Lo conqueriment de Maylorcha

Sou a «Lo conqueriment de Maylorcha»
Obras rimadas de Ramon Lull
escritas en idioma catalan-provenzal, publicadas por primera vez con un artículo biográfico, ilustraciones y variantes
Jeroni Rosselló Ribera
(1859)

Baixa com a

El consili

DE LULLI.

LO CONQUERIMENT DE MAYLORCHA (1).

Si huy xant lo fayt gotjós,
Si huy, donchs, ay pausament
Per xantar al conquerós
En Jacques, l' hom portentós,
Que mays feu tant en Pelós (2)
Ab els maures esquarment;

Es perque en l' esvesiment
De Maylorcha, fon trobada,
Sa maravela bassent (3),
Par la má de Deus scient,
En son laus omnipotent,
Conquerent yla argentada.

Unitat, donchs, mant levada;
Trò qu' eu puscha ben xantar,
¿Dariatzme ben pleguada
D' Abú-Soleyman (4) vessada
L' ira é la má coretjada
Per eu ma pensa escampar.

De ferre é de sanch parlar,
Placia á Deus en mon pregon,
En mon pregon consirar;
Vos volria eu donar
Els fayts grans que vá ordonar
N' Ovide per tot lo mon.

Donchs, xantar per eu no son
Els pus grans esvesiments,
Que xantar pogrés l' enton
De n' Horace é B. de Bon (5)
E d' altre nuyl compaynon;
Els fayts eu xantats sovens (6).

I.

Ab son stòl de navyls pus armats
Ix á la mar lo Jacques ab desir;
Ab sos barons, donçeyls é lurs prelats (7)
Qui brochan mils, qui volen acorrir
A lur desir mantz benaventurats.

II.

E cant fó exit lo stòl de mil galeas (8)
Vas en la mar, feent pònt de sas fustas,
Cell qui los cèls té é'l trò sens maleas,
Lança en lo mon é en nostras ribeas
D'ayre é de foch é de maleas muytas (9).

III.

La nau lavors qui guia á son desir
A l'alt en Jacq á lur conqueriment,
Cridá lo stól qui devesit consir:
Mays ja lo stol nient pòt acorrir
A son desir del gran esvesiment.

IV.

Lavors lo rey endreça á Deus sa pensa,
E plòrs é plants, ab muyta de tristança:
—«Senyor! vuylatz acorrir ma partensa
Per vos honrar, com Nabuch é Faruensa (10);
Datz lum al cèl, datz á la mar bonança.»

V.

«Senyor! placiatz qu'es puscha ben complir
Per exalçar la cròtz de vostre axyll;
Placiatz, Senyor, qu'es faça mon desir,
E que puscatz de Maylorches ausir
Als infaels, sens que no spectetz nuyll. (11)»—

VI.

Pausá lavors de Christ el ganfaró;
Pausá lavors d'en Jacques la senyera
Lo gran estòl; trastot sens d'avisó
Perdut se ha; mays quax perdut, no fó
A Deus plasent; á Deus qui d'Aragó
Ubert tenia de los cèls la quarrera (12).

VII.

Tantost la mar que devesit havia
Lo stòl d'en Jacq qui Maylorcha vessaba,
Torná á son point, é donchs bé tot cell dia
De Deus el brás tendut pus fòrt tenia;
E lum é soyl de sus lo cèl envia,
Laurs, no trestura, ja tot lo stòl guardava.

VIII.

Dix en Bonet, que guia la gran nau,
Que ab crits é laus á lo Jacques venia:
—«A Deus ja plach, guardau, Senyor, guardau
El vostre stòl; é si voletz anau
Sens triguá nient, virant vers de mitj dia.»—

IX.

Cant viu lo rey lo stòl tant desirats,
Dix ab plòrs muytz, ab muyta de tristança:
—«Senyor! lo stòl que vos me havetz tornats
Irá vers vos á metra sotterrats
Dius los inferns dels maures l' adunan.»—

X.

Dementre en Jacq al cèl sos uyls tenia
E nuyl repòs, consirant son dampnatje,
En Nono viu, que vers de eyl venia,
E dix lavors ab gaug é ab alegria:
—«Senyor en rey! ¡Placiatz fer lo viatje!»—

XI.

Alors d'en Jacq la nau pausá senyera,
E tot lo stòl son ganfaró pausà;
Bonança el mar, del cèl la lumanera
Fá pus suau á lo stòl sa quarrera;
Parlech lo stòl, cridant d'esta manera:
—«¡Assatz, assatz! á maures massacrá!»—

XII.

Pauch consiron dementre es fa la via,
E cant lo gaug de tròp lo stòl estava;
En Nono (14) dix, ab sos uyls vers mitj dia:
—«Senyor en rey! Si'us plau bé se poria
Auració fer á la dona Maria.»—
Donchs de Maylorcha lo menaret vessaba (15).

XIII.

Plach á lo rey cant en Nono ha parlat;
Pausá senyera d'en Jacques la gran nau;
Son ganfaró tot lo stòl ha pausat;
Lavors lo rey, é l'avesque (16), é l'abat,
Ab dolent còr sa pensa han endreçat,
E auració á tot lo stòl fer plau (17).

XIV.

Lavors l'avesque ab veu pus tremolosa
Dix d' Ave maris (18) á la dona est xant;
E li prelat, é lo rey fervorosa
Auració dix, xantant ab veu penosa
E ab devoció suau maraveylosa
De dona sancta lo Kyrieley xantant.

XV.

—«Senyor en rey! ja poretz desirar,
En Nono dix, cant huy se puscha fer
Per lo començ, si volets Conquerar
De maures buckrs, donchs ja deixam la mar,
E de Maylorches lo pòrt poretz prener.»—

XVI.

Consira en Jacq cant fer huy se poria:
Dix á l'avesque, é dix á lo Guastó (19):
—«Un gualeot si'us par eu trametria
Per aguayt far dementre ix lo dia,
E per guardar lo lòchs seretz meyló.»—

XVII.

—«Si'us plau, en rey, l'avesque li respòs,
Pora'y anar den Bonet lo navyll,
Per enquerir lo lòch meyns perylós,
Hont tot lo stòl pendre puscha redós,
E vostras gents entrar sens gran peryll.»—

XVIII.

Plach á lo rey é dix á n'en Bonets:
—«Alors, alors, ab vostra nau ixquiu,
E de Maylorches lo point hon bé porets
Cercats sens triguá nient, é tornarets
Per dir si un bon point prest haurets viu.»—

XIX.

—«Senyor en rey! li dix á sa requesta
L'hom de la mar, cant bé ensercatz havia,
Pendrer no's pòt lòch nient per aquesta
Meytat de l'yla plus brossa é enquesta (20);
Si'us plau, virar poretz vers de mitj dia.»—

XX.

De los barons ab seny lo stòl viraba,
E vench lo rey en vers la Palomera (21);
E cant en Jacq tots sos navyls vesaba,
Las mans é'ls uyls lavors al cèl levaba,
E dix:—«Aydatzne, Deus, en la quarrera.»—

XXI.

E vench n' Alí (22) del rey en la galea,
E dix an Jacq ab lo ginoyl ficat:
—«Cuytatz, senyor, corretz á la ribea,
Vostr'es, en rey, cesta yla sens malea:
Ma mayre ho dix, ma mayre ho ha trobat (23).»—

XXII.

Ab tanta lo rey dix á ceyls dels navils;
—«Façetz camí cant la nuyt será entrada;
Gardatz lo lòch hon exir fora mills.»—
E'nsemps volgren anar á lo perils
En Nono Sanç é'n R. de Monchada (24).

XXIII.

E lurs navyls ab muyt de caylament
Tuyta la nuyt faéren lur aguayt;
E cant exí lo jórn vers l'orient,
En Nono dix: —«Senyor, no tembretz nient!
Dessá ví lòch hon l'exir fora fayt (25).»—

XXIV.

E tuyt lo stòl ensemps é sens brugit
En vers lo pòrt la lur quarrera féu;
Mays li paguá trò'l cèl levá lur crit,
E'n Jacques dix, coratjós é ardit:
—«Tòst, companyon! anem en nom de Deu!»—

XXV.

E'n Nono Sanç, é'n Ponç é'n Cerveyló (27)
Volgren exir en terra deventers;
Et en Guilem (28) de tot son còr hi fó;
E lo Ramon son frare (29) é lo Guastó (30),
E puis lo rey, barons é cavaylers.

XXVI.

Dementre en Jacq de lur navyl ixia,
Los sarrahins ferí lo de Monchada;
E ab los lurs pus fòrt escometia;
E'spahordit tuyt li maure fugia;
E á negun la vida fon lexada (31).

XXVII.

Cant viu lo rey ja fayta la bataya,
Irat eyl dix: —«Fortment nos en dolem!
Bataya's féu, é's féu sens nos! Malhaya!
¡Ah, cavaylers! á nos seguir eus playa;
Dels maures buckrs la sanch veser volem (32).»—

XXVIII.

E'n son cavayl lo rey bé cavalcant,
Ab mantz dels lurs entrassen en la terra,
De çá é lá de son còr massacrant;
Et enapres ardits, de bò talant,
Vaéren tuyt li maur sus en la terra (33).

XXIX.

Lavors lo rey un maure viu armat,
Et en vers d'eyl ab lança s'endreçava;
E li dixqué lo rey: —«Réntte, malvat!»—
E'l maur respòs: —«Hanc no me só rendat.»—
E un cavayler, de mòrt lo colpejava (34).

XXX.

E cant lo rey pus luny viu en la terra
A Mem—Ladró ab els maures combatre,
Dix an en Nono: —«Féu aguayt en la serra
Ab n'Alagó (36) é n'Arnau Finisterra (37),
Dementr'eu ixq per III maures abatre.»—

XXXI.

Mays n'Alagó á lo rey descresent,
Ab còlps de mayns nafrá á II maurs lo càp;
Lavors lo rey á n'Alagó vinent,
Li dixqué: —«Dònchs ¿no sàp l'ordonament
De bon donçeyl, l'ordonament no sàp?»—

XXXII.

Dix n'Alagó: —«Senyor en rey! sapietz
Qu'eu com açi per maures massacrá;
Poretz si'ns platz si als res ne voletz,
A mal baró cant vos l'ordonaretz
Maleficar, é bon donçeyl no irá (38).»

XXXIII.

«Donchs n'Alagó nient vostre servey,
E'ls maures vos massacraretz, si'us platz,
Que donçeyl bon il vostre stòl ferrey
Lurs guarretjiers, quax n'Alagó porrey.»—
E lo rey dix: —«Anatz, pelós, anatz! (39)»—

XXXIV.

E'n vers lo còyl la hòst aná lavòrs
Firent li maur, faéntli gran dampnatje;
Entrò de M. lá sus ne foren mòrs,
E'spahordits ab critz, sospirs é plòrs,
Fugiren tuyt en vers de lo boscatje.

XXXV.

Lo rey torná's á lo camp ab plaer,
E'nfaylonit Ramon dix ab raysós:
—«¿E qu'havetz fayt, en rey? ¿voletz perdrer
A vos mateix é'l vostre cavayler?
E vos perdut ¿é quí viurá de nos? (40)»—

XXXVI.

E no respós lo rey a sermó,
E'n Guilem dix: —«Gran eximpli'ns donatz
De bon guerrer, qu'altre semblant no'n fó;
Mas foylament vos havetz fayt en ço;
Pus no façatz, en rey, pus no ho façatz! (41)»—

XXXVII.

E cant la nuyt lo cèl escurahia,
Tuyt li baró lurs aguaytas pausá;
Dementre'l xech (42) ab tota l'host ixia
De la ciutat pus bela qu'es vesia;
En sús de Portupí s'apareylá (43).

XXXVIII.

Per ço qu'el rey saubes la gran noveyla,
Lo Mem—Ladró trameslí missatger;
L'alba levá's é l'hòst levá's ab eyla;
A missa el rey tuyt li guerrer apeyla;
E lavòrs dix l'avesque en Berenguer:

XXXIX.

—«Anatz, barons! pus per l'honor de Deus
Armada havetz ab ferre vostra má,
Deus es en vos, é tuyts cus ha per seus;
¡Ah, bons guerrers! feritz ab còlps pus greus,
N'haurá lo cèl lo qui de vos morrá (44).»—

XL.

Et en Guilem é'n Ramon de Monchada
Ixen denant abduy ab li templer (45);
E lá, detrás lo còyl, la vil maynada
Dels descresents pus tòst fó ben vesada,
E ab gran brugit faé de son poder (46).

XLI.

Al sarrahi noent, la deventera
Ben guerretjá lá sús per son Salvayre (47);
E lá'n Guilem fení la lur quarrera (48),
E lo Ramon deffenent lur senyera (49),
Et en Desfar (50), é'n Huch lo bòn trovayre (51).

XLII.

. . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . (52).

* * *

De n'Infantyl (53) lo stòl pus abatut,
Dels maures buckrs viu d'en Jacques lo ferra
Pauchs environ; á lo Deus ha plascut
Donar de mayll lo phloch que fóu digut;
E dix lo rey: —«Presem pus prest la terra! (54)»—

* * *

E d'Aragó se viu prest la senyera,
De Mafumet se viu trestot cremat;
E'n Nono dix ab gaug pus vertadera
—«Senyor en rey! acesta es la quarrera
De vostra terra, presetzla la primera.»—
E de Maylorcha rey fó prest cridat (55).

* * *

—«Alors! alors! dix en Jacques cant viu
De Maylorches la vila mant dampnada,
A sos prelats é sos barons; porriu
L'esguard haver (56), dònchs huy bé la teniu
La vila ferma, é lexatz lo morriu (57);
Dònchs plach á Deus, Maylorqu'es conquerada (58).»—

* * *

E lavors lo rey per haver refòrs
De fatigues greus, de tants maleficis,
Levant lo dur èlm, despuylant lo còrs,
Levá tot son ferre é dix lavòrs
—«Honrem á Maylorcha ab molts beneficis (59).»—

* * *

E dònchs que lo rey leixant ferramentas
Qu'á vostron servey havian honrat;
E dònchs, alt Senyor, las lanças luentas
Leixadas están, sens plaurs ne lamentas,
Huy los meus bordons, huy s'han acabat (60).