Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ/Epístola segona del Apóstol Sant Pau als Corinthis

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


SEGONA EPISTOLA

DEL

APOSTOL SANT PAU ALS CORINTHIS.

Lanorte decorazione 012.jpg

CAPITOL I.

S'escusa l'Apóstol de no haver anat avans á visitarlos, després de ferlos véurer la sinceritat de son cor y de sa doctrina.

PAU, Apóstol de Jesu-Christ per la voluntat de Deu, yl germá Timotheu, á l'Iglesia de Deu que está en Corinthi, ab tots los sants que hi ha en tota la Achaya:
2 Gracia sia á vosaltres, y pau, de Deu nostre Pare, y del Senyor Jesu-Christ.
3 Benehit sia lo Deu y Pare de nostre Senyor Jesu-Christ, lo Pare de las misericordias, y Deu de tota consolació,
4 Lo qual nos consolá en tota nostra tribulació, peraqué pugam també nosaltres consolar á aquells ques troban en tot treball, ab lo consol ab que nosaltres som consolats de Deu.
5 Perqué á la manera ab que abundan en nosaltres las afliccions de Christo, axí abunda també nostra consolació per Christo.
6 Y si com atribulats, es pera vostra consolació y salvació; y si com consolats, es pera vostra consolació; si som confortats, pera vostra confortació es y salvació; la qual obra sufriment de las mateixas afliccions que patim nosaltres també:
7 De manera, que nostra esperansa en vosaltres es ferma, sabent que axí com sou participadors de las afliccions, ho seréu també de la consolació.
8 Perqué no volem, germans, que ignoreu las tribulacions que tinguerem en l'Asia; perqué nos oprimiren de una manera tant superior á nostras forsas, que arribarem á desesperar de la vida:
9 Mes nosaltres tinguerem en nosaltres mateixos la sentencia de mort, peraqué no confiassem en nosaltres, sinó en Deu que ressuscita los morts:
10 Lo qual nos ha llibertat y lliberta de tant gran perill de mort, en qui esperam que encara nos deslliurará:
11 Ajudantnos vosaltres també en vostras oracions, peraqué per lo do que sens ha concedit per medi de moltas personas, sian donadas gracias per molts á favor de nosaltres.
12 Perqué nostra gloria es aquesta: lo testimoni de nostra conciencia, que en simplicitat de cor y en santa sinceritat, no ab sabiduría carnal, sinó ab la gracia de Deu, havem procehit en aquest mon, y mes abundantment ab vosaltres.
13 Puix nous escribim altras cosas sinó las que haveu llegit y reconeixeu, y espero que las reconeixeréu fins al fi:
14 Com també nos haveu reconegut en part, que nosaltres som vostra gloria, axí com vosaltres també la nostra en lo dia de nostre Senyor Jesu-Christ.
15 Y ab aquesta confiansa pensava venir abans á vosaltres, peraqué tinguesseu un segon benefici;
16 Y anar á Macedonia, passant per vosaltres, y de Macedonia venir altra vegada á vosaltres, y ser conduhit per vosaltres á la Judéa.
17 Donchs quant jom proposava això, ¿usí acás de lleugeresa? ¿ó las cosas que jo proposo, las proposo segons la carn, de manera que hi haja en mi sí, y no?
18 Emperó Deu verdader m'es testimoni, que en aquella paraula queus he anunciat no hi ha sí y no.
19 Perqué lo Fill de Deu Jesu-Christ, que ha estat predicat entre vosaltres per nosaltres,so es, per mí, y per Sylva, y Timotheu, no foú sí y no, sinó quel sí fou en ell.
20 Perqué totas las promesas de Deu son en ell sí; y axí també en ell Amen, á gloria de Deu per nosaltres.
21 Y com aquell quens confirmá junt ab vosaltres en Christo, yl quins ha ungit, es Deu:
22 Lo qual també nos sellá, y doná la penyora del Esperit en nostres cors.
23 Emperó jo crido á Deu per testimoni sobre ma ánima, de que per perdonarvos no he vingut encara á Corinthi: no que tingam domini sobre la vostra fe, sinó que contribuhim á vostre goitg: puix per la fe estau ferms.

CAP. II.

Mana quel incestuós arrepentit sia readmés en la comunió de l'Iglesia, y ab indulgencia paternal, y autoritat apostólica, en nom de Christo, li alsa la pena imposada.
1 Mes jo he resolt en mi mateix, de no venir altra vegada á vosaltres ab tristesa:
2 Perqué si jous entristesch, ¿qui m'alegra á mi després, sinó aquell que ha estat contristat per mi?
3 Y aixó mateix vos he escrit; á fi de que quant vinga á vosaltres no tinga tristesa sobre tristesa, d'aquells de qui jo deuría tenir alegría; confiant en tots vosaltres, de que mon goitg es lo goitg de tots vosaltres.
4 Perqué per la molta aflicció y angustia de cor, vos escriguí ab moltas llágrimas, no peraquéus contristasseu, ans be peraqué coneguessen l'amor tant gran queus tinch.
5 Y si algú m'ha contristat, nom ha contristat sinó en part, per no agoviarvos á tots vosaltres.
6 Bástali al ques tal aquesta reprehensió feta per molts:
7 De manera que al contrari, vosaltres debeu perdonarlo, y consolarlo; no sia quel tal se perdia consumit de tristesa.
8 Per lo que vos prech que confirmeu vostra caritat envers ell.
9 Y per aqueix fi vos escriguí també, á fi de experimentar si vosaltres sou obedients en totas las cosas.
10 Aquell á qui vosaltres perdonau alguna cosa, també jo li perdono; puix jo si li he perdonat alguna cosa per amor de vosaltres, ho he fet en persona de Christo,
11 A fi de que no siam sorpresos de Satanás; puix no ignoram sas maquinacions.
12 Y quant vinguí á Troás á predicar l'Evangeli de Christo, ym fou oberta una porta en lo Senyor,
13 No tinguí repós en mon esperit, perqué no encontrí á mon germá Tito; y axí despedintme d'ells men aní á Macedonia.
14 Emperó gracias á Deu que sempre nos fa triunfar en Christo-Jesús, y manifesta per nosaltres en totas parts, l'olor del coneixement d'ell mateix.
15 Puix nosaltres som envers Deu bon olor de Christo en aquells ques salvan y en los ques perden.
16 Pera uns som realment olor de mort pera mort; y per'altres olor de vida pera vida. ¿Y qui es idóneo pera aquestas cosas?
17 Perqué no som com molts, que adulteran la paraula de Deu: sinó que parlam en Christo ab sinceritat, com de part de Deu, devant de Deu.

CAP. III.

Excellencia del Evangeli comparada ab la Lley escrita. Lo vel que cubreix la intelligencia de las Escripturas als Jueus solament se remou ab la fe en Jesu-Christ.
1 ¿Comensam de nou á alabarnos á nosaltres mateixos, ó tenim necessitat, com alguns, de cartas de recomendació pera vosaltres, ó de vosaltres?
2 Vosaltres carta nostra sou, escrita en nostres cors, coneguda y llegida de tots los homes:
3 Sent manifest que vosaltres sou carta de Christo, ministrada per nosaltres, y escrita no ab tinta, sinó ab l'Esperit de Deu viu; no en taulas de pedra, sinó en taulas de carn del cor.
4 Y tenim tal confiansa envers Deu per Christo:
5 No que siam suficients per nosaltres mateixos pera pensar res, com de nosaltres, sinó que nostra suficiencia ve de Deu:
6 Lo qual nos ha fet també ministres idóneos del Nou Testament: no de la lletra, sinó del esperit; perqué la lletra mata, emperó l'esperit dona vida.
7 Y sil ministeri de mort, gravat ab lletras sobre pedras, fou gloriós, de manera quels fills d'lsrael no podían fixar la vista en la cara de Moysés, per la gloria de son rostro, que havía de desapareixer;
8 ¿Com no será mes gloriós lo ministeri del Esperit?
9 Perqué sil ministeri de condemnació fou gloria, molt mes deu abundar en gloria lo ministeri de justicia.
10 Perqué lo que resplandí en aquesta part, no fou gloriós comparat ab la gloria excellent.
11 Perqué si lo ques anullat es pera gloria, molt mes gloriós será lo que subsisteix.
12. Axí donchs tenint tal esperansa vos parlam ab molta confiansa;
13 Y no com Moysés, ques posava un vel sobrel rostro, peraqué los fills d'lsrael no fixassen la vista en sa cara, la gloria de la qual havía de desapareixer:
14 Emperó sos sentits quedaren ofuscats; puix fins avuy permaneix en la lectura del Vell Testament lo mateix vel sens remourer, lo qual vel es remogut en Christo.
15 Y fins aquest dia, quant llegeixen á Moysés, lo vel está posat sobrel cor d'ells.
16 Mes quant se convertescan al Senyor será remogut son vel.
17 Perquél Senyor es Esperit: y allá ahont está l'Esperit del Senyor, allí hi ha llibertat.
18 Y axí tots nosaltres comtemplant á cara descuberta, com en un mirall, la gloria del Senyor, som transformats en la mateixa imatge de claredat en claredat com per l'Esperit del Senyor.

CAP. IV.

Conducta de Sant Pau plena de sinceritat. L'Evangeli per uns es llum, per'altres tenebras. Los Apóstols agoviats de treballs, peró plens d'esperansa. Los mals d'aquesta vida son de poca duració, los bens del altra eterns.
1 Per lo tant, tenint nosaltres aquest ministeri, segons la misericordia que havem alcansat, no desmayam;
2 Ans be llansam fora de nosaltres las dissimulacions vergonyosas, no caminant en l'astucia, ni adulterant la paraula de Deu, sinó recomanantnos nosaltres mateixos á la conciencia de tots los homes devant de Deu per la manifestació de la veritat.
3 Y sil nostre Evangeli está encara encubert, per' aquells ques perden está encubert:
4 En los quals lo deu d'aquest mon ha cegat los enteniments dels incréduls, pera qué no resplandesca en ells la llum del Evangeli de la gloria de Christo, ques l'imatge de Deu.
5 Perqué nous predicam á nosaltres mateixos, sinó á Jesu-Christ Senyor nostre; y nosaltres som servos vostres per Jesús.
6 Perqué Deu, que digué que de las tenebras resplandís la llum, ell mateix resplendí en nostres cors, per' illuminació del coneixement de la gloria de Deu en la cara de Jesu-Christ.
7 Emperó tenim aquest tresor en vasos de fanch, peraqué la grandesa del poder sia de Deu, y no de nosaltres.
8 En tot patim tribulacions, mes nons acongoixam; estam apurats, mes no destituits:
9 Som perseguits, mes no abandonats; abatuts, mes no destruhits:
10 Portant sempre la mortificació del Senyor Jesús en nostre cos, á fi de que la vida de Jesús se manifestia també en nostres cossos.
11 Perqué nosaltres que vivim som continuament entregats á la mort per amor de Jesús, peraqué la vida de Jesús se manifestia també en nostra carn mortal.
12 Axí donchs la mort obra en nosaltres, mes la vida en vosaltres.
13 Emperó tenint lo mateix esperit de fe, conforme está escrit: Creguí, y per aixó he parlat: nosaltres també crehem, y per aixó parlam:
14 Sabent que aquell que ressuscitá al Senyor Jesús, nos ressuscitará també á nosaltres ab Jesús, yns colocará ab vosaltres.
15 Perqué tot es per amor de vosaltres, á fi de que la gracia, que abunda per l'acció de gracias de molts, redundia en gloria de Deu.
16 Per lo que no desmayam, ans be encaraqué en nosaltres l'home exterior decayguia, emperó lo home interior se renova de dia en dia.
17 Perqué nostras afliccions lleugeras, que no duran mes que un moment, operan en nosaltres un sobreabundant y etern pes de gloria;
18 Mentras contemplam no á las cosas ques veuhen, sinó á las que nos veuhen. Perqué las cosas ques veuhen son temporals; mes las que nos veuhen son eternas.

CAP. V.

Desitja l' Apóstol véurerse llibre del desterro d'aquesta vida y agradar á Jesu-Christ, jutge de tots. Per ell som reconciliats ab Deu. Los Apóstols son sos embaixadors.
1 Perque sabem que si nostra casa terrena d'esta habitació se dissolgués, tenim de Deu un edifici, una casa no feta de ma, que será eterna en los cels.
2 Y per aixó gemegam nosaltres, desitjant ser revestits de nostra habitació ques del cel:
3 Si es que siam trobats vestits y no desnusos.
4 Perqué també los que estam en est tabernacle gemegam oprimits; perqué ne volem esser despullats, sinó revestits; á fi de que lo ques mortal sia aborrit per la vida.
5 Emperó lo quins ha preparat per aixó mateix, es Deu, quins ha donat la penyora del Esperit.
6 Per aixó vivim sempre confiats, sabent que mentras estam en lo cos estam ausents del Senyor:
7 (Perqué caminam per fe, y no per visió:)
8 Emperó tenim confiansa, y ans be mes ganas de ausentarnos del cos, y estar presents ab lo Senyor.
9 Y per aixó nos esforsam, ó siam presents, ó siam ausents, á serli acceptes.
10 Puix debem tots compareixer devant lo tribunal de Christo, peraqué cada cual rebia, segons lo que ha fet bo ó mal, estant en son propi cos.
11 Penetrats donchs del terror de Deu, persuadim als homes; puix á Deu li som manifestos, y espero que ho som també en vostras conciencias.
12 Nons alabam de nou á vosaltres, sinó queus donam ocasió de gloriarvos per nosaltres; á fi de que tingau que respóndrer als ques glorian en l'apariencia, y no en lo cor.
13 Perqué si nosaltres estam com fora de sí, es pera Deu; y si estam en cabal seny, es pera vosaltres.
14 Perqué l'amor de Christo nos compelleix; considerant aixó, que si un morí per tots, tots per consegüent som morts:
15 Y que Christo morí per tots, peraqué los que viuhen no viscan ja pera sí, sinó per aquell que morí per ells y ressuscitá.
16 Y axí nosaltres de aquí en avant ja no coneixem á ningú segons la carn. Y encaraqué coneguerem á Christo segons la carn, ab tot ara ja nol coneixem.
17 Per lo que si algú está en Christo, es ja una criatura nova: las cosas vellas ja passaren; veus aquí totas s'han tornat novas.
18 Y totas las cosas son de Den, quens ha reconciliat á sí per Jesu-Christ, yns doná lo ministeri de la reconciliació.
19 Perqué certament Deu estava en Christo: reconciliant lo mon á sí, no imputantlos los pecats d'ells; y posá en nosaltres la paraula de la reconciliació.
20 Nosaltres donchs som embaixadors en nom de Christo, com si fos Deu quius amonesta per nosaltres: vos suplicam per Christo queus reconcilieu ab Deu.
21 Lo cual per nosaltres feu pecat al que no havía conegut pecat, á fi de que nosaltres fossem fets justicia de Deu en ell.

CAP. VI.

Modo de procehir dels Ministres del Evangeli, y avís als fiels de no mesclarse ab los infiels.
1 Y axi nosaltres com á cooperadors de Deu vos exortam á no rébrer la gracia de Deu en va;
2 (Perqué ell diu: T' oyguí en temps accepte, yt socorreguí en lo dia de salvació. Veus aquí ara es lo temps accepte, veus aquí ara es lo dia de salvació.)
3 No donem ocasió d'escándol á ningú, perqué no sia vituperat nostre ministeri.
4 Ans be en totas las cosas conduhimnos com á ministres de Deu en molta paciencia, en tribulacions, en necessitats, en angustias,
5 En assots, en presons, en sedicions, en treballs, en vigilias, en dejunis,
6 En puresa, en ciencia, en longanimitat, en mansuetut, en Esperit-Sant, en caritat no fingida,
7 En paraula de veritat, en virtut de Deu, ab las armas de la justicia, á dreta y esquerra:
8 Per honra y deshonra, per infamia y bona fama; com á seductors, encaraqué verdaders; com á desconeguts, encaraqué coneguts;
9 Com á moribundos, y veus aquí vivim; com á castigats, emperó no morts;
10 Com á tristos, emperó sempre alegres; com á pobres, mes enriquint á molts; com no tenint res, emperó possehintho tot.
11 ¡Oh Corinthis! Nostra boca está oberta pera vosaltres; nostre cor s'es dilatat.
12 No sou estrets en nosaltres, sinó que sou estrets en vostras entranyas.
13 Y per tenir la mateixa recompensa, (vos parlo com á fills;) dilatauvos també vosaltres.
14 Nous uniu en lo mateix jou ab los infiels. Perqué ¿quina participació té la justicia ab l'injusticia? ¿y quina comunió té la llum, ab las tenebras?
15 O ¿quina concordia té Christo ab Belial? ó ¿quina part té lo fiel ab l'infiel?
16 O ¿quina consonancia hi ha entrel temple de Den yls ídols? Perqué vosaltres sou lo temple de Deu viu, com diu Deu: Jo habitaré en ells, y caminaré entre ells, y seré lo Deu d'ells, y ells serán mon poble:
17 Per lo tant exiuvos del mitg d'ells, y apartauvos, diu lo Senyor, y no toqueu lo ques impur:
18 Y jous rebré, yus seré Pare, y vosaltres seréu mos fills y fillas, diu lo Senyor Tot-Poderós.

CAP. VII.

Mostras del gran amor entre Sant Pau yls Corinthis. La tristesa quels causá los fou molt saludable.
1 Tenint donchs, caríssims meus, aquestas promesas, netejemnos de tota impuresa de carn y d'esperit, perfeccionant la santificació en lo temor de Deu.
2 Doneunos cabuda. A ningú hem injuriat, a ningú hem pervertit, á ningú hem enganyat.
3 Nou dich per condemnarvos. Puix jous diguí abans, que vosaltres estau en nostres cors pera morir y viurer junt ab vosaltres.
4 Gran confiansa tinch envers vosaltres, y molts motius de gloriarme per vosaltres, estich ple de consol, y sobreabundant de goitg en tota nostra tribulació.
5 Perqué quant nosaltres haguerem arribat á Macedonia, nostra carn no tingué repós algun, ans be sufrirem moltas tribulacions, combats exteriors y temors interiors.
6 Emperó Deu, que conforta als humils, nos ha consolat ab la vinguda de Tito;
7 Y no sols ab sa vinguda, sinó també ab lo consol que tingué en vosaltres, al referirnos vostre desitg, vostres plors, y vostre zel envers mi, de modo que jo tinguí gran plaher.
8 Perqué encaraqué jous entristí ab una carta, nom arrepentesch, encaraquem pesá; perqué veitg que aquella carta encaraqué per un poch de temps vos contristá;
9 Ara m'alegro, no de la tristesa que tinguereu, sinó de queus entristireu per arrepentiment. Perqué vos contristareu segons Deu, de manera que ningun dany haveu sufert per nosaltres.
10 Perqué la tristesa ques segons Deu, produheix arrepentiment durader pera salvació; emperó la tristesa del mon produheix mort.
11 Y veus aquí aqueix mateix contristarvos segons Deu quanta ansietat no produheix en vosaltres, si, ¡que purificació, que indignació, que temor, que desitg, que zel, que venjansa! En tot vos haveu mostrats purs en aquest negoci.
12 Y axí encaraquéus escriguí, no ho fiu per causa d'aquell que feu l'agravi, ni per aquell quel sufrí, sinó pera manifestar la solicitut que tenim per vosaltres
13 Devant de Deu. Y per aixó nos havem consolat. Emperó en nostre consol nos havem regositjat mes en lo goitg de Tito, per quant son esperit fou recreat de tots vosaltres.
14 Y si en alguna cosa m'he gloriat ab ell de vosaltres, nom avergonyesch; ans be com tot lo queus parlarem fou en veritat, axí també lo havernos gloriat ab Tito ha resultat ser veritat.
15 Y son entranyable amor creix mes envers vosaltres, quant se recorda de la obediencia de tots vosaltres, de com lo rebereu ab temor y ab reverencia.
16 Me regositjo donchs de que en totas las cosas tinch confiansa en vosaltres.

CAP. VIII.

Ab l'exemple dels Macedonis exorta l'Apóstol als Corintis á que contribuhescan ab grans almoynas al socorro dels Christians pobres de Jerusalem.
1 Axi mateix vos fem á saber, germans, la gracia de Deu que ha estat donada á las Iglesias de Macedonia;
2 So es, com en la gran proba de tribulació tingueren ells abundancia de goitg, y sa extremada pobresa abundá en las riquesas de sa simplicitat:
3 Perqué jols so testimoni de que segons sas forsas, y encara sobre sas forsas, tingueren voluntat,
4 Demanant ab molts prechs que rebessem la gracia y la comunicació del ministeri ques dona als sants.
5 Y ho feren, no com nosaltres esperavam, sinó que s'entregaren primer al Senyor, y després á nosaltres per voluntat de Deu.
6 De manera que pregarem á Tito, que axí com comensá acabás en vosaltres també esta gracia;
7 A fi de que com en tot abundau en fe, y en paraula, y en ciencia, y en tota diligencia, y ademés en la caritat quens teniu, axí també abundeu en aquesta gracia.
8 Nou dich com qui mana, sinó pera experimentar ab motiu de la solicitut d'altres la sinceritat de vostra caritat.
9 Puix sabeu la gracia de nostre Senyor Jesu-Christ, que essent rich se feu pobre per amor de vosaltres, á fi de que vosaltres fósseu richs per sa pobresa.
10 Y en aixó vos dono consell, perqué assó es lo queus es útil, suposat que no sols comensareu ja á ferho, sinó que formareu lo designi desdel any passat.
11 Donchs ara cumpliho, peraqué axí com la voluntat estigué prompte pera desitjarho, axí també ho estiga pera cumplirho d'alló que teniu.
12 Perqué si la voluntat está prompte, es accepte segons lo que té, no segons lo que no té.
13 No vull dir que los altres estiguian aliviats, y vosaltres quedeu oprimits, sinó que hi haja igualtat.
14 Al present suplesca vostra abundancia las sevas necessitats, peraqué la seva abundancia suplesca també vostra necessitat, de manera que hi haja igualtat, com está escrit:
15 Al qui molt recullí, res li sobrá; y al qui arreplegá poch, no li faltá.
16 Y gracias á Deu que posá en lo cor de Tito lo mateix zel pera vosaltres,
17 Perqué verdaderament ell acceptá l'exortació; emperó estant ell molt solicit de sa propia voluntat aná á vosaltres.
18 Y enviarem també junt ab ell lo germá, l'alabansa del qual está en l'Evangeli per totas las Iglesias:
19 Y no solament aixó, sinó que fou elegit de las Iglesias pera company de nostra peregrinació ab aquesta gracia, ministrada per nosaltres á gloria del Senyor, y declaració de vostra prompte voluntat:
20 Evitant que ningú nos puga vituperar en aquesta abundancia ministrada per nosaltres:
21 Procurant lo honest, no solament devant de Deu, sinó també devant dels homes.
22 Enviarem igualment ab ells á nostre germá, á qui hem frequentment experimentat diligent en moltas cosas, y ara ho será molt mes per la gran confiansa que tenim en vosaltres;
23 Y en quant á Tito, es mon company y coadjutor envers vosaltres; y en quant als germans nostres, son Apóstols de las Iglesias, gloria de Christo.
24 Mostrau donchs envers ells, y á presencia de las Iglesias, la proba de vostra caritat y de nostra gloria en vosaltres.

CAP. IX.

Continúa la mateixa exortació ab novas rahons, en las que dona l'Apóstol alguns avisos sobre l'almoyna, y diu ques ha de donar ab alegría pera conseguir lo fruyt d'ella.
1 Perque en quant al socorro ques dona als sants, es per demés que jous escriguia;
2 Puix conech que vostre ánimo está prompte, per lo que me glorío de vosaltres entrels Macedonis, perqué Achaya está prompte desdel any passat, y vostre zel ha incitat á molts.
3 No obstant he enviat als germans, peraqué no fos en va lo haverme gloriat de vosaltres en esta part, y estigau promptes, com diguí:
4 No sia que quant vingan los de Macedonia ab mi vos trobian desprevinguts, y tingam que avergonyirnos nosaltres (per no dir vosaltres) d'aquesta gloriació atrevida.
5 Per lo tant he cregut necessari demanar als germans que vajan primer á vosaltres, y apromptian la vostra benedicció ja promesa, á fi de que estiga á punt com á benedicció y no avaricia.
6 Y dich aixó: Qui escassament sembra, escassament segará; y qui abundantment sembra, abundantment segará.
7 Donia cada hu conforme se proposá en son cor, no ab racansa, ni com per forsa; perqué Deu ama al que dona alegrament.
8 Y poderós es Deu per fer abundant la gracia en vosaltres; á fi de que estant sempre provehits de tot, abundeu també pera tota obra bona,
9 (Axí com está escrit: Ell ha derramat, ell ha donat als pobres; sa justicia permaneix pera sempre.
10 Yl que dona llavor al sembrador vos donia també pá pera menjar, y multipliquia vostra llavor sembrada, y aumentia los fruyts de vostra justicia;)
11 A fi de que enriquits en totas cosas abundeu en tota beneficencia, la qual fa que per nosaltres sian donadas gracias á Deu.
12 Perqué la ministració d'aquest servey, no solament supleix lo que manca als sants, sinó ques abundant també en moltas accions de gracias al Senyor;
13 Mentras que per l'experiencia d'aquesta ministració donan gloria á Deu per la submissió que mostrau al Evangeli de Christo, y per la lliberalitat de vostra comunicació ab ells y ab tothom;
14 Y en sas oracions per vosaltres; vos demostran singular afecte per rahó de la gracia eminent de Deu en vosaltres.
15 Gracias sian donadas á Deu per son do inefable.

CAP. X.

Conducta de Sant Pau en contraposició á la dels falsos Apóstols, los quals ab sas calumnias impedían lo fruyt de sa predicació.
1 Mes jo mateix Pau vos suplico, per la mansuetut y benignitat de Christo, ja que en presencia vostra so humil, y ausent so atrevit envers vosaltres:
2 Vos suplico donchs, que quant sia present feu que no tinguia de usar ab llibertat de la valentía que sem atribuheix contra alguns que judican de nosaltres, com si caminassem segons la carn:
3 Perqué encaraqué caminam en la carn, no militam segons la carn;
4 Perqué las armas de nostra milicia no son carnals, sinó poderosas en Deu, pera derrocar fortalesas y destruir concells,
5 Y tota altanería ques alsa contra la ciencia de Deu, y reduhint á cautiveri tot enteniment en obediencia de Christo;
6 Y tenint á la ma lo poder pera venjar tota desobediencia quant vostra obediencia sia cumplerta.
7 ¿Mirau vosaltres las cosas segons l'apariencia? ¿Si algú está confiat que es de Christo, pensia també en son interior, que axí com ell es de Christo, axí també nosaltres som de Christo.
8 Perqué encaraqué jom gloriás algun tant mes del poder quel Senyor nos ha donat pera edificació, y no pera destrucció vostra, no deuría avergonyirme:
9 Emperó peraqué no penseu que jous vull com aterrar ab cartas:
10 Perqué las cartas, diuhen ells, certament son graves y fortas, emperó sa presencia corporal es flaca, y sonparlar despreciable.
11 Sapia lo qui pensia axí, que tals quals som en la paraula per cartas estant ausents, lo mateix serém en fet estant presents.
12 Perqué nons atrevim á fernos del número, ó compararnos ab alguns ques alaban á sí mateixos: emperó ells medintse per sí mateixos, y comparantse ab sí mateixos, no tenen enteniment algun.
13 Nosaltres donchs nons gloriam fora de mida, sinó segons la mida de la regla ab que Deu nos ha midat, mida que arribá fins á vosaltres.
14 Perqué nons extenem ab excés, com si no arribassem á vosaltres; perqué fins á vosaltres havem arribat en l'Evangeli de Christo:
15 No gloriantnos fora de mida en los treballs dels altres, sinó esperant que creixent vostra fe serém abundantment engrandits en vosaltres segons nostra regla,
16 Anunciant l'Evangeli en los llochs que están mes allá de vosaltres, no pera gloriarnos en la regla d'altre de las cosas que estavan aparelladas.
17 Emperó lo quis gloría, glorihis en lo Senyor.
18 Puix no aquell ques alaba á sí mateix es aprobat, sinó aquell á qui Deu alaba.

CAP. XI.

Prosegueix contra los falsos profetas, gloriantse d'haver exercit son ministeri sens rébrer ningun ausili, y dels treballs que ha sufert.
1 Plagués á Deu que sufrisseu un poch ma imprudencia; emperó sufriume:
2 Perqué vos zelo ab zel de Deu. Puix vos he desposat ab un Espós pera presentarvos com á verge pura á Christo.
3 Emperó temo, que axí com la serpent seduhí á Eva ab sa astucia, no sian viciats vostres enteniments, y no degenerian de la simplicitat ques en Christo.
4 Perqué si aquell que ve predica altre Christo que nosaltres no havem predicat, ó si rebeu altre Esperit que vosaltres no haveu rebut, ó altre evangeli que no haveu abrassat, podriau ab rahó sufrirlo.
5 Mes jo suposo que no he fet menos quels majors Apóstols.
6 Perqué be que tosch en lo parlar, encaraqué no en saber, en tot nos havem donat á conéixer á vosaltres.
7 ¿O per ventura he comés jo alguna ofensa, humiliantme jo mateix peraqué vosaltres fosseu exaltats, perqué vos prediquí de valde l'Evangeli de Deu?
8 Jo he despullat altras Iglesias, prenent d'ellas assistencias pera servirvos á vosaltres.
9 Y quant era ab vosaltres, ym trobí necessitat, á ningú vaitg esser gravós; perqué lo quem faltava m'ho suplian los germans que vingueren de Macedonia, y en tot m'he guardat de serviros de cárrega, y men guardaré.
10 Com la veritat de Christo es en mi, no sem privará de tenir aquesta gloria en las regions del Achaya.
11 ¿Perqué? ¿Será perqué nous amo? Deu ho sab.
12 Emperó lo que fas ho faré per'apartar l'ocasió á aquells que desitjan l'ocasió, pera esser trobats com nosaltres en alló de ques glorían.
13 Perqué los tals falsos Apóstols, son operaris fraudulents, ques transforman en Apóstols de Christo.
14 Y no es d'estranyar, perquél mateix Satanás se transforma en ángel de llum.
15 Y axí no es molt quels seus ministres se transfigurian en ministres de justicia, lo fi dels quals será segons sas obras.
16 Altra vegada ho dich, (perqué ningúm tinga per imprudent, ó sinó teniume enhorabona per imprudent,) á fi de quem glorihi un poch encara.
17 Lo que dich per lo que toca á esta gloria, ho dich, no segons lo Senyor, sinó com per imprudencia.
18 Y ja que molts se glorían segons la carn, jo també me gloriaré.
19 Ja que sufriu de bon grat als necis, essent vosaltres savis:
20 Puix sufriu al queus posa en servitut, al queus devora, al queus lleva, al que exalta, al queus fereix en la cara.
21 Ho dich per afront, com si nosaltres haguessem estat molt débils en aquesta part. En tot alló que altre tinga atreviment, (parlo ab imprudencia,) també tinch jo atreviment.
22 ¿Son Hebreus? Jo so també. ¿Son Israelitas? Jo so també. ¿Son del llinatge d'Abraham? També ho so jo.
23 ¿Son ministres de Christo? (parlo com un imprudent) Jou so mes; en moltíssims treballs, en presons moltas vegadas, en assots fora de mida, en perills de mort molt sovint.
24 Cinch vegadas he rebut dels Jueus quaranta assots menos hu;
25 Tres vegadas he estat assotat ab vergas, una vegada apedregat, tres vegadas he naufragat, un dia y una nit estiguí en lo fondo del mar;
26 En viatges moltas vegadas, en perills de aygua, en perills de lladres, en perills dels de ma nació, en perills dels Gentils, perills en la ciutat, perills en lo desert, perills en la mar, perills entre falsos germans;
27 En treballs y fatigas, en moltas vigilias, en fam y sed, en molts dejunis, en fret y desnuesa:
28 Ademés de las cosas que son de part de fora, carregan sobre mi diariament ocurrencias d'urgencia, la solicitut que tinch de totas las Iglesias.
39 ¿Qui es débil, y nou so jo? ¿Quis escandalisa, y nom abraso jo?
30 Si es precís gloriarse d'alguna cosa, me gloriaré en las cosas que son propias de ma flaquesa.
31 Lo Deu yl Pare de nostre Senyor Jesu-Christ, que es pera sempre benehit, sab que jo no mento.
32 En Damasco lo Gobernador de la gent del Rey Aretas tenía posadas guardias en la ciutat dels Damascens pera péndrem;
33 Y per una finestra me baixaren en un cove desde la muralla, y axí escapí de sas mans.

CAP. XII.

Relata Pau contrals falsos Apóstols sas visions y revelacions, y conclou manifestant son amor als Corinthis.
1 Si es necessari gloriarse, (lo que no convé en veritat,) vindré á las visions y á las revelacions del Senyor.
2 Conech un home en Christo que catorse anys ha fou arrebatat (si en lo cos, ó fora del cos, nou sé; Deu ho sab) fins al tercer cel.
3 Y sé que aquest tal home, (si fou en lo cos, ó fora del cos, nou sé; Deu ho sab,)
4 Fou arrebatat al Paradís, y oygué paraulas inefables, que no li es lícit á un home proferirlas.
5 D'aquest tal me gloriaré; emperó de mi nom gloriaré, sinó en mas flaquesa.
6 Emperó si volgués gloriarme, no sería neci, puix diría veritat; mes me continch, perqué ningú pensia de mi mes de lo que veu en mi, ú ou de mi.
7 Y peraqué la grandesa de las revelacions nom exaltia, me fou donada una espina en ma carn, l'ángel de Satanás quem bofetegia, perqué jo nom exaltás sobre manera.
8 Per lo qual supliquí al Senyor tres vegadas que fos apartat de mi.
9 Ym digué: T'es bastant ma gracia, perqué la virtut se perfecciona en la flaquesa. Per lo tant, de bon grat me gloriaré en mas flaquesas, peraqué habitia en mi la virtut de Christo.
10 Per lo qual me complasch en mas flaquesas, en los afronts, en las necessitats, en las persecucions, y las congoixas per amor de Christo. Perqué quant enflaquesch, llavors so fort.
11 M'he tornat un neci en gloriarme: vosaltres m'hi haveu compellit. Perqué jo debía esser alabat de vosaltres, ja que en res so inferior als mes grans Apóstols, encaraqué jo no sia res.
12 En veritat las senyals de mon Apostolat obraren entre vosaltres en tota paciencia, en miracles, en prodigis y virtuts.
13 Perqué ¿en que haveu estat vosaltres inferiors á las demés Iglesias, sinó en que jo nous vaitg esser de ninguna carrega? Perdonaume est agravi.
14 Veus aquí, tercera vegada estich aparellat pera venir á vosaltres, y nous seré gravós; perqué jo no cerco vostras cosas, sinó á vosaltres. Puix los fills no deuhen atresorar per los pares, sinó los pares perals fills.
15 Y jo de molt bon grat me despendré, y seré després jo mateix pera vostras ánimas; encaraqué amantvos jo mes sia menos amat de vosaltres.
16 Emperó sia axí: jo nous he gravat; no obstant, essent astut vos he sorprés dolosament.
17 ¿Per ventura m'he jo aprofitat de vosaltres per algú d'aquells queus vaitg enviar?
18 Ho demaní á Tito, y ab ell envihí un germá. ¿Per ventura Tito s'es aprofitat de vosaltres? ¿no caminarem ab un mateix esperit y per unas mateixas petjadas?
19 ¿O pensau encara quens acusam ab vosaltres? Devant de Deu parlam en Christo; y tot, caríssims, pera edificació vostra.
20 Perqué temo que tal vegada quant vinga á vosaltres nous trobaré tals quals vos voldría, y que vosaltres nom trobeu á mi qual nom voldríau; que no hi haja entre vosaltres disputas, envejas, quimeras, orgulls, dissencions, calumnias, murmuracions, presumpcions, sedicions, y partits:
21 Y no sia que quant jo vinga me humilihi Deu altra vegada entre vosaltres, y que tinga que lamentarme de molts que han pecat ja, y no s'han arrepentit de l'impuresa, y fornicació, y deshonestedat que han comés.

CAP. XIII.

Amenassa l'Apóstol ab forts cástichs als que no s'haguessen esmenat, y conclou ab una exortació general.
1 Mirau que aquesta es la tercera vegada que vinch á vosaltres. En la boca de dos ó tres testimonis será confirmada tota paraula.
2 Jaus diguí abans estant present, y ho dich ara ausent, que si vinch altra vegada no perdonaré als que pecaren abans, ni á tots los demés:
3 Ja que cercau una prova que Christo parla en mi, lo qual no es flach en vosaltres, ans be poderós en vosaltres;
4 Perqué si be fou crucificat per flaquesa, ab tot viu per virtut de Deu. Puix nosaltres som també flachs en ell; mes viurém ab ell per virtut de Deu en vosaltres.
5 Examinaus vosaltres mateixos si estau en la fe, probauvos. ¿O nous coneixeu vosaltres mateixos, que Jesu-Christ está en vosaltres, si es que ja no sou reprobats?
6 Emperó confío que coneixeréu que nosaltres no som reprobats.
7 Y pregam á Deu que no fassa mal algun, no perqué nosaltres aparescam aprobats, sinó á fi de que vosaltres fassau lo ques bo, encaraqué nosaltres siam com reprobats.
8 Perqué nosaltres res podem contra la veritat, sinó per la veritat.
9 Puix nos regositjam quant nosaltres som flachs y vosaltres forts, y encara pregam per vostra perfecció.
10 Per lo tant vos escrich assó estant ausent, peraqué present no haja de obrar ab rigor, segons l'autoritat quem doná Deu pera edificació, y no pera destrucció.
11 Per lo demés, germans, alegrauvos, siau perfets, exortauvos mutuament, siau d'un mateix ánimo, viviu en pau, y será ab vosaltres lo Deu de pau y caritat.
12 Saludauvos uns á altres ab lo sant bes. Tots los sants vos saludan.
13 La gracia de nostre Senyor Jesu-Christ, y la caritat de Deu, y la comunió del Esperit-Sant sia ab tots vosaltres. Amen.