Llegendes de l'altra vida/Aparició de l'esperit de Guido de Corvo, ciutadà de Bolunya

De Viquitexts




V
APARICIO
DE
L'ESPERIT DE GUIDO DEL CORVO
CIUTADÁ DE BOLUNYA




[f. 105 del ms. de la Universitat] *TRACTAT DE VNA DISPUTA
e demandes fetas per vn prior dels

frares de la orde dels prehicadors del couent de Bolunya, ab la anima ho spirit de Guido de Coruo, ciutada de Bolunya, a .xvj.ª de Setembra del any

M. CCC. xxiiij.


frares meus moltamats! quant som obligats a loar lo glorios Deu, creador nostre, qui en tantas maneras e ab tantas demostranses e miraclas confirma nostra fe! E perço Sanct Augusti, en lo libra De la Fe, diu que mirada es qualseuol cosa ardua e no acustumada, sobra humanal facultat, e merauellosa, a confirmacio de la fe. E per tal aquest miracla es de reduhir a memoria per hedifficacio de la nostra scriptura, car segons que diu Sanct Paul, qualceuol cosas qui son scritas, son scritas a doctrina nostra, per tal que per la paciencia e consolacio de las scripturas nosaltres hayam esperansa. Prouehint, donchs, en asso, nostre Senyor Deu, reuelador de totas cosas, volent la sua fe esser fortifficada a major certitut de la esdeuenidora vida entre los cristians, pus fermament, per la sua inefable disposicio, ha volgut demostrar vn miracla tal.  En lany de la incarnacio de nostre Senyor Deu Jhesuchrist Mil. CCC. xxiiij.e a xv.e dies del mes de Setembra, en la ciutat de Alexi, la qual ara es apellada Bolunya, qui es luny de la ciutat de Roma *[f. 105 v] per espay de xxx.e leugas, mori vn ciutada qui hauia nom Guido de Coruo; lo qual, apres que fou soterrat, lo seu spirit aparech per spay de vuyt jorns, continuadament, a se muller, en vna veu quis planyia; e per asso la dita muller fo molt esglayada e spaordida, clama sen assos amichs e vehins, los quals, apres que hagueran oyda la dita veu, donaren conseyll sobra lo cars aquest que anassen al couent dels prehicadors; e anaren lo jorn de Sanct Johan euangelista, qui es entre les octauas de Nadal, e ensemps ab la dita dona reuelaren lo dit cars al Prior e a tot lo couent; e demanaren de consell que ere de fer sobra asso. E lo Prior del dit couent, lo qual hauia nom Ffrare Johan Gos, ab vn mestra en Theologia e lo lector del dit couent, qui eren pus sauis que los altres, anaren als de la ciutat, pregant los que assignassen alguns homens dignas de fe, qui anassen, ab ells ensemps, a la casa del dit Guido deffunct, per major seguratat e per pus legittima testifficacio de las cosas quis seguirien en aquest fet. E hauent presos homens ben armats e de lurs peccats ben confessats, lo dit Prior hauent pres lo precios cors de Jhesuchrist, lo qual amagadament penyant deuant lo seu pits portaua ab tota aquella reuerencia que ell podia, ab los dits mestra e lector, e los altres en asso deputats, *[f. 106] anaren a la casa del dit Guido, e a major cautela, per fugir tota suspita de mal, ell feu sercar e escodrinyar totas les casas del dit alberch, ab gran diligencia, e sobre les teulades e de totas bandes deffora, per tal que noy pogues star res amagat. E en nom de la Sancta Trinitat, ell ordona que en cascun loch del dit alberch stiguessen aquells homens, de tres en tres, ço es, los vns a les finestres, altres en les casas dels veyhins, e altres per totas les cases del dit alberch; e altres sobre les [teulades?] de las casas de entorn, e per altres lochs, esperants lo adueniment de aquesta cosa. E fet aquest preparatori, lo dit Prior escampa ayga beneyta en tots los lochs del dit alberch, e demana a la vidua en quin loch de aquell alberch era pus oyda aquella veu que ella solia oyr; la qual li dix que en aquell loch hon son marit era finat. E en aquell loch hauia vn banquet, sobra lo qual lo dit Prior e sos companyons seyen, dient lo offici dels morts: Placebo, Dirige, ab .viiij.º liçons, fins a les Laudes; e, en loch de Laudes, los .vij. psalms ab letania. E entorn la mige nit oyren vn so, quasi de vna granera qui fos tirassada per lo pauiment, empero no aparech res visibla. Ladonchs la vidua se espordi merauellosament, e dix cridant al Prior: « Vet, Prior, ço que yo scent. » E los *[f. 106 v] altres, oynt aquell ço, no veent algu, molt spaordits callaren. Ladonchs vn qui hauia nom Pera de Borgunya, informa la dona que interrogas que era alio, en aquesta manera: « En lo nom de Jhesuichrist crucifficat, digues a nos qui est tu. » E en continent vna veu prima, malalta, respos en mig de la cambra, dient: « Ego sum. » Ladonchs la dita dona, segons la informacio del Prior cuytadament dix: « Jot conjur, per lo beneyt nom de Jhesuchrist, en la guarda del qual yo coman la mia anima e lo meu cors, que tu nom nogues en naguna cosa, mes digues me si tu est lo spirit de Guido, marit meu, o si est altra spirit. » Respos lo spirit: « No dubtas, car yo not puch noura. Yo son verament lespirit de Guido, ça enrera marit teu. » Ladonchs lo Prior ab sos companyons, postposada tota temor, atensaren se en aquella veu tant quant pogueren, a la qual veu corregueren aytan be tots aquells qui aqui eren venguts. E estants tots aqui, lo Prior conjura lo dit spirit, dient: «Jot conjur, creatura de Deu, per lo Pare, e per lo Fill, e per lo Sanct Spirit, e per virtut de la incarnacio, passio, resureccio, e per Jhesuchrist, e per tots los ordens dels cels, si sera a tu possibla de parlar, que parlas a nos, e not parteschas daquest locb, fins a tant que y verament e *[f. 107] sens falçia hages a nos donada resposta ens hages manifestades totas les cosas que nosaltres te volem demanar. » Ladonchs aquella veu pres a parlar pus alt que primerament no hauia dit, dient: « O, pare meu Priori interroga e demana cuytadament ço que vols, e yo respondre a tu axi com pore, ab licencia de Deu, jutya meu. »

 Ladonchs, imposat scilenci, aquell Prior proposa a la veu aquella vna aytal interrogacio: « Jot conjur, per lo fill de Deu incarnat, quem digas a mi tu qui est, si tu est spirit bo o mal. » Respos aquella veu: « Yo son spirit bo, car creatura de Deu son, e tota creatura de Deu en quant es creada per Deu es bona, car diu la scriptura que Deu mira e vee totas les cosas que hauia fetas, e eren molt bonas. Si tot spirit, donchs, es creatura de Deu, apar que tot spirit, en quant es creatura de Deu, es bo e no mal; car com yo sia lespirit de Guido deffunct, bon spirit son yo, e no mal, quant a la mia natura. Mas quant a la mala pena que sostench, son mal spirit. » Al qual dix lo Prior: « En aquesta raho rets tu matex mal spirit esser, la qual cosa yo vull prouar axi: Tota pena qui justament es inflicta o donada a algun per sos peccats, es bona, car bona cosa e justa es que los peccats sien punits; mas tu dius que tu are sostens mala pena per lo teu peccat, donchs aquella en si bona es, car justament es per Deu *[f. 107 v] a tu inflicta; donchs fals es ço que tu dius, ço es, tu matex esser spirit mal per ço com sostens mala pena. » Respos lespirit: « Tota pena es bona en quant partex del judici de Deu, mas es mala per respecta de aquell al qual es inflicta; car pena no es inflicta a algun sens merit, e aquesta pena la qual are yo soffir es a mi mala per tal com es inflicta a mi per los peccats e mals per mi primerament perpatrats. E segons asso, car yo he mala pena, yo puch esser dit spirit mal, fins a tant que per tal pena yo sia purgat del mal que he comes en la mia vida. »

 Lo Prior demana de qui era ell spirit. Respos: « Yo son lespirit e la anima de Guido, deffunct. » Al qual dix lo Prior: « Per aquesta cosa sembla a mi que tu est spirit ingrat a tu matex e al cors de Guido, car en asso e per asso que has parlat a nosaltres, stant en aquest loch, fas escandol a te muller e a tu matex enuers los homens, car ya supposen que tu, Guido, est estat mal hom en la tua vida, lo contrari de la qual cosa stimen los ciutadans de aquesta ciutat esser ver, car naguna mala oppinio es stada de tu dementre que has viscut. » Respos lespirit: « Yo no son spirit ingrat a mi ni a altri, car posat que tu per tu matex donasses vna gonella a algu, e ell per amor de la gonella *[f. 108] axi donada volgues morir si fos necessari ¿donchs no seria dit: Aquest hom es grat e conaxent? » Respos lo Prior: « Si seria, e diria hom: Aquest hom es grat a mi. » Ladonchs la veu aquella dix: « Yo com fuy en mon cors de Guido no rebi altra cosa sino la gonella de la sua mortalitat; e are lo cors de Guido jau soterrat en la terra, no sentint trebayll ni dolor naguna; mas yo, spirit de aquell, son assi turmentat per peccats del seu cors, com empero, los peccats ya mes me plaguessen, car los desigs carnals batallen contra la anima; donchs, per tal que lo cors de Guido, en lo dia del judici no sia cremat en lo foch infernal, yo, axi com a grat e conaxent, son turmentat assi per los mals del seu cors. Com, empero, sia cosa certa en aquest mon que yo no hage fet res de mal en quant son stat spirit en anima sua, donchs no pot esser dit que yo li sia spirit ingrat. E no val ço que tu. Prior, dius, que yo son stat fet scandol a la mia muller de la mala oppinio de Guido, en quant yo parla axi a vosaltres; car escandol no es altra cosa [que] dit o fet dressant se a vituperi de algu e ana[n]t a mala fi; car scrit es: De homini per quem scandalum venit. Mas yo, spirit de Guido, no son fet vituperi en paraules ne en fets, car a mi es stat permes de dir queus diga aquestas paraulas e que demostra a vosaltras la mia neces*[f. 108 v]sitat e dels altres qui stan en purgatori; e en asso fas yo mes honor a Guido que confusio ne vergonya, car tota aquesta ciutat se es assi ajustada fahent a Deu moltas gracias e oracions per Guido, que nostre Senyor Deu lo delliure misericordiosament del mal de pena, axi com tu, Prior, ab los teus frares has ya pregat Deu per mi. Donchs, per aquests meus dits prou es manifest a vosaltres que yo no fas scandol nagu a mi matex, ni a me muller, ni al cors de Guido. »  Lo Prior demana en quina manera pot esser algun mal apres la sua mort, puys que en se vida se es confessat e ha pres los sagraments ecclesiastichs. Respos lespirit: « Algun mort pot esser mal en duas maneras: eternalment, axi com son los dampnats; temporalment, axi com son aquells qui en purgatori son punits, los quals son mals fins a cert temps; hon, sapiats com, per tal com yo he confessat e he rebuts los sagraments ecclesiastichs, no puch esser mal spirit eternalment, mas so mal temporalment quant a la mala pena, fins a tant que haure satisfet dels meus peccats confessats, car algun [apres] confessar e rebra los sagraments ecclesiastichs, sino exercita la penitencia en obra, alio que es lexat en la penitencia en aquest mon, sera suplit en lo purgatori. »

 Lo Prior demana si sabia ell algu esser dampnat o saluat. Respos lespirit: « Yo no he a dir a tu aquesta cosa, car tot spirit, stant *[f. 109] en purgatori, es dispositiuament bo, per ço com se dispon al subiran be eternal; per amor de asso, aytal spirit deu esser vertader, ço es, que deu dir veritat; mas nagun spirit aytal pena pora dir verament als homens de la saluacio o de la dampnacio dalgun, si ya no era stat en la vn loch e en laltre, ço es, en lo cel e en laltre, ço es, en infern, per veure quals [quants] e quals seran dampnats o saluats. E yo son lespirit de Guido, posat assi a pagar los meus mals, e ja may fuy en loch dels dampnats, car no son ne sere dampnat; semblantment, no puch encara puyar al çel, qui es lo loch dels saluats; donchs yo no puch vertaderament dir quals son dampnats ne quals son saluats. » Lo Prior, ab impetuositat, responia axi al spirit: « Ara et viyares a mi que tu est spirit falsari, car la Sancta Scriptura testiffica que los proffetas, en la veylla ley, digueren veritat de la incarnacio de Jhesuchrist, empero ells james no veeren en aquesta vida Jhesuchrist incarnat; semblantment, digueren veritat de la resureccio dels morts, la qual encara no hauian percebuda. Donchs, per argument molt pus fort, tu qui est despuyllat del cors e est spirit pur, millorment pots tu dir dels dampnats e dels saluats, que los prophetas qui eren homens purs, los quals profetauen de la incamacio de Jhesuchrist. » Respos lespirit: « Tot quant los prophetas digueran de la incarnacio de Jhesuchrist e de la resureccio del morts, asso hagueran solament per reuelacio de Deu e dels *[f. 109 v] sancts angels, quils spirauen, e per lo Sanet Spirit, infus en ells a declarar la fe, per tal que per aquestas cosas conuertissen lo poble a colre Deu. Mes yo son posat en la pena de Purgatori fins a cert temps, e dementre que yo son en aytal pena, defifallira a mi la reuelacio dels angels e la infusio del Sanct Spirit, car yo no veig altres angels sino aquells quim han a regir en aquesta pena, e no puch hauer en mi lo Sanct Spirit, fins a tant que sia purgat. » Al qual dix lo Prior: « Encare en les tuas paraulas se proua que tu est falsari: tu dius quel spirit no pot dir a nosaltres res dels dampnats e dels saluats, de la qual cosa se lig lo contrari en la scriptuia; los demonis a vegades dien als homens veritat dels dampnats e dels saluats. » Respos lespirit: « Los demonis no poran alguna cosa parlar dels secrets celestials, sino permissiuament, axi com per reuelacio del Angel superior; ne axi poch les animas, stants en purgatori, saben ne poden saber res de aquests aytals misteris per propria potestat, e per tal dementre que yo sere en aquesta pena, yo no he ne pore hauer la reuelacio dels angels, ne deig veura la pena dels dampnats; car si axi fos, la pena de infern poria star ab aquella pena de purgatori, la qual cosa es falça; car la pena del purgatori ha bona speranse de gracia e de gloria, mas la pena de infern no ha speranse de vna ne de altra *[f. 110] cosa: Quia in inferno nulla est redempcio; hon, per aquests meus dits, apar assats que no es semblant lo argument dels prophetas e dels altres homens. »

  Lo Prior demana: « ¿Hon est tu? » Respos lo spirit: « Assi son, en lo meu purgatori. » Al qual dix lo Prior: « Donchs seguex se que assi es lo purgatori de las animas, car per aquella matexa raho per la qual tu deus assi purgar, seran assi aytan be purgades les altres animas, e aquell loch hon les animas son purgades es apellat purgatori. Donchs per consegüent seguex se que assi es lo loch de purgatori de las animas. » Respos lo spirit: « Dobla es lo purgatori, ço es, comu e particular. » Al qual dix lo Prior: « Naguna anima ensemps en vna vegade e en vn matex temps e ora pot esser punida en dos diuersos lochs. » Respos lespirit: « Yo de die en dia son punit ab les altres animas en lo purgatori comu. »

 Lo Prior demana hon fos continuadament lo purgatori. Respos lespirit: « En lo sentra de la terra. » Al qual dix lo Prior: « ¿Com pot esser axo? Com lo purgatori sia loch spiritual e la terra es loch corporal ¿com poden esser en vn matex loch? » Respos lespirit: « Axi com la anima es en tot lo cors, axi es vnit lo loch spiritual al corporal. »

  *[f. 110 v] Lo Prior demana: « ¿Per que fuyst punit assi? » Respos lespirit: « Per tal com yo cometi assi algun peccat per lo qual en ma vida nol he satisfet per penitencia. »

 Lo Prior demana qual cosa majorment agreuya los homens morint. Respos lespirit: « Lo concorriment dels demonis, quis ajusten ensemps ladonchs, esforçant se de gitar lom fora de la fe catholica, faent li perdra la propria memoria; ab tristor e estridor de dents, ab terribla esguardament, los reduexen a memoria als homens tots lurs mals actas. »

 Lo Prior demana qual cosa es aquella qui mes conforta los homens en la mort. Respos lespirit: « Lo merit de la sagrada passio de Jhesuchrist, lo beniffici de la gloriosa verge Maria, e la intercessio dels Sancts. » Al qual dix lo Prior: « Demostra a nos quinas gracias conforten mes en la mort lom. » Respos lespirit: « Volenterosament to mostrare e dire, e perço escolta be: Si es que algun muyra en peccat mortal, sens contriccio de cor e confessio de bocha, ladonchs lo seu bon angel li ressita la passio de Jhesuchrist, per concloura aquell hom aytal esser estat ingrat e desconaxent a Deu; e perço, [e] per tal com no ha volgut, com fer *[f. 111] ho podia, confessar se de sos peccats, hans ha menyspresats los sagraments de sancta mara Esglesia; los quals sagraments, per virtut de la passio de Jhesuchrist, mundiffiquen los peccadors de la culpa, e reduexen los a estament de gracia e de gloria. E aquestas cosas ditas, los demonis lo prenen, dient li: « O, hom ingrat enuers Deu! vine ab nos al infern, hon son heretats tots los ingrats a Deu. » Mas si algun mor confessat, jatssia que no hage satisfet per los peccats confessats, ladonchs los bons angels lo conforten contre lo concorriment dels demonis, dients als demonis: « No haureu part alguna en aquest hom, car lo merit de la sagrada passio de Jhesuchrist es a ell vn miya e escut entre ell e vosaltres. » Lauores los malignas spirits dien: « Aquest hom a fet axi, e axi, per totas les potencias de la anima; donchs alguna cosa de juridiccio hauem en aquest hom. » A aquestas cosas responen los angels: « Ver es que en aquestas cosas ha ell peccat, mas ell sen es confessat, o, almenys ne ha hagude contriccio, per la qual cosa lo merit de la sagrade passio de Jhesuchrist sera a ell vn mitya entre ell e vosaltres: car les mans de Jhesuchrist foradades per aquest hom, son mitya ara entre ell e les vostras mans; los vylls de Jhesuchrist semblantment, son mitya entre ell e los vylls vostras, hoc encara, que james pus lo veureu per espauentar lo; los membres de Jhesuchrist, passionats per ell, lauen e puriffiquen los seus peccats, los quals aquest*[f. 111 v] ha comesos per sos membres; e tot lo sagrat cors de Jhesuchrist, passionat per aquest e stes en la creu, sera a ell scut contre les vostres falçedats e nequicias, ab les quals vosaltres lo faes peccar axi; e axi semblantment, la anima de Jhestichrist, la qual ell ha donada per aquest hom, purga e denege ara la anima de aquest de tots los peccats que fets ha, en tal manera, que en aquest hom no roman pena eternal, mas pena de purgatori trancitoria. » E axi los merits de la sagrada passio de Jhesuchrist ajuden los homens e [los] conforten en la mort. Lo beniffici, encara mes, de la gloriosa verge Maria aximatex ajuda e val, en aquesta manera: Que si algu mor, degudament e deuota confessat, encontinent es aqui la gloriosa verge Maria, parlant als demonis en aquesta guisa: « Jo son apellada e dita mare de Jhesuchrist fill de Deu, regina del çel, senyora del mon, imperadriu de infern; e, en quant son dita mare de Jhesuchrist, yo pregare lo meu Fill que aquesta anima sia salua per merit de la humanitat sua, la qual ell ha presa de mi, mara sua; en quant son per mon Fill apellade regina del çel, yo prouehire e aparellare en aquesta anima loch en lo cel; e en tant son apellada senyora del mon, ab la voluntad del meu Fill vull que les oracions e almoynes e tots los benifficis quis fan en tot lo mon, de tots los feels christians vius, sien en aquesta anima en ramey e en remissio de tots los seus peccats; en quant son dita emparadriu de infern, yo, de part del meu Fill, man sus ara a vosaltres demonis que de qui auant ja mes no vexeu aquesta anima *[f. 112] e lexats la estar. » E, asso dit, tantost son aqui presents los angels e los Sancts de Deu, e majorment aquells que lom colia e honraua mentre que viuia, per misericordia pregant e dient: « Senyor, tu qui est deuallat del cel per fer los pecadors saluas, per amor de la preciosa verge Maria, mara tua, hages merçe e pietat de la anima de aquest frare nostre, ho sor nostra. » Les quals cosas fetas, la anima de aquest aytal es menada per lo seu bon angel en purgatori, e sobtosament lo seu mal e los altres mals angels se partexen dell enuergonyits e confusos, dolent se de la sua saluacio. E en aquesta manera la sagrada passio de Jhesuchrist, e lo beniffici de la gloriosa verge Maria, ab la intercessió dels Sancts, valen e ajuden als homens en la lur mort. »

 Lo Prior demana ya si lom en la sua mort poria veure Jhesuchrist, e la verge Maria, e los altres sancts, e los angels de Deu, sots lur propria forma. Respos lespirit, que no, si ya no fos tant sanct hom que no hagues purgar en purgatori. Al qual dix lo Prior: « A mi sembla que no sien veras totas les cosas que has dites. Tu has manifestat, per tes paraules, que tots aquests sancts stan presents al hom en se mort, per confortar lo, la qual cosa nos poria fer si nois veya. » Respos lespirit: « Los sancts hi son presents, e majorment aquells los quals ell[s] viuent specialment colia, empero ya per axo lom qui mor nols deu veure sots propria forma lur, car si fos *[f. 112 v] axi, com beatitud no sia altra cosa sino veure Jhesucrist en se propria forma ho persona o essencia, seguir se a donchs que, morint lom, en continent seria fet beneuenturat, la qual cosa es falça. »

 Lo Prior demana si los spirits sabien los fets dels homens e dels amichs lurs, despuys que eren despuyllats del cors. Respos lespirit, que hoc. Al qual dix lo Prior: « ¿Tu, donchs, sabries me dir de que he vuy yo celebrada la mia missa? » Respos lespirit: « Tu, Prior, has celebrada la missa del Sanct Spirit. » Al qual dix lo Prior: « Ara veig yo que tu est falsari, car yo no he vuy celebrada missa del Sanct Spirit, ans he dita missa de Requiem per les animas de tots los feels defuncts. » Respos lespirit: « O, Prior! be saps tu que la tua missa es stada de Requiem, empero yo no ment, perço com he dit que tu has celebrada vuy missa del Sanct Spirit; car com alguna cosa es encercada o demanada de algu, allo qui sta pus acostat al cor aquell es pus tost pronunciat per la bocha: Nam ex habundancia cordis os loquitur; e per tal com entre totas les missas, celebrades o celebradores, pus prop sta a la mia penssa la missa del Sanct Spirit e la missa de Trinitat, [e] aytals missas me ençenen ara mes que altres; e dir te la causa: Per que ço es que, dementre que yo viuia e he viscut en aquest mon, tostemps lo meu veure, e tots mos sentiments corporals, e la mia potencia, he despesos en diuersos peccats meus, com los degues hauer despesos ab tota la *[f. 113] mia fortalesa en lo seruey de Deu, donant a Deu lo pare tota la mia fortitud, car lo pare es poderos e dell es diriuada tota potencia mia e dels altres, segons la misericordia de la sua donacio; e axi yo he peccat per fortalesa e potencia mia contra Deu lo pare, al qual es atribuida tota potencia. Semblantment, yo he peccat, per mon sentiment, contra Deu lo fill, al qual es atribuida tota sapiencia; car la mia sapiencia, donada a mi de Deu, jo la he implicada e mesa en les falçedats e vanitats de aquest mon. Aximatex he peccat contra lo Sanct Spirit, al qual es atribuida tota gracia e benignitat; car los dons naturals, axi com bellesa, eloquencia, affabilitat e prosperitat de aquesta vida, he donat a peccat de la carn e del mon e del diabla. De las quals cosas, jatssia asso que men sia confessat a la sancta Trinitat, non he feta satisfaccio en ma vida, e per tal are lo Saluador meu, segons quem ha reportat e dit lo meu angel, ha dispost que les missas de Trinitat que per mi son celebrades deuen ajudar mes que les altres missas; e per tal com yo souen he peccat contra la benignitat del Sanct Spirit, volent hauer dels bens del mon mes que la benignitat del Sanct Spirit nom ha volgut donar, per tal are, per satisfer al Sanct Spirit per los meus peccats en aquesta part, valien mes a mi les missas del Sanct Spirit per mi celebrades; e per ço com tu, Prior, en la tua missa, apres de la principal oracio, prenguist la oracio del Sanct Spirit, la qual certament ha mes a mi valgut que totas les altres oracions que has ditas en la tua missa, [e] per ço me alegraue yo mes de aquesta cosa que del restant de aquella missa; lo qual restant *[f. 113 v] es passat a subcidi e ramey de totas animas qui son en purgatori; mas aquella mencio del Sanct Spirit fo a mi special, axi com lo dit restant fo a les altres animas. E, donchs, ver he dit yo e no mentia, quant digui que tu has vuy celebrat del Sanct Spirit. »

 Lo Prior demana per quants homens ho animes pot vn saserdot celebrar, en tal manera que totas egualment participen del effecta de la missa. Respos lespirit, que: « Lo saserdot ensemps en vna vegada pot celebrar per tots los feels christians, vius e deffuncts, e cascun dells ha la missa entegra, car la virtut del sagrament del sagrat cors de Jhesuchrist se esten a tots; car axi com Jhesuchrist qui es Deu e hom, eleuat vna vegada en la creu offeri si matex a Deu lo pare per salut del humanal linatge, [e] axi en la missa de qualceuol saserdot es Jhesuchrist offert en lo sagrament del altar, per salut de tots los feels christians; e per amor de asso, pot dir e celebrar lo saserdot per tots ensemps, axi com per dos, e millor encare; car aquesta es la diffarencia entre lo be spiritual e lo be temporal, car quant mes es departit en moltas parts lo be spiritual, tant es mes en si matex: e per tal, si tu parteys vna poma en moltas parts e en molts, tant mes es diminuide en si matexa; mas vertaderament lo be spiritual, quant mes es partit, tant crex e multiplica en si matex, axi com si tu ensenyaues lo Pater noster *[f. 144] a molts, la dita oracio no es diminuida gens en si matexa, mas tant es major lo effecta quant es de molts apresa. E axi es de la missa de qualçeuol sacerdot, car lo effecta de la missa tant es en si major, quant a molts homens vius e morts se esten. » Al qual dix lo Prior: « ¿Com es, donchs, asso que la scriptura diu, que les animas dels amichs poden esser delliurades per missas, almoynas e oracions specials fetas en amor de Deu e del prohisme? Mas, com tu dius que les missas celebrades per tots valen mes, me appar que nou hages dit be. » Respos lo spirit: « Yo dich que cascun sanct saserdot, celebrant missa, deu fer duas cosas: primerament, deu endressar la sua penssa a Deu per aquell o aquells per los quals ell especialment es tengut; e puys, deu hauer deuocio per tots ; e perço com son apellades specials, car specialment ajuden a nosaltres qui stam en la pena de purgatori, [e] en aquesta manera yo, Guido, son delliurat de la pena de purgatori quatre anys pus tost que no deuia esser, del lerme constituit a mi per los meus peccats: car yo he vn pobre cusi religios, lo qual yo he sustentat e prouehit en les escolas de Bolunya per .v. anys, e are ell deuotament prega Deu per mi, per les quals oracions yo son are alleuyat, axi que are no stare assi en pena sino fins a Pascha. E, si vols prouar asso esser ver, vina en aquest loch a la festa de Pascha, e si no mich trobes ne mich ous, sapies que yo sere en lo çel. » La qual cosa lo Prior matex, ab alguns de la familia del Papa, troba, axi com lespirit li hauia dit.

  *[f. 114 v] Lo Prior interroga lespirit si sabia si Deu fos en aquell çel en lo qual eren tots los sancts. Respos lespirit: « Primerament he dit yo a tu que encara no son stat en lo çel, e per ço no ten sabria alre dir sino tant com a mi ne es stat reuelat. Empero lo meu angel me ha dit: « Esta en aquesta pena fins a Pascha, e lauors veuras lo Rey dels çels, ab la sua diadema e corona, ab los seus angels, e ab tots los sancts. » E quant ell mo hac dit e notifficat yo respongui: « A, a, al lonch temps es aquest, mes empero beneyt sia lo Altisma, qui fa a mi justicia ab misericordia. »

 Lo Prior demana qual cosa podia mes ajudar als homens estant en purgatori. Respos lespirit: « Les specials missas celebrades per ells, en les quals ells hauian hauda major deuocio en lur vida. » Al qual dix lo Prior: « ¿A que servex, donchs, aquell offici de Requiem, lo qual especialment es assignat per los defuncts? » Respos lespirit

« Aquell offici majorment se coue quant algu

volra celebrar per tots [los] feels deffuncts; e es aquesta la raho: car aquell offici de Requiem fou ordonat per los qui no eren letrats, ço es, per los lechs qui no creen que altres missas sien pus apropriades per los deffuncts. »

 Lo Prior demana: « Per tal com tu dius que les missas specials ajuden mes a les animas de pur*[f. 115]gatori, ¿e, donchs, quinas suffragias ajuden mes a les animas? » Respos lespirit: « Dich te que per psaltiris, e majorment los set psalms penitencials ab la letania. » La qual dix lo Prior: « Asso es inconuenient, a mon parer: Jhesuchrit ha compost lo Pater noster, e langel la Aue Maria, e los .xij. apostols lo Credo in Deum; mas los .vij. psalms los doctors de santa mara Esglesia los ordonaren, naguns dels quals ya mes no ha pugut aconseguir la sanctadat de Jhesuchrist o del angel, ne encara de algun aposthol; e per amor de asso sembla a mi que la ordinacio lur dels .vij. psalms no sia tan auctentica, ne, per conseguent, proffitosa, axi com son lo Pater noster e la Aue Maria e lo Credo in Deum. » Respos lespirit: « Quant a la sanctadat dels components, son millors e pus valeroses les oracions quis deuen dir en la esgleya, exceptat la missa qui sobrapuge totes les oracions. Mas los .vij. psalms ab la letania, quant a la intencio dels ordonants, son deuotissimas oracions a les animas stants en purgatori; car los sancts pares sagraren e stabliren los .vij. psalms esser ductors en remey dels .vij. peccats mortals; axi que, quant a la superbia, se deu dir lo primer psalm, ço es, Domine ne in furore, car Deu lança en infern langel Luciffer per superbia, el destruhi en la sua furor; e axi dels altres psalms. »

 Lo Prior demana: « ¿Quina vtilitat es per les animas dels deffuncts Placebo e Dirige? » Respos lespirit: « O, Priori de gran misteri es aquell offici, *[f. 115 v] car los .v. psalms ab les .v. antiphonas reffan e conforten la anima, quant al compliment dels .X. manaments; e los .viiij. psalms en Dirige disponen la anima en purgatori a alguns dels nou ordens dels angels; e les viiij. antiphonas ab los tres versos reffrigeren la anima a signifficar los .xij. articlas de la fe catholica, los quals ella ha creeguts per la doctrina de sancta mara Esgleya. Les .viiij. liçons conforten la anima quant als nou estaments qui son en purgatori, car cascuna anima alli estant, ho ella te estament de pobretat, ho estament de potestat, ho de jouentut, o de vellesa, ho de virginitat, o de matrimoni, o de viduatge, o de clerga, o de lechs; car en aquell grau o en aquell estament sera alli ponit en lo qual haura assi peccat. Los .v. psalms de las Laudes dels morts conforten les animas quant als .v. sentiments corporals, migensant los quals han seruit a Deu e en peccat al diable. E encare los .v. psalms de Laudes de morts recreen les animas en purgatori quant a les .v. profecias, les quals Deu ha donades a les animas dels homens; car Deu a cascuna anima humana ha creades tres potencias per les quals ella es resemblada a les altres creatures per Deu creades: per la potencia memoratiua, la anima se ressembla a Deu; per la potencia intellectiua, se resembla a Deu lo fill; per la potencia voluntaria , a Deu lo sanct spirit; per la potencia vegetatiua, es re*[f. 116]semblade als arbres; per la potencia progressiua o sensitiua, es ressemblada als animals. E perço los psalms de Magnifficat e Benedictus, dits per los morts, conforten los morts en purgatori quant a la diuinitat e humanitat de Jhesuchrist; en los quals psalms, com les animas seran purgades, deuen magnifficar e beneyr lo nom de nostre Senyor Deu Jhesuchrist en los cels sens fi. Les duas anthiponas ques dien ab aquests dos psalms, signiffiquen aquella companyia que hauran les animas purgades, apres lur purificament, ab los angels; les duas oracions quis dien en lo Placebo e en Dirige, son e signiffiquen los fahiments de las gracias, que les animas, exides e delliurades de purgatori, retran a Deu. » E ditas aquestas cosas lespirit comensa fort agrament ab veu plorosa, dient: « Prior, interroga cuytadement, car lo temps ve prest en lo qual me coue caualcar per raho de la mia pena quim agreuyara. » Al qual dix lo Prior: « ¿Podem te nosaltres soccorrer ne ajudar en alguna cosa per aleujament de la tua pena? » Respos lespirit: « Hoc be, si volguessets tots dir per mi .v. vegades la Aue Maria. » E de continent tots la digueran; la qual cosa feta, tantost lespirit dix: « Yo fas gracias a Deu e a tots vosaltras, que ara son fortifficat per poder vos millor parlar. »

 Lo Prior demana dient: « Donchs ¿los demonis poden veura lo sagrat cors de Jhesuchrist en lo altar? » Respos lespirit, que: « Hoc, e pus clarament quels homens; e, vullen o no, lo adoren. » [f. 116 v] *Lo Prior demana: « Digues me, donchs, ¿los demonis poden empatxar la consecracio del cors sagrat de Jhesuchrist en la missa? » Respos lespirit, que: « No, sino en alguns saserdots qui indeuotament e indigna se acosten al sanct altar, e en altres qui celebren en peccat mortal. E en aytals saserdots, ho abans o apres de la consecracio del sagrat cors de Jhesuchrist, ha potestat lo diabla de empatxar la consecracio, jatssia asso que molt a tard; empero sino stiguessen alli los angels bons, lauors los angels mals en molts saserdots se esforçarien de empatxar la consecracio, o degudament mesclant hi vanitats e variables cogitacions. » Al qual dix lo Prior: « ¿E contra aquest mal aytal, hay nagun ramey? » Respos lespirit, que: « Hoc, ço es: puritat de consciencia, e deuocio de anima, en oracio apropiada e competent a tolre tant gran mal com aquest es que los saserdots no sien axi destrouits en la missa per les temptacions del enamich; [Respos lespirit] hoc be, si lo saserdot, ab cor munde e ab la penssa deuota, abans de la missa haura dita aquella oracio, la qual per aquest mal tan gran mosser Sanct Ambros feu, per tal que no fos temptat per lo dimoni en la sua missa, la qual comensa axi: Summe saserdos et vere pontifex, etc. »

 Lo Prior demana: « ¿Has tu vist lo sagrat cors de Jhesuchrist despuys que partist de aquesta vida? » Respos lespirit, que: « Hoc, e ara » dix ell, « lo veig deuant lo teu pits, en vna capseta qui penya. » De la qual resposta se mereuellaren molt, axi los frares com los altres qui alli eren, car nagu no sabia *[f. 117] que lo Prior hagues aduyt lo precios cors de Jhesuchrist altrament, sino segons que, aquell jorn, lo hauia rebut combregant en la sua missa. Ladonchs lo Prior se trasque la capseta del seu si, e, tenint la en la sua ma, dix: « Si tu creus que aquest es lo precios cors de Jhesuchrist, e tots los spirits lo adoren e no poden resistir a la virtut de aquell, ara de present, en virtut de aquest precios cors de Jhesuchrist, yot man quem seguesques fins a la porta forane de aquest monastir o alberch. » Respos lespirit: « Volenterosament seguire yo lo meu senyor Jhesuchrist que tu tens ara en les tuas mans. » Ladonchs lo Prior comensa de anar suaument enuers la dita porta, anant primers en aquells dos frares seus, ab molts altres homens primers; e lo Prior, mirant se derrera, no veya que res lo seguis, sino que oyia hun so com si vna granera fos tirada o anas per lo pahiment de la cambra agranant. E com fos peruengut en lo loch hon la muller staua en la fenestra, part [defora] de aquella cambra, ella comensa fort a batre les dents, tremolant, e comensa a cridar, axi com a persona furiosa ho conturbada. A la qual corregueran tots, e sobtosament ya fou feta quax morta; e lo Prior, veent asso, tantost sen torna al sobre dit stabla ho banquet. E aquella bona dona, a cap de vn petit, enterrogal; stant tot hom en scilenci, crida alt e dix: « Senyor meu Jhesuchrist, quim has reemuda! ajudem en aquest trebayll e tribulacio. » La qual cosa oyda, lo Prior *[f. 117 v] interroga lespirit, en virtut de la passio de Jhesuchrist, que li digues per que la sua dona fore axi vexada e tribulada. Respos lespirit: «Ella sap la causa de la sua tristor. Demana ho a ella, si saber ho vols. » A la qual dix lo Prior: « O, bona dona! digues me la causa de la tua tristor. » La qual no li respos paraula. Ladonchs lo Prior dix al spirit: « Per la potencia de Deu, e per la virtut de la incarnacio del fill de Deu, per la let de la verge Maria, per merit de tots los sancts e beneuuyrats spirits, yot conjur quem digas : ¿per quina raho aquesta tua muller soffer tanta affliccio? » Respos lespirit: «Per tal com tu ho vols en tota manera saber, dich te, que per vn orribla e dereglat peccat, lo qual ensemps ella e yo cometem en aquest loch; del qual peccat ambdos nos confessam, mas, per tal com ella per penitencia no ha satisfet per aquell peccat e asso es romas per negligencia, nostre Senyor ara raquer e demana e vol que pas aquesta pena que soffer. » Ladonchs dix lo Prior: « Prech te quem digas lo peccat aquell, perço que per mi ellas puxen esser amonestades e auisades les gents, e que no cometen aquex peccat, ho altra peccat semblant. » Respos lespirit: « Deu no vol que sia diuulgat aquell peccat, lo qual es ya confessat, e, per confessio, delit; en la qual confessio Deu ha oblidat aquell peccat quant a la culpa, mas no pas quant a la pena; e per amor de asso Deu dona a ella e a mi ara aquesta gran pena, per lo peccat *[f. 118] aquell, per tant que del tot sia desfet axi a pena com a culpa; e la cosa qui es delida de la noticia de Deu no es rahonable que sia reduhida a la noticia dels homens, e perço lo peccat strany e leig e no conagut, no deu esser notifficat ne manifestat als ignorants ne en aquells qui noi conexen, perço que ya Deu no vulla que alguns, sabent lo dit peccat, no se auesassen a cometra ho. Mas prehica tu als homens ques peniden es confessen integrament, car per armar e auisar alguns. Deu ha permes e volgut que yo parla ara ab tu. »  Lo Prior demana dient: « ¿Per que no es tu vengut e no has manifestat del teu estament a homes religiosos mes que a ta muller, com sia cosa certa que les personas religiosas sien en tots temps pus apertas e pus karitatiues e pus entenents en lo seruey de Deu ho diuinal? » Respos lespirit: « Yo, estant en lo mon, mes he amada me muller que tots quants religiosos hi hauia, e per asso son vengut primerament a ella; car com yo fos menat a la pena, yo pregui nostre Senyor Deu quem fes gracia que yo pugues entrar assi, e pogues manifestar a me muller lo perill esdeuenidor, per ques guardas e hi prouehis. E Deu ha atorgat a mi que yo la hage axi spaordida e conturbada, perço que ella nos perdés ne fos axi ponida en purgatori com yo son stat. »

 Lo Prior demana: « ¿Com pots parlar, que no hages bocha ne lenga, qui son instruments de parlar? » *[f. 118 v] Respos lespirit, que: « Axi com lo fuster ab la destral sta aparellat per tayllar cascun arbra, empero no pot esser asso aplicat al fuster sens ma del hom; axi com en aquesta vida no pot lom parlar sens lenga, e encare que hage lenga no pot per ella parlar, si ell dintra per virtut de la anima no hi sera dispost; e per tal, lo cors del hom no es sino instrument de la anima, empero la anima per si matexa ha totes les virtuts franchament, e per amor de asso no val res ço que tu suppons, ço es, que nagu no parla sens bocha e sens lenga. ¿E no saps tu que en la Sancta Scriptura se lig que Deu e los angels formauen veus sens lengas? Axi matex yo, spirit, parla per virtut del spirit e sens lenga. »  Lo Prior demana si les animas son judicades a purgatori mentre stan dins lo cors de la persona. Respos lespirit: « Abans que les animas sien despuyllades de lurs corsos, veen lurs fets mals e bons, e veen los bons angels e los mals, pus clarament ho menys, segons la quantitat de lurs merits e de lurs peccats; e ladonchs, en aquella petita triga o spay son judicades a esser en lo cel o en purgatori o en infern. E tantost son portades en aquell loch hon i deuen star, car axi com lo sol exint tantost escampa la sua lum per tot la hon deu ferir, sino es empatxat per qualque obstacla, axi la anima es judicada per estar en purgatori, en vn instant e moment es portada la, si donchs ya no son fetas *[f. 119] oracions tantost e almoynas, quasi empatxants que aquella anima no sia portada en purgatori; car tantes e tals almoynas e oracions poran esser fetas per aquella anima, que ella stara en layra esperant lo beniffici de la misericordia de Jhesuchrist; axi com se feya vuy en la ciutat de Bolunya de vn frare quis moria, lo qual era stat judicat per langel star per tres mesos en purgatori comu; mas ell hauia pregat primerament los seus frares que aquellas missas qui degudament, segons dret del orde, deuien esser celebrades apres la sua fi, fossen celebrades de la verge Maria abans que la sua anima hisques del cors; la qual cosa fo axi feta, e, per amor de asso, langel qui primerament li hauia dit que per tres mesos estaria en purgatori, empero sobreuench la verge Maria, pregant lo seu Fill per lo frare en tal manera, que la sua anima vuy staua per espay de duas horas en layre caliginos esperant lo beniffici de la missericordia de Jhesuchrist; la qual anima, per les pregarias de la verge Maria, no stara alia sino fins dema a hora de prima. »  Lo Prior demana encare: « ¿Quals obres [son] aquellas per les quals pus tost perue hom al cel? » Respos lespirit: « Les obres de caritat, fetas en amor de Deu e del prohisma. »

 Lo Prior demana: « ¿De quina condicio de gents son mes en purgatori? » Respos lespirit, dient: « De peccadors, car nagu no ve aqui si no sera stat peccador. »

 *[f. 119 v]Lo Prior demana: « ¿Qual era de millor vida en tot aquest mon? » Respos lespirit: « Asso solament ho sap Deu, car scrit es: Ne laudaueris hominem in viia sua, etc; ço es, no loaras lom en se vida, car nagu dementre viu no sap si es digna de esser loat de Deu o auorrit. E per ço de la sanctedat de vida daltre no pot nagu recomptar ne saber certament en aquest mon, fins a tant que sia presentat deuant lo jutge. Mas a la tua questio qui es feta, qual fos de millor vida, responch en aquesta manera e dich: que aquell qui millor haura viscut, e puys se morra. >

 Lo Prior demane encare si sabria dir: « ¿Quin estament es de major perfeccio entre los estaments de aquest mon? » Respos lespirit: « Yo trop en aquest mon en cascun estament alguna cosa digna de laor e alguna digna de calumpnia o reprehensio. Mas yo lou [aquell qui], en aquella vocacio en la qual Deu lo ha apellat, seruescha a Deu sollicitament. »

 Lo Prior demana encara: « ¿Qual es la pus agra pena de purgatori? » Respos lespirit: « La flama del foch e lo fret de la neu, car les animas han a passar de las aygas de las neus a les flammas del foch. »

 Lo Prior encara demana si Deu era pus misericordios a vnas animas que a altras en purgatori. Respos lespirit, que: « Hoc, car a algunes *[f. 120] ne lexa e perdona la quarta part de la pena deguda correspondent a la sua culpa, e a altres la terça part, segons que seran stades piadosas e misericordiosas en aquest mon. E axi matex, segons que mes o menys, per lurs parents e amichs, en aquest mon son fetas pregarias, o axi matex per los sancts en lo çel. »

 Lo Prior demana encara: « ¿Quina pena has o soffers tu? » Respos lespirit: « La flamma del foch. » Al qual dix lo Prior: « Asso no sembla ver, car en les cosas creades Deu noy fa res contra natura de aquellas, car si axi fos, ladonchs seria destrouida lur natura. Mas la flamma del foch es vna cosa corporal, mas naguna cosa corporal no pot esser en tu res, en quant es incorporal. » Respos lespirit: « Al argument com tu dius que Deu no fa res contre natura de las cosas creades, algunes vegades asso fayll, car per miraclas fa moltes cosas contre natura; axi com feu dels fadrins Sidrach, Misach e Abdenago, lansats en lo foch, e gens per axo lo foch no feu res en ells. E axi com Deu, per la sua omnipotencia, salua e restaura aquells de la natural accio del foch, per aquella matexa omnipotencia fa ara que la flamma del foch hage poder sobra mi. E encare, com dius que naguna corporal accio no ha nagun exercici sobra la cosa spiritual, dich te que asso no es ver, car lo foch infernal es cosa corporal e fa son exercici en los demonis, *[f. 120 v] axi com tu ligs en los euangelis que Jhesuchrist dira als dampnats: Ite maledicti in ignem eternum qui paratus est diabolo, etc.; so es, vets vosen, maleyts, en lo foch eternal, qui sta aparellat al diabla, etc. » Dix lo Prior: « ¿Com se fa que aquesta cambra nos crema, per tant com tu estas en ella ab flama de foch? » Respos lespirit: « O, Prior! veig que encara ha poch lum en tu. ¿No te yo dit ya demunt que Deu pot retraure e lunyar la natural calor del foch en lo opposit cremable assi, axi com feu en los tres fadrins e en los .L. sauis conuertits a Jhesuchrist e a la sua fe per la sua sposa sancta Catherina? E, semblantment, veus tu que lo foch del lamp corporalment deualla del çel sens cremament de alguna cosa, empero sapias que, quant lo lamp crema, que es senyal de alguna venyanse; e axi veus tu encara, que lo sol entre per lo vidra qui sta en la finestra, e asso fa sens lesio sua. Axi matex yo, spirit flameyant, puch entrar e exir en aquesta casa, sens detriment o dan de aquella. »

 Lo Prior demana encara si la anima, encontinent apres que es axida del cors, ha sciencia de las cosas naturals. Respos lespirit, que hoc. Al qual dix lo Prior: « Donchs, pus que tu has aquesta aytal sciencia ¿perque no parles ab mi en lati en totas cosas?» Respos lo *[f. 121] spirit: « Per ço com no es voluntat de Deu que axit respona en aquestas cosas. » E, asso dit, lespirit gemegant comensa a planyer se. E lo Prior, tement que aquell spirit no fos massa vexat per los seus arguments, dix: « Creatura de Deu: jot coman a Deu, lo qual te do [lo] bon repos;que tu desiges. » E axi lo va gequir en aquella libertat; e de aquella nit auant no oyren res en aquella casa.

 Apres aquestas cosas, en la vigilia de Epiphania, per hauer major certitut de aquest cars, lo Prior ana alia altre vegada, e menassen ab si los seus frares demunt dits, ab molts altres homens lechs; e, en presencia de tots aquells qui eren aqui presents, digueren lo offici dels morts ab moltas altres oracions. Finalment, tochades les matinas en la esgleya de Sanct Germa, oyren aquell matex ço lo qual hauian oyt en la primera aparicio. Lauors aquella qui era stada muller del deffunct, stant alli ab gran companyia de donas, tement se molt, feu se lo senyal de la creu tantost. E lo Prior feu li parlar tantost lespirit axi, per saber si era aqui lespirit de Guido, marit seu; lo qual respos, que hoc. Ladonchs lo Prior e los altres qui alli stauen entorn, se acostaren a la veu aquella, en manera que, segons lur stima, aquella veu era en mig dells. E lo Prior, cuydant se que stigues ab ell tant com *[f. 121 v] la primera aparicio, nol volgue restrenyer que romangues; empero ell lo conjura en aquesta manera, dient: « Per merit e per virtut de la passio de Jhesuchrist, e per la sanch preciosa escampade en lo fust de la sancta creu per redempcio del humanal linatge, te conjur quem digas sim coneys. » Respos lespirit: « Tu est lo Prior. » E lo Prior lo interroga, dient axi: « ¿Creus tu que lo fill de Deu hage presa vere carn romanent integra la virginitat de la verge Maria mara sua? » Respos lespirit, alsant la sua veu, dix: « Asso es cosa que los angels en lo cel veen, e les animas ho senten en purgatori, e los demonis en infern ho creen, e los homens en tot lo mon adoren e honren. »

 Lo Prior demana encara si los peccats confessats son replicats ne scrutats en la hora de la mort. Respos lespirit, que: « Hoc, aquells de que hom no ha satisfet per penitencia. »

 Lo Prior demana si les indulgencias per ell guanyades porien aproffitar li, si ell se despuyllas de ellas el ne vestis. Respos lespirit, que hoc. Al qual dix lo Prior: « Ara vet que yo resigna e don a tu totas quantas indulgencias que yo he guanyades en vn any, e aquellas te do tant com a mi sia possibla. » E ladonchs dix lespirit: « Gracias a Deu e a tu, car yo son be confortat. »

  * Lo Prior demana: « ¿Per que los spirits auorrexen la lum? » Respos lespirit: « Per ço com stan en tenebras fins a vn temps. »

 Lo Prior demana quina cosa fa lo cors de Jhesucrist als demonis. Respos lespirit: « Met los gran terror, e constreny la lur maluada audacia molt. »

 Lo Prior demana: « ¿Per quals peccats les animas son axi vexades apres la mort del cors? » Respos lespirit: « Algunes vegades per maladiccio de pare e de mare, o per excomunicacio de sancta mara Esglesia, justa e menyspreada; e alguna vegade per alguns leigs peccats amagats, dels quals hom ha negligencia de fer penitencia. »

 Lo Prior demana encare per que lo seu matex spirit era aparegut alli mes que altre spirit. E sobtosament sesuaney; e fou viyares a tots quants hi eren que del mig dells e entre ells passas vn vent, qui buffa enuers ells en manera de vn ayre prim e leus. E de aquella hora auant noy fo oyt res del spirit; empero era oppinio que lo restant de la penitencia complis en lo purgatori comu. E per ço preguem Deu que ell e tots los altres se reposan en pau. Amen.

 Acabade es la disputa entre lo spirit de Guido de Coruo, ciutada de Bolunya, e lo Prior del couent dels ffrares prehicadors de aquella matexa ciutat. Deo gracias.