut sobre una cadira.)
Anton
Que has fet! Déu meu! Que has fet!
Joan
No ho sé! L'he mort! He tingut més força!
Anton
Pera guanyar un presidi!
Joan
No! A un presidi no m'hi duran! El meu
lloc es a l'hospital; al darrer hospital, a podrir-me!
Andreuet
(passant amb els quintos)
Adéussiau, pares! (passant amb els quintos)
Anton
El noi! Escolta! Escolta!
Ramona
Deixa-l estar: que no ho sapiga!
Anton (plorant)
Sí, que no ho sapiga fins allà baix! L'un mort; l'altre a morir, i jo encara no morir-me!
Ramona
Per Déu, Anton!... (Anant-lo a trobar al peu del teler.)
Anton
Tot s'ha acabat!
Carme
(acostant-se a l'Anton i dient-li baix)
No encara! Pensem en el que ve a la vida!(acostant-se a l'Anton i dient-li baix)
(La Ramona plora sobre'l teler. L'Anton abraça un dels sostents.)
Anton
La vida! El teler!(Plora.)
Senyor Tomas
El noi gran.
Joan (aixecant-se)
Aquí'l teniu!
Senyor Tomas
Mort! Has mort el nostre Heroe!
Joan
I què he d'haver mort l'Heroe! He mort el gandul del poble! Mireu-los allí! Els del teler són els heroes!
Tip. «L'Avenç»: Ronda de l'Universitat, 20
1903