La dida (1875)/1

LA DIDA.

CAPITOL PRIMER.

Olivers y Mas-Vidals.

Ara, á l'época que som, la gent de la part alta del Camp de Tarragona, encara us parlaria del odi antiquíssim qu' havia existit entre la masía dels Olivers y la dels Mas-Vidals.

La historia d'aquest odi, jo us la esplicarè en quatre paraulas, tal com la vaig sentir esplicar.

La casa dels Olivers era, ja fa mòlts anys, á mitjan segle disset, la mès forta de totas quantas la voltavan al entorn de catorze horas. L' hereu no sabia lo que 's tenia, y tot lo terreno que la vista arribava á descubrir desde las altas golfas de la espayosa masía, qu' era la cau payral d'aquella familia, pertanyía al sèu patrimoni. Tothom li pagava cens, arrendament ó parceria, y cap pagés, per rich que fòs, tenia may lo pensament de col-locar la seva riquesa al costat d' aquella tant fabulosa y tant envejada.

Los Olivers, donchs, eran en tot y per tot, los amos d' aquell cantò del Camp de Tarragona, y d' axó n' estavan tant orgullosos, que 's necessitava tot lo respecte que lo sèu poder y riquesa inspiravan, pera sufrir lo posat de soberbia ab que se 'ls veya presentarse per tot arréu, y lo tó de despreci ab qu' eczercian en aquell país un despotisme bastant paregut al dels senyors feudals, qu' acabavan de passar pera no tornar may mès.

En tal estat, figureuvos la sorpresa aquella gent tant en varen qu'al costat d' ells, en las terras vehinas, tocant al terme de sus vinyas y oliv, se'ls hi presentava un altra masía, ab l' atreviment de felshi cara y disputalshi l'influencia y 'l poder absolut de que fins allavoras havian tots sols disfrutat.

A l'altra banda de la riera, hont s' acabava la propietat dels Olivers, n' hi comensava un' altra d' bastant estensa, casi bè tota plantada de ceps y de oliveras, ab una masia al mitj, col-locada en un puiget, que, encara que Dèu nos ne dó de la riquesa que li pertanyia, no arribava á poder compararse ni de mòlt lluny, ab la tant famosa y ponderada dels sèus vehins, Aquest altra masia era la dels Mas-Vidals.

No hi havia hagut may un que dir eutre la gent de las duas masías, quan una vegada suchcehí, qu' un fill estern de ca l' Oliver y l'heréu dels Ma: lals, se prendaren los dos á l'hora d'una hermosa y rica pubilleta. Axó d' atrevirse un hereuet de cast d' uns pipiolis, á posarse de punt ab un fill Oliver,—que, encara que fòs estern, se conceptuava més que qualsevol heréu,—¡a fou tingut per un cás de mancament, Pero ab tot y axó, los Olivers no 's pensava qu' aquell punt acabès del modo que pubilleta, mès enamorada del heréu que del estern, se casá ab lo primer, donant ul segòn una carbassa tant gróssa, que ni ell, ni tots los vanitosos de sos parents se la varen poguer acabar may mès.

Com era natural, desd' aquell dia, las duas e varen renyir del tot.

Los Olivers prou se creyan, qu' ab la riquesa que juntavan, podrian ab facilitat humiliar y véncer als Mas-Vidals, pero no tenian present que si bè aquestos fins allavoras havian sigut mòlt ménos richs, ab lo partit qu' havia fet l' hereu ja podian plantalshi cara y lluitar de potencia á potencia, perque la pubilleta que 'ls havian birlat, havia tingut un dot que pujava un disbarat de mils lliuras.

Ab axó, comensá entre lus duus masías una lluita de fortuna contra fortuni.

De convits, y fextas, y gruns cusserus, y parents que may s' acabavan, y parentas ab grans trajos, y bonichs, y diamants, y lueso qu' exgarrifava, y llensar diners á gabadals, que feya conciencia, no 'n vulguéu mès. Bastava que l' un dels dos rivals gastès mil lliudos mil. Quan á plassa 's venian rams y cocas, los dos hereus hi anavan á posarhi dita, y de sou en sou, no més pel puut de péndrerla l'un al altre, arribavan á pagarne quantitats que mès de quatre fadrinas las haurian prèsus per dot.

Encara no 's posava en venta un tros de terra, ja hi eran los dos caps de casa á disputarsel', y ab empenyos d' aquesta naturalesa arrivaren á ferse sulrir mútuament tals derrotas y humillacions, que la malicia que 's tenian s' anava poch á poch convertint en odi mortal.

Quedava encara una cosa, en que los Olivers eran mès que 'ls Mas-Vidals.

Desd' antiquíssim temps, aquells tenian á la parróquia lo banch davant de tots los de las demès casas; era lo primer de la má dreta del altar major, al peu dels esglaons. Los Mas-Vidals, pe 'l contrari, tenian lo ju mòlt endarrera, barrejat entre 'ls dels altres propietarls de ménos nota, als quals havian pertenescut los d' aquella casa, avans de ferse la boda ab la pubila qu' havém dit.

Axís es, qu' ab la referida ventatja, qu. en los pobles es mòlt mirada, l' Oliver encara 's considerava damunt d' en Mas-Vidal, y cada dia de festa, quan aquell entrava á l'iglesia, á l' hora del ofici, seguit de sa parantela, ab l' ullada d' orgullòs despreci que llansava al sèus enemichs, allí confosos ab los pagresos de baxa má, se consolava y refeya dels desaires y rabiadas que fóra del temple podia haver sufert, durant la semmana.

Pero aquesta satisfa diners tot se logra, en Mas-Vidal aná adqui dels pagesos que tenia al davant, y de festa en festa lo banch avansava, avansava, fins qu' al últim arrivá á trovarse darrera del dels Olivers.

Aquestos, quan ho varen véurer, diu que digueren ab lo sèu proverbial orgull:

—¡S' han quedat al darrera, qu' al costat may hi arrivarán!

Donchs hi varen arrivar, perque al vinent diumenje lo banch dels Mas-Vidals aparesquè junt al dels Olivers, y en tal situació, qu' aquestos li donavan la dreta.

L'altre diumenje, los Olivers seyan á dalt del presbiteri.

Los Mas-Vidals ja hi seyan al diumenje vinent.

Com axó vá ser un punt mòlt fort, figureuvos quan vá passar lo d'aquest últim dia, quinas conversas entre la gent, una volta acabat l'ofici. Los uns defens als Mas-Vidals, los altres ho feyan ab los sèus contraris, y 's provocaren sérias y encesas disputas; fins hi haguè alguna plantufada, y 'ls mossos de las duas casas quedaren desafiats pera trovarse aquella tarde, com axís ho feren, tornant mès de sis á sa respectiva masía ab algun trench y algun blau mès al còs, que quan n' havian sortit.

Veus aquí, com s' havia anat formant y crexent l' odi entre aquellas duas casas.