Llegendes de l'altra vida/Aparició de l'esperit de Guido de Corvo, ciutadà de Bolunya
V
APARICIO
DE
L'ESPERIT DE GUIDO DEL CORVO
CIUTADÁ DE BOLUNYA
frares de la orde dels prehicadors del couent de Bolunya, ab la anima ho spirit de Guido de Coruo, ciutada de Bolunya, a .xvj.ª de Setembra del any
M. CCC. xxiiij.
frares meus moltamats! quant
som obligats a loar lo glorios
Deu, creador nostre, qui en
tantas maneras e ab tantas
demostranses e miraclas confirma nostra fe! E perço Sanct
Augusti, en lo libra De la Fe,
diu que mirada es qualseuol
cosa ardua e no acustumada,
sobra humanal facultat, e merauellosa, a confirmacio de la fe. E per tal aquest miracla es de reduhir a memoria per hedifficacio de la nostra scriptura, car segons que diu Sanct Paul, qualceuol cosas
qui son scritas, son scritas a doctrina nostra, per
tal que per la paciencia e consolacio de las scripturas nosaltres hayam esperansa. Prouehint, donchs,
en asso, nostre Senyor Deu, reuelador de totas
cosas, volent la sua fe esser fortifficada a major
certitut de la esdeuenidora vida entre los cristians,
pus fermament, per la sua inefable disposicio, ha
volgut demostrar vn miracla tal. En lany de la incarnacio de nostre Senyor Deu
Jhesuchrist Mil. CCC. xxiiij.e a xv.e dies del mes
de Setembra, en la ciutat de Alexi, la qual ara es
apellada Bolunya, qui es luny de la ciutat de Roma *[f. 105 v] per espay de xxx.e leugas, mori vn ciutada
qui hauia nom Guido de Coruo; lo qual, apres que
fou soterrat, lo seu spirit aparech per spay de vuyt
jorns, continuadament, a se muller, en vna veu quis
planyia; e per asso la dita muller fo molt esglayada
e spaordida, clama sen assos amichs e vehins, los
quals, apres que hagueran oyda la dita veu, donaren conseyll sobra lo cars aquest que anassen al
couent dels prehicadors; e anaren lo jorn de Sanct
Johan euangelista, qui es entre les octauas de Nadal, e ensemps ab la dita dona reuelaren lo dit cars
al Prior e a tot lo couent; e demanaren de consell
que ere de fer sobra asso. E lo Prior del dit couent,
lo qual hauia nom Ffrare Johan Gos, ab vn mestra
en Theologia e lo lector del dit couent, qui eren
pus sauis que los altres, anaren als de la ciutat,
pregant los que assignassen alguns homens dignas
de fe, qui anassen, ab ells ensemps, a la casa del
dit Guido deffunct, per major seguratat e per pus
legittima testifficacio de las cosas quis seguirien en
aquest fet. E hauent presos homens ben armats e
de lurs peccats ben confessats, lo dit Prior hauent
pres lo precios cors de Jhesuchrist, lo qual amagadament penyant deuant lo seu pits portaua ab
tota aquella reuerencia que ell podia, ab los dits
mestra e lector, e los altres en asso deputats, *[f. 106] anaren a la casa del dit Guido, e a major cautela, per
fugir tota suspita de mal, ell feu sercar e escodrinyar totas les casas del dit alberch, ab gran diligencia, e sobre les teulades e de totas bandes deffora, per tal que noy pogues star res amagat. E en nom de la Sancta Trinitat, ell ordona que en
cascun loch del dit alberch stiguessen aquells homens, de tres en tres, ço es, los vns a les finestres,
altres en les casas dels veyhins, e altres per totas
les cases del dit alberch; e altres sobre les [teulades?] de las casas de entorn, e per altres lochs,
esperants lo adueniment de aquesta cosa. E fet
aquest preparatori, lo dit Prior escampa ayga beneyta en tots los lochs del dit alberch, e demana a
la vidua en quin loch de aquell alberch era pus
oyda aquella veu que ella solia oyr; la qual li dix
que en aquell loch hon son marit era finat. E en
aquell loch hauia vn banquet, sobra lo qual lo dit
Prior e sos companyons seyen, dient lo offici dels
morts: Placebo, Dirige, ab .viiij.º liçons, fins a les
Laudes; e, en loch de Laudes, los .vij. psalms ab letania. E entorn la mige nit oyren vn so, quasi de
vna granera qui fos tirassada per lo pauiment, empero no aparech res visibla. Ladonchs la vidua se
espordi merauellosament, e dix cridant al Prior:
« Vet, Prior, ço que yo scent. » E los *[f. 106 v] altres, oynt aquell ço, no veent algu, molt spaordits callaren.
Ladonchs vn qui hauia nom Pera de Borgunya, informa la dona que interrogas que era alio, en aquesta manera: « En lo nom de Jhesuichrist crucifficat,
digues a nos qui est tu. » E en continent vna veu
prima, malalta, respos en mig de la cambra, dient:
« Ego sum. » Ladonchs la dita dona, segons la informacio del Prior cuytadament dix: « Jot conjur,
per lo beneyt nom de Jhesuchrist, en la guarda
del qual yo coman la mia anima e lo meu cors,
que tu nom nogues en naguna cosa, mes digues
me si tu est lo spirit de Guido, marit meu, o si
est altra spirit. » Respos lo spirit: « No dubtas, car yo not puch noura. Yo son verament lespirit de Guido, ça enrera marit teu. » Ladonchs lo
Prior ab sos companyons, postposada tota temor,
atensaren se en aquella veu tant quant pogueren, a
la qual veu corregueren aytan be tots aquells qui
aqui eren venguts. E estants tots aqui, lo Prior conjura lo dit spirit, dient: «Jot conjur, creatura de
Deu, per lo Pare, e per lo Fill, e per lo Sanct
Spirit, e per virtut de la incarnacio, passio, resureccio, e per Jhesuchrist, e per tots los ordens dels
cels, si sera a tu possibla de parlar, que parlas a
nos, e not parteschas daquest locb, fins a tant que
y verament e *[f. 107] sens falçia hages a nos donada resposta ens hages manifestades totas les cosas que
nosaltres te volem demanar. » Ladonchs aquella
veu pres a parlar pus alt que primerament no hauia
dit, dient: « O, pare meu Priori interroga e demana
cuytadament ço que vols, e yo respondre a tu
axi com pore, ab licencia de Deu, jutya meu. »
Ladonchs, imposat scilenci, aquell Prior proposa
a la veu aquella vna aytal interrogacio: « Jot conjur,
per lo fill de Deu incarnat, quem digas a mi tu
qui est, si tu est spirit bo o mal. » Respos aquella
veu: « Yo son spirit bo, car creatura de Deu son, e
tota creatura de Deu en quant es creada per Deu
es bona, car diu la scriptura que Deu mira e vee
totas les cosas que hauia fetas, e eren molt bonas.
Si tot spirit, donchs, es creatura de Deu, apar que
tot spirit, en quant es creatura de Deu, es bo e
no mal; car com yo sia lespirit de Guido deffunct,
bon spirit son yo, e no mal, quant a la mia natura.
Mas quant a la mala pena que sostench, son mal
spirit. » Al qual dix lo Prior: « En aquesta raho
rets tu matex mal spirit esser, la qual cosa yo vull prouar axi: Tota pena qui justament es inflicta o
donada a algun per sos peccats, es bona, car bona
cosa e justa es que los peccats sien punits; mas
tu dius que tu are sostens mala pena per lo teu
peccat, donchs aquella en si bona es, car justament es per Deu *[f. 107 v] a tu inflicta; donchs fals es ço
que tu dius, ço es, tu matex esser spirit mal per
ço com sostens mala pena. » Respos lespirit:
« Tota pena es bona en quant partex del judici de
Deu, mas es mala per respecta de aquell al qual
es inflicta; car pena no es inflicta a algun sens
merit, e aquesta pena la qual are yo soffir es a mi
mala per tal com es inflicta a mi per los peccats
e mals per mi primerament perpatrats. E segons
asso, car yo he mala pena, yo puch esser dit spirit
mal, fins a tant que per tal pena yo sia purgat
del mal que he comes en la mia vida. »
Lo Prior demana de qui era ell spirit. Respos:
« Yo son lespirit e la anima de Guido, deffunct. »
Al qual dix lo Prior: « Per aquesta cosa sembla a
mi que tu est spirit ingrat a tu matex e al cors de
Guido, car en asso e per asso que has parlat a
nosaltres, stant en aquest loch, fas escandol a te
muller e a tu matex enuers los homens, car ya
supposen que tu, Guido, est estat mal hom en
la tua vida, lo contrari de la qual cosa stimen
los ciutadans de aquesta ciutat esser ver, car naguna mala oppinio es stada de tu dementre que
has viscut. » Respos lespirit: « Yo no son spirit
ingrat a mi ni a altri, car posat que tu per tu
matex donasses vna gonella a algu, e ell per amor
de la gonella *[f. 108] axi donada volgues morir si fos necessari ¿donchs no seria dit: Aquest hom es grat e conaxent? » Respos lo Prior: « Si seria, e
diria hom: Aquest hom es grat a mi. » Ladonchs
la veu aquella dix: « Yo com fuy en mon cors de
Guido no rebi altra cosa sino la gonella de la
sua mortalitat; e are lo cors de Guido jau soterrat
en la terra, no sentint trebayll ni dolor naguna;
mas yo, spirit de aquell, son assi turmentat per
peccats del seu cors, com empero, los peccats ya
mes me plaguessen, car los desigs carnals batallen
contra la anima; donchs, per tal que lo cors de
Guido, en lo dia del judici no sia cremat en lo
foch infernal, yo, axi com a grat e conaxent, son
turmentat assi per los mals del seu cors. Com,
empero, sia cosa certa en aquest mon que yo no
hage fet res de mal en quant son stat spirit en
anima sua, donchs no pot esser dit que yo li sia
spirit ingrat. E no val ço que tu. Prior, dius, que yo
son stat fet scandol a la mia muller de la mala oppinio de Guido, en quant yo parla axi a vosaltres;
car escandol no es altra cosa [que] dit o fet dressant se a vituperi de algu e ana[n]t a mala fi; car
scrit es: De homini per quem scandalum venit. Mas
yo, spirit de Guido, no son fet vituperi en paraules
ne en fets, car a mi es stat permes de dir queus
diga aquestas paraulas e que demostra a vosaltras
la mia neces*[f. 108 v]sitat e dels altres qui stan en purgatori; e en asso fas yo mes honor a Guido que confusio ne vergonya, car tota aquesta ciutat se es assi
ajustada fahent a Deu moltas gracias e oracions
per Guido, que nostre Senyor Deu lo delliure misericordiosament del mal de pena, axi com tu,
Prior, ab los teus frares has ya pregat Deu per mi.
Donchs, per aquests meus dits prou es manifest
a vosaltres que yo no fas scandol nagu a mi
matex, ni a me muller, ni al cors de Guido. » Lo Prior demana en quina manera pot esser
algun mal apres la sua mort, puys que en se vida
se es confessat e ha pres los sagraments ecclesiastichs. Respos lespirit: « Algun mort pot esser mal en
duas maneras: eternalment, axi com son los
dampnats; temporalment, axi com son aquells
qui en purgatori son punits, los quals son mals
fins a cert temps; hon, sapiats com, per tal com
yo he confessat e he rebuts los sagraments ecclesiastichs, no puch esser mal spirit eternalment,
mas so mal temporalment quant a la mala pena,
fins a tant que haure satisfet dels meus peccats
confessats, car algun [apres] confessar e rebra los
sagraments ecclesiastichs, sino exercita la penitencia en obra, alio que es lexat en la penitencia
en aquest mon, sera suplit en lo purgatori. »
Lo Prior demana si sabia ell algu esser dampnat o saluat. Respos lespirit: « Yo no he a dir a tu
aquesta cosa, car tot spirit, stant *[f. 109] en purgatori,
es dispositiuament bo, per ço com se dispon al
subiran be eternal; per amor de asso, aytal spirit
deu esser vertader, ço es, que deu dir veritat;
mas nagun spirit aytal pena pora dir verament als
homens de la saluacio o de la dampnacio dalgun,
si ya no era stat en la vn loch e en laltre, ço es,
en lo cel e en laltre, ço es, en infern, per veure
quals [quants] e quals seran dampnats o saluats.
E yo son lespirit de Guido, posat assi a pagar los
meus mals, e ja may fuy en loch dels dampnats,
car no son ne sere dampnat; semblantment, no
puch encara puyar al çel, qui es lo loch dels saluats; donchs yo no puch vertaderament dir quals
son dampnats ne quals son saluats. » Lo Prior, ab impetuositat, responia axi al spirit: « Ara et viyares
a mi que tu est spirit falsari, car la Sancta Scriptura testiffica que los proffetas, en la veylla ley,
digueren veritat de la incarnacio de Jhesuchrist,
empero ells james no veeren en aquesta vida
Jhesuchrist incarnat; semblantment, digueren veritat de la resureccio dels morts, la qual encara
no hauian percebuda. Donchs, per argument molt
pus fort, tu qui est despuyllat del cors e est spirit
pur, millorment pots tu dir dels dampnats e dels
saluats, que los prophetas qui eren homens purs,
los quals profetauen de la incamacio de Jhesuchrist. » Respos lespirit: « Tot quant los prophetas digueran de la incarnacio de Jhesuchrist e de
la resureccio del morts, asso hagueran solament
per reuelacio de Deu e dels *[f. 109 v] sancts angels, quils spirauen, e per lo Sanet Spirit, infus en ells a
declarar la fe, per tal que per aquestas cosas
conuertissen lo poble a colre Deu. Mes yo son
posat en la pena de Purgatori fins a cert temps,
e dementre que yo son en aytal pena, defifallira
a mi la reuelacio dels angels e la infusio del Sanct
Spirit, car yo no veig altres angels sino aquells
quim han a regir en aquesta pena, e no puch hauer
en mi lo Sanct Spirit, fins a tant que sia purgat. »
Al qual dix lo Prior: « Encare en les tuas paraulas
se proua que tu est falsari: tu dius quel spirit
no pot dir a nosaltres res dels dampnats e dels
saluats, de la qual cosa se lig lo contrari en la
scriptuia; los demonis a vegades dien als homens
veritat dels dampnats e dels saluats. » Respos
lespirit: « Los demonis no poran alguna cosa parlar
dels secrets celestials, sino permissiuament, axi
com per reuelacio del Angel superior; ne axi poch
les animas, stants en purgatori, saben ne poden saber res de aquests aytals misteris per propria potestat, e per tal dementre que yo sere en aquesta
pena, yo no he ne pore hauer la reuelacio dels
angels, ne deig veura la pena dels dampnats; car
si axi fos, la pena de infern poria star ab aquella
pena de purgatori, la qual cosa es falça; car la
pena del purgatori ha bona speranse de gracia
e de gloria, mas la pena de infern no ha speranse
de vna ne de altra *[f. 110] cosa: Quia in inferno nulla est redempcio; hon, per aquests meus dits, apar
assats que no es semblant lo argument dels prophetas e dels altres homens. »
Lo Prior demana: « ¿Hon est tu? » Respos lo spirit:
« Assi son, en lo meu purgatori. » Al qual dix lo
Prior: « Donchs seguex se que assi es lo purgatori
de las animas, car per aquella matexa raho per
la qual tu deus assi purgar, seran assi aytan be
purgades les altres animas, e aquell loch hon les
animas son purgades es apellat purgatori. Donchs
per consegüent seguex se que assi es lo loch de
purgatori de las animas. » Respos lo spirit: « Dobla es lo purgatori, ço es, comu e particular. » Al
qual dix lo Prior: « Naguna anima ensemps en vna
vegade e en vn matex temps e ora pot esser punida en dos diuersos lochs. » Respos lespirit:
« Yo de die en dia son punit ab les altres animas
en lo purgatori comu. »
Lo Prior demana hon fos continuadament lo purgatori. Respos lespirit: « En lo sentra de la terra. »
Al qual dix lo Prior: « ¿Com pot esser axo? Com lo
purgatori sia loch spiritual e la terra es loch corporal ¿com poden esser en vn matex loch? » Respos lespirit: « Axi com la anima es en tot lo cors,
axi es vnit lo loch spiritual al corporal. »
*[f. 110 v] Lo Prior demana: « ¿Per que fuyst punit assi? » Respos lespirit: « Per tal com yo cometi assi algun
peccat per lo qual en ma vida nol he satisfet per
penitencia. »
Lo Prior demana qual cosa majorment agreuya
los homens morint. Respos lespirit: « Lo concorriment dels demonis, quis ajusten ensemps ladonchs, esforçant se de gitar lom fora de la fe
catholica, faent li perdra la propria memoria; ab
tristor e estridor de dents, ab terribla esguardament, los reduexen a memoria als homens tots lurs mals actas. »
Lo Prior demana qual cosa es aquella qui mes
conforta los homens en la mort. Respos lespirit:
« Lo merit de la sagrada passio de Jhesuchrist, lo
beniffici de la gloriosa verge Maria, e la intercessio dels Sancts. » Al qual dix lo Prior: « Demostra
a nos quinas gracias conforten mes en la mort
lom. » Respos lespirit: « Volenterosament to mostrare e dire, e perço escolta be: Si es que algun
muyra en peccat mortal, sens contriccio de cor e
confessio de bocha, ladonchs lo seu bon angel li
ressita la passio de Jhesuchrist, per concloura
aquell hom aytal esser estat ingrat e desconaxent
a Deu; e perço, [e] per tal com no ha volgut, com
fer *[f. 111] ho podia, confessar se de sos peccats, hans ha menyspresats los sagraments de sancta mara
Esglesia; los quals sagraments, per virtut de la
passio de Jhesuchrist, mundiffiquen los peccadors de la culpa, e reduexen los a estament de
gracia e de gloria. E aquestas cosas ditas, los demonis lo prenen, dient li: « O, hom ingrat enuers
Deu! vine ab nos al infern, hon son heretats tots
los ingrats a Deu. » Mas si algun mor confessat,
jatssia que no hage satisfet per los peccats confessats, ladonchs los bons angels lo conforten contre lo concorriment dels demonis, dients als
demonis: « No haureu part alguna en aquest hom,
car lo merit de la sagrada passio de Jhesuchrist es
a ell vn miya e escut entre ell e vosaltres. » Lauores los malignas spirits dien: « Aquest hom a fet
axi, e axi, per totas les potencias de la anima;
donchs alguna cosa de juridiccio hauem en aquest
hom. » A aquestas cosas responen los angels: « Ver
es que en aquestas cosas ha ell peccat, mas ell sen
es confessat, o, almenys ne ha hagude contriccio, per la qual cosa lo merit de la sagrade passio
de Jhesuchrist sera a ell vn mitya entre ell e vosaltres: car les mans de Jhesuchrist foradades per
aquest hom, son mitya ara entre ell e les vostras
mans; los vylls de Jhesuchrist semblantment, son
mitya entre ell e los vylls vostras, hoc encara, que
james pus lo veureu per espauentar lo; los membres de Jhesuchrist, passionats per ell, lauen e
puriffiquen los seus peccats, los quals aquest*[f. 111 v] ha comesos per sos membres; e tot lo sagrat
cors de Jhesuchrist, passionat per aquest e stes
en la creu, sera a ell scut contre les vostres falçedats e nequicias, ab les quals vosaltres lo faes
peccar axi; e axi semblantment, la anima de Jhestichrist, la qual ell ha donada per aquest hom, purga e denege ara la anima de aquest de tots los
peccats que fets ha, en tal manera, que en aquest
hom no roman pena eternal, mas pena de purgatori trancitoria. » E axi los merits de la sagrada passio de Jhesuchrist ajuden los homens e [los]
conforten en la mort. Lo beniffici, encara mes,
de la gloriosa verge Maria aximatex ajuda e val,
en aquesta manera: Que si algu mor, degudament
e deuota confessat, encontinent es aqui la gloriosa
verge Maria, parlant als demonis en aquesta guisa:
« Jo son apellada e dita mare de Jhesuchrist fill de Deu, regina del çel, senyora del mon, imperadriu de infern; e, en quant son dita mare de
Jhesuchrist, yo pregare lo meu Fill que aquesta
anima sia salua per merit de la humanitat sua, la
qual ell ha presa de mi, mara sua; en quant son
per mon Fill apellade regina del çel, yo prouehire
e aparellare en aquesta anima loch en lo cel; e
en tant son apellada senyora del mon, ab la voluntad del meu Fill vull que les oracions e almoynes e tots los benifficis quis fan en tot lo mon, de
tots los feels christians vius, sien en aquesta anima
en ramey e en remissio de tots los seus peccats;
en quant son dita emparadriu de infern, yo, de
part del meu Fill, man sus ara a vosaltres demonis que de qui auant ja mes no vexeu aquesta
anima *[f. 112] e lexats la estar. » E, asso dit, tantost son aqui presents los angels e los Sancts de Deu,
e majorment aquells que lom colia e honraua
mentre que viuia, per misericordia pregant e
dient: « Senyor, tu qui est deuallat del cel per
fer los pecadors saluas, per amor de la preciosa
verge Maria, mara tua, hages merçe e pietat de
la anima de aquest frare nostre, ho sor nostra. »
Les quals cosas fetas, la anima de aquest aytal es menada per lo seu bon angel en purgatori, e
sobtosament lo seu mal e los altres mals angels
se partexen dell enuergonyits e confusos, dolent se
de la sua saluacio. E en aquesta manera la sagrada passio de Jhesuchrist, e lo beniffici de la
gloriosa verge Maria, ab la intercessió dels Sancts,
valen e ajuden als homens en la lur mort. »
Lo Prior demana ya si lom en la sua mort poria
veure Jhesuchrist, e la verge Maria, e los altres
sancts, e los angels de Deu, sots lur propria forma.
Respos lespirit, que no, si ya no fos tant sanct hom
que no hagues purgar en purgatori. Al qual dix lo
Prior: « A mi sembla que no sien veras totas les
cosas que has dites. Tu has manifestat, per tes
paraules, que tots aquests sancts stan presents
al hom en se mort, per confortar lo, la qual cosa
nos poria fer si nois veya. » Respos lespirit: « Los
sancts hi son presents, e majorment aquells los
quals ell[s] viuent specialment colia, empero ya
per axo lom qui mor nols deu veure sots propria
forma lur, car si fos *[f. 112 v] axi, com beatitud no sia altra cosa sino veure Jhesucrist en se propria
forma ho persona o essencia, seguir se a donchs
que, morint lom, en continent seria fet beneuenturat, la qual cosa es falça. »
Lo Prior demana si los spirits sabien los fets dels
homens e dels amichs lurs, despuys que eren despuyllats del cors. Respos lespirit, que hoc. Al qual
dix lo Prior: « ¿Tu, donchs, sabries me dir de que
he vuy yo celebrada la mia missa? » Respos lespirit: « Tu, Prior, has celebrada la missa del Sanct Spirit. » Al qual dix lo Prior: « Ara veig yo que
tu est falsari, car yo no he vuy celebrada missa
del Sanct Spirit, ans he dita missa de Requiem
per les animas de tots los feels defuncts. » Respos lespirit: « O, Prior! be saps tu que la tua missa
es stada de Requiem, empero yo no ment, perço
com he dit que tu has celebrada vuy missa del
Sanct Spirit; car com alguna cosa es encercada
o demanada de algu, allo qui sta pus acostat al
cor aquell es pus tost pronunciat per la bocha:
Nam ex habundancia cordis os loquitur; e per tal
com entre totas les missas, celebrades o celebradores, pus prop sta a la mia penssa la missa del
Sanct Spirit e la missa de Trinitat, [e] aytals missas
me ençenen ara mes que altres; e dir te la causa:
Per que ço es que, dementre que yo viuia e he
viscut en aquest mon, tostemps lo meu veure, e
tots mos sentiments corporals, e la mia potencia,
he despesos en diuersos peccats meus, com los
degues hauer despesos ab tota la *[f. 113] mia fortalesa
en lo seruey de Deu, donant a Deu lo pare tota
la mia fortitud, car lo pare es poderos e dell es
diriuada tota potencia mia e dels altres, segons
la misericordia de la sua donacio; e axi yo he
peccat per fortalesa e potencia mia contra Deu
lo pare, al qual es atribuida tota potencia. Semblantment, yo he peccat, per mon sentiment, contra Deu lo fill, al qual es atribuida tota sapiencia;
car la mia sapiencia, donada a mi de Deu, jo la
he implicada e mesa en les falçedats e vanitats de
aquest mon. Aximatex he peccat contra lo Sanct
Spirit, al qual es atribuida tota gracia e benignitat; car los dons naturals, axi com bellesa, eloquencia, affabilitat e prosperitat de aquesta vida,
he donat a peccat de la carn e del mon e del diabla. De las quals cosas, jatssia asso que men
sia confessat a la sancta Trinitat, non he feta satisfaccio en ma vida, e per tal are lo Saluador
meu, segons quem ha reportat e dit lo meu angel,
ha dispost que les missas de Trinitat que per mi
son celebrades deuen ajudar mes que les altres
missas; e per tal com yo souen he peccat contra
la benignitat del Sanct Spirit, volent hauer dels
bens del mon mes que la benignitat del Sanct
Spirit nom ha volgut donar, per tal are, per satisfer al Sanct Spirit per los meus peccats en aquesta
part, valien mes a mi les missas del Sanct Spirit
per mi celebrades; e per ço com tu, Prior, en la
tua missa, apres de la principal oracio, prenguist
la oracio del Sanct Spirit, la qual certament ha
mes a mi valgut que totas les altres oracions que
has ditas en la tua missa, [e] per ço me alegraue
yo mes de aquesta cosa que del restant de aquella
missa; lo qual restant *[f. 113 v] es passat a subcidi e ramey
de totas animas qui son en purgatori; mas aquella
mencio del Sanct Spirit fo a mi special, axi com
lo dit restant fo a les altres animas. E, donchs,
ver he dit yo e no mentia, quant digui que tu has
vuy celebrat del Sanct Spirit. »
Lo Prior demana per quants homens ho animes
pot vn saserdot celebrar, en tal manera que totas
egualment participen del effecta de la missa. Respos lespirit, que: « Lo saserdot ensemps en vna
vegada pot celebrar per tots los feels christians,
vius e deffuncts, e cascun dells ha la missa entegra, car la virtut del sagrament del sagrat cors
de Jhesuchrist se esten a tots; car axi com Jhesuchrist qui es Deu e hom, eleuat vna vegada en la creu offeri si matex a Deu lo pare per salut del
humanal linatge, [e] axi en la missa de qualceuol
saserdot es Jhesuchrist offert en lo sagrament del
altar, per salut de tots los feels christians; e per
amor de asso, pot dir e celebrar lo saserdot
per tots ensemps, axi com per dos, e millor encare;
car aquesta es la diffarencia entre lo be spiritual
e lo be temporal, car quant mes es departit en
moltas parts lo be spiritual, tant es mes en si
matex: e per tal, si tu parteys vna poma en moltas
parts e en molts, tant mes es diminuide en si
matexa; mas vertaderament lo be spiritual, quant
mes es partit, tant crex e multiplica en si matex,
axi com si tu ensenyaues lo Pater noster *[f. 144] a molts,
la dita oracio no es diminuida gens en si matexa, mas tant es major lo effecta quant es de
molts apresa. E axi es de la missa de qualçeuol
sacerdot, car lo effecta de la missa tant es en si
major, quant a molts homens vius e morts se
esten. » Al qual dix lo Prior: « ¿Com es, donchs,
asso que la scriptura diu, que les animas dels
amichs poden esser delliurades per missas, almoynas e oracions specials fetas en amor de Deu e del
prohisme? Mas, com tu dius que les missas celebrades per tots valen mes, me appar que nou
hages dit be. » Respos lo spirit: « Yo dich que
cascun sanct saserdot, celebrant missa, deu fer
duas cosas: primerament, deu endressar la sua
penssa a Deu per aquell o aquells per los quals
ell especialment es tengut; e puys, deu hauer
deuocio per tots ; e perço com son apellades
specials, car specialment ajuden a nosaltres qui
stam en la pena de purgatori, [e] en aquesta
manera yo, Guido, son delliurat de la pena de
purgatori quatre anys pus tost que no deuia esser, del lerme constituit a mi per los meus peccats: car yo he vn pobre cusi religios, lo qual
yo he sustentat e prouehit en les escolas de Bolunya per .v. anys, e are ell deuotament prega
Deu per mi, per les quals oracions yo son are
alleuyat, axi que are no stare assi en pena sino
fins a Pascha. E, si vols prouar asso esser ver,
vina en aquest loch a la festa de Pascha, e si no
mich trobes ne mich ous, sapies que yo sere en lo
çel. » La qual cosa lo Prior matex, ab alguns de
la familia del Papa, troba, axi com lespirit li
hauia dit.
*[f. 114 v] Lo Prior interroga lespirit si sabia si Deu fos
en aquell çel en lo qual eren tots los sancts. Respos
lespirit: « Primerament he dit yo a tu que encara
no son stat en lo çel, e per ço no ten sabria alre
dir sino tant com a mi ne es stat reuelat. Empero
lo meu angel me ha dit: « Esta en aquesta pena
fins a Pascha, e lauors veuras lo Rey dels çels,
ab la sua diadema e corona, ab los seus angels,
e ab tots los sancts. » E quant ell mo hac dit e
notifficat yo respongui: « A, a, al lonch temps es
aquest, mes empero beneyt sia lo Altisma, qui
fa a mi justicia ab misericordia. »
Lo Prior demana qual cosa podia mes ajudar
als homens estant en purgatori. Respos lespirit:
« Les specials missas celebrades per ells, en les
quals ells hauian hauda major deuocio en lur
vida. » Al qual dix lo Prior: « ¿A que servex,
donchs, aquell offici de Requiem, lo qual especialment es assignat per los defuncts? » Respos lespirit
- « Aquell offici majorment se coue quant algu
volra celebrar per tots [los] feels deffuncts; e es
aquesta la raho: car aquell offici de Requiem fou
ordonat per los qui no eren letrats, ço es, per los
lechs qui no creen que altres missas sien pus
apropriades per los deffuncts. »
Lo Prior demana: « Per tal com tu dius que les
missas specials ajuden mes a les animas de pur*[f. 115]gatori, ¿e, donchs, quinas suffragias ajuden mes a
les animas? » Respos lespirit: « Dich te que per
psaltiris, e majorment los set psalms penitencials
ab la letania. » La qual dix lo Prior: « Asso es
inconuenient, a mon parer: Jhesuchrit ha compost
lo Pater noster, e langel la Aue Maria, e los .xij.
apostols lo Credo in Deum; mas los .vij. psalms
los doctors de santa mara Esglesia los ordonaren,
naguns dels quals ya mes no ha pugut aconseguir
la sanctadat de Jhesuchrist o del angel, ne encara
de algun aposthol; e per amor de asso sembla a
mi que la ordinacio lur dels .vij. psalms no sia
tan auctentica, ne, per conseguent, proffitosa, axi
com son lo Pater noster e la Aue Maria e lo Credo
in Deum. » Respos lespirit: « Quant a la sanctadat
dels components, son millors e pus valeroses les
oracions quis deuen dir en la esgleya, exceptat
la missa qui sobrapuge totes les oracions. Mas
los .vij. psalms ab la letania, quant a la intencio
dels ordonants, son deuotissimas oracions a les
animas stants en purgatori; car los sancts pares
sagraren e stabliren los .vij. psalms esser ductors
en remey dels .vij. peccats mortals; axi que, quant
a la superbia, se deu dir lo primer psalm, ço es,
Domine ne in furore, car Deu lança en infern langel Luciffer per superbia, el destruhi en la sua
furor; e axi dels altres psalms. »
Lo Prior demana: « ¿Quina vtilitat es per les
animas dels deffuncts Placebo e Dirige? » Respos lespirit: « O, Priori de gran misteri es aquell offici, *[f. 115 v] car los .v. psalms ab les .v. antiphonas
reffan e conforten la anima, quant al compliment
dels .X. manaments; e los .viiij. psalms en Dirige
disponen la anima en purgatori a alguns dels nou
ordens dels angels; e les viiij. antiphonas ab
los tres versos reffrigeren la anima a signifficar
los .xij. articlas de la fe catholica, los quals ella
ha creeguts per la doctrina de sancta mara Esgleya. Les .viiij. liçons conforten la anima quant
als nou estaments qui son en purgatori, car cascuna anima alli estant, ho ella te estament de
pobretat, ho estament de potestat, ho de jouentut,
o de vellesa, ho de virginitat, o de matrimoni, o de
viduatge, o de clerga, o de lechs; car en aquell
grau o en aquell estament sera alli ponit en lo
qual haura assi peccat. Los .v. psalms de las
Laudes dels morts conforten les animas quant
als .v. sentiments corporals, migensant los quals
han seruit a Deu e en peccat al diable. E encare
los .v. psalms de Laudes de morts recreen les
animas en purgatori quant a les .v. profecias, les
quals Deu ha donades a les animas dels homens;
car Deu a cascuna anima humana ha creades
tres potencias per les quals ella es resemblada
a les altres creatures per Deu creades: per la potencia memoratiua, la anima se ressembla a Deu;
per la potencia intellectiua, se resembla a Deu
lo fill; per la potencia voluntaria , a Deu lo sanct spirit; per la potencia vegetatiua, es re*[f. 116]semblade als arbres; per la potencia progressiua o
sensitiua, es ressemblada als animals. E perço los
psalms de Magnifficat e Benedictus, dits per los
morts, conforten los morts en purgatori quant a
la diuinitat e humanitat de Jhesuchrist; en los
quals psalms, com les animas seran purgades,
deuen magnifficar e beneyr lo nom de nostre
Senyor Deu Jhesuchrist en los cels sens fi. Les
duas anthiponas ques dien ab aquests dos psalms,
signiffiquen aquella companyia que hauran les
animas purgades, apres lur purificament, ab los
angels; les duas oracions quis dien en lo Placebo
e en Dirige, son e signiffiquen los fahiments de
las gracias, que les animas, exides e delliurades
de purgatori, retran a Deu. » E ditas aquestas
cosas lespirit comensa fort agrament ab veu plorosa, dient: « Prior, interroga cuytadement, car
lo temps ve prest en lo qual me coue caualcar
per raho de la mia pena quim agreuyara. » Al
qual dix lo Prior: « ¿Podem te nosaltres soccorrer
ne ajudar en alguna cosa per aleujament de la
tua pena? » Respos lespirit: « Hoc be, si volguessets tots dir per mi .v. vegades la Aue Maria. »
E de continent tots la digueran; la qual cosa feta,
tantost lespirit dix: « Yo fas gracias a Deu e a tots
vosaltras, que ara son fortifficat per poder vos
millor parlar. »
Lo Prior demana dient: « Donchs ¿los demonis
poden veura lo sagrat cors de Jhesuchrist en lo
altar? » Respos lespirit, que: « Hoc, e pus clarament quels homens; e, vullen o no, lo adoren. » [f. 116 v]*Lo Prior demana: « Digues me, donchs, ¿los demonis poden empatxar la consecracio del cors
sagrat de Jhesuchrist en la missa? » Respos lespirit, que: « No, sino en alguns saserdots qui indeuotament e indigna se acosten al sanct altar, e en altres qui celebren en peccat mortal. E en aytals
saserdots, ho abans o apres de la consecracio del
sagrat cors de Jhesuchrist, ha potestat lo diabla
de empatxar la consecracio, jatssia asso que molt
a tard; empero sino stiguessen alli los angels bons,
lauors los angels mals en molts saserdots se esforçarien de empatxar la consecracio, o degudament
mesclant hi vanitats e variables cogitacions. » Al
qual dix lo Prior: « ¿E contra aquest mal aytal, hay
nagun ramey? » Respos lespirit, que: « Hoc, ço
es: puritat de consciencia, e deuocio de anima,
en oracio apropiada e competent a tolre tant gran
mal com aquest es que los saserdots no sien axi
destrouits en la missa per les temptacions del
enamich; [Respos lespirit] hoc be, si lo saserdot,
ab cor munde e ab la penssa deuota, abans de la
missa haura dita aquella oracio, la qual per aquest
mal tan gran mosser Sanct Ambros feu, per tal
que no fos temptat per lo dimoni en la sua missa,
la qual comensa axi: Summe saserdos et vere pontifex, etc. »
Lo Prior demana: « ¿Has tu vist lo sagrat cors
de Jhesuchrist despuys que partist de aquesta
vida? » Respos lespirit, que: « Hoc, e ara » dix
ell, « lo veig deuant lo teu pits, en vna capseta qui
penya. » De la qual resposta se mereuellaren
molt, axi los frares com los altres qui alli eren, car
nagu no sabia *[f. 117] que lo Prior hagues aduyt lo precios cors de Jhesuchrist altrament, sino segons que,
aquell jorn, lo hauia rebut combregant en la sua
missa. Ladonchs lo Prior se trasque la capseta del
seu si, e, tenint la en la sua ma, dix: « Si tu creus
que aquest es lo precios cors de Jhesuchrist, e tots
los spirits lo adoren e no poden resistir a la virtut
de aquell, ara de present, en virtut de aquest
precios cors de Jhesuchrist, yot man quem seguesques fins a la porta forane de aquest monastir o
alberch. » Respos lespirit: « Volenterosament seguire yo lo meu senyor Jhesuchrist que tu tens
ara en les tuas mans. » Ladonchs lo Prior comensa de anar suaument enuers la dita porta, anant
primers en aquells dos frares seus, ab molts altres
homens primers; e lo Prior, mirant se derrera, no
veya que res lo seguis, sino que oyia hun so com
si vna granera fos tirada o anas per lo pahiment
de la cambra agranant. E com fos peruengut en lo
loch hon la muller staua en la fenestra, part [defora]
de aquella cambra, ella comensa fort a batre les
dents, tremolant, e comensa a cridar, axi com a
persona furiosa ho conturbada. A la qual corregueran tots, e sobtosament ya fou feta quax morta;
e lo Prior, veent asso, tantost sen torna al sobre
dit stabla ho banquet. E aquella bona dona, a cap
de vn petit, enterrogal; stant tot hom en scilenci,
crida alt e dix: « Senyor meu Jhesuchrist, quim
has reemuda! ajudem en aquest trebayll e tribulacio. » La qual cosa oyda, lo Prior *[f. 117 v] interroga
lespirit, en virtut de la passio de Jhesuchrist, que
li digues per que la sua dona fore axi vexada e tribulada. Respos lespirit: «Ella sap la causa de la
sua tristor. Demana ho a ella, si saber ho vols. »
A la qual dix lo Prior: « O, bona dona! digues me
la causa de la tua tristor. » La qual no li respos paraula. Ladonchs lo Prior dix al spirit: « Per la
potencia de Deu, e per la virtut de la incarnacio
del fill de Deu, per la let de la verge Maria, per
merit de tots los sancts e beneuuyrats spirits, yot
conjur quem digas : ¿per quina raho aquesta tua
muller soffer tanta affliccio? » Respos lespirit: «Per
tal com tu ho vols en tota manera saber, dich te,
que per vn orribla e dereglat peccat, lo qual ensemps ella e yo cometem en aquest loch; del qual
peccat ambdos nos confessam, mas, per tal com
ella per penitencia no ha satisfet per aquell peccat
e asso es romas per negligencia, nostre Senyor ara
raquer e demana e vol que pas aquesta pena que
soffer. » Ladonchs dix lo Prior: « Prech te quem
digas lo peccat aquell, perço que per mi ellas puxen
esser amonestades e auisades les gents, e que no
cometen aquex peccat, ho altra peccat semblant. »
Respos lespirit: « Deu no vol que sia diuulgat aquell
peccat, lo qual es ya confessat, e, per confessio,
delit; en la qual confessio Deu ha oblidat aquell
peccat quant a la culpa, mas no pas quant a la
pena; e per amor de asso Deu dona a ella e a mi
ara aquesta gran pena, per lo peccat *[f. 118] aquell,
per tant que del tot sia desfet axi a pena com a
culpa; e la cosa qui es delida de la noticia de Deu
no es rahonable que sia reduhida a la noticia dels
homens, e perço lo peccat strany e leig e no conagut, no deu esser notifficat ne manifestat als
ignorants ne en aquells qui noi conexen, perço
que ya Deu no vulla que alguns, sabent lo dit
peccat, no se auesassen a cometra ho. Mas prehica
tu als homens ques peniden es confessen integrament, car per armar e auisar alguns. Deu ha
permes e volgut que yo parla ara ab tu. » Lo Prior demana dient: « ¿Per que no es tu vengut
e no has manifestat del teu estament a homes
religiosos mes que a ta muller, com sia cosa certa
que les personas religiosas sien en tots temps pus
apertas e pus karitatiues e pus entenents en lo
seruey de Deu ho diuinal? » Respos lespirit: « Yo,
estant en lo mon, mes he amada me muller que
tots quants religiosos hi hauia, e per asso son
vengut primerament a ella; car com yo fos menat
a la pena, yo pregui nostre Senyor Deu quem fes
gracia que yo pugues entrar assi, e pogues manifestar a me muller lo perill esdeuenidor, per ques
guardas e hi prouehis. E Deu ha atorgat a mi
que yo la hage axi spaordida e conturbada, perço
que ella nos perdés ne fos axi ponida en purgatori com yo son stat. »
Lo Prior demana: « ¿Com pots parlar, que no
hages bocha ne lenga, qui son instruments de
parlar? » *[f. 118 v] Respos lespirit, que: « Axi com lo fuster
ab la destral sta aparellat per tayllar cascun arbra,
empero no pot esser asso aplicat al fuster sens ma
del hom; axi com en aquesta vida no pot lom
parlar sens lenga, e encare que hage lenga no pot
per ella parlar, si ell dintra per virtut de la anima
no hi sera dispost; e per tal, lo cors del hom no
es sino instrument de la anima, empero la anima
per si matexa ha totes les virtuts franchament,
e per amor de asso no val res ço que tu suppons,
ço es, que nagu no parla sens bocha e sens lenga.
¿E no saps tu que en la Sancta Scriptura se lig
que Deu e los angels formauen veus sens lengas?
Axi matex yo, spirit, parla per virtut del spirit
e sens lenga. » Lo Prior demana si les animas son judicades a
purgatori mentre stan dins lo cors de la persona. Respos lespirit: « Abans que les animas sien despuyllades de lurs corsos, veen lurs fets mals e bons, e veen los bons angels e los mals, pus clarament ho
menys, segons la quantitat de lurs merits e de lurs
peccats; e ladonchs, en aquella petita triga o spay
son judicades a esser en lo cel o en purgatori o en
infern. E tantost son portades en aquell loch hon
i deuen star, car axi com lo sol exint tantost escampa la sua lum per tot la hon deu ferir, sino es empatxat per qualque obstacla, axi la anima es judicada per estar en purgatori, en vn instant e moment es portada la, si donchs ya no son fetas *[f. 119]
oracions tantost e almoynas, quasi empatxants que
aquella anima no sia portada en purgatori; car tantes e tals almoynas e oracions poran esser fetas per
aquella anima, que ella stara en layra esperant lo
beniffici de la misericordia de Jhesuchrist; axi com
se feya vuy en la ciutat de Bolunya de vn frare
quis moria, lo qual era stat judicat per langel star
per tres mesos en purgatori comu; mas ell hauia
pregat primerament los seus frares que aquellas
missas qui degudament, segons dret del orde, deuien esser celebrades apres la sua fi, fossen celebrades de la verge Maria abans que la sua anima
hisques del cors; la qual cosa fo axi feta, e, per
amor de asso, langel qui primerament li hauia dit
que per tres mesos estaria en purgatori, empero
sobreuench la verge Maria, pregant lo seu Fill per
lo frare en tal manera, que la sua anima vuy staua
per espay de duas horas en layre caliginos esperant lo beniffici de la missericordia de Jhesuchrist;
la qual anima, per les pregarias de la verge Maria,
no stara alia sino fins dema a hora de prima. » Lo Prior demana encare: « ¿Quals obres [son]
aquellas per les quals pus tost perue hom al cel? »
Respos lespirit: « Les obres de caritat, fetas en
amor de Deu e del prohisma. »
Lo Prior demana: « ¿De quina condicio de gents
son mes en purgatori? » Respos lespirit, dient:
« De peccadors, car nagu no ve aqui si no sera stat
peccador. »
*[f. 119 v]Lo Prior demana: « ¿Qual era de millor vida en tot aquest mon? » Respos lespirit: « Asso solament
ho sap Deu, car scrit es: Ne laudaueris hominem
in viia sua, etc; ço es, no loaras lom en se vida,
car nagu dementre viu no sap si es digna de esser
loat de Deu o auorrit. E per ço de la sanctedat de
vida daltre no pot nagu recomptar ne saber certament en aquest mon, fins a tant que sia presentat
deuant lo jutge. Mas a la tua questio qui es feta,
qual fos de millor vida, responch en aquesta manera e dich: que aquell qui millor haura viscut,
e puys se morra. >
Lo Prior demane encare si sabria dir: « ¿Quin
estament es de major perfeccio entre los estaments
de aquest mon? » Respos lespirit: « Yo trop en
aquest mon en cascun estament alguna cosa digna
de laor e alguna digna de calumpnia o reprehensio. Mas yo lou [aquell qui], en aquella vocacio en
la qual Deu lo ha apellat, seruescha a Deu sollicitament. »
Lo Prior demana encara: « ¿Qual es la pus agra
pena de purgatori? » Respos lespirit: « La flama
del foch e lo fret de la neu, car les animas han a
passar de las aygas de las neus a les flammas
del foch. »
Lo Prior encara demana si Deu era pus misericordios a vnas animas que a altras en purgatori.
Respos lespirit, que: « Hoc, car a algunes *[f. 120] ne lexa
e perdona la quarta part de la pena deguda correspondent a la sua culpa, e a altres la terça
part, segons que seran stades piadosas e misericordiosas en aquest mon. E axi matex, segons
que mes o menys, per lurs parents e amichs, en
aquest mon son fetas pregarias, o axi matex per
los sancts en lo çel. »
Lo Prior demana encara: « ¿Quina pena has o
soffers tu? » Respos lespirit: « La flamma del foch. »
Al qual dix lo Prior: « Asso no sembla ver, car en
les cosas creades Deu noy fa res contra natura
de aquellas, car si axi fos, ladonchs seria destrouida lur natura. Mas la flamma del foch es vna
cosa corporal, mas naguna cosa corporal no pot
esser en tu res, en quant es incorporal. » Respos
lespirit: « Al argument com tu dius que Deu no fa
res contre natura de las cosas creades, algunes
vegades asso fayll, car per miraclas fa moltes
cosas contre natura; axi com feu dels fadrins
Sidrach, Misach e Abdenago, lansats en lo foch,
e gens per axo lo foch no feu res en ells. E axi
com Deu, per la sua omnipotencia, salua e restaura aquells de la natural accio del foch, per aquella matexa omnipotencia fa ara que la flamma
del foch hage poder sobra mi. E encare, com dius
que naguna corporal accio no ha nagun exercici
sobra la cosa spiritual, dich te que asso no es ver,
car lo foch infernal es cosa corporal e fa son exercici en los demonis, *[f. 120 v] axi com tu ligs en los euangelis que Jhesuchrist dira als dampnats: Ite maledicti in ignem eternum qui paratus est diabolo, etc.;
so es, vets vosen, maleyts, en lo foch eternal, qui
sta aparellat al diabla, etc. » Dix lo Prior: « ¿Com
se fa que aquesta cambra nos crema, per tant
com tu estas en ella ab flama de foch? » Respos
lespirit: « O, Prior! veig que encara ha poch lum
en tu. ¿No te yo dit ya demunt que Deu pot
retraure e lunyar la natural calor del foch en lo
opposit cremable assi, axi com feu en los tres
fadrins e en los .L. sauis conuertits a Jhesuchrist
e a la sua fe per la sua sposa sancta Catherina?
E, semblantment, veus tu que lo foch del lamp
corporalment deualla del çel sens cremament de
alguna cosa, empero sapias que, quant lo lamp
crema, que es senyal de alguna venyanse; e axi
veus tu encara, que lo sol entre per lo vidra qui
sta en la finestra, e asso fa sens lesio sua. Axi
matex yo, spirit flameyant, puch entrar e exir en
aquesta casa, sens detriment o dan de aquella. »
Lo Prior demana encara si la anima, encontinent
apres que es axida del cors, ha sciencia de las cosas
naturals. Respos lespirit, que hoc. Al qual dix lo
Prior: « Donchs, pus que tu has aquesta aytal sciencia ¿perque no parles ab mi en lati en totas cosas?»
Respos lo *[f. 121] spirit: « Per ço com no es voluntat de Deu que axit respona en aquestas cosas. » E, asso dit, lespirit gemegant comensa a planyer se. E lo
Prior, tement que aquell spirit no fos massa vexat
per los seus arguments, dix: « Creatura de Deu: jot
coman a Deu, lo qual te do [lo] bon repos;que tu
desiges. » E axi lo va gequir en aquella libertat;
e de aquella nit auant no oyren res en aquella casa.
Apres aquestas cosas, en la vigilia de Epiphania,
per hauer major certitut de aquest cars, lo Prior
ana alia altre vegada, e menassen ab si los seus
frares demunt dits, ab molts altres homens lechs;
e, en presencia de tots aquells qui eren aqui presents, digueren lo offici dels morts ab moltas altres
oracions. Finalment, tochades les matinas en la
esgleya de Sanct Germa, oyren aquell matex ço lo
qual hauian oyt en la primera aparicio. Lauors
aquella qui era stada muller del deffunct, stant alli
ab gran companyia de donas, tement se molt, feu se
lo senyal de la creu tantost. E lo Prior feu li parlar
tantost lespirit axi, per saber si era aqui lespirit de
Guido, marit seu; lo qual respos, que hoc. Ladonchs
lo Prior e los altres qui alli stauen entorn, se acostaren a la veu aquella, en manera que, segons lur
stima, aquella veu era en mig dells. E lo Prior,
cuydant se que stigues ab ell tant com *[f. 121 v] la primera aparicio, nol volgue restrenyer que romangues; empero ell lo conjura en aquesta manera, dient: « Per
merit e per virtut de la passio de Jhesuchrist, e
per la sanch preciosa escampade en lo fust de la
sancta creu per redempcio del humanal linatge,
te conjur quem digas sim coneys. » Respos lespirit:
« Tu est lo Prior. » E lo Prior lo interroga, dient
axi: « ¿Creus tu que lo fill de Deu hage presa vere
carn romanent integra la virginitat de la verge Maria mara sua? » Respos lespirit, alsant la sua
veu, dix: « Asso es cosa que los angels en lo cel
veen, e les animas ho senten en purgatori, e los
demonis en infern ho creen, e los homens en tot
lo mon adoren e honren. »
Lo Prior demana encara si los peccats confessats
son replicats ne scrutats en la hora de la mort. Respos lespirit, que: « Hoc, aquells de que hom no ha satisfet per penitencia. »
Lo Prior demana si les indulgencias per ell guanyades porien aproffitar li, si ell se despuyllas de
ellas el ne vestis. Respos lespirit, que hoc. Al qual
dix lo Prior: « Ara vet que yo resigna e don a tu
totas quantas indulgencias que yo he guanyades
en vn any, e aquellas te do tant com a mi sia
possibla. » E ladonchs dix lespirit: « Gracias a
Deu e a tu, car yo son be confortat. »
* Lo Prior demana: « ¿Per que los spirits auorrexen la lum? » Respos lespirit: « Per ço com stan
en tenebras fins a vn temps. »
Lo Prior demana quina cosa fa lo cors de Jhesucrist als demonis. Respos lespirit: « Met los gran
terror, e constreny la lur maluada audacia molt. »
Lo Prior demana: « ¿Per quals peccats les animas
son axi vexades apres la mort del cors? » Respos lespirit: « Algunes vegades per maladiccio de pare
e de mare, o per excomunicacio de sancta mara
Esglesia, justa e menyspreada; e alguna vegade
per alguns leigs peccats amagats, dels quals hom
ha negligencia de fer penitencia. »
Lo Prior demana encare per que lo seu matex
spirit era aparegut alli mes que altre spirit. E sobtosament sesuaney; e fou viyares a tots quants hi eren
que del mig dells e entre ells passas vn vent, qui
buffa enuers ells en manera de vn ayre prim e leus.
E de aquella hora auant noy fo oyt res del spirit;
empero era oppinio que lo restant de la penitencia
complis en lo purgatori comu. E per ço preguem
Deu que ell e tots los altres se reposan en pau.
Amen.
Acabade es la disputa entre lo spirit de Guido
de Coruo, ciutada de Bolunya, e lo Prior del couent
dels ffrares prehicadors de aquella matexa ciutat.
Deo gracias.