Libre del gentil e los tres savis/Qvart libre/Del vuyte article

De Viquitexts




Del vuite article



COM MAFVMET SERA EXOHIT



DIX lo sarrahi al gentil: Nos crehem que Mafumet pregara Deus per lo poble, e que sera exohit. On ans que t prou, per les flors dels arbres, aquest article, te vuyl recomptar la manera segons la qual nos crehem que Mafumet pregara Deus, e sera exohit. § Al dia con totes les gents seran ressuscitats, Deus los ajustara tots en vn loch, e hauran molt gran trebayl per la calor que sostendran, e per la sudor en que seran, cor alcuns seran en sudor tro al turmeyl dels peus, e altres tro als jonoyls, e altres tro a la gola, e altres tro als vlls, e altres seran enaxi en sudor con la granoyla es en l aygua, [1] e aço es segons que ls vns homens seran pus peccadors que ls altres. § Dementre que aquelles gents seran en pena e en sudor, acordar se han ensemps que vagen a Adam, e pregar lo han que eyl prech Deus que ls traga d aquella pena, e que aquells qui s deuen saluar que ls meta en paradis, e aquells qui s deuen dampnar que ls meta en infern. [2] Mas Adam respondra: Yo hauria vergonya de pregar Deus, per ço cor li fui desobedient, adonchs, con menge del fruyt del qual me hauia feyt manament que no menjas. E dir lur ha Adam: Anats a Noe, e eyl prech per vosaltres. A Noe se n iran, e aquells prechs mateixs que faheren a Adam li faran. Noe respondra: Yo no son digne de pregar Deus ne de fer exohit, cor yo desampare lo meu poble qui peri al dia del diluui, e he vergonya que pregas Deus: mas anats a Abraham e pregats lo que eyl prech per vosaltres. A Abraham se n iran, e dir li han aquelles paraules matexes que dixeren a Noe, e Abraham lur respondra: Yo no son digne de pregar Deus, con sia cosa que yo haja mentit dues vegades, ço es a saber, cant dix a mon pare que yo no hauia trencades les ydoles, e que eyles matexes se eren trencades: l altra vegada fo cant dix que ma muyler era ma germana, e que no era ma muyler. On con yo no sia digne de pregar Deus, ni de esser exohit, per aço vos conçeyl que anets a Moyses, e que l preguets que eyl prech per vosaltres. [3] A Moyses se n iran, e pregar lo han que prech Deus per eyls, e Moyses lur respondra: Yo no son digne de pregar Deus, ni de esser exohit, cor yo auçis vn home, e mane que tots aquells morissen [4] qui hauien creegut en lo vadeyl del aur, del qual hauien feyta ydola, [5] lo qual adorauen con a Deu; mas conçeyl vos que us n anets a Jhesuchrist, e que l preguets que eyl prech per vosaltres. [6] A Jhesuchrist se n iran, e pregar lo han, e eyl se escusara a eyls, e dir lur ha: Yo no son digne de pregar Deus, ni de esser exohit; e he vergonya de pregar Deus per vosaltres, con sia cosa que les gents, sens licencia de Deu, me adoraren e m crehegren con a Deu; [7] e conçeylar lur ha que vajen al sanct propheta Mafumet, [8] e que eyl prech per eyls. A Mafumet se n iran, e pregar lo han que prech Deus que ls traga de la pena en que son, e qui es dels saluats que sia saluat, e qui es dels dampnats que sia dampnat. [9] Mas Mafumet respondra e dira que volenterosament pregara per eyls; e encontinent, denant la cadira de Deu eyl se ajonoylara, e se enclinara a la terra, e pregara Deus que ls deliure de la pena en que son, e qui deu esser saluat que l meta en paradis, e qui deu esser dampnat que l meta en infern. Dementre que Mafumet pregara enaxi Deus, veu de Deu sera ohida en lo cel, qui dira: Mafumet, no es vuy dia de fer oracio ni de soplegar. Demana e sera t donat, prega e seras exohit. Mafumet, adonchs, dira que Deus deman les gents que reten compte [10] de les obres que hauran feytes, e aquells qui dejen anar en paradis que hi vajen, [11] e qui deu anar en infern que hi vaja. E Deus respondra que sia feyt segons que Mafumet ho volra. [12] § Aquesta es vna manera, gentil, segons la qual nos crehem que Mafumet pregara Deus e sera exohit. [13] Altra manera es segons la qual Mafumet pregara Deus e sera exohit, ço es a saber, que cant Deus haura jutjats los bons a paradis e los mals a infern, e alcuns peccadors del poble de Mafumet seran en infern, adonchs, Mafumet pregara per aquell poble, e Deus trer los ha de infern per los prechs de Mafumet. [14] On en aquestes dues maneres de pregueres crehem nos; les quals couenen esser de necessitat, segons que ho signiffiquen les condicions e les flors dels arbres. [15] E que aço sia veritat, vet la manera segons la qual ho prouam.

DE GRANEA E PERFECCIO



DIX lo sarrahi al gentil: Ohit hauets con nos crehem en ço que damunt es dit. E cor, segons les condicions del arbre d on es la flor damuntdita, couen donar a Deu major nobilitat, donant Deus á Mafumet tanta de nobilitat sobre totes altres nobilitats en esser exohit, per aço es demostrada en Deu major nobilitat e benignitat, cor en la major nobilitat del exohit es signifficada la major nobilitat del exohidor. E on major nobilitat es coneguda en l exohidor e en l exohit, pus fortment es pus declarada e maniffestada la gran perfeccio de Deu; al declarament e maniffestament de la qual coue esser l article damuntdit, sens lo qual no fora tan declarada ni demostrada.

DE AMOR E JVSTICIA



DIX lo sarrahi al gentil: Nos atrobam que tots los prophetes damuntdits faheren peccat depuys que foren prophetes, segons que hauem dit, per lo qual peccat se escusaren a pregar Deus, segons que hauem recomptat; mas Mafumet depuys que fo propheta no atrobam que fahes peccat. [16] On a demostrar que Deus ama molt fortment justicia, e ahira injuria qui es peccat, jutja Mafumet a esser honrat, sobre los altres prophetes, a esser exohit. E cor aquesta demostracio de la flor damuntdita no fos aytan be feyta sens l article damuntdit, per aço, segons les condicions dels arbres, ha Deus volgut que aquest article e veritat se couenguen; en la qual conueniencia aquest article es prouable. Cant lo sarrahi hac fenides ses paraules, lo juheu e l crestia volgren respondre; mas lo gentil no ho volch. [17] § Dix lo gentil: Digues me si Mafumet feu peccat ans que fos propheta. § Respos lo sarrahi: Veritat es que Mafumet pecca ignorantment ans que fos propheta, en ço que crehia en ydoles, [18] segons que era acustumat en la terra de la qual fo, e en la custuma en la qual lo hauia mes son pare e sa mare qui eren ydolatrix.



DE AMOR E SVPERBIA



DEVS ama humilitat, e ha en ira superbia. E cor sciencia es occasio de superbia, a demostrar que Deus ama humilitat e desama son contrari, volch que Mafumet fos exohit sobre tots los altres prophetes; lo qual Mafumet era home lech e qui no sabia letres, e hac per humilitat major audacia en pregar Deus que los altres prophetes, los quals no hagren audacia ni ardiment de pregar Deus, jats fos que sabessen letres, e haguessen molt gran sciencia. E cor aquest article es molt couinent a signifficar la flor damuntdita; per aço, en la gran signifficança de la flor, es maniffestat esser en veritat l article damuntdit.



DE FE E ESPERANÇA



CERTA cosa es que ls juheus ni ls sarrahins no crehen ni han esperança que per prechs de nuyl home ixca de infern nuyl home, depuys que hi sia entrat. On con fe e esperança ne sien en menor quantitat [19] en los juheus e en los crestians, e ne sien majors en los sarrahins qui crehen e han esperança que per los prechs de Mafumet exiran de infern los peccadors que hi seran; e cor ço per que fe e esperança se couenguen ab major quantitat couenga esser, [20] segons les condicions del arbre, per aço es prouat que l article damuntdit es en veritat. § Dix lo gentil: Veritat es que les condicions del arbre son segons que tu dius, exceptat que no se n seguesca nuyla inconueniencia contra les condicions dels altres arbres; la qual inconueniencia se n seguiria si era ver ço que tu dius; cor Deus amaria mes granea entre fe e esperança, que entre perfeccio e justicia, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es prouat que tu no entens les condicions dels arbres segons que s couenen entendre. [21]



DE CARITAT E ENVEJA



DIX lo sarrahi: A multiplicar caritat e a mortificar enueja volra Deus ordenar que Mafumet sia exohit sobre tots los altres prophetes, e que tots los prophetes amen Mafumet, e que no hajen enueja de la honor que Deus li fara sobre tots. E cor sens l article damuntdit no fos la flor damuntdita tan be signifficada, ni caritat multiplicada, ni enueja mortificada; e cor ço per que mils ho sia se couenga mils ab esser, que ço per que no ho sia; per aço es demostrat que l article damuntdit es de necessitat, segons les condicions dels arbres, en les quals l article damuntdit es prouable.


  1. Edit. lat. Sicut magna olla, quae est repleta aquâ. El traductor de la edit. Maguntina, del vocablo granoyla, que significa rana, ha hecho dos, y ha traducido magna olla. Nos parece evidente la equivocación. En ella no ha incurrido el antiguo traductor francés, anteriormente citado, que vierte en su lengua de este modo el pasaje: «Les autres seron tuit einssi en sueur con la grenoille est en l'iaue.»
  2. Edit. lat. Det paenas inferni.
  3. Edit. lat. Ut pro vobis faciat debitas preces.
  4. Edit. lat. Interficerentur.
  5. Edit. lat. Adornatum idolum.
  6. Edit. lat. Ut pro vobis intercedat.
  7. Edit. lat. Sicut in altissimum Deum.
  8. Mahumet.
  9. Edit. lat. Salvetur, qui debet salvari, et damnetur, qui debet damnari.
  10. Que recompte.
  11. Que vajen.
  12. Esta cláusula falta en la edit. lat. de Maguncia.
  13. Pregara e sera exohit.
  14. Numerosísimas son las tradiciones musulmanas relativas á las circunstancias de la resurrección y del juicio á que serán llamados los vivientes, hombres, genios, ángeles ó animales. Y es realmente dogmática entre los creyentes la intercesión de Mahoma por los pecadores en la presencia de Dios, después de haber declinado este cargo Adán, Noé, Abraham, Moisés, y el mismo Jesús. Mahoma se demuestra en su código religioso y político muy conocedor del Antiguo Testamento, del cual cita expresamente el Pentateuco y los Salmos, refiriendo la historia de los patriarcas, y apoyándose en sus hechos, con la expresa intención, como dice el historiador Cantú, de reintegrar sus lecciones y ejemplos, y de lisonjear la vanidad de su nación, que pretendía traer de ellos su origen. El Evangelio, según parece, no le era tan conocido, y cuando á él se refiere lo desfigura, ó da á entender que había bebido en los libros apócrifos. Sin embargo, estos conocimientos parecen inverosímiles en un hombre que cuidaba de aparentar ignorancia hasta el extremo de no saber escribir, cuando su libro es venerado por los árabes como obra maestra de literatura, no sólo por su dicción, modelo de pureza, sino por sus pasajes, á veces sublimes, y sus pinturas é imágenes de un mérito indisputable. Por lo demás, sobre las indicaciones bíblicas que se hacen en estos párrafos del texto, pueden verse los capítulos III, VII y XX del Génesis, y los II y XXXII del Exodo, y compararlos respectivamente con las Suras VII, vers. 20; XX, vers. 119; XXI, vers. 26 y siguientes; XXVIII, vers. 15; y VII, vers. 148: y por lo que respecta á la excusa de Abraham, véase el cap. XX del Génesis. Además, sobre el perdón que otorgará Dios á los culpables, por intercesión de Mahoma, puede consultarse el texto alcoránico, que dice: «Si los hombres, después de haber pecado, imploran el perdón del Señor, y su enviado intercede por ellos, obtendrán su misericordia.» Acerca de este punto, se extiende Reinaud en la obra ya citada Monuments arabes &.
  15. Edit. lat. Secundum quod conditiones et flores Arborum necessario hoc demonstrant.
  16. Los musulmaues creen que Mahoma, después de empezada su misión, se conservó siempre en constante estado de pureza, no obstante la poligamia á que estaba entregado. Puede verse, sobre este particular, la mencionada obra de Reinaud.
  17. Edit. lat. Noluit consentire.
  18. La religión de los árabes antes de Mahoma era la idolatría, no contenida, como en los hebreos, por las admoniciones de los profetas. Unos adoraban los astros, y levantaban templos á los planetas, y otros tenían Dioses domésticos, formados para su uso, como los lares de los romanos. Mahoma debió seguir al principio la religión de su tribu.
  19. Edit. lat. Per hoc sint minoris quantitatis.
  20. Edit. lat. Et cum hoc, per quod fides et spes conveniant cum majori quantitate, necessario debeat concedi.
  21. Edit. lat. Te non intelligere conditiones Arborum, ut oportet.