La fabricanta - Lo casament de la Antonieta

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Dissensions Lo casament de la Antonieta
La fabricanta
L'ideal de la Florentina



CAPITOL VIII



Oranetes benvolgudes
volau per l'espay, volau,
vostre niu ben avingudes
guarnireu en dolsa pau.
 Victoria Penya

Monserdà Fabricanta capVIII V.Penya.PNG


LO CASAMENT DE LA ANTONIETA


 MOSSEN Vicens y la seva germana, havían tingut un gran sentiment per la oposició d'en Corominas á aquell matrimoni patrocinat per ells; mes, com cada día estaban mes convensuts del seu bon acert, se posaren obertament al costat de la noya, á la que la senyora Angeleta acompanyá á fer las compras mes precisas, aixís de lo que mancava pel parament de la casa, com pera las sevas robas, á las que abdós germans contribuhiren regalantli una unsa d'or, que's repartí entre un vestit de cassimir negre, un altre de indiana forastera y algunas pessas de roba blanca, que, junt ab lo vestuari de fadrina y lo poch que li havía quedat de la seva mare, constituhí lo seu nuviatje. En quant als regalos de boda, á excepió d'alguna amiga que'ls obsequiá ab cosetas de poca importancia, los de més valor quedaren reduhits á un llit de caoba y sis cadiras de igual fusta, present del amo d'en Grau, y á quatre cuberts de plata dels testimonis; pera quin cárrech, havían sigut designats, un amich d'en Pere Joan, fill de Vilassar y amo d'una acreditada fonda á Badalona, y per la part de la nuvia'l senyor Eudalt, lo fuster del carrer Mitjá.
 Las acaballas d'aquell casament s'havían fet resoltas, peró sense animació; ja que, la Antonieta, per mes que'l amor que portava al jove veler superés en son cor á tot altre sentiment, son carácter reflexiu no li amagava la gravetat de realisar un matrimoni en oberta oposició ab la seva familia; oposició que ja anava donant los seus fruyts, puig que cap de las alegrías que solen acompanyar á las noyas en época consemblant havían sigut disfrutadas per ella. Rodejada de malas caras, sentint, tan prompte la ocasió s'ho aportava, exemples y profecías de desgracias succehidas á fadrinas casadas en las sevas circunstancias, havía anat transcorrent lo temps del prometatje, sens que ningú dels seus, s'hagués interessat per cap dels preliminars naturals en aquestos cassos; y aquella gelor de casa pareixía que se li hagués encomenat á n'ella mateixa, fent que arrivés á las vigilias del casament ab una mena de goig, que en lloch d'alegrarla semblava que li encongía las alas del cor.
 En quant á en Pere Joan, encara que ab lo pensament á Vilassar moltas més vegadas de lo que ell mateix hauría desitjat, s'esforsava en mostrar una satisfacció que, enfondint molt endintre, no s'hauría pas trobat tan grossa com aparentava; peró com, ab la continuació d'anar tractant á la seva promesa, se li presentavan de major relleu sas qualitats morals, lo seu bon judici li deya que devía estar content de la elecció que havía fet, per quin motiu cercava tots los medis possibles pera exteriorisar una alegría que creya d'ineludible deber sentir en aquells días. Ab aquest intent s'havía excedit en mostrarse animat en tots los preparatius de la boda, y en fer com una mena de programa de las diversións ab que volía solemnisarla. Ja que, segons ell, pel seu gust no havía celebrat cap festa desde que'l posaren á treballar, y's feya prou cárrech de que ab sas novas obligacións, tampoch podría donarse aquest luxo més endevant, volía aprofitar aquest aconteixement pera disfrutarlas totas d'una vegada; aixís, donchs, se casaría á mitja setmana, pera no tornar á la fábrica fins al dilluns; empleant los quatre días de vaga, anant, lo dijous día del casament, á dinar á casa de la Serafina á Pedralbes; divendres, á San Medí y á la Font groga; disapte, á la fonda del seu amich y testimoni á Badalona; y diumenje, com á día més solemne á casa de Mossen Vicens, y á la tarde á veure la funció dramática al teatre del Circo Barcelonés.
 Lo jove veler, ab una llista á la ma, havía distribuhit hora per hora, l'itinerari que volía seguir, fenthi, segons s'esqueya, algunas modificacións en los detalls, peró guardant sempre'l primitiu plan, lo que la Antonieta escoltava ab una mitja rialla als llabis, tot dihent ab senzillesa:
 — Com tu vulguis... Com tu vulguis...
 Per fí'l programa quedá aprobat, lo pis enllestit y'ls papers despatxats; y á las set d'un dematí del mes d'abril, ab la sola companyía de la senyora Angeleta, del senyor Eudalt y de sa muller, ja que ni en Corominas ni la tia Madrona havían volgut ferli costat en l'acte del casament, la pobre Antonieta, caminant com d'esma, responent ab un ó un no nerviós á la conversa de las sevas acompanyadoras, eixí al carrer Mitjá pera dirigirse á la iglesia. Los vehins de més aprop, que, malgrat lo dejornet de l'hora ja feya estona que la esperavan pera véurela passar, uns á la acera, altres dins de las botigas, y'ls dels pisos á las finestras y balcóns, qui més qui menos, tots s'afanyaren á donar una mirada á la nuvia y á comentar, cadascú á sa manera, las especials circunstancias d'aquell matrimoni.
 A la botiga de plats y ollas fou en la que, apenas hi hagué passat la curta comitiva, s'hi aplegá major número de donas pera escoltar los enrahonaments de la mestressa, que, ab grossos escarafalls, esclamava:
 — ¡Ay, filla del meu cor! ¡Si sa mare la veya anar á la iglesia com una borda, sense ningú de la familia!... ¡Pobra senyora Cristina, poch s'ho pensava ella, tenir un fill de tan mal sangro!...
 — Ja se li veu prou que es un ergullós! Si quan passa sembla que li dol lo temps de saludar als pobres! — reprengué la noya del calsinayre — Y ab tanta vanitat ¡ni tan sols ha sapigut comprar un mal vestit de seda negre á la seva germana!
 — ¡Ay, la pobreta! ¿Y qué't pensas que li ha comprat ell, lo que porta? ¡Ni un fil de roba li ha donat! ¡Prou ho sé jo per la fustera, com han anat las cosas!... Sort ha tingut de Mossen Vicens y de la seva germana, aquesta alta y grosa que anava al seu costat...
 — ¡Ay, caratsos! ¿Y com s'ho ha manegat tot aixó'l senyor Pepet?... ¿Y qué no hi ha justicia al mon?... Y d'aquesta finca ¿que no n'hi havía de donar res á la seva germana? — saltá la dona del cadirayre, senyalant los balcóns de casa en Corominas.
 — ¡Ay, santa cristiana! ¿que no ho veyeu que'l qui te'ls quartos, sempre es lo qui guanya? Si en lloch de casarse ab un pobre bonminyó, s'hagués casat ab un rich estrafalari, ja li hauría fet esquitxar fins la última pesseta si's plau per forsa... peró ara...
 — Si ella no s'hagués casat á disgust de la familia no li haurían mancat ni robas ni diners — afirmá resoltament lo barber y sangrador, intervenint en la conversa — perque'l senyor Pepet es una persona que ningú'n te res que dir y...
 — Y que, com vé á afeytarse á casa vostra — va interrompre la mestressa de la botiga de plats y ollas — ¡ja sortíu vos á donarli per la banda! ¡Ay, Deu vos fassa bo!.. Y ¿que per ventura's casa ab algún facinerós pera ferli aquesta mala passada?... Peró, per aixó no cregueu que li dono del tot la culpa á n'ell, no; de segú que l'esca del pecat ha sigut aquest navio subarano de la que li ha de ésser sogra, que apar que'l rey no li es bon mosso. ¡Ay, pobre dona!... Me sembla que ella sí que l'ha ben errada, ab casarhi á la seva filla; perque de pá no hi faltará nó; peró... peró ¡vaja! ¡no puch creure que'l senyor Pepet sigui home pera fer bonas ab aquella mossa tan enflocada!... Lo que es si ha de venir á viure en aquesta casa, ja caldrá que abans li fassa aixamplar lo carrer pera que hi cápiga...
 Mentres en lo vehinat se batxillexava ab aquestos comentaris, la Antonieta arrivava á la iglesia de Sant Pere en la que en Grau, ab Mossen Vicens, lo testimoni y un parell d'amichs la esperavan pera pujar al camaril.
 Tots aquells inevitables preliminars resultavan tristos pera la noya. Los pares morts; de la familia que li restava ¡ningú!... A no casarse en aquella iglesia, ahont tenía la convicció de que Nostre Senyor mateix li havía posat á en Pere Joan al seu camí, es ben segur que, malgrat la vehemencia del seu amor, no hauría pas tingut ánimos pera portar avant la seva boda. En aquells darrers días moltas voltas s'havía espahordit creyent que en l'instant precís lo valor li mancaría; mes ara s' hi trobava, y tot sentint, sense entendrels, los enrahonaments dels que la rodejavan, las veus dels escolans, los remors de las cadiras y'l cruixir dels passos pel desobre del enrajolat, s'admirá de que'ls seus peus la sostinguessen y que'l plor que'l sentía nuat en lo fons del coll, no s'aboqués á rius per los seus ulls. Però'ls ciris s'acabaren d'encendre; los escolans deixaren arreglat tot lo precís pera'l casament; Mossen Vicens, ab lo ritual á las mans, se colocá en lo centre del altar; los acompanyadors se dividiren en dos apléchs; y ella's trobá al mitg, al peu de l'ara, enfront de en Grau, dreta, erta, com sostinguda per un manat de filferros que s'encreuhessen per dins de sa mateixa carn; y tot seguit la cerimonia comensá y'l sacerdot ab veu que repercurtí solemnement en sas orellas, preguntá á en Pere Joan si la volía, y ell, l'home estimat, respongué un sense vacilacións, que ella'l glosá ab un altre, que, volent ésser molt fort, eixí com un sospir per entre sos llabis descolorits...
 Acabada la Missa, los nuvis y'ls convidats anaren á casa de Mossen Vicens, ahont se'ls obsequiá ab un modest esmorzar; y, com segóns lo programa de las festas ideat per en Grau, havían de passar lo día á Pedralbes, determinaren anar primer al seu pis á mudarse de roba; ja que la Antonieta, seguint la usansa de las menestralas y fins de moltas senyoras d'aquell temps, per res del mon hauría exposat lo seu vestit negre y'l seu mantonet de blonda á la polseguera de las aforas de la Ciutat.
 Degut sens dupte á la falta de costum, lo nou matrimoni caminá ab pas poch ajustat lo curt trajecte que, atravessant per los carreróns, comunica desde'l carrer de Sant Pere més Alt al de Sant Pere més Baix. Pel demunt del seu bras, en Pere Joan sentía tremolar la ma de la Antonieta que, un bon tros encongida s'hi apoyava; mes, á mida que anavan caminant, la agitació disminuhía; puig que, al trobarse al ayre lliure del carrer, á la noya Corominas li comensá á semblar que respirava ab més llibertat. Bo ó dolent, lo pas ja estava donat: ja acabava de passarlo y ja com una mena de esvahida visió, se li representava la sortida de sa casa, la entrada á la iglesia, la cerimonia en lo camaril, la Missa, lo xiu xiu d'un reguitzell de quitxalla y de moltas caras conegudas que havía vist sense mirarlas, l'esmorzar á casa de Mossen Vicens, las brometas dels testimonis... tot havía passat; y's trobava en aquell mateix moment esforsantse pera seguir al seu marit que caminava depressa, molt depressa, com si volgués fugir de las miradas tafaneras de las donas y fadrinas que en més de duas botigas, havían fet sortir al marxapeu de la porta son llustrós barret de copa alta y'ls guants blanchs de la Antonieta.
 Com lo camí era curt, no tardaren gayre estona en arribar á sa casa. A la entrada tingueren de desferse del bras, ja que'l merinyach de la nuvia ab prou feynas passava per la estretor de la escala, en la que, al ésser al quart pis, en Grau, trayentse una grossa clau de la butxaca, s' adelantá pera obrir la porta de sa nova habitació, ahont esperá á la seva muller pera tancarla darrera d'ella. Una volta á dins, mitg corpresos per l'imponent silenci, que ni la fressa de fora, ni la mateixa llum del día logran esvahir dels llochs deshabitats, abdós passaren per un petit menjador, quinas reduhidas parets lo trassut pintor, seguint la usansa de la época, havía alegrat ab pastorils paisatjes, acabant de completar la vistosa decoració, dos armariets reconers guarnits ab pisa de la que, portada de llunyans paissos, sol adornar los escudellers de las cuynas en los pobles de marina. Sens dubte per tenirlas ja vistas, aquestas boniquesas no lograren detenir als nostres nuvis; puig que, passanthi de llarch, se ficaren per un estret corredor que'ls portá á la sala del devant, ahont, entre cadiras de caoba ab assientos embogats, s'hi veyan las dúas caleixeras de casa en Corominas, y cortinas de percala blanca resseguidas ab borletas, colocadas devant del balcó y en lo march de l'arcoba.
 La Antonieta estaba estremosament descolorida; pel demunt de son cos de cassimir negre, se veya'l moviment del pit, onejant al impuls dels apressats bategaments del cor. Al entrar á dins, la nuvia feu l'accionat de volerse treure las tres agulletas ab clau d'or y cadeneta del mateix metall que subjectavan la mantellina á las trenas del monyo; mes, com los dits li tremolessen, lo seu marit, que per l'alsada de sa figura li dominava sobradament cap, li digué:
 — Ja te las trauré jo.
 Al sentir lo contacte de las mans de en Pere Joan pel dessobre de sos cabells, la Antonieta se girá rápidament y agafantlashi entre las sevas, esclamá ab veu trencada per la emoció:
 — Algunas vegadas he sentit á dir que'l marit, en lo día de la boda, no nega may res á la seva muller, y jo't voldría demanar un favor...
 — ¿Un favor? — repetí com estranyat en Grau. — Sí, dona, sí; ¡encara que en vulguis dos! peró no m'ho digas ab aquesta cara de penas.
 — Es que pot ser te sembli molt gros — afegí tímidament la noya.
 — Suposo que quan tu me'l demanas, ja sabrás que te'l puch fer. Ab aixó, digas!
 La Antonieta feu un moviment de boca com si anés á parlar; mes, com si tot d'una mudés pensament, agafant ab sas dúas mans la dreta del seu marit, l'estirá cap en fora, mormolant:
 — ¡Vina!
 En Pere Joan se deixá portar; y, guiat per ella, tornaren á passar pel menjador, desde ahont, dirigintse envers la part del darrera, se detingueren devant d'una porta tancada. Allí fou la nuvia la que á son torn se tragué una clau de la butxaca, pera obrir un quarto d'uns vint pams en quadro, ab una sola finestra que donava á un celobert, y per la que ab tota sa forsa hi entrava, junt ab una olorosa ventada de primavera, un raig del esplendit sol del mes d'abril, que estenense com una ampla faixa de llum pel dessobre del rónech enrajolat, mostrava als admirats ulls d'en Grau l'estrany mobiliari d'aquella habitació; puig que, ajeguts per terra, s'hi veyan grossos muntants de fusta, calcas, ballestas, pintas, volants, llansadoras, púas, claus, martells y corretjas; un cove ple de bitllas y rodets; y al fons, devall d'un antich quadro, ab una estampa que representava á Sant Joseph treballant de fuster en la casa de Natzaret, un cep aguantant unas vellas devanadoras plenas de trocas de seda blanca.
 La vista de tot aquell fustam, procedent del quarto de mals-endressos de la casa Corominas, animá tot seguit á la Antonieta que, portant al seu marit fins al mitg de l'habitació, li senyalá, dihent:
 — Tot aixó, que semblan desferras, son los dos telers ab que'l meu pare comensá á treballar. Jo m'hi he criat entre mitg d'ells; en un bressol plé de borras de seda la mare m'hi adormía desde que vaig neixer; agafantme d'una barra á l'altre, vaig apendre de caminar; y, més grandeta, las llansadoras y rodets que no servían eran las joguinas que més m'agradavan. Aixó vol dir que desde criatura he vist com de dos telers se'n posavan quatre; y com d'aquells quatre se'n omplía tot una quadra, que es lo que, ab l'ajuda le Deu, farém nosaltres... Lo favor que't vull demanar es que desisteixis del teu programa de festas. Ab aquestos tres días muntarèm los telers y arreglarèm l'urdit, y'l dilluns, en lloch d'anar á treballar á casa l'Escudé, tindrás los telers á punt pera teixir á casa nostra. La seda que hi ha á las devanadoras me l'han fiada á casa l'Agell: treballant la pagarèm y nos en fiarán d'altra... Tu sabs molt més de l'ofici de lo que'n sabía'l pare, y ab aquestos dos telers, va posar dúas quadras y comprá una casa. Jo t'ajudaré com ho feya la mare y buscaré la manera de vendre á las botigas los mocadors que tu teixirás y que, ab l'ajuda de Deu, serán los fonaments de la fábrica de ca'n Grau.
 En Pere Joan, que no havía perdut una sola paraula de las que acabava de dirli la seva muller, de peu dret al llindar de la porta, no parava de mirar, entre mitg d'aquellas desferras, la baixa figureta de la noya, quina fesomía li semblava completament transfigurada. Se podía assegurar que era la primera volta, desde que l'havía coneguda, que'l perfil de la Roseta de Vilassar, no aletajava al costat d'ella. En aquells moments la noya Corominas no tenía parella que li fes sombra, era única.
 Lo jove veler llegí en los ulls de sa esposa, que brillavan ab tota la forsa de la intelligencia, de la energía y de la fé en lo pervindre, tot lo que aquella ánima valía; y, agafant ab sas grossas mans lo seu capet de nina, pera collocarlo dessobre de son pit, lo besá amorosament, mormolant:
 — ¡Faré lo que tu vulgas!
 Un llampech de felicitat, d'aquesta felicitat suprema que no acostuma á fer sentir dúas vegadas lo seu bes damunt d'un mateix front, espurnejá en los ulls de la Antonieta, que ab sa rápida comprensió, amidá en un instant tot lo que aquella resposta significava; y, desitjosa de mostrar al seu marit que las sevas energías no traspassarían may lo límit de que havía parlat lo sacerdot, al llegir la epístola de Sant Pau, abans de que en Grau pogués impedirho, agafant sa ma dreta, la besá en actitut de sumissió, tot dihent:
 — ¡Que Deu t'ho pach!