Llegendes de l'altra vida/Viatge d'en Ramón de Perellós al Purgatori
IV
VIATGE D'EN RAMÓN DE PERELLÓS
AL
PURGATORI DE SANT PATRICI
[full a1 de la edició incunable]
Pròleg d'en Perellós
N nomine sancte et indiuidue Trinitatis. Amen. En layn de la natiuitat de Nostre Senhor Jhesu Crist mill.ccc. xcviii. les vespres de Nostra Dona de septenbre, obtenguda la benedictio del papa Benehet, yo parti de la ciutat da Vinyho, yo Ramon, per la
gracia de Deu veston[con]te de Perellos e de Rodas,
senyhor de la baronia de Seret, per anar a purgatori
de Sanct Patrissi. Per tal que totz les homes daquest
mon desigen de saber coses estranyes e merauelloses, cum sian pus plesens naturalment que aquellas
que hom pot saber per hoir dir, [per] aquesta raho,
yo, [qui] en mon iouent foy noyrit ab lo rey Charles
rey de Fransa, ab lo qual mossenyer mon pare me
layssa, lo cal era son admirall e cambrer, en aquella
cort ab totz los escudes he caualles de son realme e
daltres realmes crestians, si volia yo esser informat
de las coses merauelloses he estranyes que son per
lo mon; car aqui ne venian de moltes partz, e agui lo cor molt eleuat assaber per vista so que auia hoit
diri a diuerses caualles e ha altres gens. E de fet yo
me meti a seguir las auentures del mon per totas
las terras de crestians [e denfehels, tant de sarrahins com daltres de diverses sectes] [feytas] que
son en lo mon, hon rasonablement hom pot anar,
en tant que per la gracia de Deu la maior partida
de las coses que yo auia hoidas dir estranyes e
merauelloses yo he vistes tant en terra quant en
mar, [e suffertat] he de aquellas que he vistes
puc fer vertadera fe. E he sostengutz grans perills,
despeus e treballs, tant en terra com en mar, e
he preses *[b.] he suffertatz en terras de enfehels e
de crestians, les quals recitar no pens, cum nos
fassa a la materia que seguir vull, tocant lo viatge
de Sant Patrissi, que es en les encontrades de
Yuernia; lo cal viatge ab la aiuda de Deu he fet
e complit aytant com home iamay ni age fet de
puys la mort de Sanet Patrissi. E asso contare
entirament en quatre maneras: primerament per
que Sanet Patrissi ordena lo purgatori; segonament
per cal raho yo me meti en error [lo cor] de intrar
en lo dit purgatori; tersament en qual partida es;
quartament les cosas que yo he vistes ni trobades
en lo dit purgatori, e aquellas que reuellar se poden,
car coses yha que no son plasents pas a Deu que
per mi syen reuelades, car no es expedient ni a
Deu plasent, ni no ho vol per lo perill que sen poria
seguir a my ni an aquells que serian reuelades, la
qual cosa seria ireparabla.
La vida de Sant Patrici (Owein 153) En lo temps que Sant Patrissi predicaue lo sanct
euangeli en Yuernia, la qual nos appellam Irlanda,
e com ell fermas sa predicacio per merauelloses miracles de nostre Senyhor, Sant Patrici troba la gent
daquella terra aisi dura e saluatge com si fossen
bestias, e mes hy molt gran treball e pena a les endoctrinar, e ensenyhar les e conuertir a la fe de
nostre Senyhor Deu Jhesu Crist; he souyn los parlaua de las penas de infern e de la gloria de paradis
per retornar los de las lus miseries he de los peccatz,
e confirmar los en bona vida; mes tot asso no lus
valia res, car ells dehien que non creurian res, si no
que alcuns dells ho ve*[c.]hesen, so es assaber, la gloria dels bons he la dolor dels mals, ni no sen volian
tenir per amanament de Sant Patrici, lo qual auia la
intencio deues Deu: e per so lo bon prohom comensa a deiunar, he a vellar e a fer oracions a Deu molt
deuotament, he molt daltres bens per la salut de las
animes del poble. E nostre Senyhor ly appare ayssi
com daltras veguades auia feyt, e ly dona lo libre
dels euangelis he vn basto, que lo appellan lo basto
de Jhesus, per so que ell lo dona a son seruidor, he
en la sua vida meteyssa ne fa testimoni [que] com
aquell basto e aquell libre es senyhal que ell es
apostol de Yuernia. E apres nostre Senyhor lo mena
en vn desert e ly mostra vna fossa fort escura,
e nostre Senyhor ly dix que qui intraria de dins
confes he peneden he pur de coratge seria quiti lo
iorn natural de totz sos peccatz, he veguere los
turments dels maluatz e los [goytz e la gloria] dels
bons. E asso dix nostre Senyhor a Sant Patrici, e
puis nostre Senyhor se desparti he lo prohom fu
fort alegre de so que nostre Senyhor ly age dit
quant ly age mostrada la fossa per que ell pogues
conuertir las gens. E despuys ell fe comensar vna
esglesia ben prop daquell loc, e mes hy vna canongie regular, e fe a la fossa bonas portes, he
tota la ylla es closa de aygues de vn gran stany ben preguon entorn la fossa, he fe hy fer vn sementeri, e fe hy fer la porta he tancar ab dau, per tal que negun noy intras sens licencia, e fe
fer de vers orient bons murs, he la clau comana a
gardar al prior de la església. He moltes gens intraren en la fossa en lo temps de Sant Patrici *[d.] per fer penitencia de lurs peccatz, he dehian, quant eren
tornatz, que auian vist infern he auian passatz grans
turmens e doloroses, he si auian vistas moltz grans
glorias he moltz goytz. E Sanet Patrici fahia metre
los reportz en scrith de dins la esglesia, he apres
ell recomana al poble e lus conta totas les coses
que auian vistes, per los testimonis daquells que hy
eran intratz totas aquestas coses merauelloses; he
per so es appellada la fossa de Sant Patrici he de
purgatori per so que hom hy purgue sos peccatz.
He per so que fo mostrada primierament a Sant
Patrici per nostre Senyhor, se appella aytan be lo
purgatori de Sant Patrici. E daquesta religio a diuersos monestis en la dita terra de Yuernia, grans e solempnes, maios que aquells de purgatori.
Lo primer successor de Sant Patrici E lo primier prior que fo de la dita esglesia, que
era molt prohom he de bona vida, se fes fer vna
habitacio de prop lo dormidor hon dormian los
cano[n]ges, car ell era molt vell e no auia si no vna
dent sola, e no volia pas que los ioues lo aguessan
en despit per so de sa vellesa, e que no ly fessan
negun enug, car sant Gregori diu que, no ostan lo
vell, hont que no sia malalt, si es ell tot iorn enferm
[e no pas] per sa vellesa; e dels ioues de layins lo
visitauen souyn e ly dihien per plaer: « Payre :quant
volriau vos star en aquest mon? » He ell los responia: « Mos fills, yo amaria mes, si plahia a Deu, de partir de aquest mon que estar hy longament, car
no hy agui iames si no dolor e miseria, he en laltre
mon no trobare sino que gloria. » E aquells que lo
ly demanauen souyn auian hoyt cantar los angels *[a2 ] en la visi[habi]tacio del prohom, he las cosas [cansons] eran he dihian aytal: «Tu es beneythe beneyta
sia la [dent de la] tua boca, don que no toca vianda delicada. » Car lo prohom no meniaue sino pa
sec, aytal com se fa en aquella terra, que se fa de
siuada; he daquest pa no menian sino .x. ho .xii.
vegadas mas no pas continuadament, ny meniauen pa ny beuen vi, ans viuen tant solament de
carn de bou e beuen aygue. He los grans senyors
beuen let seguons que pus ample von contare en
son loch. En asso lo prohom beuia aygua freda,
e a la fy ell passa de aquesta vida, e ana a nostre
Senyhor assi com tot iorn auia desiyat. Al temps
de Sant Patrici, e apres, ell fahia metre en scrit
tot so que ell auia vist daquells que hy eran
intratz en aquella fossa, car alcuns hy anauen que
no tornauen, e per so eran perdutz per so que no
eran estatz ferms en la fe.
La costuma es tala que negu no hy pot intrar Condicions d'entrada al Purgatori (Owein 249)
sino [que] per purgar sos peccatz e ab licencia del
bisbe ho archabisbe. He aquel es en la diocesa en
la qual es lo purgatori; e quant de aquell que hy
vol intrar sen va alla, vn daquells ha parlat e lus a
dita sa voluntat, primierament los aconsellen que
per res no hy vullan intrar e los dihen que moltz
ny son entratz que no son tornatz; he si lo home
no sen vol layssar de hy entrar, ells ly donan sas
lettras e lo enuian al prior de la esglesia; he quant
lo prior ha legidas las letras, he ell ly diu sa voluntat he ly deuoca molt la intrada he molt lo aconsellen que no hy entre e que elegisca altra penitencia,
car tans daltres hy son entratz que iames no son
tornatz an hy son peritz. *[b.] En ayssi lo prior los amonesta, he si veu que no los pusca moure de son
preposit, ell los fa intrar en la esglesia e los fa estar
per cert temps en penitencia en oracions; he a cap
de temps ell aiusta totz los clercz daquella terra
que si poden aiustar ny trobar, cantar vna missa
bon mati en la dita esglesya; he lo home que vol
intrar de dins la fossa recep lo cos de nostre Senyor
Jhesu Crist he de la aygua senyhada, ayssi cum Sant
Patrici ha establit e ordenat. E apres lo prior lo
mena ab totz los clercs a la porta del purgatori, ab
gran processio cantan las letanies; e lauores lo prior
vbris la porta he ly diu los perills que hy son la
hont ell vol intrar, he cum los malignes speritz ly
hixiran e lo conbatran, he cum daltres en gran
quantitat hy son perdutz; he si hom no vol estar
per asso que no se mogua de son preposit, he lauores ell lo senyha e lo benehis, he totz aquells que
aqui son, he ell se recomana a lus oracions, he los
senyha, e pren comiat, he sen intra de dins la fossa.
He lo prior tanqua la porta, e apres ell ab processio
sen torna; e len dema mayti toman totz los clercs
a la porta de la fossa, he lo prior la vbris, he si lo
home es trobat aqui, ell lo menen ab gran processio a la esglesia, he sta aqui lo temps que li plau;
he si no es trobat en aquella hora meteyssa que hy
es intrat lo iorn dauant, [car] ells saben certament
que ell es perdut en cos e en anima. E lo prior
tanqua la porta e torna sen. Apres que lo rey Carles fo mort, que era rey de *Autobiografia.
Fransa, yo era stat per lonc temps en son seruici;
e puys fuy en lo seruici del rey Johan d Ara*[c.] guo, del qual yo fuy son primier caualler, he ell que era
mon senyhor natural; he fuy per gran temps priuat
he amat de ell, tant com seruidor pot esser de son
senyhor; he agui conyesensa que lo dit senyor me
mostraue en gran amor, he asso trobe en ell he lo
amaue aytant com seruidor pogues amar son senyhor, en tant que nom fora al mon tant possible
que fer pogues que yo no ho fes per ell. E parti
me del dit senyhor ab sa licencia del regne de
Valencia, e vengui al loc de Millhas, que es de mon
patrimoni del vescontat de Perellhos. He enseguis
la mort del papa Clement, quint[qui era] del linatge del conte de Guyaynna; en pocs dies apres
fo feyta elexio en papa dels cardenals lo cardenal
de Luna, que es appellat Benehyt .xiii. He cum
yo en algun viatge me so trobat en las parts de
Ytalia, en la qual part yo era ab tres galeras armades be, he de fora mar, sendeuenc que foren al
seruici del papa Clement he de son collegi; e
aghey grans conoyscensas ab sos cardenals, los
quals hixiren de Ytalia ab las mies galeras he dos
del senescal de Prouensa, que auia non Folcant
d Aguolt, vengueu ves mi lo primier ayn de la
sisma que tant ha durat; e atura a Roma lo bisbe
de Bar, ab lo papa, que se appella Vrba. He auia
yo gran coneyscensa ab los cardenals, en special
ab aquell de Luna que era stat nouellament elegit, e lo dit papa Benehyt me tramete missatge
manant me anas seruir per deues ell. En aissi ho
fy, e lo serui ab licencia de mon dit senyhor lo
Rey. Endeuenc se que yo staue ab lo papa desusdit que lo Rey mon senyhor mort, e de la mort otra lo voler de Deu *[d.] yo fuy molt doloros e trist, tant
cum negun seruidor pot esser de la mort de son
senyhor, he yo me mete en lo cor en aquella
hora que yo anas al purgatori de Sant Patrici,
per saber, si fer se podia, de trobar mon senyhor en purgatori e las penas que suffria. En
ayssi ymagine las cosas desusditas, per las rahons que auia hoides dir del fet de purgatori,
en apres alguns dies de aquesta voluntat que
yo auia de anar he de intrar en purgatori; he
asso per vie de confessio yo parle ab lo papa,
dihent ly tota ma intencio, lo qual fo [molt] fort
mesquiua he me espanta molt fort amonestant me
que per res no ho fes; he vltra so que me dix, me
fe dir per dalguns cardenals sos priuatz en special
a dos: la vn era [titolat de Tarasçona, que era] del
linatge que lo noble [sobre] nom [sapella Galniello;
laltre cardenal] sapellaue Jofre de Sancta Lena. He
present vn frare meu, appellat mossen Pons de
Perellos, e lo papa fort me amonesta de no anar,
en tant que ayssi fort me retengueren que apenas
los poguera scapar; e apres alcuns iorns, estrengui
me ab lo papa, dihent ly que per res del mon no
layssaria aquest viatge; he obtenguda sa benedictio, parti me deli lo iorn de nostra Dona de
septembre, layn dessusdit, he fehi mon cami per
Fransa, fins a la cort del Rey a Paris, del qual yo
era amic [antic] seruidor, he son pare que auia
nom Carles, me auia noyrit de edat fort ioue, e ayssi
meteys me fe son cambrer; e del rey de Fransa, he
de sos oncles frares del duc de Berri he de Borgonyha yo agui letras de recomandacions al rey de
Anglaterra, que era son gendre, e de altres senyos
de Anglaterra; comensan lo matrimoni, auian feytas
treuas per .xxx. *[a3 ] ayns. Parti de Paris, per mas iornadas vengui a Caluys on me meti en mar per
passar en Anglaterra.
Lo iorn de Totz Sans parti daqui, fahet la via de *Viatge a Irlanda
Londres, passant a sant Thomas de Conturberi; he
a Londres agui nouellas que lo rey d Anglaterra era
en vn gran parc clos, coma lo bosc de Vinsayna
pres de Paris, apellat Got, pres de Tersom .viii. milas,
on ha gran studi, lo qual loc los angleses apellan
Estauafort; lo qual parc es fort bell, he hy ha lo rey
molt bell estar, he lostal es fort bell en que a molts
statges e edifficis. E per las letras del rey de Fransa que yo portaua yo fuy fortment be recullit, he
me feren molt gran honor, e me feren guiar e tenir
segur per tot son regne, lo qual traueci tot sens
aturar me en loch: be [ver] es que ab lo rey aturi
.X. dies. Parti de la cort ane tant per mas iornades
que entri en vna encontrada appellada Esteper,
que es en la marcha de Galas, fins a la ciutat de
Sixte; e aqui yo logue vna nau per passar en
Ho[Ir]landa, en la qual yo monte, he costeian la
costa de Galas fui en vn loc apellat Oliet; e daqui
partigui he trauesi lo gofle ab bell vent tenent la
uia de Irlanda. Despalagui en la ylla de Armant,
que fo del rey de cent caualles en lo temps del
rey Artus e vn hi [avuy] es ben poblada e es del
rey de Anglaterra; he daqui tostemps trauesi ab
bon temps, e aribi en Irlanda e a cap de alguns
iorns dauall a la ciutat. E aqui trobe lo conte de
la Marcha, que era cosi del rey Richart d Anglaterra, lo qual me reculli molt noblament per las
letras de recomandacions del rey de Anglaterra e
de la regina al qual yo digui ma intencio del viatge
que yo volia fer. E *[b.] lo dit senyhor me desconssella fort, dihent que per duas rahons yo no deuia fer lo
dit viatge: la vna era que yo deuia passar locs
estranys en que habitauen gens saluatges, los quals
no an negun regiment en que negus se deia fihar;
laltra raho que la intrada de purgatori es molt perillosa cosa e moltz bons caualles si eren perdutz
que no eran tornatz; en ayssi que per res no hy
volgues intrar de dins ny enguanas si [mi] meteys.
En contrastar a ma anada lo dit conte fe son poder,
e quant vi que yo hi era ayssi inclinat, el me dona de
sos rossins e de sas ioyas, he me dona dos scudes,
la vn appellat Johan Diuri, lo qual me mena per la
terra que lo rey d Anglaterra te en Irlanda, e tant
com nos caualguarem no nos layssa res despendre,
ans nos fahia los despens a mon desplaer; he altre
appellat Johan Talabot que sabia la lengua de Irlanda. Aquell era mon torchimant; he aquests dos
auian manament de menar me al archabisbe de
Darmant; e en ayssi ho ferem, lo qual es lo pus alt
en la ylla dels Yrises, he ells lo tenen com a papa.
Lo qual trobem en la vila de Drudan, la qual vila es
ayssi gran coma Pugsarda ho Tarraguona. E los ditz
escudes me presentaren al archabisbe, al qual yo
doni letras del rey he de la regina de Anglaterra e
del conte de la Marcha, he lodit archabisbe me resabe molt graciosament e me fe molt gran honor;
lo qual, apres que ha sabuda ma voluntat, me scomet fort mon viatge, he me amon[e]sta fort de no hy
anar, dihent que vltra lo perill que era en la intrada
de purgatori, ell ni negu no lo poyria fer segur per
la terra del rey Irnel *[c.] ny daltres senyos per las terras de las quals me conuenia passar abans que yo fos
al purgatori; si ell nos volia perdre per la terra, que
per res no my essagas. He apres ell me mes al
reuestiari de la gran esglesia, hon fort me amonesta he me pregua que per res no hy volgues intrar en
lo purgatori, dihent me moltz de perills he de scan-
dols que son endevengutz a diuersos de dins lo
purgatori, que eran perdutz; enquara mes me dehie
totz los perills que sen podian seguir ny ysson, als
quals yo respongui coma Deu me auia administrat,
e ferme que iames noi layssaria ny no estaria de
fer mon camy; he quant ell vi que de mon preposit
nom podia moure, ell me dona tot lo endressament
que poc, e dona me licencia de anar, he me confesse,
he prengui de sa ma nostre Senyhor fort secretament, he dix me que dins la sempmana ell seria en
vna vila appellada Dondela, he en ayssi ho fe. He
yo de present parti dell, he men ane en la dita vila,
he daqui trames al rey Irnel que era en la ciutat
Darmas. Lo qual de fet me trames sal conduit he
vn de sos caualles he vn missatger per conduir me
fins que fos a ells. He lo dit archabisbe vengue al dit
iorn he menaua be ab si cent homes darmas armatz
a lur manera per acompanyhar me, e layssa me vn
torchimant, cosi germa de Johan Talabot; he ab los
cent homes darmes yo entre en la terra del Yrises,
sa hon lo rey Irnel senyhoreiaua. E quant agui caualgat calquez sine millas en auant, los dits homes
a caual no gosaren passar auant, car totz son grans
enemitz; mas quez se restaren en vn pug, he yo prengui co*[d.]miat dells he ani auant. E apres que agui
anada calque miga legua, trobe lo conestable del
rey Isuel be ab cent homes caualles, ayssi meteys
a la lur manera armatz, ab lo qual yo parli. He parti
me dell entro que fuy al rey, lo qual me ha recullit
be segons lur manera he me trames present de
meniar, so es carn de bou, car ells no menian pa
ny beuen vi, car non an; mes beuen aygua, e los
grans senyhos beuen per noblesa let, e dalguns lo brou de la carn. Per tal que lur costumas he maneras
son a nos altres fort estranyhas, per lo pus curt que
yo pore vos contare algunas cosas de lurs condicions he maneras, de so que yo ne vi ab lo rey, ab lo
qual a mon retorn tengui la festa de Nadal, no
obstant que al passar, quant primerament fuy ab ell
no [ho] agues prou vist.
[Costumes dels Irlandesos.'] Es veritat que lo rey fe persecucio en [ve per
successio, e ha] diuerses reys en aquella illa, la
qual es ayssi gran com la illa de Anglaterra, empero aquest Isuel es lo maior rey, he totz los altres
son de son linatge vengutz. He aquest ha be .cxl.
homens a quaual sens cella ab vn coyssi, he portan
mantas entre talladas, que porta cascun segons son
poder; he se arman de cota de malla, he portan
las sens scintas ab goriaretz de malla he capells
de ferr rodons a manera dells moros ho de sarrazins; he auia ne a manera de bernes ab spasas
e coltells e lansas fort longues e primas, a la manera de las lansas altras antiquas son de doas
brassas; las espasas son aytals com las dels sarrazins, que nosaltres appellam genoesas; lo pom e
la crou son de altra manera, que es quasi com vna
ma *[a4] estesa; los coltells son loncs e stretz com lo dit
menuell he son fort tallans. Aquesta es lur manera
de armar, he alguns se aiudan darcs, que son ayssi
petitz com miech arc d Anglaterra; he si fan aysi
gran colp com los angleses, e son arditz he a lonc
temps que guerreguen ab los angleses, he lo rey de
Anglaterra non pot venir a son desig. Conue que ell
aga agudas ab ells diuersas batallas, he lur manera de guerreiar es semblant an aquella dels sarrazins, en ayssi cridan. He van vestitz los grans senyhos ab vna cota sens dubladura fins al ginols, fort
escollatatz com las dones, e portan grans caparons
que duran entro a la cinta totz vestitz; la corneta
streta com lo dit, he no portan caussas, ny sabatas,
ny braguas, mas se caussan los sperons sobre los
talons nuus. En aquell stat era lo rey lo iorn de
Nadal, he totz sos clercs he caualles he bisbes he
abatz he altres grans senyhos. Los comuns van ayssi
coma poden, mal vestitz, mas la maior partida portan mantell de frisa; he mostran totas las partz vergunyhosas sens tota vergonyha, homes he fempnas. Pobras gens, van nuhas, mas totas portan daquells
mantells, avols ho bons, he mes las donas. La regina
he sa filla he sa sor eran vestidas he liguadas de
vert; mas que eran descalses; las damysellas de la
regina, las quals eran ben .xx., eran vestidas coma
vos he dit dessus, he monstrauan lus partidas inmondas ab tan poca de vergonyha com dessa mostran la cara. He ab lo Rey auia entorn de tres milla rossins, he mes moltas po*[b.]bras gens, als quals vi que lo Rey los fahia almoynas grans fer, de carn de
bou. He si son ells dels pus bells homes he pus
bellas fempnas que yo ages vistes en lo mon. He si
no sembrauan iames negun blat, ny an ges de vi,
mas tant solament lur vida es de carn, he los grans
senyhos beuen let per noblesa, he los altres del brou
de la carn, he aygua; mas que an prou mantegua, car
totas lurs carns son bous he vacas he de bells rossins. Lo iorn de Nadal, segons que dehia mon torchaman he alguns altres que sabian parlar lati,
[quant] lo Rey te sa gran cort; sa taula no era si no
que duna gran quantitat de iunc stes per terra, he
de prop ly metian herba la pus delicada que trobauan per torçar la boca, he portauan la vianda sobre
dos bastons, ayssi com hom porta las semals: podeu pensar que los escudes eran mal vestitz. Las bestias
non mengauen sino que herba en loc de siuada,
fulla de greuol, la qual creyx [torren vn] poc per las
spinas que hy son. He aisso baste quant a les costumas, car pus non vull parlar. Lo rey me recolit fort
he me trames vn bou. An tota sa cort no auia ny pa
ny vi per mengar ny per beure, mas per gran present
me trames dos foguassetz a tant teunes [tenues?] com
a neules, he plegauan se coma pasta crusa, fetz de
siuada e senblants a terra, a tant negres com a carbo, mas eran be saboroses. E pus lo rey me dona vn
sal conduyt per passar per tota sa terra he per sas
gens a peu ho a cauall, he parla molt, he fort e ab
gran diligencia me demana dels Reys de crestians,
en special del rey de Fransa e de *[c.] Ar[a]guo he de
Castella, he de lus costumas he maneras de viure;
he segons que aparia per sas paraulas, ells tenen
lus costumas millos he pus perfeytas del mon. Lus
hostals communament, son en la maior partida prop
dels bous; he ab los bous fan lurs hostals; he vn
die, com los herbatges sen van, ayssi se mudan a la
manera de les aurenetes de Barbaria he de la terra
del solda; ayssi fan ells en mudant lur vila, he van
totz ensemps.
Arribada y preparatoris. De la cort daquell rey men parti he fe mon camy
per diuersas iornadas, cario cami es lonc, entro que
fuy en vna de lurs vilas appellada la Processio. He
appellan la en ayssi car aqui no faran mal a neguna
persona; per lo semblant an gran deuocio a Sant
Patrici, he es bona entre lo realme; e los reys tenen
aquella vila segura, he los pelegrins que hy van es
forsa delayssar aqui lus bestias, car non hy poyren
passar las monthanys ny las ayguas, rossis ny altras bestias. Ayssi que daqui partent anemen a peu a la
vila ont es lo priorat; en lo dit priorat es lo purgatori, he hay un gran lac pregont, hont es la dita ylla;
e laygua es bona a beure, he de dins lo lac ha diuersas altras yllas. Las ayguas son tan grans per la
ylla que sobre las pus altas montanyhas a penas hy
poth hom passar, per las ayguas que hy son intrar
daqui a la fi, ayssi que a peu hy a gran pena de passar, he a quaual maior. Partent me de la Processio,
lo senyhor del loc, que es gran senyhor, he son fraie
que auia gran deuocio a mossenyhor sant Patrici,
ells me aiudauan molt a endressar, he a *[d.] totz los
pelegrins; e ell volc anar ab my, he me acompanyha
fins al monestir, hon hi fuy resabut molt be. He
passem lo lac ab vna barca de vn fust cauat, car
altra barca no hy auia. Lo senyhor de la Processio
he lo prior que aqui era se meteren en vna altra.
De present que yo fuy al monestir, me demanaren
si yo volia intrar a purgatori, he yo respongui que
si; e adones ells me feren fort amonestar que per
res no hy volgues intrar ny temptar Deu, cum tant
solament no hy agues perill del cos, mas del anima,
que montaua mes, dihent he mostrant me los perills
e la forsa daquells que mortz hy eran. Mas quant
ells vegueren mon fort preposit, ells me digueren,
he per special lo prior, que conuenia que yo fes
segons lus ordenanses del monestir, ayssi com Sant
Patrici auia ordenat he sos predecessos del prior,
segons que es en lo capitol [de Sant Patrici] que parla de Sant Patrici. En ayssi yo fi, segons lur ordenansa, on coue fer, ab gran deuocio, tot so que fan
aquests homens que per malaltia ho per altres perills
speran la mort. E tot asso feyt, ab gran processio ells
acostuman de menar [me] a la esglesia, e an aquell
que intre tos temps amonesten fort que per res no hy vullan intrar; he me digueren que renuncias ma
intrada per purgar mos pecatz, e que me volgues
metre en alguna religio per seruir los frares religioses ho esser religios, e no me volgues metre en tan
gran perill. E feytes totes las ordinacions en la esglesia, com dessus es dit que Sanct Patrici ordena,
tot asso feyt, ells ab totz los clercs que auer se
pogue*[a5 ]ren daquella encontrada, tant gran mayti
com poguerem cantem vna missa de requiem en
aquell que intra dedins. E tot so que se apertenie
ells feren. He yo estant a la esglesia yo parli ab hun
nebot meu, fill de ma ssor, lo qual era del linatge de
Sentellas, he era doctor, lo qual auia nom mossen
Bernat de Sentellas; he ab dos fills meus dels quals
lo maior auia nom Luys, e laltre Ramon; e ab ma
companyha e seruidors, ells ayssi ordenauen de lur
retorn, al cas que Deu fes sa voluntat de my: he
doni a mossen Bernat Sentellas, mon nebot, mon
testament, lo qual era sacrista da Mallorcha. He tot
asso feyt, lo prior he los frares he lo senyhor de la
Processio me demanaren que, al cas que moris, hont
volia esser sosterrat; e yo respongui que la terra era
lo sepulcre dels mortz, he que yo ho remetia a ells.
E ab la processio ells me menaren a la porta del
purgatori, he yo fehi aqui quatre canalles, dels quals
los dos foren mos fills, he los altres dos foren vn
angles, appellat mossen Thomas Agut, he laltre mossen Pere de Massa, del regna de Valencia. E apres
cantaren las letanyhes, e me donaren de aygua
senyhada, he lo prior vbri la porta e dix me aytals
paraulas dauant tots aquells que aqui eran: «Veu vos
assi lo loch hont voleu intrar e anar, mes si vos
me voliau creure my he mon consell, vos von tornareu arrere, e emendareu en alcuna altra manera
vostra vida en aquest mon, car moltz homes hy son intratz que iames non tornaren, e son totz peritz en
cos e en anima, per so que no han hauda ferma
crehensa en Jhesu Crist, e per so ells no poden
suffrir *[b.] los turmens que de la part della son.
Empero si vos hi voleu intrar, yo vos dire so
que vos hi trobareu. » E yo lauores ly vag dir
que, ab laiuda de Deu, yo hi intraria per purgar
mos peccatz; he adones ell me dix: « Del feyt de
la fossa no vos vull res dir, car vos la veheu he
ho trobareu; mas en vn altre loch Deu vos enuiara sos missatges, que vos ensenyharan tot so
que vos deureu fer; e tantost sen iran e vos layssaran tot sol, he en ayssi es estat feyt a totz
aquells que hi son intratz dauant vos. » E lauores yo
prengui comiat de totz aquells que aqui eran, e los
basi en la boca, e me recomane a Deu, he intre dedins; he darrer mi intra vn caualler, appellat mossen
Guilhem, senyor de Torsi, lo qual era nominat de
esser lo raaior home, e sa muller la maior dona, que
fos en lo realme de Anglaterra, he ques filla del rey
de Fransa. E auia feit tot so que sapertenia per la
dita intrada, e fo amy ayssi met[e]ys amonestat per
los ditz frares; e nos amonestaren fort que no parlassem gens la vn ab laltre, e que las paraulas e los
perills que tant ne eran statz ditz dels diuerses
turmens per los quals aquells que hy eran intrats
perien e hi eran statz perdutz; e per so me meteren
en feit duptes en mon cor e en lenteniment, mas
la gran voluntat que yo auia de saber en qual stamen era lo Rey mon senyor, e en aissi meteis de
purgar mos pecatz, me fahia oblidar tot so que deuia venir; en recomant me a las bonas oracions dels
bons prohomes, e garni me de fe e de cresensa lo
millor que yo pogui, e vag me senyhar del senyhal
de la creu, e me recomane a Deu, e intre dedins lo purgatori, he mon companyho apres. He lo prior *[c.] en continent tanqua la porta he sen torna ab sos clercs a la esglesya.
Transició. Quant yo fuy dedins la fossa, tantost trobe lo cap, e no ha de lonc sino que qualquez doas canas
de Monpeller; e al cap de la fossa es vn poch torta
a la ma esquerra. He de present que yo fuy al cap,
yo assag ab las mans si trobaria trauc ny loc per
hont yo pogues anar, mas non trobe. Veritat es que
anant auant yo senti lo cap de la fossa fort flaqua,
he aparia que si hom se sostengues que sen intreria.
He lauores yo me posi a seure lo pus bell que yo
pogui, e estigui en aquell stament pus de vna hora
que no pensaua que altre cosa hy agues; be es
veritat que me pres vna susor he engoysosa gran
de cor, ayssi com si la mar me fes mal ho que nauigues. E a cap de pessa casi de anugg me adormi
per la gran engoyssa que auia hauda; en apres
venc vn tro ayssi gran que totz aquells que eran al
monestir, tant los canonges com los altres que eran
vengutz am my, lo sentirem ayxi com si fos dels
trons de septenbre; he era lo cel clar, que totz aquells
defora ageran asso per a grans marauelles. He en
aquella hora yo caygui de calque duas canas de
alt; empero per la engoyssa que auia hauda que
era tot dormillos, yo fuy vn poc enbayt, he per lo
gran tro que ayssi era stat terrible que quasi me
auia ayssordat. He a cap dun poc yo yemegui, e
digui las paraulas que lo prior mauia ensenyhadas,
las quals son aquestas: « Criste filii Dei viui, miserere
mei peccatori.» He lauores yo vy la fossa huberta,
per la qual yo ani longament, he perde mon companyho que noi vigui ny *[d.] sabye que sera feyt. En asso tot sol per aquella fossa ane, que tant La entrada del Purgatori (Owein, 284).
pus anaua auant, tant pus la trobaue caua en scuretat, tant que perdia de tot la claretat de tot lum.
E quant agui vn poc anat, yo entre en vn loc que
me appare lo cap, e aqui yo trobe vna sala segons
que lo prior me auia dit; he no hy auia altra claretat
si no ayssi com hom diu en lo mon entre iorn he
nyt, en los iorns de yuern. Aquesta sala no era gens
closa entorn, mas era am pilas ab arcz de volta, ayssi
com claustra de monges. E quant agui prou anat
amon e auall per aquella sala, yo fui tot mereuellat
de la forma he tant delicada manera quant yo vi
aquella sala; e intre dedins e vag me seure. E fuy
fort mereuellat de la gran beltat e pulcritut que era
en aquella sala tant deliciosa, e ayssi meteys de la
estranyha forma e manera: car, a mon semblan, no
vi tam bella sala en part hont yames yo fos estat.
E quant agui segut vna gran pessa, vengueren a my
.xii. homes, que totz semblauen de religio e totz
eran vestitz de robas blanques, he totz intraren dedins la sala, e a lur venir saludaren me fort humillement. Alcuns de ells me semblaua esser maior, quasi com vn prior, he aquell parla ab my per totz
los altres, e fort me conforta, he me dix: « Beneheyt
sie Deu, que totas cosas te en poder, e que en ton
cor a mes lo bon preposit, he perfectio en tu lo be
que as comensat; e perso tu es vengut en aquest
purgatori per tos peccatz, sapies que ell te coue fer
ab gran animo en aquest fet, e sino ho fahias, tu
perdrias lo cos e la anima per ta maluestat. Car tantost com nos serem yxitz daquesta sala, ella sera
tota plena de *[a6] diables, que totz comunament te
turmentaran he te menassaran, he encara mes fort,
que te prometran de ten tornar arere sa he salue he
sens nyngun perill fins a la porta per hont hy es entrat, si tu los vols creure, he ayssi te assaliran
per te decebre. E si tu conscentes a ells per tant de
mal que te fassan de turmens, ny de paors ny de
menasses que te faran, tu periras en cos he en anima. He si tu creus fermament he metes tota cura e
ta crehensa en Deu, tu seras quiti de totz los peccatz que as fets, e veuras los turmens que son
apparellatz als peccados per los pecatz purgar, e lo
repos hon los iusts reposeran e se delectaran. He
garda te be que ayas Deu tot iorn en ta membransa; e quant los diables te turmentaran, inuoca tot
iorn lo nom de nostre Senyhor Deu Jhesu Crist, car
per aquell seras tostemps deliurat de totz los turmens hon seras mes. E ab tant nos te recomanam
a Deu, car nos no podem pus assi aturar. » He puis
cascu me dona la benedictio e anaren sen.
Arribada dels dimonis (Owein, 350). E yo resti aqui tot sol, vestit de vna vestidura de
la fe de Jhesu Crist, e armat de tot mon poder e de
gran speransa de auer victoria, auen gran contrictio
en mon cor de totz los peccatz que me podian recordar que auia fets, e auent fermament tota ma
memoria e speransa en Deu, suplicant ly humilment
he piadosa que en aqu[e]st pas ayssi de stret he perillos nom volgues desemparar, e ayssi meteys preguant he suplicant ly digui quem donas forsa he poder contra los enemicz, per la sua pietat la qual
iamay no defalli a home que en ell agues speransa.
E en ayssi com yo staue asetiat tot sol a la sala, *[b.] speran la gran batalla dels malignes speritz, yo hoy
soptament vn gran brugit, com si tot lo mon y fos
aiustat per fer un gran tabust; e caseu cridaua en
alta veu de son poder: no crec que maior brug se
pogues fer, [e] si la virtut del cel no me agues {{pt|gar-|gardat} he los prohomes no me aguessan ensenyhat, yo
fora exit de mon sen.
Apres aquest brug venc la visio dels diables,
orribles dimonis, que per totas las partz de aquella
tant deliciosa he plasent sala eran tant espesses
que negun nois puguera contar. E yo los vehia en
diuersas e leias figures e formes, e ells me saludaren e
me regardaren, he digueren me com per vn lagot he
retreyt: « Los altres homens del mon que sauis son
no venen pas fins que son morts; e per so nos te
deuen saber bon grat e redre te pus gran gracies e
merces que als altres que no tornan; pus ab gran
diligencia tu as molt be seruit, tu venes assi suffrir
turment per los peccatz que tu as fets e perpetratz,
per los quals tu auras ab nos turmens e dolors
grans. Mas per so que nos as ben seruitz, si tu vols
creure nostre cossell he ten vols tornar, nos te layssarem enquara viure en lo mon gran temps ab
gran gog he plaer; he si no, tu perdras totas las
cosas quet puyran aiudar a esser bonas he dossas
al cos he a la anima. » He asso ells me van dir per
me decebre he per menasses he per mentides; mes
Deus me fe metre cor que yo los ho menyspresaue
tot, he de totas lur menasses no curaue, ny iames no
fore exit per neguna cosa ny per altre, ans me tenguy
tot segur he ninguna cosa yo los respongui. E
quant los *[c.] dimonis vegueren que yo los menyspresaue de tot, ells me comensaren las dens a cruysir
sobres my, he encontinent ells feren vn gran foch
al mig de la sala, he liguaren me fort los brasos los
peus e les mans, e apres me gitaren al foc. E rossegauan
me ab crox de ferr per los brassos, he cridauan he bramauen per fer me maior pahor he per
mes me spauentar. Mes Deu, que de esperansa me
auia prouehit e fortificat, que nom layssa oblidar lo seu sant nom, ni so que los bons prohomes mauian
ensenyhat, que yo appellas lo nom de Deu; en
aquesta manera me defifendi de lur temptacio. E
quant me agueren gitat al foc, e tantost com yo
nomenas lo nom de Jhesu Crist, tantost fuy guarit e
lo foc scantit que no hy resta vna sola beluga.
E quant yo vi asso, yo vag recob[r]ar cor e fui molt
pus ardit que dauant, e ferme en mon cor que
iames pus non los dupteria, pus que anomenant lo
nom de Deu los agui vencutz.
Lo primer camp (Owein, 417) E a donchs los dimonis feren gran brug he remor, e hissiren de la sala, he se partiren en moltes partz; mas mes prou ne restaren per a mi, et aquells
me menaren en vna terra gasta molt longuament. E
aquella terra era molt negra he tenebrosa, ni no hy
vi sino malignes spiritz que me rossegauen per lo
mig daquella terra, e hy fahia tan gran vent e fort
suau, que apenas hom lo podia hoir; mes ell me
semblaue que aquell vent me passaue he me trauersaue tot lo cos, e tant me greuaua que pus no
podia. E daqui auant menmenaren aquells dimonis deues orient, la hont lo solell se leua als pus
grans iorns del estiu. E quant *[d.] agueren vn petit
anat, [me tornaren] la hont lo solel se leuaua en
los pus curtz iorns del any en yuern, hy venguerem quasi a la fi del mon. He aqui hoy plorar,
cridar e yemir e planyher moltes personas dolorosament he durament, que me semblaue que
grans gens de totas terras hy fossan aiustades per
fer dol; he quant vinguem pus auant, pus fort
hoyem he enteniem lur grau dolor. He daqui vinguem en vn gran camp ple de dolor e de captiuitat; he no podia veure la fy per que era tant long. E aqui auia homes he fempnas de diuersas maneres e statz, que yahiam[-n] en terra totz nus e
totz estesos, los ventres deius; he estauen ab clauells
clauellatz en terra, totz ardens; e iahiam[-n] sobre
ells draguons ardens, e ells eran clauellatz per los
peus e per las mans, e los draguons los mordian e
ficauen las dens dedins lus cosos per la carn, coma
si los deguessan mengar. E de la gran pena que
aquellas gens suffrian, mordian la terra moltas de
veguades he cridauen merce; mas no la trobauen,
car los dimonis cridauen per lo mig dells, he de
part dessus los turmentauen e los batian molt vilanament. He adoncs los dimonis me menassaren de
aquell turment, e digueren me: « Tal turment tu
auras, si non desliberes creure nostre cossell; e
no demanam altra cosa mes que leysses so que as
pres e comensat e as afer; e que ten retornes, car
nos te metrem defora la porta per ont tu es intrat,
e ten iras sens mal suffrir. » E yo no los digne de
hoyr ny los volgui respondre, mes me senblet cum
nostre Senyhor me auia deliurat dels altres turmens
que per lo semblant ho faria *[b1] daquell. He quant ells vegeren asso, ells me gitaren contra terra per
metre los clauells contra las mans he per los peus;
e yo appelli lo nom de Jhesu Crist fill de Deu viu,
per lo qual los dimonis nom poguen mal fer en
deguna manera, ans fuy deliure daquell turment
que era en aquell camp.
E puys ells me menaren en vn altre camp, hon Lo segón camp (Owein, 461)
auia mes de dolors que al primer; lo qual era ple
de diuersas gens de diuersas statz, e aquellas gens
eran ab clauells clauellades, com les altres, mes ab
altre differencia he manera, que aquests auian serpens que lus mordian las venas e les arterias del
coll, he per lo cos metian los caps dessus los pitz, e
per lo pitz plantauen agullas; he ny auia daltres
que sobre lur auian calapets e luherts cremans, ab
lo morre lonc he agut, los trenquauen per lo mig lo
pitz he los trahian lo cor del ventre. E aquestes
gens fahian lo maior dol que podien, lo qual era
molt terrible. E los dimonis corrien per lo mig de
ells, que los batien e los turmentauen asprament. E
aquell camp era tant lonc que hom non podia veure la fy, mas lanple del camp vi, he apres me digueren los dimonis: «Aquest turment suffriras tu sino ten tornas.» He yo non digui mot, e quant yo no
volgui res fer, ells me volgueren turmentar e forsar;
mes no pogueren, per lo nom de Jhesu Crist que yo
digui, he fuy deliure de aquest perill encontinent.
Lo terç camp (Owein, 487). Mas los dimonis me menaren enquara en vn
altre camp, hon nauia daquells que yo ne podia
auer gran dol e gran congoyssa e pietat en mon
cor: car tantes de gens hy auia que hom non las
poguera contar. Les gens *[b.] iahian en terra, sobre menutz clauels, totz ardens, que los traucauen per tot
lo cos talament que tot lo cos del cap entro als
peus hom noy trobara loc hon hom pogues metre
lo cap del dit petit que tot no fos traucat. E aquells
semblauem [se planyien] coma gens que fossen prop
de la mort, e ab gran pena podian formar lus veus
enayssi com los altres. E vn vent ventaue tant fort,
que los turmentaue totz quant los tocaua; e los
turmens he los dimonis que eran aqui, e los batian
fort e turmentauen tant cruelment, que home viuent
no ho poria veure aytals turmens. Puys me digueren los dimonis: « Aquest turmen suffriras tu si no ten vols tornar. » Mes yo no hy volgui conscentir,
he lauores me gitaren en terra, he volgueren me
turmentar com les altres; mes no pogueren, car yo
appelli lo nom de Jhesu Crist, e en ayssi scapi.
He puys sesforsauen de greuar me, en aquest Lo quart camp (Owein, 503).
ters camp, lo qual era tot ple de foc. E puys me
menaren en vn altre camp, lo qual era tot ple de
foc en que auia totas maneras de foc e de turmens
fort spauentables he ferotges e greus, hont auia
tanta de gen que era se[n]s nombre: los vns peniauen
per los peus ab cadenas de ferr cremans; los altres
per les mans; los altres per los brassos; e los altres
per las cames. E lo camp hon ells peniauen cremaua deius en flama de foc de solpre, e los rostian
sobre grans gresillas de ferr cremans. Los altres
rostian ab grans hatz de ferr sobre lo foc, e fahian
degotar sobre ells per enlardar[dar] gotas de diuersos metalls totas ardens, que los dimonis fonian
sobre ells. En asso los turmentauen los dimonis ab
diuersos turmens e no seria negun en deguna manera que pogues imaginar ni pensar *[c.] los turmens
que aqui eran. E aqui yo vi bell colp de mos companyhons, que yo conoysia, e de mos parens e parentas; he lo rey don Johan d Araguo; e frare Franses del orde de Girona, dels frares menos del dit
conuent; he na Dolsa de Carles, que era ma neboda,
la qual no era morta quant yo parti de la terra, ny
yo no sabia de sa mort. Totz aquests eran en via
de saluacio, mes per los peccatz eran aqui en
aquella pena. E la pena maior que ma neboda auia
era per las pinctures e enblanquiments que auia
feytz en sa cara quant viuia. E frare Franses, ab lo
qual yo parli, suffria la maior pena per vna monga que tragui dun monestir, e fora stat dampnat si no
fos per la gran contrictio que ac de son peccat, he
penedensa que fe en sa vida. En apres parli molt ab
lo Rey mon senyhor, lo qual, per la gracia de Deu,
era en via de saluacio. La raho per que suffria las
penas no la volgue dir, he dic que los reys e princeps que son en lo mon se deuen sobre totas coses
gardar de fer iniusticia per fer plaher ny fauor a
negu ny a neguna ny a daltres pus prop del linatge,
sian homens ho fempnes, dont son hixits ny vengutz.
Non cur pus de parlar de asso, mas que regracie
a Deu car aquells son en via de saluacio: plassia li a
Deu que aytal sian totz, e sian en aquell nombre, si
millor no podian. Mas si en aquest segle hom sabia
cum los peccatz son punitz, auans se layssaria hom
per petitz bossins ho pesses menudes tallar que
hom volgues peccar, ny olesa neguna ni maluestat
neguna pensar; car ningu no poyria ni ymaginar ny
contar los critz ni los brams ni las vila*[d.]nies que lus fan, ny los turmens que suffiren. E los dimonis tot
iorn los turmentan, e menan tant gran brug que
maior no pot esser; cada vn de aquells me volgueren turmentar, mas yo appelli lo nom de Deu, per
lo qual ells nom pogueren fer mal.
La roda de foch (Owein, 529). Apres asso me menaren los dimonis en vna gran
vall hon hi auia vna gran roda de foc ardent, don los rodetz e las brancas eran totas plenas de crox
de ferro cremans; e en cascun croc peniaue vna
anima. He aquella roda peniaue tota dreta, la mitat
en bas, e laltra contra la terra, hon auia foc negre
com de solffre, he cremauen aquells que hi pengauen en aquella roda. He adoncs me digueren los
dimonis: « Aquesta pena suffriras tu, mes nos te mostrarem auans quin turmen es asso. » He lauores
anaren los dimonis de vna part e daltra, he la roda
posaren la contra los altres, he feren yssir grans
flamas per lo mig he en tom la roda, he feran la
tant solament rodar he anar, que la vn no podia
veure laltre daquells que peniauen en la roda, ans
semblaue, per so que rodaua ayssi fort, que no hy
agues sino foc. He aquells que peniauen en aquella
roda se planyhen molt dolorosament; e lauores los
dimonis me prenguen, e gitaren me sobre la roda:
en rodan yo appelli lo nom de Jhesu Crist, e tantost
yo hisqui de la roda, e fuy deliurat daquell perill e
de aquell turment.
Daquest tan gran turment me menaren en vn o Los banys de metalls fusos Owein, 551
altre turment, hon hy auia vna gran casa tota fuman,
com vn forn ho vna fornal; he era tant longua que
yo no podia veure lo cap. En ayssi com los dimonis
me rocegauen per aquella part, que quant yo *[b.2] fuy
vn poc auant volgui aturar me vn poc, car yo sentia tan gran calor que no podia pus anar. He los
dimonis me manaren: « ¿Per que aturas? que asso es
vna cosa per banyhar tu, vullas ho no, ab aquells
que si banyhauen. » E quant vi pus prop, yo hoy
gens planyher he plorauen molt dolorosament; he
quant yo entri en la dita casa, yo vi que era tota
plena de fossas redonas, que eran tan prop la vna
de lautre que hom no hy podia trobar camy negun.
E quada vna daquestes fossas eran plenas de dins
de metalls tot fusus e ardens, e aqui cabussauen
gens en plom fus; e los altres ab cuyre bullent; e los
altres ab fer, que per forsa de foc e de gran ardor
semblaue que fos [vi] vermell; e los altres en argent
tant calt e tant bullent, que semblaue que fos aygua Lo fum glaçat (Owein, 579).clara; e los altres en hor tant calt e tot fus, tant clar
com si fos lo solell. En ayxi eran en grans turmens
e moltes maneres de gens de diuersas statz, que
eran tots nuus; e tot so que yo auia vist de turmens
nom semblaren res a regart daquell, car totz aquells
que aqui eran semblauen que se sostenguessan
sobre los artells dels peus, e regardauen totz vers
vn vent, a mon semblant appellat tremontana, e
semblaue que sperassen la mort, e tremolauen molt
stretament e extranyha. E lauores yo estigui molt
merauellar[-t] e vn dels dimonis me dix: «Tu te merauellas per que aquest poble a tan gran pahor, que
es asso que speran; mas si tu no ten tornes, tu ho
saubras molt tost. » E apenas lo dimoni ac asso
dir[-t] que venc vna mutacio de vent, quen porta los
dimonis, e ayssemeteys my e tota aquella gent en
vn fluui fret e pudent e molt bas, ves lautre part
de la montanyha. Plorauen moltes gens e se planyhan molt *[b.] dolorosament de fret e de pudor, he
quant se esforsauen de hixir de fora, los dimonis los
cabussauen pus fort. He yo stan dubtos dels grans
turmens, comensi de reclamar nostre Senyhor Jhesu
Crist, e en ayssi me trobi tantost fora del perill
daquell turment.
Lo pou de foch (Owein, 598). Apres los dimonis se appropiaren de my e me
menaren de ves orient, e yo miri deuant my, e vi
vna gran flama pudent com solffre. E aquella flama
montaue tant alt, segons que me semblaue, e auia
hy homens e fempnas de diuerses statz totz ardens,
que volauen en layre tant alt com yo podia regardar, en ayssi com las beluguas del foc fan. E quant
la flama si abissaua he se flaquaua, cahian les gens
de dins lo foc. E ayssi cum vinguem prop, ell me sembla que asso fos infern [un forn o] vn pou
dun la flama yssia. He lauores los dimonis me digueren: « Aquest pou que tu vehes es la boca dinfern hon es nostra habitacio; e per so que tu nos
as seruitz finis assi, tu hi intraras estar ab nos
tostemps, e asso es lo loguer daquells que nos
serueyxen. E sapies que assi intreras tu, e hy
periras en cos e en anima; e si tu nos vols creure
nostre consell que ten vulles tornar, nos te menaren a la porta de fora, sens fer mal, per hont tu
es intrat. » Mes tostemps yo agui sobirana e
gran fisansa en nostre Senyhor, he agui en molt
gran despit la promesa. E quant ells agueren vist
asso, me prengueren e me gitaren al pou, e tant
quant pus lo dauallaua, tant lo trobaua pus ample,
e pus gran pena hi senti he treball he moltes engoyssas, que quasi yo pensi defallir en tant que
pensi lo nom de Deu oblidar; he vag lo reclamar
Jhesu Crist he tota sa aiuda per la molt gran engoysa que yo hy sentia e per *[c.] la gran dolor e
turmen ny eran ny hi son. En ayssi com a Deu plau
he per la sua gracia nom volc desemperar, en lo
nom de Jhesu Crist nomene, he de present la forsa
de la flamma me gita fora del pou ab lo vent, e ab
layre e ab los altres daualli de costa lo pou, he ste
aqui vna gran pessa que no sabia hon era ny en
qual part degues anar, e fuy tot sol, que yo no sabi
hon eran anatz los dimonis ny que se eran feytz
aquells que aqui me auian menat.
E lauores vengueren altres dimonis que yssiren Lo pont de infern. (Owein, 633).
del pou tot dret a my, he digueren me: « ¿Que fas tu
assi? nostres companyhons te han dit que asso era lo pou de infern, he han mentit; que nostra costuma es de tot iorn mentir, per so que nos deceben volentes, per mentir; en veritat, totz aquells
que nos podem, nos decebem. Mes aquest no es
pas lo pou de infern, mes nos ty menarem he te
metren.» En gran tempesta me fahian, e dehien
asso me menaren luyn; e daqui venguem en vn fluui
molt lonc he ample he pudent; he sembla me que
tot fos de foc e de flamma de solffre enbrasat, he
era tot ple de dimonis. He aquells que me auian
amenat me digueren: «Ell te coue [anar e passar per
aquest pont; tan] tost com tu yssiras, lo vent que
es de dins lo fluui te buffara e te gitara de dins
aquest fluui, he nostres companyhons que hy son
te pendran he te cabussaran de dins lo pus pregon.
Mas ell te coue passar he reguardar dauant quina
via ha lo pont.» E aquell auia en si tres coses que
molt fan duptar. La primera que era glassat he stret;
e posat per cas que fos ample prou, a penas si poguera hom tenir desus. La segona era tan alt que
era molt a *[d.] duptar e era terribla cosa a reguardar la terra. La tersa era que lo vent hy corria tan fort
que nengun no ho poria pensar lo brug que aqui se
fahia. Puys me digueren que: «Si tu nos vols creure,
tu scaparas daquest turment, car asso es lo darrer
que trobaras.» E yo me pensi lauores que nostre
Senyhor me auia gardat e deffenssat, e yo monti ab
fort gran coratge de sobre lo pont. Don pus ane
dessus auant, lo trobi pus ample he pus segurament
ane, car lo pont se amplaua duna part e daltra, en
ayssi que hy pogueran be anar dues bestias carreguades. E los dimonis que aqui me auian menat se
restaren a la riba del fluui, e quant ells anaren
veure que yo men anaue ayssi segurament sobre lo
pont, feren molt gran dol he molt orrible e tant
spauentable, que pus me spauentaren he me feu mes de pahor la orrebletat de lur crit, que no auia
fet lo dupte dels turmens que yo auia vistz ny
hoytz ny passatz. He yo passi fora lo pont ayssi
com si degu noi me deffenes. He quant yo fuy be
auant e reguardi lo fluui e lo pont que yo auia
passat, he los dimonis que me agueren layssat, que
pus nom pogueren fer mal. Mes totas coses vi en
aquell purgatori, coses les quals me foren deuedades de dir en pena de mort, ny Deu nou vulla que
per ma boca sian reuelades; que pensaria los dolos
ny los turmens que hy son, ell los auria tot iorn en
memoria en son cor; los treballs he las penas de
aquest mon, ny las altres malauties ny pobretats no
lus greuaria res, car totz los turmens de aquest
mon no son sino dolssas rosades de totz los mals
que hi son al regart de aquells, ny nengun *[b2 ] non se
delectaria carnalment en deguns delitz daquest
mon. E [qui] be pensa de aquestas que son religioses e son en afflicions, deuen pensar com son grans
los turmens e las penas de infern he las penas e
turmens de purgatori, car prou es pus lauguera
cosa suffrir las penas en aquest mon, al cos ensemps
ab la anima, que quant coue suffrir e anar a tants
de mals he de dolors en purgatori e pus en infern. Totes veguades preguem a nostre Senyhor
que per la sua sancta misericordia he per la sua
gran dolssor nos do he nos fassa passar las penas
de purgatori e venir a la gloria de paradis en lo
gog e en lo be que iamay nos fallira. He preguem
nostre Senyhor per nostres pares e mares he per
totz nostros bons amicz que son passatz daquest
mon en laltre, e son en aquells turmens, que Jhesu
Crist, per la sua gracia e misericordia los ne vulla
gitar. He totz aquells quen preguaran ny faran
almoynes ny altres bens per aquells ho per aquelles que son en aquelles penas, sian benehitz de
Deu e dauant la sua fas, car asso es la pus gran
necessitat que pusca esser, ny auer pietat de aquells
que aqui son, car asso es la pus gran caritat que
pusca esser. E asso es vna cosa per la qual aquells
son turmentatz en purgatori per que sian aleugatz
dels turmens e deliuratz, no pas per aquells que
hy intraran per la boca de infern. Aras entengua
se caseu a fer be he no pas mal e guarde se que
non fassa per que noi couengua anar en infern,
quar asso es sens retorn e sens fy. E aquell Senyhor
que a totas cosas en son poder nos garde de mal
totz e totas. Amen.
Lo paradís terrenal (Owein, 686). *[b.] E quant yo foy passat, doni labors he gracies a
Deu de las gracies que ell me auia feytes, que ayssi
me auia deliurat de tantz fortz cruells perills. He vi
dauant my vn gran mur molt alt de merauellosa
manera e fort estranya, en lo qual auia vna porta
que tota luhia pus quez dor ornada [e] de peras preciosas tota closa; he quant yo fuy prop della, a dos
milas ho mes, ella se hubric, he de dins isque ayxi
gran odor com si per tot lo mon hom tostes ho
rostis specias ho fos ple de altres coses ben odorans.
E aquesta hodor sobremontaua totas las altres, tant
era suau he dolsa e plasent a mon semblant. He
aqui recobri tota ma forsa he ma sanitat, he me
sembla que yo no agues suffert nengun mal, sino
tot be, sens pena e sens enguyssa, he oblidi totz los
mals entirament que dauant auia hautz. Si miri
dauant la porta, he vi vna terra molt gran; he era
pus clara que la claretat del sol, he yo agui molt
gran desig de venir de dins. He abans que yo hy
intres, me vingue vna gran porcessio dauant tan gran he merauellosa que yames tala no auia vista:
he portauen croses e ciris ardens he grans robas
de palmes, que semblauen esser dormen que vengueu
homens de grans estatz, hon auia papa he cardenals
e archabisbes, monges he capellans e gran cop
daltres clercs, ayssi com son ordenarz al seruisi de
Deu, tant quant en lo mon so estatz, e moltes daltres;
he les gens [que] eran daltra semblansa, cascun segons son estat en que eren en aquesta vida mortal;
e ayssi meteys molt bela companyha de dones ab
las quals yo fuy recebut ab molt gran honor e ab
molt gran *[c.] goyg. E menaren men ab ells de dins
la porta, e cantaren molt dolsament vna manera de
canso que yo a ma vida no auia hoyda. He quant
ageren gran temps cantat, vengueren dos archabisbes, a mon semblan, he me prengueu en lur habitacio e en lur companyha, e me menaren per lo mig
daquella intrada deportan he per veure he regardan las merauellas que hy eran. E deuant ells parlaren ad mi, he loaren he benehiren Deu, que ayssi
me auia confirmat mon coratge e bona e vertadera
fe, per la qual auia vencutz los dimonis he era scapat de tans de turmens. He adones me menaren per
tota aquella terra he me mostraren tans de alegrieas, de dolssors he de plases, que yo no ho poria
demostrar ny diuisar ny dir, tant era la terra bella,
he me semblaue que tot asso fos com lo sol quant
a morta lo lum duna part e daltre, cant es en la
lanterna per la sua gran claredat, en ayssi hi fo lo
sol ab menys poqua claror per la claretat que yo
hi auia tant dolsa he molt suau he deliciosa. E
aquella terra he aquella encontrada era tan ample,
que hom no podia veure lo cap de neguna part,
[e era] plena de pratz fort verts he delicades erbes ab
molt gran mesura ordenatz, ple de flors almeltats de les diuerses colors de aquelles tant suaus he aconsolables, he de abbres ple hodorans he delectables, he
de fruytes de tota semblansa he de tan gran beltat,
he molt gran quantitat he abondansia que me senblaue que per tots temps hom hy poguera ben
viure sens morir. He estan de dins hom no hy pot
suffrir neguna pena ny enug, car la claretat ve pura
del sol de aquell hy re*[d.]luys molt fort tots temps. Mas la gran multitut de las gens que yo hi vi era tan
gran que yo no auia vist tan en lo mon; he estauen
en semblansa de persones de religio, com estan en
los conuens dels religioses, caseu en son ordre, he
anauen e venian a tota lur voluntat los huns ab los
altres e deportan he prenent plaher he fahent festa
ab gran alegrie, lohant e glorificant lo creator. He
en ayssi com vna estela es pus clara que laltre, en
ayssi eran ells; he eran vestitz de robes dor, he de
vert, e los altres de blanc, e los altres de vermell,
en tal forma com ells auien en aquest mon a Deu
servit. He yo conegui las semblanses de las robes
dels ordres, car en ayssi com eran en diuerses colors en lo mon, ayssi eran ells en diuerses claredatz.
E asso que sembla tot color dor e las diuerses colors de robes eran colors de diuerses glorias he
claretatz; he aqui ne auia que eran coronatz com
reys. He molt agui gran plaer en los reguardar he
en hoyr los dolsos cans que ells fahian en totes
partz e hy auiam tanta de dolssor he tan gran odor
que persona humana no ho poria pensar en sentint
aquella gloria, car no hy auia sino gog he alegries,
car caseu se alegraue de simeteys he dels altres. He
totz aquells que me reguardaren, lohauen he benehian Deu, he fahian nouellas alegries per my ayssi
com si yo agues a vn caseu de lus frares restaurats
de mort. He en aquell loc no ha calt ny fret, ny altra cosa que pusca noure ny fer anug ny dar pena a
cos de home; he molt es aquell loc plasent he delectable, car no hy a sino que gog he alegries e
deliciositat. E puis yo *[b.4] vi de nouellas cosas que yo no podia saber ny dir en aquest mon. He apres
que yo agui hoyts los dolsses cans he melodies,
adonchs los dos arsebisbes que me auian menat de
dins me tiraren apart he van me dir: « Nostre car
frare, ara as vist vna partida de so que tu as desiyat, so es lo gog he alegries dels iusts he lo turment dels peccadors. Benehit sia Deu que totas cosas a feytes, he nos ha resemutz de son presios
sanc, lo qual te ha donat aquell bon preposit que
sias passat per los turmens que as vistz. He per so
que per sa virtut e per sa gran gracia es vengut a
nos, nos te dihen que asso que tu as vist en aquesta
terra sapias que aquesta terra es paradis terrenal,
don Adam, lo primer pare, fo gitat per son peccat;
he de asso venc la dolor del mon. E de assi ell vehia Deu he parlaue ab ell e ab la companyha dels
angels e stauem ambell; e perso car ell no garda
los comanamens de Deu, perde lo gran plaher selestial de aquest loc he la gracia que Deu ly auia
donada, entro que lo fill de Deu per sa bontat a
presa carn humana e a feyta nostra redemptio,
per aquella [fe] que nos reheben al baptisme hon
crehem que no hy a altra vida que aquella hon
nosaltres forem natz, e per sa amor he speransa,
ayssi com Adam, he per so que, apres nostre
baptisme, foren layssatz en lo mon he hy auem
feyts moltz de peccatz, per so nos coue a venir
en purgatori he passar per lo mig de aquellas
penas que tu as vistas en aquell purgatori hont
tu es passat, he las penitencias que nos rehebem
dauant la mort nos tenen loc en purgatori he la resta hy compleys hom en *[b.] lo dit purgatori suffrint aquells turmens segons so que hom a feyt.
E nos totz, que som assi, som estatz en purgatori
per nostres peccatz, he totz aquells que has vist
als turmens per hont tu es passat, quant ells
seran purgatz, vindran al repos hont nos em.
E quant venen altres coue que anem al encontra
dells, en ayssi com auem a tu, e los menan ayssi.
He de aquells que son purgatz en purgatori los
vns hy estan pus que los altres e los altres menys,
e nengu de ells non pot saber la hora quant ell
ne yssira. Mes per las misses que hom canta, he
per les pregaries he oracions he almoynes que
hom fassa per ells, hixssen del turment ho en
partides son alleuiatz fins per tant que son totz
deliures, car nengu no pot saber de si tot asso,
con ells suffiren los turmens per los peccats; he
per asso nos en aquesta manera auem spasi de
hy star segons los bens que auem feytz; he pausant que nos siam deliures del foc de purgatori,
no som pas dignes de intrar en paradis, encara
mes nos som ayssi ab gran goyg e ab gran repos,
cum tu vehes; e quant plaura a Deu, nos irem
en paradis. E nostra companyha creys he mirua
cascun dia, ayssi com aquells de purgatori venen
a nos quant son purgatz, e en ayssi sen van
alguns de nos de paradis terrenal en paradis selestial. »
La porta del celestial paradís (Owein, 836). E quant ells aguen ab my parlat ayssi longament,
me menaren en vna gran montanyha, e digueren me
que reguardas ennaut en euant, ves lo cel, he yo hy
vag reguardar, e van me demanar de quina color
era ny cum me senblaue ny hont era yo. E yo lus vag respondre que a my me semblaue *[c.] color dor
he dargent de la fornal hixit. He lauores ells me van
dir: « Sapies que so que tu vehes es la porta de paradis, he tot so que daualla del cel a nos deualla, e
en ayssi sen va hom en paradis. E cascun iorn tant
cum nos em assi nos enuia nostre Senyhor de la
magna del cel, he tu sabras quina vianda es.» He
a penas agueren asso dit que vna gran claredat daualla del sel, ayssi com vna gran flamma de foc, he
sembla me que aquella gran claredat cubria tota
aquella terra, e aquella claredat dauala per rags
sobre aquells que eran aqui, en ayssi meteys sobre
mon cap, e noy este gayre que aquells raytz nos
intraren de dins lo cos. He adones me sembla que
yo sentis de dins my tant gran dolssor en mon
corratge he en mon cor que per lo gran plaher
que aguy no sabi si era mort ho viu. He adones me
digueren dos archabisbes: « Asso es la vianda de
paradis que es apparellada sens fy en aquells que
de assi montaran al cel. »
Aqui fora yo volenterament aturat si agues pogut,
mes apres aquestes coses que a my foren plenas de
dolssor e de goyg me van dir los archabisbes vnas
nouelles don yo fuy molt dolent he ya molt mes
trist: « Ara as tu vist vna partida de so que tu demanaues ny desiyaues a veure, si es lo turment dels
peccados he la gloria dels saluatz. He si ten coue
de anar e tornar per lo camy don es vengut, segons so que faras ny estaras al mon; si tu viues
pus segons Deu, tu sias segur que tu vendras
a nos quant tu trespasseras al mon mortal. He si
tu menas mala vida, don Deu ten deffena, tu as
be vist quins son los tur*[d.]mens que te serien
apparellatz. E ten tornant tu no dopteras res
dels turmens que hy as vistz al venir, no te poran nolre ny gosaran apropiar de tu ny fer
nengun mal, ny los turmens non te greuaran
en manera ninguna. » E hoydes les paraules, yo,
vehen que me auia daqui he de lur companya
apertir he tornar me per lo camy he per los turments que auia passats, no me pogui tenir de plorar
he de legremegar quant vi que me calia tornar, e
adones los vag dir, tot en plorant: « Dassi nom
partire pas yo, car yo dupte fort si men torn que
fassa cosa al mon quem layxe deuenir assi. » E
lauores ells me digueren que: « Asso no sera pas a
ta voluntat, mes al plaher daquell que nos a
feytz tu e mes nos. »
La eixida (Owein, 958). He adoncs men torne a la porta en ploran, he ells ab my.
E yo men yssi de foras, mes asso fo vltra
ma voluntat. He ells tanquen la porta apres my e
torne men per la uia que era vengut, entro a la sala,
e quant los dimonis me encontrauen ells se fugian
dauant my ayssi com si me duptassen fortment. E
los turmens nom me pogueren noure ny no me feren nengun mal, tant entro que yo fuy a la sala dun
yo era passat primerament, he vengueren me al encontra los .xii. homens que auian parlat ab mi al
anar, los quals loharen nostre Senyhor molt fort
que en aquell fort e sant coratge me auia confirmat
he tengut. He aqui venc mon companyho que yo no
lo auia vist despuys que yera entrat, lo qual per lo
mal que auia passat era fort debilitat, al qual, per la
gracia de Deu, aiude a yssir. Adoncs ells me digueren: « Tu es quiti de totz los peccatz que as feyts, he
te conue a tornar al alba *[b5] del iorn en ta terra, car si lo prior no te trobaue ho aquells que hy estan
per te venir asserquar a la porta, e car ells duptarien de ton retorn he sen tornarien arere. » E
adoncas nos senyherem, he nos benehiren, he nos
altres nos cuytarem lo pus tost que poguerem, e
vengueram prou auant que no trobauem cap ny
no sabiam hont eram. Per que yo he mon companyho forem fort espauentatz he turbatz, pensant
que fossem encloses. He adones nos altres nos
posem a preguar Deu deuotament, he que de tans
grans perills nos auia gitatz e deliuratz, que nos
volgues gitar e deliurar de aquest he que no perissem. En ayssi estant assetiatz e per la oracio
e lo treball que auiam passat, ab la enguoyssa que
caseu pot pensar nos altres nos condormiam; he
estant ayssi adormitz, venc vn tro fort gran, mas
non pas tan gran com lo primer, e defeyt nos reuellem, he yo e mon companyho aguerem gran
pahor, he trobem nos a la porta per hont nos
eram intratz a la primera fossa. E estan aqui duptan nos hont eran aquells que nos auian meses de
dins he nos deuian venir serquar del monestir, he
forem a la porta, he de present que lagueren vberta, ells nos veheren venir e hixir daqui. E forem
resebutz ab molt gog, he de feyt nos meteren a la
esglesia, hon ferem nostres oracions he gracies a
Deu, segons que ell nos auia amonstrat.
E partent daqui tornem nos ne per lo camy al *Viatge de retorn.
rey Isuel, que molt be nos recullic e ac gran gog.
He tengui la festa del iorn de Nadal, hon ell tenia
gran cort segons lur manera, la qual a nos de part
dessa nos es molt estranyha per *[b.] estat de rey, cum
be que aquell agues aysi gran gent. E parti dely e
tornem a la terra dels angleses, que tenen en aquella
ylla de Irlanda, es lo cap de Anglaterra; [e forem ab] la contessa de la Marcha en vn castell seu, la
qual molt onorablament nos recullic, e nos dona
de yuells competenment. E per tot hom [hon] passauem nos fahien gran honor, semblant que nos
mostran gran deuocio quant siam deliuratz de
aquells tans grans perills. He si yo agues volgut
respondre molt fuy enterroguat de dins la ylla que
no fuy despuys. Lo conte de la Marcha era anat
en Anglaterra; he partim daqui arribem he dauallem las montanyhes, hont nos meterem en mar
per passar en Anglaterra. He fuy en aquella ciutat molt notablament recullit per los gentills homens e per los religioses. E daqui en foras passi la mar, he arribem en Gualas deuant vn pont que
se appella Oliet he daqui per mas iomades arribem en Anglaterra, hon trobi lo Rey en vna vila
appellada lo Quisiel, hont ha fort bella badia de
monges negres, hont lo rey pansaue, he ayssi
meteys la regina hy era, hont fuy notablament recullit. E daqui, per mas iornades trauersi la ylla de
Anglaterra, passant a Londres, arribi al port de
Daureont, hon vi lo cap de Galuany, car aqui mori,
he ayssimeteys la cota mal tallada car ayssi se
appellaue aquel caualler que la portaua. He gardauen asso dins lo castel per bona caualleria dells. E
aqui me meti en mar he trauersi a Calys; e aqui per
mas iornades fi mon camy per Picardia a la cort
del rey de Fransa, lo qual trobi a Paris hon se [me]
reculli molt noblament *[c.] per so que yo era son seruidor he cambrer, he fuy de son pare que me noyri;
he aqui este be quatre meses per manament del
papa, e fuy ambell a les iustes que fe lenperador
[de Alemanya, que era aleshores] lo rey de Boemia,
e aqui fo lo rey de Nauarra e diuerses dux e grans
senyhors. E quant lo rey fo tornat a Paris, yo men parti e men torni en Auinyho al papa, lo qual notablament me reculi.
Ara preguem nostre Senyhor, que totes coses ha
em poder, que per la sua sancta gracia he misericordia nos leys en tal manera viure en aquest mon
que nos puscam en tal manera purgar nostres peccatz, [que] en la fi, en la hora de la mort que puscam esquiuar las penas he los turmens que vos aueu
hoyts recomptar; que puscam auer a la fi los bens
que iames non falliran. Preguem a Deu que nos
gart; he pregau per my, si vos plau, aquells qui
legireu aquest libre escript de ma propria ma.
Explicit liber beati Patricii de penis purgatorii,
Deo gracias.