La llengua catalana (Roch Binoba)

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
La llengua catalana

de
Roch Binoba

Pseudònim d'Albert Llanas

Temps fá y no poch per cert, que bullia dins mi lo desitj de defensar ab ma pobre ploma, á la fins ara olvidada llengua catalana.

Los jochs florals, los certamens literaris, las reunions que per resucitar á esta morta viva, tenen poetas entusiastas, y tot cuand 's fá en dit concepte, es loable si 's vol, perqué enclou en si una idea gran y rejeneradora: pero tot aixó lluny de conduirnos al logro de nostras aspiracions, 'ns en aparta, promou discordias, forma bandos y 'l resultat fora una disputa interminable, de la cual la verdadera victima seria la preciosa llengua que 's tracta de resucitar.

¿A que vé? A que treu nas? ni quina solució 'ns pot dá, cuant de cuestió es purament cientifica y requereix tractarla ab la importancia de que es digna?

Yo, menos frivol, que tots 'ls que fins ara s' han acalorat defensantla y combatentla m' hi reconcentrat en mi mateix, hi estudiat de nit y dia per espay de trenta tres anys consecutius,[1] y despres de averiguacions, comprobacions de datos, y tot lo que pertany á dit objecte, 'm trovo en lo cas de podé probar que la nostre llengua es la mes rica, la mes fluida, y la mes estensa de totas suposat que totas las altres son extretas enterament de la nostre.

Crech que tothom convindrá en que verdaderament aquet es 'l major servey que 's podia fer á la llengua catalana, cuand ab ell 's pot dir á tots 'ls que sen burlaban, «Si no fosim nosaltres no foreu vosaltres, las vostras llenguas son fillas de la nostre, humilleuvos y parleu catalá, que 's la llengua que llejitimament y per dret ha de parlar tothom per forsa.

Aixó sentat poso aqui alguns exemples, no tots 'ls que podria, pero si lo suficient pera probar que la nostre es la mare de totas las llenguas, conegudas hasta 'l dia.

INGLES. ITALIA.
Infants órfans. — Tinch son. — Tarit tarot. — Estich ab sinc jermandats. — Bescuits. Mustaxoni. — Muxoni. — Carquinyoli. — Picotí. — Nyiguinyogui. — Escapulari. — Xitxaretlo.
ALEMANY. POLACH.
¿Saben si 's taca si 's mulla? — Elastichs blaus. — Gutim bert. — Ocas grassas. — Brasas grossas. Qui li piqui que s' ho rasqui. — Cent sachs xich. — mira que no s' osqui. — Ves que s' esvesqui.
RUS. GRECH.
D' un buf vá quedá pitof. — Menja arrop. Uix. — Vols cocu Quico? — 'L llogá pis m' empalaga.
FRANCES. VISCAÍ.
Xaval. — Calés. — Rulè. Un nyinyo guenyo.
ARABE. PORTUGUES.
A la Babalá. — Bufá no fa fí ¿Son á sarau?

Crech que deixo enterament probat lo que proposat m' habia, y que cuand la academia nombrada al efecte adopti, 'l llenguatge universal, pendrá la llengua catalana com á unica aproposit, y se 'm dará á mi una corona de cualsevol cosa, en premi dels esforsos que yo hi fet á favor de la literatura de ma pátria.

Roch Binoba

Notes[modifica]

  1. Nota del transcriptor: L'any 1865 Albert Llanas tenia 23 anys