Llei 8/2015, del 10 de juny, de creació del municipi de Medinyà

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

LLEI 8/2015, del 10 de juny, de creació del municipi de Medinyà.

El president de la Generalitat de Catalunya


Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent


LLEI


Preàmbul


I

El Ple del Parlament va aprovar, el 30 d'octubre de 2014, la Moció 153/X, sobre la creació de les comarques del Moianès i el Lluçanès i sobre els projectes de creació de la comarca de l'Alta Segarra i del municipi de Medinyà. En aquesta moció, el Parlament insta el Govern a «presentar-li el projecte de llei de creació del municipi de Medinyà, fins ara part del municipi de Sant Julià de Ramis, al Gironès, en el termini més breu possible i paral·lelament a la tramitació del Projecte de llei de governs locals de Catalunya». Transcorreguts més de dos mesos sense que el Govern de la Generalitat hagi presentat el projecte de llei corresponent i, atès que el Projecte de llei de governs locals s'està tramitant al Parlament i que la legislatura podria acabar més aviat del previst, es considera que cal impulsar la creació del municipi de Medinyà mitjançant la llei present.


II

Medinyà forma part del municipi de Sant Julià de Ramis (Gironès), però gaudeix d'unes característiques que en justifiquen la conversió en municipi.

En primer lloc, cal recordar que Medinyà fou municipi fins l'any 1972. El Decret 2049/1972, del 13 de juliol, pel qual s'aprova la incorporació del municipi de Medinyà al limítrof de Sant Julià de Ramis, de la província de Girona, va comportar la incorporació de Medinyà a Sant Julià de Ramis. Per un acord dels ajuntaments d'aquests dos municipis, aquell any es va integrar dins el municipi de Sant Julià de Ramis. Cal dir que no es tractava d'un consistori elegit democràticament, ja que el país patia la dictadura franquista, i que el decret esmentat està signat pel dictador Francisco Franco.

La població va mantenir, des d'un primer moment, la voluntat que Medinyà recuperés el seu caràcter de municipi, i l'any 1995 es va constituir el Col·lectiu pro Medinyà Independent. La reivindicació venia avalada, a més, per la dificultat que comporta l'accident geogràfic de la Costa Roja pel que fa al lligam físic amb Sant Julià.

En el ple extraordinari del 21 d'octubre de 2011, tots els grups municipals de l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis (PSC, CiU, ICV, SI i UDM) van proposar que s'adoptés l'acord de manifestar el suport unànime dels grups municipals que integraven l'Ajuntament, perquè la corporació municipal emprengués totes les accions legals i polítiques al seu abast, per a avançar cap a la restitució de la condició de municipi a Medinyà, i s'iniciessin gestions amb tots els grups parlamentaris del Parlament per a aconseguir llur recolzament en els tràmits per a aconseguir la independència de Medinyà.

En segon lloc, cal ressaltar que l'any 2001 l'Informe sobre l'organització territorial de Catalunya, encarregat pel Govern de la Generalitat, integrat per experts nomenats a proposta de tots els grups parlamentaris i presidit per Miquel Roca Junyent, va concloure que calia considerar el cas de Medinyà dins l'apartat de «Correcció de disfuncionalitats» i proposava el reconeixement de Medinyà com a municipi i recordava que ja havia iniciat un expedient de segregació.

Segurament com a conseqüència d'haver estat municipi fins l'any 1972, Medinyà mai no ha perdut el seu codi postal i, fins i tot en la senyalització de la carretera N-II, de la qual s'encarrega el Ministeri de Foment, figura el rètol oficial de «Medinyà».

Amb 866 habitants, Medinyà serà el municipi número cent vint-i-tres en nombre d'habitants dels dos-cents vint-i-dos que conformaran les comarques de Girona.

Finalment, pel que fa a l'aspecte essencial de la possibilitat de prestar els serveis municipals que els seus habitants necessiten, l'estudi econòmic sobre la viabilitat dels dos nuclis en cas de segregació del poble de Medinyà, fet per la Universitat de Girona, conclou que Medinyà disposa de capacitat per a generar recursos suficients per a prestar els serveis necessaris a la seva població, i, a més, disposa ja de tots els serveis bàsics obligatoris i d'una escola pública.

Medinyà no parteix de zero, ja que disposa de tots els serveis necessaris per garantir el benestar dels ciutadans, tant els serveis de prestació obligatòria per part de l'Ajuntament, com els serveis voluntaris que són fonamentals per a reforçar la vida associativa i el treball comunitari.

En definitiva, la recuperació de la condició de municipi independent permet reparar una decisió antidemocràtica, corregir disfuncionalitats i atendre la voluntat de la majoria de la població.


III

Des del punt de vista formal, atès que la normativa impedeix que Medinyà es constitueixi com a municipi independent, es requereix una llei singular que habiliti l'excepcionalitat de la norma general, que impedeix la constitució de municipis nous quan no compleixen tots els requisits establerts legalment.

En aquest sentit, el restabliment del municipi de Medinyà s'estableix en virtut del que disposen l'article 137 de la Constitució espanyola, el capítol sisè del títol segon de l'Estatut d'autonomia de Catalunya i, en particular, els articles 83 i 88 del mateix Estatut, amb relació al principi de diferenciació, com a instrument que configura la potestat legislativa.


Article 1. Objecte

L'objecte d'aquesta llei és la creació del municipi de Medinyà per segregació d'una part del terme municipal de Sant Julià de Ramis.


Article 2. Denominació, capitalitat i adscripció supramunicipal

1. El nom del nou municipi, que adopta la denominació històrica del terme i de l'antic municipi, és Medinyà, que n'és la capital.

2. El municipi de Medinyà s'adscriu a la comarca del Gironès, a la vegueria de Girona i a la província de Girona.


Article 3. Terme municipal

La superfície del nou municipi és la mateixa que tenia l'antic municipi de Medinyà annexionat al municipi veí de Sant Julià de Ramis el 1972. La superfície del terme municipal és de 7,66 quilòmetres quadrats i inclou, a part el poble de Medinyà, els veïnats de Santa Fe de la Serra, Tomet, Lladrers i Vall-llobera, d'acord amb l'annex.


Article 4. Successió i divisió de béns, drets, obligacions i serveis

1. Medinyà succeeix parcialment en la titularitat dels béns, els drets i les obligacions del municipi de Sant Julià de Ramis que li corresponen d'acord amb l'apartat 2.

2. La divisió efectiva dels béns, els drets, les obligacions i els serveis entre el municipi de Sant Julià de Ramis i el municipi de Medinyà s'ha d'aprovar per acord adoptat pels ens locals afectats a proposta de l'òrgan a què fa referència la disposició transitòria tercera.

3. El municipi de Medinyà se subroga en els pactes, les estipulacions i els convenis subscrits per l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis en tot allò que l'afecti.


Article 5. Subrogació en matèria de recursos humans

Una part del personal funcionari i laboral que presta servei a l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis s'integra a l'Ajuntament de Medinyà amb la seva condició i situació i amb els mateixos drets i deures que li corresponen d'acord amb la normativa, per acord dels ens locals afectats a proposta de l'òrgan a què fa referència la disposició transitòria tercera.



Disposicions addicionals


Primera. Administració de l'Estat

1. La creació del municipi de Medinyà i l'alteració del terme municipal de Sant Julià de Ramis s'ha de posar en coneixement de l'Administració de l'Estat.

2. La implementació d'aquesta llei ha d'anar acompanyada, en el termini de tres mesos a comptar de la seva entrada en vigor, d'una valoració i ponderació entre l'Administració de la Generalitat i l'Administració de l'Estat que justifiqui l'excepcionalitat respecte als requisits per a la creació de nous municipis establerts per la legislació bàsica de règim local, pel fet que es tracta de la restitució de la condició de municipi a un municipi històric.


Segona. Cooperació entre administracions

1. Les administracions públiques, en l'àmbit de llurs competències respectives, han de dur a terme les actuacions necessàries per tal que la titularitat dels béns, els drets, les obligacions i els aprofitaments que, d'acord amb aquesta llei, s'han d'integrar en el patrimoni del nou municipi sigui plena i efectiva.

2. En el termini de tres mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis ha de lliurar al municipi de Medinyà tots els expedients, tant conclosos com en tràmit, que afectin el nou municipi o hi facin referència, i també la documentació necessària per al funcionament normal de l'activitat municipal.


Tercera. Fitació

El departament competent en matèria d'administració local i els ajuntaments de Medinyà i Sant Julià de Ramis han de dur a terme la fitació entre els dos municipis en el termini d'un mes a comptar de la creació del municipi de Medinyà, de conformitat amb el que estableix l'article 33.2 del Decret 244/2007, del 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya.



Disposicions transitòries


Primera. Òrgan transitori de govern

Medinyà, fins que no es constitueixi el consistori que resulti de les eleccions municipals immediatament posteriors a l'entrada en vigor d'aquesta llei, s'ha de regir per una comissió gestora de cinc membres designada per la persona titular del departament competent en matèria d'administració local, d'acord amb els resultats obtinguts en les eleccions municipals anteriors a l'entrada en vigor de la llei en les meses corresponents al territori segregat i atenent criteris de participació equilibrada de dones i homes.


Segona. Desenvolupament urbanístic

1. L'Administració de la Generalitat i les entitats supramunicipals corresponents han de prestar a l'Ajuntament de Medinyà l'assistència i el suport que calguin per tal de dotar-se d'un pla d'ordenació urbanística municipal.

2. L'àmbit territorial de Medinyà resta subjecte a l'ordenació i el planejament urbanístics del terme municipal de Sant Julià de Ramis fins que, ja com a municipi, aprovi l'ordenació urbanística pròpia i aquesta entri en vigor.


Tercera. Divisió dels béns, els drets, les obligacions, els serveis, els deutes i les càrregues i el personal

1. La divisió dels béns i els drets, i també de les obligacions, els deutes i les càrregues i el personal, s'ha de portar a terme per mitjà d'un òrgan paritari integrat per l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis i la comissió gestora del nou municipi de Medinyà a què fa referència la disposició transitòria primera.

2. Els ens locals afectats, mentre no es porti a terme la divisió a què fa referència l'apartat 1, han de garantir la continuïtat de la prestació de tots els serveis i assumir cadascun els compromisos necessaris.

3. La divisió dels béns, els drets, les obligacions, els deutes i les càrregues i el personal ha d'assegurar els recursos suficients per a complir les competències municipals i no pot comportar una disminució de la qualitat mitjana dels serveis que es presten.


Quarta. Obra pública en execució

Les obres públiques promogudes o finançades per l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis que a l'entrada en vigor d'aquesta llei no han estat rebudes d'una manera definitiva romanen sota la titularitat d'aquest ajuntament, i passen, si escau, a titularitat de l'Ajuntament de Medinyà un cop rebudes definitivament.


Cinquena. Instruments urbanístics en tràmit

Les determinacions dels instruments urbanístics de l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis que afecten el terme municipal de Medinyà i que són en tramitació a l'entrada en vigor d'aquesta llei s'han d'adequar a la realitat derivada de la creació del municipi de Medinyà.


Sisena. Assumpció de les funcions de la comissió gestora pel nou consistori de Medinyà

Si en la data de celebració de les eleccions municipals immediatament posteriors a l'entrada en vigor d'aquesta llei no s'han completat els tràmits establerts per aquesta que impliquen la participació de la comissió gestora de Medinyà a què fa referència la disposició transitòria primera, les seves funcions han d'ésser exercides pel consistori sorgit de les dites eleccions.



Disposicions finals


Primera. Habilitació per a dictar reglaments

S'autoritza el Govern i el departament competent en matèria d'administració local per a dictar les disposicions necessàries per a executar aquesta llei.


Segona. Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.


Tercera. Efectes pressupostaris

Els preceptes d'aquesta llei el compliment dels quals exigeix la realització de despesa amb càrrec als pressupostos de la Generalitat tenen efectes a partir de l'entrada en vigor de la llei de pressupostos corresponent a l'exercici pressupostari immediatament posterior a l'entrada en vigor de la llei present.



Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.


Palau de la Generalitat, 10 de juny de 2015


Artur Mas i Gavarró President de la Generalitat de Catalunya


Annex


Medinyà és un poble situat al nord-est de la ciutat de Girona, en el terreny pla de la vora esquerra del Ter; hi passa la carretera de Barcelona a la Jonquera (N-II) i l'autopista del mateix recorregut (AP-7).

El terme municipal ocupa la part oriental de la vall baixa del Terri, que conformava el límit occidental amb Sant Julià de Ramis, i el serrat de poca elevació que separa aquesta vall de la riera de la Farga, que coincideix parcialment amb el límit nord-oriental del municipi amb el de Vilademuls. També drena el terme el Ter, al límit meridional amb el terme de Celrà.


Plànol de delimitació del terme municipal


PD-icon.svg

Aquesta obra pertany a un organisme públic oficial que equipara les seves obres al domini públic. (Més informació...)