Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ/Epístola del Apóstol Sant Pau als Gálatas

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


EPISTOLA DEL APOSTOL

SANT PAU ALS GALATAS.

Lanorte decorazione 012.jpg

CAPITOL I.

Repren als Galatas per haver donat oidos á uns falsos Apóstols, y per haver abandonat la doctrina quels havía ensenyat, y que ell reté de Jesu-Christ. Refereix lo que ell era avans y després de sa conversió.

PAU Apóstol, no dels homes, ni per home, sinó per Jesu-Christ, y per Deu Pare quel ressuscitá d'entrels morts;
2 Y tots los germans que son ab mi, á las Iglesias de Galacia:
3 Gracia á vosaltres, y pau, de part de Deu Pare y de nostre Senyor Jesu-Christ,
4 Lo qual se doná á sí mateix per nostres pecats, pera deslliurarnos d'aquest present malvat sigle, segons la voluntat de Deu y Pare nostre;
5 Lo qual haja gloria per los sigles dels sigles. Amen.
6 Me maravello com axí tant lleugerament vos apartau d' aquell queus cridá á la gracia de Christo, á un altre Evangeli;
7 Lo qual no es altre, sinó que hi ha alguns queus perturban y volen trastornar l'Evangeli de Christo.
8 Emperó encaraqué vosaltres mateixos, ó un ángel del cel, vos anunciás un altre Evangeli diferent del que nosaltres vos havem predicat, sia anatema.
9 Axí com abans diguerem, ara ho tornam á dir també: Si algú vos predica un altre Evangeli diferent del que haveu rebut, sia anatema.
10 Puix ¿persuadesch jo ara als homes, ó á Deu? ¿ó cerco jo agradar als homes? Perqué certament si jo agradás als homes, no sería servo de Christo.
11 Perqué vos fas á saber, germans, quel Evangeli que jous he predicat no es segons l'home;
12 Perqué ni jol he rebut d'home, nil he aprés sinó per revelació de Jesu-Christ.
13 Perqué ja haveu ohit de quina manera vivía jo en altre temps en lo judaisme, y ab quin excés perseguía jo l'Iglesia de Christo, y la desolava;
14 Ym distingía en lo judaisme mes que molts contemporanis meus de ma nació, essent estremadament gelós de las tradicions de mos pares.
15 Mes quant plagué á Deu, quem separá del ventre de la meva mare, ym cridá ab sa gracia,
16 Pera revelarme son Fill, á fi de que jol predicás entrels Gentils, desde aquell instant nom aconsellí ni ab la carn, ni ab la sanch:
17 Ni vinguí á Jerusalem á aquells que eran Apóstols abans que jo, sinó que men aní al Arabia, y vaitg tornar altra vegada á Damasco:
18 Desde allí al cap de tres anys vinguí á Jerusalem á véurer á Pere, y estiguí ab ell quinse dias:
19 Mes no vegí á ningún altre dels Apóstols, sinó á Jaume lo germá del Senyor.
20 Y en aixó queus escrich; mirau que devant de Deu no mento.
21 Després vinguí á las regions de Syria y de Cilicia;
22 Y no era conegut de vista á las Iglesias de Judéa que eran en Christo:
23 Solament havían oit á dir: Aquell que abans nos perseguía, ara predica la fe que en altre temps impugnava:
24 Y glorificavan á Deu en mi.

CAP. II.

Sant Pau predica ab valentía contra los falsos profetas y contra los que professaban lo judaisme. Resistencia que feu á Cefas en Antioquía sobre las ceremonias de la lley. Ningú es justificat sinó per la fe en Jesu-Christ.
1 Catorse anys després pugí altra vegada á Jerusalem ab Bernabé, prenent ab mi també á Tito.
2 Y pugí per revelació; yls vaitg comunicar l'Evangeli que predico entrels Gentils, y privadament á aquells que parexían ser d'alguna reputació, per temor de que jo no corregués, ó no hagués corregut en va.
3 Mes ni Tito que era ab mi, essent Gentil, fou compellit a circumcidarse,
4 Per causa dels falsos germans que furtivament se ficaren entre nosaltres, pera espiar la llibertat que tenim en Christo Jesús, á fi de reduhirnos á la esclavítut:
5 Als quals ni una sola hora volguerem sometrens, á fi de que permanesquia entre vosaltres la veritat del Evangeli:
6 Mes d'aquells que semblavan ser alguna cosa, (ni importa res lo que hajan estat, Deu no fa accepció de personas,) aquells que semblavan ser alguna cosa, res me comunicaren;
7 Ans be al contrari, vehent quem havía estat confiat l'Evangeli de l'incircumcisió, axí com á Pere lo de la circumcisió;
8 (Perqué aquell que obrá eficasment en Pere per l'Apostolat de la circumcisió, lo mateix obrá en mi també perals Gentils;)
9 Y quant Jaume, Cefas, y Joan, que aparexían ser las columnas, conegueren la gracia que sem havía donat, nos donaren la ma dreta á Bernabé y á mi en senyal de companyía, peraqué nosaltres anassem als Gentils, y ells als circumcisos.
10 Solament nos recomanaren quens recordassem dels pobres, lo mateix que jo tenía ansia de fer.
11 Y quant Cefas vingué á Antioquía, li feu resistencia en sa cara, perqué era reprensible.
12 Puix abans que vinguessen alguns de part de Jaume, menjava ab los Gentils; emperó després que vingueren, se retirava ys separava, tement als que eran de la circumcisió.
13 Yls demés Jueus convingueren igualment en sa dissimulació, de manera que fins Bernabé fou induhit per ells en aquella dissimulació.
14 Emperó quant jo vegí que no anavan rectament conforme la veritat del Evangeli, diguí á Cefas devant de tots: Si tu essent Jueu vius com los Gentils, y no com los Jueus, ¿perqué obligas als Gentils á que viscan com los Jueus?
15 Nosaltres Jueus per naturalesa, y no pecadors d'entrels Gentils,
16 Sabent quel home no's justifica per las obras de la lley, sinó per la fe de Jesu-Christ, nosaltres crehem en Jesu-Christ, peraqué siam justificats per la fe de Christo, y no per las obras de la lley; perqué per las obras de la lley ninguna carn será justificada.
17 Emperó si mentras nosaltres cercam ser justificats en Christo, som trobats també pecadors, ¿es per aixó Christo ministre de pecat? No per cert.
18 Perqué si jo reedifico lo mateix que he destruit, me fas jo mateix prevaricador.
19 Perqué jo per la lley so mort á la lley, á fi de viurer ab Deu. Jo so clavat á la creu junt ab Christo.
20 Y no obstant visch; mes no jo, sinó Christo viu en mi. Y la vida que ja jo visch en la carn, la visch en la fe del Fill de Deu, que me ama, ys entregá á sí mateix per mi.
21 No desprecio la gracia de Deu, perqué si la justicia es per la lley, per consegüent morí en va Christo.

CAP. III.

Ni avans ni després de la lley escrita pogué l'home ser justificat, sinó per la fe viva en Jesu-Christ.
1 ¡O Galatas insensats! ¿quius ha hetxissat pera no obehir la veritat; devant los ulls dels quals ha estat representat Jesu-Christ, crucificat en mitg de vosaltres mateixos?
2 Assó solament desitjo saber de vosaltres: ¿Haveu rebut l'Esperit per las obras de la lley, ó per la predicacíó de la fe?
3 ¿Tant necis sou, que havent comensat en esperit, acabeu en carn?
4 ¿Haveu sufert tantas cosas en va, si es que sian en va?
& ¿Aquell donchs queus comunicá l'Esperit, y obrá miracles entre vosaltres, ho fa per las obras de la lley, ó per la predicació de la fe?
6 Axí com está escrit: Abraham cregué á Deu, y li fou imputat á justicia.
7 Reconeixeu donchs quels que son de la fe, eixos son fills d'Abraham.
8 Y l'Escriptura, prevent que Deu havía de justificar als Gentils per la fe, anuncía primer á Abraham dihent: En tu serán benehidas totas las gents.
9 Axí los que son de la fe serán benehits ab lo fiel Abraham.
10 Perqué tots quants son de las obras de la lley, están baix la maledicció; puix está escrit: Malehit tot aquell que no permanesca en totas las cosas que están escritas en lo llibre de la lley pera ferlas.
11 Y que ningú en la lley es justificat devant de Deu es manifest, perquél just viu de la fe.
12 Y la lley no es de la fe: Emperó lo qui fassa aquellas cosas viurá en ellas.
13 Christo nos redimí de la maledicció de la lley; essent fet maledicció per nosaltres perqué está escrit: Malehit tot aquell que penja en un arbre:
14 Peraqué la benedicció de Abraham puga venir sobrels Gentils per Jesu-Christ, á fi de que per la fe rebiam la promesa del Esperit.
15 Germans, parlo com á home: un testament encaraqué sia de home, ab tal que sia confirmat, ningúl anulla, nil adiciona.
16 Y las promesas fóren fetas á Abraham y á sa progenie. No parla de la progenie com de molts, sinó com de un. Y á ta progenie ques Christo.
17 Emperó jo dich assó: Quel testament confirmat per Deu en Christo, la lley, donada quatrecents y trenta anys després, no pot anullarlo pera fer vana la promesa.
18 Perqué si la herencia es pera la lley, ja no es per la promesa. Y Deu feu la donació á Abraham per promesa.
19 ¿Peraqué donchs la lley? Per causa de las transgressions fou posada fins que vingués la progenie, á qui era feta la promesa, ordenada per ángels en ma d'un mediador.
20 Emperó lo mediador no es de un sol, y Deu es un.
21 ¿Es donchs la lley contra las promesas de Deu? No per cert. Perqué si s'hagués donat una lley que pogués vivificar, verdaderament la justicia sería per la lley.
22 Mes l'Escriptura enclogué tot baix del pecat, peraqué la promesa fos donada per la fe en Jesu-Christ als que creuhen.
23 Emperó abans que la fe vingués, estavam baix la custodia de la lley, tancats en aquella fe que després havía de ser revelada.
24 Y axí la lley fou lo preceptor quens conduhí á Christo, peraqué fossem justificats per la fe.
25 Mes desde que vingué la fe, ja no estám baix lo preceptor.
26 Perqué tots sou fills de Deu per la fe, que es en Christo Jesús.
27 Puix tots los que haveu estat batejats en Christo, estau revestits de Christo.
28 No hi ha Jueu, ni Grech; no hi ha servo, ni llibre; no hi ha mascle, ni fembra. Perqué tots vosaltres sou un en Christo Jesús.
29 Y essent de Christo, sou per consegüent de la progenie de Abraham, y hereus conforme á la promesa.

CAP. IV.

Tracta del bon us de las ceremonias de la lley, y las que per Christo tingueren fi. Ismael nat d'Agar figura de la lley antigua. Isaac nat de Sara, figura de la nova.
1 Dich donchs quel hereu mentras es infant, nos diferencia en res del servo, encaraqué sia senyor de tot:
2 Sinó que está baix de tutors y curadors, fins al temps determinat pel pare.
3 Axí mateix, quant eram infants, estavam posats en servitut baix los elements del mon:
4 Emperó quant vingué la plenitut del temps, enviá Deu á son Fill, format de dona, y fet subjecte á la lley,
5 Pera rescatar als que estavan baix la lley, á fi de que rebessen l'adopció de fills.
6 Y perqué vosaltres sou fills, ha enviat Deu á vostres cors l'Esperit de son Fill, que clama: Abba, Pare.
7 Per lo tant ja no ets servo, sinó fill. Y si fill, hereu també de Deu en Christo.
8 Emperó llavors quant no conexíau á Deu, servíau á aquells que per naturalesa no son deus.
9 Mes ara, havent conegut á Deu, ó ans be essent coneguts de Deu, ¿com es que tornau altra vegada als elements flachs y miserables, als quals voleu servir de nou?
10 Vosaltres observau los dias, yls mesos, yls temps, yls anys.
11 Temo de vosaltres no sia que jo haja treballat en va en vosaltres.
12 Germans, vos suplico siau com jo, perqué jo també so com vosaltres: nom haveu agraviat en res.
13 Vosaltres sabeu que al principi ab flaquesa de carn vos prediquí l'Evangeli.
14 Y ma tentació que estava en ma carn, no la despreciareu vosaltres, ni la rebutjareu: ans be me rebereu com á un ángel de Deu, com á Christo Jesús.
15 ¿Ahont es donchs aquella felicitat de que parlau? Perqué jo testifico, que á poder ser, vos hauríau tret los ulls, y mels hauríau donat.
16 ¿M'he fet jo donchs enemich vostre dientvos la veritat?
17 Ells afectan zel per vosaltres, mes no ab bon fi, ans be vos volen exclóurer perquél seguiau.
18 Siau vosaltres gelosos del be en be sempre, y no tant solament quant jo estich ab vosaltres.
19 ¡Ay fillets meus! per qui altra vegada estich de part, fins que Christo sia format en vosaltres,
20 Voldría estar ara ab vosaltres, y cambiar ma veu; puix estich en dubtes acerca de vosaltres.
21 Diheume, los que volen estar baix la lley, ¿no haveu llegit la lley?
22 Perqué escrit está: Que Abraham tingué dos fills, l'un de l'esclava, l'altre de la llibre.
23 Mes lo de l'esclava nasqué segons la carn, yl de la llibre per la promesa:
24 Las cuals cosas son una allegoría. Perqué aquestos son los dos testaments: l'un de la montanya de Sinaí, que engendra per esclavitut, qual es Agar;
25 Perqué aqueix Agar es la montanya de Sinaí, en Arabia, y correspon á lo que ara es Jerusalem, la que está en esclavitut ab sos fills.
26 Mes la Jerusalem que está en lo alt es llibre, la cual es la mare de tots nosaltres.
27 Perqué escrit está: Alégrat tu la estéril que no pareixes; prorromp y clama la que no estás de part; perqué son molts mes los fills de la ques deixada per estéril, que de aquella que té marit.
28 Y Nosaltres, germans, som fills de la promesa á la manera d'lsaac.
29 Emperó com llavors aquell que havía nat segons la carn, perseguía al que era segons l'Esperit; axí també ara.

30 ¿Mes que diu l'Escriptura? Trau defora l'esclava y á son fill, perqué lo fill de l'esclava no será hereu ab lo fill de la llibre.
31 Y axí, germans, nosaltres no som fills de l'esclava, sinó de la llibre; ab qual llibertat Christo nos ha fet llibres.

CAP. V.

Danys del observancia de la lley, y bens de la fe de Jesu-Christ. Quals sian los verdaders exercicis del Christiá.
1 Manteniuvos ferms, y nous subjecteu altra vegada al jou de l'esclavitut.
2 Mirau, jo Pau, vos dich, que sius circumcidau, Christo nous aprofitará de res.
3 Y declaro de nou á tot home ques circumcís, que está obligat á fer tota la lley.
4 O vosaltres queus justificau per la lley, Christo ja no té virtut alguna en vosaltres: haveu caygut de la gracia.
5 Perqué nosaltres per medi del Esperit aguardam l'esperansa de la justicia per ta fe.
8 Puix en Jesu-Christ ni la circumcisió aprofita res, ni l'incircumcisió, sinó la fe que obra per caritat.
7 Vosaltres corríau be: ¿quius ha impedit que obehisseu á la veritat?
8 Aquesta persuasió no ve del queus crida.
9 Un poch de llevat fa llevar tota la pasta.
10 Y confío de vosaltres en lo Senyor, que no tindréu altre sentiment; mes aquell queus inquieta, sia quis vulla, portará sobre sí la condemnació.
11 Y jo, germans, si predico la circumcisió, ¿per qui sufresch persecució? S'ha acabat donchs l'escándol de la creu.
12 Valdament que fossen separats los queus inquietan.
13 Perqué vosaltres, germans, haveu estat cridats á llibertat; solament no useu de la llibertat pera servir d'ocasió á la carn, ans be servius los uns als altres per la caritat del Esperit.
14 Perqué tota la lley se resumeix en una paraula: Amarás á ton prohisme com á tu mateix.
15 Mes sius mossegau, yus devorau los uns als altres, teniu compte que nous consumiau los uns als altres.
16 Vos dich donchs: Caminau en l'Esperit, y no satisfaréu los apetits de la carn.
17 Perqué la carn té apetits contraris al esperit, yl esperit los té contra la carn, com que son cosas oposadas entre sí, per lo que no podeu fer tot lo que voldríau.
18 Mes si sou guiats per l'Esperit, no estau baix la lley.
19 Emperó las obras de la carn son manifestas, las quals son adulteri, fornicació, deshonestedat, luxuría,
20 Idolatría, bruxerías, enemistats, disputas, gelosías, iras, renyinas, dissensions, sectas,
21 Envejas, homicidis, embriaguesas, glotonerías, y altras cosas com aquestas, sobre las quals vos denuncío, com jaus diguí abans: Quels que fan semblants cosas no alcansarán lo regne de Deu.
22 Mes lo fruyt del Esperit es caritat, goitg, pau, paciencia, benignitat, bondat, longanimitat,
23 Mansuetut, fe, modestia, continencia, castedat: contra aquestas cosas no hi ha lley.
24 Yls que son de Christo han crucificat la carn, junt ab sos afectes y concupiscencias.
25 Si vivím per l'Esperit, caminem també en l'Esperit.
26 No cobdiciem vana gloria, provocantnos los uns als altres, envejantnos los uns als altres.

CAP. VII.

Com deuhen ajudarse los uns als altres en l'exercici de las virtuts Cristianas. Pera cullir es necessari sembrar. La gloria del Christiá ha de ser unicament la creu de Jesu-Christ.
1 Germans, si algun home fos sorprés en alguna falta, vosaltres que sou espirituals amonestaulo ab esperit de mansuetut, considerante tu mateix, peraqué no sias tentat també.
2 Portau las cárregas uns á altres, y axí cumpliréu la lley de Christo.
3 Perqué si algú se creu ser alguna cosa, no essent res, ell mateix s'enganya.
4 Emperó probia cada qual sa obra, y axí tindrá gloria en sí mateix solament, y no en altre.
5 Puix cada hu portará sa cárrega.
6 Y aquell, ques adoctrinat en la paraula, comuniquia en tots los bens al quel adoctrina.
7 Nous enganyeu: Deu no pot ser burlat.
8 Perqué alló quel home sembria, aixó també segará. Y axí aquell que sembria pera sa carn, de la carn segará corrupció; emperó aquell que sembria peral Esperit, del Esperit segará vida eterna.
9 Nons cansem donchs de fer be; perqué á son temps segarém, si no desmayam.
10 Y axi mentras tenim temps, fem be á tothom, especialment als que son de la familia de la fe.
11 Mirau quina carta tant llarga vos he escrit de propia ma.
12 Perqué tots aquells que volen agradar en la carn, vos impeleixen á circumcidarvos, solament per no patir ells la persecució de la creu de Christo.
18. Perqué nils mateixos que se circumcidan guardan la lley, sinó que volen que vosaltres siau circumcidats pera gloriarse en vostra carn.
14 Mes no permetia Deu que jom glorihi sinó en la creu de nostre Senyor Jesu-Christ, per lo qual lo mon es crucificat pera mi, y jo peral mon.
15 Puix en Christo Jesús, ni la circumcisió val res, ni la incircumcisió, sinó la nova criatura.
16 Y sobre quants seguescan aquesta regla, vinga la pau y la misericordia, y sobre'l Israel de Deu.
17 De aquí en avant ningú me molestia, perqué jo porto en mon cos los senyals del Senyor Jesús.
18 La gracia de nostre Senyor Jesu-Christ sia, germans, ab vostre esperit. Amen.