La màscara

—Treu-te-la, la màscara aquesta

d’or roent i ulls de maragda.

—Oh no, amor meu. ¿Goses mirar

si els cors són fers o savis?

No són pas freds.

—No hi trobaré més que el que s’hi pot trobar,

amor o falsedat.

—És la màscara el que et va atraure el pensament

i et va fer batre el cor després,

no pas el que darrere hi ha.

—Però, fora que em siguis enemiga,

inquirir bé em cal.

—Oh no, amor meu, deixa-ho estar.

¿Què més té, si és sols foc el que hi ha,

en tu i en mi?