Les disperses (1912)/Dins sa cambra

De Viquitexts


 DINS SA CAMBRA[1]


Una tarda vaig entrar
en la cambra de la aimia,
y no sé ben bé còm fou
que'm trobí tot desseguida
el cap nû, i agenollat
com aquell que s'humilia.
La finestra mitj badava
y l'aureig entrava a dintre,
petonejant de passada
les florides clavellines
qu'omplien de dolça flaira
aquella estada senzilla.
El coixinet de fer puntes
era a sobre una cadira;
a damunt la calaixera,
dos gerros de blava pisa
eren rublerts de flors fresques
cullides al meteix dia,

posats davant d'una dolça
estampa de la Puríssima.
Vaig obrir (Deu m'ho perdoni)
un calaix, i vegí a dintre
la robeta de les festes
ben plegada y molt pulida
tota enrotllada de pomes
que llensen flaira tan rica;
el seu llit, a l'altra banda,
fet de lliris pareixia.
Mentre encisat me'l mirava,
sento que canta i refila
alegra la cadernera
dintre una gabia molt xica;
mes sos refilets joyosos,
qu'es extrany! jo'ls entenia:
«Foraster, prou que't conec;
la boqueta que a mon bec
per donâ-m pinyons s'arrima,
sempre'm conta que t'estima:
foraster, prou que't conec.»
Després els clavells parlaren,
«Fadrinet, si tu sabies
lo que'ns diu cada vegada
quan ens rega ta estimada,
fadrinet, còm t'hi fondries!»
Del coixinet de fer puntes
tots els boixets responien:
«Bé n'hi fem de balladetes

entre'ls dits de ta estimada
mentres canta cansonetes
de les seves cansonetes
els sospirs son la tornada.»
La coixina del seu llit
mormorava am veu molt fonda:
«Quan s'adorm en sent de nit,
i al matí quan se deixonda,
els seus llabis més d'un torn
tremolejen dihent un nom.»
Fins la imatge de la Verge
respongué fent un mitj-riure:
«Dèu sê'l nom hont se detura
mentres fa sa oració pura.»
«Ella ve»—deia tot d'una
el clavell que més sortia.
Llavores tota la cambra
va extremirse de delicia,
i mentres la cadernera
refila que més refila,
els meus llabis s'ajuntaven
i un petó enlaire's perdia.
Tros de cel, niu d'ignoscencia,
ton recort omple ma vida!


  1. Amb aquesta composició, l'autor obtingué la Flor natural en els Jocs Florals de Badalona l'any 1881, i amb ella la primera recompensa en certamens publics.