Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ/Lo Evangeli de Jesu-Christ segons Sant Matheu

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


LO EVANGELI DE JESU-CHRIST


SEGONS


SANT MATHEU.


Lanorte decorazione 012.jpg



CAPITOL I.

Genealogia de Jesu-Christ. Sa concepció per obra del Esperit Sant, y son Naixement.
LLIBRE de la generació de Jesu-Christ fill de David, fill d'Abraham.
2 Abraham engendrá á Isaac. Y Isaac engendrá á Jacob. Y Jacob engendrá á Judas y á sos germans.
3 Y Judas engendrá de Thamar á Phares y á Zara. Y Phares engendrá á Esron. Y Esron engendrá á Aram.
4 Y Aram engendrá á Aminadab. Y Aminadab engendrá á Naasson. Y Naasson engendrá á Salmó.
5 Y Salmó engendrá de Rahab á Booz. Y Booz engendrá de Ruth á Obed. Y Obed engendrá á Jessé. Y Jessé engendrá á David lo Rey.
6 Y David lo Rey engendrá á Salomó d'aquella que fou d'Urías.
7 Y Salomó engendrá á Roboam. Y Roboam engendrá á Abías. Y Abías engendrá á Asá.
8 Y Asá engendrá á Josaphat. Y Josaphat engendrá á Joram. Y Joram engendrá á Ozías.
9 Y Ozías engendrá á Joatham. Y Joatham engendrá á Achaz. Y Achaz engendrá á Ezechías.
10 Y Ezechías engendrá á Manasés. Y Manasés engendrá á Amon. Y Amon engendrá á Josías.
11 Y Josías engendrá á Jechonías, y á sos germans en la transmigració de Babilonia.
12 Y després de la transmigració de Babilonia, Jechonías engendrá á Salathiel. Y Salathiel engendrá á Zorobabel.
13 Y Zorobabel engendrá á Abiud. Y Abiud engendrá á Eliacim. Y Eliacim engendrá á Azor.
14 Y Azor engendrá á Sadoc. Y Sadoc engendrá á Achim. Y Achim engendrá á Eliud.
15 Y Eliud engendrá á Eleazar. Y Eleazar engendrá á Mathan. Y Mathan engendrá á Jacob.
16 Y Jacob engendrá á Joseph espós de María, de la cual nasqué Jesús, ques anomena lo Christo.
17 De manera que totas las generacions desd' Abraham fins á David, son catorse generacions; y desde David fins á la transmigració de Babilonia, catorse generacions; y desde la transmigració de Babilonia fins á Christo, catorse generacions.
18 Y la generació de Jesu-Christ fou d'aquesta manera: Estant María sa mare desposada ab Joseph, abans que visquessen junts, se trobá haver concebut en son ventre del Esperit Sant.
19 Y essent Joseph son espós just, y no volent infamarla, volgué deixarla secretament.
20 Y estant ell pensant en aixó, veus aquí l'Angel del Senyor sel hi aparegué en somnis, dihent: Joseph fill de David, no temias rebrer á María ta muller, perqué lo que en ella ha nat del Esperit Sant es.
21 Y parirá un fill, y l'anomenará Jesús, perqué ell salvará á son poble dels pecats d'ells.
22 Mes tot aixó fou fet pera ques cumplís lo que digué lo Senyor per lo Profeta, que diu:
23 Veus aquí la Verge concebirá, y parirá fill; y l'anomenarán Emanuel, que vol dir Ab nosaltres Deu.
24 Y despertant Joseph del somni, feu com l'Angel del Senyor li havía manat, y rebé á sa muller.

25 Y no la conegué fins que parí son fill Primogénit; y l'anomená Jesús.

CAP. II.

Adoració dels Magos. Fugida de Jesús á Egipte. Cruel mort dels Innocents en Bethlem. Jesús, María y Joseph tornan d'Egipte á la terra d'Israel.
1 Havent donchs nat Jesús en Bethlem de Judá, en temps d'Herodes lo Rey, veus aquí uns Magos vingueren del Orient á Jerusalem,
2 Dihent: ¿Ahont es lo qui ha nat Rey dels Jueus? Perqué vegerem sa estrella en l'Orient, y venim á adorarlo.
3 Y lo Rey Herodes quant ho ohí, se turbá, y ab ell tot Jerusalem.
4 Y convocant á tots los Prínceps dels Sacerdots y als Escribas del poble, los preguntava: ¿Ahont havía de naixer lo Christo?
5 Y ells li digueren: En Bethlem de Judá, perqué així está escrit per lo Profeta:
6 Y tu, Bethlem, terra de Judá, no ets la menor entre las principals de Judá, perqué de tu eixirá lo cap, que regirá mon poble d'Israel.
7 Llavors Herodes, cridant en secret als Magos, s'informá d'ells cuydadosament, del temps en que sels aparegué l'estrella.
8 Y enviantlos á Bethlem, los digué: Anau é informaus be del infant, y quant l'hajau trobat, feu m'ho á saber, peraqué jo també vagia á adorarlo.
9 Luego qu'ells ohiren aixó del Rey, marxaren. Y veus aquí l'estrella qu'havian vist en l'Orient, anava devant d'ells, fins que arribant, s'aturá sobre ahont estava l'infant.
10 Y quant vegeren l'estrella, se regositjaren en gran manera.
11 Y entrant en la casa, trobaren al infant ab María sa mare, y postrantse l'adoraren, y oberts sos tresors li oferiren dons, or, encens y mirra.
12 Y hagut avís en somnis de que no tornassen á Herodes, regressaren á son país per un altre camí.
13 Després qu'ells sen anaren, veus aquí un ángel del Senyor s'aparegué en somnis á Joseph, y li digué: Alsat, y pren l'infant y sa mare, y futg á Egipte, y estát allí fins que jot ho diga; perqué ha de succehir que Herodes sercará l'infant pera matarlo.
14 Alsantse Joseph, prengué l'infant y sa mare de nit, y se retirá á Egipte:
15 Y permanesqué allí fins á la mort d'Herodes, peraqués cumplís lo que havía dit lo Senyor per lo Profeta, que diu: D'Egipte cridí á mon fill.
16 Llavors Herodes quant vegé que havía quedat burlat dels Magos, s'irritá molt; y enviant feu matar tots los infants que hi havía en Bethlem y en tota sa comarca, de dos anys y en avall, conforme al temps qu'havía averiguat dels Magos.
17 Llavors fou cumplert lo ques havía dit per Jeremías lo Profeta, que diu:
18 Veu fou oida en Ramá, plors, lamentacions y grans alarits, Rachel plorant sos fills, y no volent ser consolada, perqué no existeixen.
19 Y havent mort Herodes, veus aquí l'Angel del Senyor s'aparegué en somnis á Joseph en Egipte,
20 Dihent: Alsat, y pren l'infant y sa mare, y vesten á la terra d'Israel; perqué son morts los que volían matar al infant.
21 Alsantse Joseph, prengué l'infant y sa mare, y vingué á la terra d'Israel,
22 Emperó, ohint que Archelao regnava en la Judéa en lloch de Herodes son pare, temé anar allí: y avisat en somnis se retirá á las terras de Galiléa.
23 Y vingué á habitar en una ciutat ques diu Nazaret, peraqués cumplís lo que havian dit los Profetas: S'anomenará Nazareno.


CAP. III.

Joan Baptista, Precursor de Jesu-Christ, predica en lo desert. Repren als Fariséus y Saducéus. Bateja á Christo en lo Jordá.
1 Y en aquells dias vingué Joan lo Baptista predicant en lo desert de la Judéa.
2 Y dihent: Arrepentius, perque s'ha acercat lo regne del cel.
3 Puix aquest es de qui parlá lo Profeta Isaías, dihent: Veu del que clama en lo desert: Aparellau lo camí del Senyor: feu drets sos camins.
4 Y lo mateix Joan tenia un vestit de pel de camell, y un cenyidor de cuyro al entorn de sos lloms, y lo seu menjar era llagostas y mel silvestre.
5 Llavors exía envers ell Jerusalem, y tota la Judéa, y tota la terra de la comarca del Jordá:
6 Y eran batejats per ell en lo Jordá, confessant sos pecats.
7 Vehent emperó, que molts dels Fariséus y dels Saducéus venian á son baptisme, los digué: Rassa d'escursons, ¿quius ha ensenyat á fugir de la ira venidera?
8 Feu donchs fruit digne d'arrepentiment.
9 Y no vullau dir dintre de vosaltres: A Abraham tenim per pare. Perqué jous dich, que Deu es poderos per'alsar d'aquestas pedras fills á Abraham.
10 Perqué ja está posada la destral al arrel dels arbres. Puix tot arbre que no fa bon fruit, será tallat y tirat al foch.
11 En veritat jous batejo en aygua per' arrepentiment; emperó lo qui ha de venir despres de mi, es mes fort que jo, lo calsat del cual no so digne de portar: ell vos batejará en Esperit Sant y en foch.
12 Son ventador está en sa ma, y netejará be sa era, y arreplegará son blat en lo graner: mes cremará las pallas en un foch inextinguible.
13 Llavors vingué Jesús de la Galiléa al Jordá á Joan, pera ser batejat per ell.
14 Emperó Joan l'en destorbava, dihent: Jo he de ser batejat per vos, ¿y vos veniu á mi?
15 Y Jesús responent, li digué: Deixa per ara, perqué axí nos convé cumplir tota justicia. A las horas lo deixá.
16 Y després que Jesús fou batejat, pujá luego del aygua. Y veus aquí se l'obrí lo cel, y vegé al Esperit de Deu que baixava com paloma, y venia sobre d'ell.

17 Y veus aquí una veu del cel que deya: Aquest es mon fill l'amat, en qui m'he complascut.

CAP. IV.

Dejuni y tentació de Jesu-Christ. Dona principi á sa predicació. Vocació de Pere, d'Andreu, de Jaume y de Joan. Anuncia l'Evangeli als Galiléus, y cura diferents mals.
1 Llavors Jesús fou impelit al desert per l'Esperit, peraqué fos tentat del diable.
2 Y havent dejunat quaranta dias y quaranta nits, després tingué fam.
3 Y acercantse á ell lo tentador, li digué: Si ets fill de Deu, digas qu'aquestas pedras se tornian pans.
4 Lo qual responent li digué: Escrit está: No viu l'home de pá solament, sinó de tota paraula qu'ix de la boca de Deu.
5 Llavors lo prengué lo diable, y'l portá á la ciutat santa, y'l posá sobre lo pinacle del temple.
6 Y li digué: Si ets fill de Deu, tirat de dalt abaix, perqué escrit está: Enviará sos ángels cerca de tu, y te pendrá en sas mans, peraqué no ensopeguia ton peu en pedra alguna.
7 Jesús li digué: També está escrit: No tentarás al Senyor ton Deu.
8 Altra vegada lo diable lo conduhí á una montanya molt alta, y li mostrá tots los regnes del mon y la gloria d'ells,
9 Y li digué: Tot aixó t'ho donaré, si postrante m'adorasses.
10 Llavors li digué Jesús: Apartat d'aquí, Satanás, perqué escrit está: Adorarás al Senyor ton Deu, y á ell sol servirás.
11 A las horas lo diable lo deixá: y veus aquí los ángels arribaren y'l servían.
12 Y quant Jesús ohí que Joan estava pres, se retirá á Galiléa.
13 Y deixant la ciutat de Nazaret, vingué y habitá en Cafarnaum, ciutat marítima en los confins de Zabulon y de Nephthalim:
14 Peraqués cumplís lo que digué Isaías lo Profeta:
15 Terra de Zabulon, y terra de Nephthalim, camí del mar, al altre costat del Jordá, Galiléa dels Gentils:
16 Poble que sentat en las tenebras vegé una gran llum, y als que estavan sentats en la regió de la sombra de la mort, los nasqué llum.
17 Desd'aquella hora comensá Jesús á predicar y á dir: Arrepentius, perqué s'ha acercat lo regne del cel.
18 Y anant Jesús per la ribera del mar de Galiléa, vegé á dos germans, Simó ques anomena Pere, y Andreu son germá, los quals tiravan lo filat al mar, puix eran pescadors.
19 Y'ls digué: Seguiume, y jo faré que siau pescadors d'homes.
20 Y ells al instant deixaren los filats, y'l seguiren.
21 Y prosseguint d'allí en avant, vegé altres dos germans, Jaume fill del Zebedeu, y son germá Joan en una barca ab Zebedeu son pare, qu' adobavan sos filats, y'ls cridá.
22 Y ells al punt deixant los filats y son pare, lo seguiren.
23 Y anava Jesús recorrent tota la Galiléa, ensenyant en las Sinagogas d'ells, y predicant l'evangeli del regne, y curant tot mal y tota dolencia en lo poble.
24 Y corregué sa fama per tota la Syria, y li portavan tots los faltats de salut, y acomesos de diferents mals y dolors, y los possehits dels dimonis, y los llunatichs, y los paralítichs, y'ls curava.
25 Y'l seguía una gran multitut de gent de la Galiléa, y de Decapolis, y de Jerusalem, y de Judéa, y de l'altra banda del Jordá.


CAP. V.

Sermó de Jesu-Christ en la montanya. Comensa ab las vuit Benaventuransas. Anomena lo Senyor á sos Apóstols sal y llum de la terra. Declara que no ha vingut á destruir la lley, sinó á cumplirla y perfeccionarla.
1 Vehent Jesús aquel gentiu sen pujá á una montanya, y després d' haverse sentat, se li acercaren sos deixebles.
2 Y obrint sa boca los ensenyava, dihent:
3 Benaventurats los pobres d'esperit, perqué d'ells es lo regne del cel.
4 Benaventurats los mansos, perqué ells possehirán la terra.
5 Benaventurats los que ploran, perqué ells serán aconsolats.
6 Benaventurats los que tenen fam y sed de justicia, perqué ells serán saciats.
7 Benaventurats los misericordiosos, perqué ells alcansarán misericordia.
8 Benaventurats los nets de cor, perqué ells veurán á Deu.
9 Benaventurats los pacifichs, perqué serán anomenats fills de Deu.
10 Benaventurats los que sufreixen persecució per amor de la justicia, perqué d'ells es lo regne del cel.
11 Seréu benaventurats quant per' amor de mi vos malehescan y perseguescan, y digan mentint tota especie de mal contra vosaltres.
12 Alegraus y regositjaus, perqué es gran vostre gallardó en lo cel. Puix axí perseguiren també als Profetas qu'existiren abans de vosaltres.
13 Vosaltres sou la sal de la terra. Y si la sal se dessaborís ¿ab ques salará? No serveix ja de res, sinó pera ser llansada, y trapitjada dels homes.
14 Vosaltres sou la llum del mon. Nos pot ocultar una ciutat situada sobre una montanya.
15 Nis encen una candela per posarla sota una mesura, sinó sobre un candelero, peraqué illuminia á tots los que están en casa.
16 Brillia axí vostra llum devant dels homes, peraqué vejian vostras obras bonas, y glorifiquian á vostre Pare qu'está en lo cel.
17 No penseu qu'he vingut á destruir la lley, o'ls Profetas: no he vingut á destruirlos, sinó á donarlos cumpliment.
18 Perqué en veritat vos dich, que fins que passia lo cel y la terra, no passará de la lley ni una jota, ni una titlla, sens que tot sia cumplert.
19 Qualsevol donchs que violia un d'aquestos mínims manaments, y ensenyia axí als homes, será anomenat mínim en lo regne del cel; mes aquell quels guardia y ensenyia, será anomenat gran en lo regne del cel.
20 Puix jous dich, que si vostra justicia no fos major que la dels Escribas y dels Fariséus, no entraréu en lo regne del cel.
21 Haveu ohit ques digué á vostra antepassats: No matarás; y lo qui matia será condemnat en judici.
22 Mes jous dich, que qualsevol que tinga ira á son germá, estará subjecte á judici: y lo qui diga, Raca á son germá, estará subjecte á consell; y lo qui li diga, Fatuo, será reo del foch del infern.
23 Per lo tant quant vajas á oferir lo teu do en l'altar, si allí te recordas que ton germá te alguna cosa contra de tu:
24 Deixa allí lo teu do devant del altar, y vesten primer á reconciliar ab ton germá, y llavors vina y ofereix ton do.
25 Avente luego ab ton contrari, mentras que estás ab ell en lo camí; no sia que ton contrari t'entreguia al jutge, y lo jutge t'entreguia al agusil, y't portian á la presó.
26 En veritat te dich, que no exirás d'allí fins que hajas pagat l'última malla.
27 Haveu ohit ques digué als antepassats: No cometrás adulteri.
28 Y jous dich, que qualsevol que posia los ulls en una dona pera cobdiciarla, ja comet adulteri ab ella en son cor.
29 Y si ton ull dret te serveix d'escándol, tráutel, y llánsal fora de tu; perqué mes te convé lo perdrer un de tos membres, que no que ton cos sia llansat al infern.
30 Y si ta ma dreta te serveix d'escándol, tállala, y llánsala fora de tu; perqué mes te val perdrer un de tos membres, que no que ton cos vaja al infern.
31 També fou dit: Qualsevol que repudihi á sa muller, dónili carta de repudi.
32 Emperó jous dich, que aquell que repudihi á sa muller, á no ser per causa de fornicació, la fa ser adúltera; y lo quis casia ab la repudiada, comet adulteri.
33 Encara mes ohiréu que fou dit als antepassats: No jurarás en va; ans be cumplirás al Senyor tos juraments.
34 Mes jous dich, de ninguna manera jureu; ni per lo cel, perqué es lo trono de Deu;
35 Ni per la terra, perqué es la peanya de sos peus; ni per Jerusalem, perqué es la ciutat del gran rey:
36 Ni jurias per ton cap, puix no pots fer que un cabell sia blanch ó negre.
37 Sia donchs lo vostre parlar, si si; no no: perqué tot lo que excedeix d'assó, de mal proceheix.
38 Ohíreu que fou dit: Ull per ull, y dent per dent.
39 Emperó jous dich: No resistiu al mal, ans be si algut ferís en la galta dreta, preséntali també l'altra.
40 Y al quet vulga mourer un plet, y pendret la túnica, cedeixli també la capa.
41 Y al quet obliguia á anar carregat mil passos, ves ab ell altres dos mil.
42 Al quit demania, dónali; y al quit vulla manllevar, no li giris l'espatlla.
43 Ohíreu que fou dit: Amarás á ton prohisme, y aborrirás á ton enemich.
44 Emperó jous dich: Amau á vostres enemichs, feu be als queus aborreixen, y pregau per los queus perseguescan y calumnihin:
45 A fi de que siau fills de vostre Pare que está en lo cel, qui fa exir lo seu sol sobre bons y mals, y plourer sobre justos y pecadors.
46 Perqué si amau als queus aman, ¿quina recompensa tindréu? ¿Nou fan també los Publicans?
47 Y si tan solament saludau á vostres germans, ¿que feu de mes? ¿Nou fan també los Gentils?
48 Siau puix vosaltres perfets, axí com es perfet vostre Pare celestial.


CAP. VI.

Jesu-Christ continua lo sermó: y parla del almoyna, de l'oració, y del dejuni: que nos ha d'atresorar en la terra sinó en lo cel: que nos pot servir á dos amos; y que debem confiar en la Divina Providencia.
1 Teniu compte en no fer vostras bonas obras devant dels homes ab lo fi de ser vistos d'ells: d'altra manera no tindréu gallardó de vostre Pare que está en lo cel.
2 Y axí quant fassas almoyna, nou publiquias abans á so de trompeta, com ho fan los hipócritas en las Sinagogas y en los carrers, pera ser honrats dels homes. En veritat vos dich, que ja reberen son gallardó.
3 Emperó, tu quant fassas almoyna, que ta má esquerra no sapia lo que fa la dreta:
4 A fi de que la teva almoyna sia en ocult; y ton Pare que veu en l'ocult te premiará manifestament.
5 Y quant pregau, no feu com los hipócritas, que aman pregar estant drets en las Sinagogas y en las cantonadas de las plassas, pera ser vistos dels homes. En veritat vos dich, que reberen son gallardó.
6 Emperó, tu quant preguias, entra en ton aposento, y tancada la porta, prega en ocult; y ton Pare que veu en l'ocult te recompensará manifestament.
7 Y quant pregueu, no parleu molt, com fan los Gentils. Puix pensan que parlant molt serán ohits.
8 No vullau semblarvos á ells: puix vostre Pare sab lo queus fa menester antes de demanarli.
9 Axí donchs haveu de orar: Pare nostre que estau en lo cel, sia santificat lo vostre nom.
10 Vinga lo vostre regne: fassas la vostra voluntat, axí en la terra com en lo cel.
11 Lo nostre pá de cada dia, donáunoslo avuy.
12 Y perdonau nostres deutes, axí com nosaltres perdonam á nostres deutors.
13 Y no permetau que nosaltres caigam en la tentació: ans deslliuraunos de mal. Amen.
14 Perqué si perdonau als homes sos pecats, tambeus perdonará vostre Pare celestial las vostras culpas.
15 Emperó, si no perdonau als homes, tampoch vostre Pare vos perdonará vostres pecats.
16 Y quant dejuneu, nous poseu tristos com los hipócritas. Puix desfiguran sos rostros, pera fer veurer als homes que dejunan. En veritat vos dich, que reberen son gallardó.
17 Ans be tu quant dejunias, ungeixte lo cap, y rentat la cara;
18 A fi de no apareixer als homes que dejunas, sinó sols á ton Pare que está en lo ocult; y ton Pare que veu en l'ocult te recompensará manifestament.
19 No vullau atresorar pera vosaltres tresors en la terra, ahont lo rovell i l'arna los consumeixen, y ahont los lladres los desenterran y roban.
20 Ans be atresorau pera vosaltres tresors en lo cel, ahont ni lo rovell, ni l'arna los consum, y ahont los lladres nols desenterran y roban.
21 Puix allá ahont es ton tresor, allí ton cor está també.
22 Llum de ton cos es ton ull. Si ton ull es sencill, tot ton cos será lluminós.
23 Emperó si ton ull es mal, tot ton cos será tenebrós. Perqué si la llum que en tu tens, es tenebras, ¿quan grans no serán las mateixas tenebras?
24 Ningú pot servir á dos amos: perqué ó tindrá odi al un, y amará al altre: ó s'adherirá al un, y despreciará al altre. No podeu servir á Deu y á las riquesas.
25 Per lo tant vos dich: Nous afaneu per la vostra vida, sobre que menjaréu; ni per vostre cos, sobre que vestiréu. ¿No val mes la vida quel aliment, y lo cos mes quel vestit?
26 Mirau los aucells del ayre, que no sembran, ni segan, ni juntan en graners; y vostre Pare celestial los alimenta. ¿Y no valeu vosaltres molt mes qu'ells?
27 ¿Y qui de vosaltres per mes que discorria pot anyadir á sa estatura un sol colse?
28 Y ¿perquéus afanau per lo vestir? Considerau com creixen los lliris del camp, ells no treballan ni filan.
29 Emperó, jous dich, que ni Salomó en mitg de sa gloria aná vestit com un d'aquestos.
30 Puix si al herba del camp qu' avuy existeix, y demá es tirada al foch, vesteix Deu axí, ¿quant mes á vosaltres, homes de poca fe?
31 Nous afaneu donchs dihent: ¿Que menjarém, ó que beurém, ó ab quens cubrirém?
32 Perqué los Gentils s'afanan per totas aquestas cosas; y vostre Pare sab que teniu necessitat d'ellas.
33 Buscau donchs primerament lo regne de Deu y sa justicia; y totas aqueixas cosas vos serán anyadidas.
34 Y axí no aneu afanats per lo dia de demá; perqué lo dia de demá portará en sí son cuydado. Bástali al dia son propi afany.


CAP. VII.

Continuació y fi del sermó de Jesu-Christ. Condemna los judicis temeraris. Diu que no se han de donar als cans las cosas santas. Parla de quant estret es lo camí del cel, y ques han de distingir los falsos Profetas dels verdaders, axí com l'arbre bo del dolent per sos fruits. Simil de la casa fabricada sobre roca ó sobre arena.
1 No vullau judicar sinó voleu queus judiquian.
2 Puix ab lo judici ab que judicaréu, seréu judicats, y ab la mida ab que midaréu, seréu midats.
3 Y ¿perqué donchs veus la volva en l'ull de ton germá, y no veus la viga en lo teu?
4 O ¿com es que dius á ton germá: Deixa, jot trauré la volva del ull, y vet aquí tu tens una viga en lo teu?
5 ¡Hipócrita! trau primerament la viga de ton ull, y á las horas hi veurás pera traurer la volva del ull de ton germá.
6 No doneu lo ques sant als cans, ni tireu vostras perlas als porchs, no sia que las trapitjian, y tornantse contra vosaltres vos despedassian.
7 Demanau, y seus donará: buscau, y trobaréu: trucau, y seus obrirá.
8 Perqué tot aquell que demana, reb: y lo qui busca, troba: y al que truca, se li obrirá.
9 O ¿qui de vosaltres es l'home, á qui demanantli son fill pá, li dona una pedra?
10 ¿O si li demana un peix, li dona una serp?
11 Donchs si vosaltres sent mals, sabeu donar cosas bonas á vostres fills, ¿quant mes vostre Pare que está en lo cel, donará bens als quels hi demanian?
12 Y axí tot alló que voleu quels homes fassan pera vosaltres, feuho també vosaltres per'ells; perqué aqueixa es la Lley y los Profetas.
13 Entrau per la porta estreta: perqué ampla es la porta, y espayós lo camí que guia á la perdició, y molts son los qu'entran per ell:
14 Perqué estreta es la porta, y estret lo camí que guia á la vida, y pochs son los quel troban.
15 Guardaus dels falsos Profetas, que venen á vosaltres ab vestit d'ovellas, y per dins son llops robadors.
16 Per sos fruits los coneixeréu. ¿Se cullen, per ventura, rahims dels arsos, ni figas dels esbarsers?
17 Axí que tot arbre bo fa bon fruit, y tot arbre mal fa mal fruit.
18 L'arbre bo no pot donar mal fruit, ni l'arbre mal fruit bo.
19 Tot arbre que no porta bon fruit, será tallat y llansat al foch.
20 Axí donchs per sos fruits los coneixeréu.
21 No tot aquell quem diu: Senyor, Senyor, entrará en lo regne del cel; sinó lo qui fa la voluntat de mon Pare que está en lo cel, eix entrará en lo regne del cel.
22 Molts me dirán en aquell dia: Senyor, Senyor, ¿no profetisarem donchs en ton nom, y en ton nom llansarem los dimonis, y en ton nom ferem molts miracles?
23 Y llavors jols diré clarament: May vos coneguí; apartaus de mí vosaltres que obrau iniquitat.
24 Puix qualsevol que ou aquestas mas paraulas, y las cumpleix, será comparat á un home sensat que edificá sa casa sobre roca.
25 Y baixá la pluja, y vingueren los rius, y bufaren los vents, y arremeteren contra aquella casa; y no caygué, perqué estava fundada sobre roca.
26 Y qualsevol que ou aquestas mas paraulas, y no las cumpleix, será semblant á un home neci que edificá sa casa sobre arena.
27 Y baixá la pluja, y vingueren los rius, y bufaren los vents, y arremeteren contra aquella casa; y caygué, y fou gran sa ruina.
28 Y succehí qu'havent acabat Jesús aquestas pláticas, se maravellava la gent de sa doctrina:

29 Perqué los ensenyava com un que té autoritat, y non com los seus Escribas y'ls Fariséus.

CAP. VIII.

Cura Jesu-Christ á un lleprós, al criat del Centurió, á la sogra de Sant Pere, y á molts altres malalts. No vol admetrer á un Escriba que volia seguirlo, y mana á un de sos deixebles que sens dilació lo seguesca. Sossega una tempestat en lo mar, y cura á dos endemoniats en la terra dels Gerasséns.
1 Quant hagué baixat de la montanya, lo seguí molta gent:
2 Y veus aquí vingué un lleprós, y l'adorava dihent: Senyor, si vos voleu podeu ferme net.
3 Y extenent Jesús la ma, lo tocá dihent: Vull, sias net. Y inmediatament quedá netejada sa llepra.
4 Y li digué Jesús: Mira, nou digas á ningú; sino vesten, presentat al Sacerdot, y ofereix lo do que maná Moysés pera testimoni d'ells.
5 Y havent entrat en Cafarnaum, s'acercá á ell un Centurió, pregantli,
6 Y dihentli: Senyor, mon sirvent jau en casa paralítich, y está fortament atormentat.
7 Y Jesús li digué: Jo hi aniré y lo curaré.
8 Y responent lo Centurió, digué: Senyor, yo no so digne de que vos entreu en ma casa; mes diheu tant sols una paraula, y quedará sa mon sirvent.
9 Puix jo també so home constituit baix authoritat que tinch soldats á mas ordres, y dich á un: Ves, y va; y á un altre: Vina, y ve: Y á mon sirvent: Fes aixó, y ho fa.
10 Quant Jesús oygué aixó, se maravellá, y digué als quel seguían: En veritat vos dich, que no he trobat fe tan gran en Israel.
11 Y vos dich, que vindrán molts d'Orient y d'Occident, y s'assentarán ab Abraham, y Isaac, y Jacob, en lo regne del cel.
12 Peró los fills del regne serán llansats á las tenebras exteriors: allí serán los plors y lo cruxir de dents.
13 Y digué Jesús al Centurió: Vesten; y axí com has cregut, axí te sia fet. Y en aquell punt quedá sa lo sirvent.
14 Y havent arribat Jesús á la casa de Pere, vegé á sa sogra jahent en lo llit, y ab febre.
15 Y li tocá la ma, y la deixá la febre; y s'aixecá, y los servia.
16 Y vingut lo vespre, li presentaren molts esperitats; y ab sa paraula llansava los esperits, y curá á tots los que estaban malalts.
17 Peraqués cumplís lo que fou dit per lo Profeta Isaías, que digué: Ell mateix prengué nostres mals, y carregá ab nostras dolencias.
18 Mes com Jesús vegés una gran turba al entorn seu, maná ques passás al altre costat del estany.
19 Y acercántseli un Escriba, li digué: Mestre, jous seguiré á qualsevol part que aneu.
20 Y Jesús li digué: Las guineus tenen caus, y los aucells del ayre nius; mes lo fill del home no té ahont reclinar lo cap.
21 Y un de sos deixebles li digué: Senyor, deixaume anar primer, y enterrar mon pare.
22 Emperó Jesús li digué: Segueixme, y deixa quels morts enterrian sos morts.
23 Y entrant ell en una barca, lo seguían sos deixebles.
24 Y veus aquí que lo mar s'alborotá en tanta manera, que las olas cubrian la barca; mes ell dormía.
25 Y sos deixebles s'acercaren á ell, y lo despertaren, dihent: Senyor, salvaunos que pereixem.
26 Y Jesús los digué: ¿De que temeu, homes de poca fe? Y alsantse inmediatament maná als vents y al mar, y se seguí una gran bonansa.
27 Y los homes se maravellaren, y deyan: ¿Qui es aquest á qui los vents y lo mar obeheixen?
28 Y habent passat Jesús desde l'altra part del estany, á la terra dels Gerasséns, vingueren á son encontre dos esperitats, que exian de las sepulturas, de tal manera ferotges, que ningú podía transitar per aquell camí.
29 Y comensaren luego á cridar dihent: ¿Que tenim nosaltres que veurer ab vos, Jesús fill de Deu? ¿Haveu vingut aquí á atormentarnos antes de temps?
30 Y no molt lluny d'ells estava pasturant una gran ramada de porcs.
31 Y los dimonis li pregavan dihent: Sins trayeu d'aquí, enviaunos á la ramada de porcs.
32 Y los digué: Anau. Y ells exiren, y sen anaren als porcs; y veus aquí tota la ramada corregué furiosament, y per un barranc se precipitaren en lo mar; y moriren ofegats en las ayguas.
33 Y los pastors fugiren, y arribant á la ciutat ho referiren tot, junt ab lo cas dels esperitats.
34 Y luego tota la ciutat isqué al encontre de Jesús, y quant lo vegeren li pregavan que sen anás fora de sos termes.


CAP. IX.

Cura lo Senyor á un paralítich. Murmuració dels Escribas. Vocació de Matheu lo Publicá. Respon als Fariséus quel calumnian. Deslliura á una dona d'un fluix de sanch. Ressucita á una minyona, y dona vida á dos cegos. Cura á un esperitat mut, y obra altres miracles. Parábola de la cullita y dels treballadors.
1 Y entrant en una barca, passá al altre costat, y sen aná á sa ciutat.
2 Y veus aquí que li presentaren un paralítich postrat en lo llit. Y vehent Jesús la fe d'ells, digué al paralítich: Fill, té confiansa, quet son perdonats tos pecats.
3 Y luego alguns dels Escribas deyas entre sí: Aquest blasfema.
4 Y com Jesús vegés sos pensaments, digué: ¿Perqué pensau mal en vostre cor?
5 ¿Quina cosa es mes fácil, lo dir, Perdonats te son tos pecats, ó dir, Alsat y camina?
6 Peraqué sapiau dochs quel Fill del home te potestat sobre la terra de perdonar pecats, digué á las horas al paralítich: Alsat, pren ton llit, y vesten á casa teva.
7 Y s'alsá, y sen aná á sa casa.
8 Y quant la gent vegé aixó, temé, y alabá á Deu que doná tal potestat als homes.
9 Y passant Jesús d'allí, vegé á un home anomenat Matheu, que seya en lo banch dels drets, y li digué: Segueixme. Y alsantse lo seguí.
10 Y succehí que seyent Jesús á taula en la casa, vingueren molts Publicans y pecadors, y s'assentaren á taula á menjar ab ell y ab sos deixebles.
11 Y los Fariséus al veurer tal cosa, deyan á sos deixebles: ¿Com es que'l vostre Mestre menja ab los Publicans y pecadors?
12 Y ohint Jesús digué: No son los que están bons los que necessitan de metje, sinó los que están mals.
13 Anau donchs, y apreneu que significa: Misericordia vull, y no sacrifici. Puix jo no he vingut á cridar justos, sinó pecadors.
14 Llavors se li acercaren los deixebles de Joan, y li digueren: ¿Perqué nosaltres y los Fariséus dejunam tant sovint, y los vostres deixebles no dejunan?
15 Y Jesús los digué: ¿Per ventura poden estar afligits los fills del Espós, mentres que está ab ells l'Espós? Ja vindrá dia en quels será pres l'Espós, y á las horas dejunarán.
16 Y ningú posa pedás de panyo grosser en vestit vell, puix sen du tot lo que toca del vestit, y l'esquins se fa mes gran.
17 Nos posa vi novell en bots vells. D'altra manera se reventan los bots, y's vessa lo vi, y los bots se fan malbé. Sinó que posan vi novell en bots nous, y d'aqueix modo se manté l'un y l'altre.
18 Mentres ells los deya estas cosas, veus aquí un príncep de la Sinagoga se li acercá, y l'adorá, dihent: Senyor, ara s'acaba de morir ma filla; emperó veníu, posauli la ma dessobre, y viurá.
19 Y alsantse Jesús, lo seguí ab sos deixebles.
20 Y veus aquí una dona, que patía d'un flux de sanch dotse anys havía, y se li acercá per detrás, y li tocá la bora del vestit.
21 Puix deya entre sí: Si tant solament toco son vestit, quedará sana.
22 Mes girantse Jesús, y vehentla digué: Filla, té confiansa, ta fe t'ha curat. Y desd' aquell punt quedá sana la dona.
23 Y havent vingut Jesús á la casa d'aquell príncep, y vehent als tocadors de flautas, y á una multitut de gent que feyan brugit, digué:
24 Retiraus; puix nos morta la noya, sinó que dorm. Y se burlavan d'ell.
25 Y treta fora la gent, entrá y la prengué per la ma. Y s'alsá la noya.
26 Y corregué esta fama per tota aquella terra.
27 Y passant Jesús d'allí, lo seguiren dos cegos, cridant y dihent: ¡Teniu misericordia de nosaltres, fill de David!
28 Y havent arribat á la casa, vingueren los cegos á ell. Y Jesús los diu: ¿Creheu que jo puch fer aixó pera vosaltres? Ells digueren: Sí, Senyor.
29 Llavors los tocá los ulls, dihent: Segons vostra fe axí seus fassa.
30 Y sels obriren los ulls, y Jesús los amenassá dihent: Mirau que ningú ho sapia.
31 Emperó ells exint d'allí, ho publicaren per tota aquella terra.
32 Y luego que exiren, li presentaren un mut possehit del dimoni.
33 Y llansat lo dimoni, parlá lo mut, y quedá maravellada la gent, y deya: May s'ha vist semblant cosa en Israel.
34 Emperó los Fariséus deyan: Per virtut del Príncep dels dimonis, llansa los dimonis.
35 Y Jesús anava recorrent totas las ciutats y vilas, ensenyant en sas Sinagogas, y predicant l'Evangeli del regne, y curant tot mal y tota dolencia en lo poble.
36 Y al veurer aquella gent, se compadesqué d'ella, perqué estava fatigada, y decayguda, com ovellas sens pastor.

37 Llavors donchs al Senyor de la cullita, que envihi treballadors á sa cullita.

CAP. X.

Vocació dels dotse Apóstols. Jesu-Christ los instrueix, y'ls dona potestat. Los anuncia persecució, y'ls promet recompensa.
1 Y havent convocat á sos dotse deixebles, los doná poder sobre los esperits impurs, pera llansarlos, y pera curar tot mal y tota dolencia.
2 Y los noms dels dotse Apóstols son aquestos: Lo primer Simó, anomenat Pere, y Andreu son germá.
3 Jaume del Zebedeu, y Joan son germá; Felip y Barthomeu; Thomas y Matheu lo Publicá; Jaume de Alfeu, y Tadeu;
4 Simó Cananeu, y Judas Iscariot, aquell quel entregá.
5 Jesús enviá aquestos dotse, manantlos, y dihent: No aneu per lo camí dels Gentils, ni entreu en las ciutats dels Samaritans:
6 Ans be anau á las ovellas perdudas de la casa de Israel.
7 Anau y predicau, dihent: Que s'ha acercat lo regne del cel.
8 Curau malalts, ressuscitau morts, netejau lleprosos, llansau dimonis: donau graciosament lo que graciosament habeu rebut.
9 No porteu or, ni plata, ni diners en vostras faixas:
10 Ni alforja per lo camí, ni dos túnicas, ni calsat, ni bastó; perqué qui treballa, es mereixedor de son aliment.
11 Y en qualsevol ciutat ó vila en que entreu, preguntau qui hi ha digne en ella; y permaneixeu allí fins que marxeu.
12 Quant entreu en una casa, saludaula dihent: La pau sia en aquesta casa.
13 Y si la tal fos digna, vostra pau vindrá sobre ella: emperó si nou fos, vostra pau retornará á vosaltres.
14 Y tot aquell que nous rebia, ni oyga vostras pláticas, al exir fora de la casa ó de la ciutat, sacudíu la pols de vostres peus.
15 En veritat vos dich: Que en lo dia del Judici, será menor lo rigor pera la terra dels de Sodoma y de Gomorra, que per'aquella ciutat.
16 Mirau que jous envío com ovellas en mitg de llops. Siau donchs prudents com las serpents, y sencills com las palomas.
17 Y guardaus dels homes. Perqué vos entregarán á sos consells, y vos assotarán en las Sinagogas;
18 Y per amor de mi seréu conduhits devant dels governadors y dels reys, en testimoni contra d'ells y dels Gentils.
19 Y quant vos entreguian, no penseu ni lo que haveu de dir, ni de quina manera: perqué en aquella hora seus donará lo que hajau de parlar.
20 Puix no sou vosaltres los que parlau, sinó l'Esperit de vostre Pare que parla en vosaltres.
21 Y lo germá entregará á la mort á son germá, y lo pare á son fill: y s'alsarán los fills contra dels pares, y los farán morir.
22 Y per causa meva sereu aborrits de tothom; emperó aquell que perseveria fins al fi, aqueix se salvará.
23 Y quant vos perseguescan en una ciutat, fugiu á un altra. En veritat vos dich, que no acabaréu ab las ciutats de Israel fins que vinga lo Fill del home.
24 No es lo deixeble mes quel mestre, ni lo sirvent mes que son amo.
25 Bástali al deixeble lo ser com son mestre, y al sirvent com son amo. ¿Si al pare de familias l'apellidaren Beelzebub, quant mes á sos domestichs?
26 Emperó nols temau; perqué res hi ha encubert, que no s'hajia de descubrir; ni res ocult, que no s'hajia de saber.
27 Lo que jous dich en tenebras, diheuho en la llum; y lo que ohiu á l'orella, predicauho en los terrats.
28 Y no temau als que matan lo cos, y no poden matar l'ánima; ans be temeu al que pot llansar cos y ánima al infern.
29 ¿Per ventura nos venen dos aucells per un diner, y ni un d'ells caurá á terra sens la voluntat de vostre Pare?
30 Fins los cabells de vostre cap están tots contats.
31 No temau donchs; puix valeu mes vosaltres que molts aucells.
32 Puix tot aquell quem confessia devant dels homes, jol confessaré també devant mon Pare que está en lo cel.
33 Y tot aquell quem neguia devant dels homes, jo també'l negaré devant mon Pare que está en lo cel.
34 No penseu que vinga á posar pau sobre la terra: no he vingut á posar la pau, sinó l'espasa.
35 Puix he vingut á posar en desunió al fill contra'l pare, y á la filla contra sa mare, y á la nora contra sa sogra.
36 Y los enemichs del home serán los de sa propia casa.
37 Qui ama á son pare, ó á sa mare, mes que á mi, nos digne de mi: y lo qui ama al fill, ó á la filla, mes que á mi, nos digne de mi.
38 Y qui no pren sa creu, y nom segueix, nos digne de mi.
39 Qui trobia sa vida, la perdrá; y qui perdia sa vida per amor de mi, la trobará.
40 Qui vos reb á vosaltres me reb á mi; y'l quim reb á mi, reb á aquell que ha enviat á mi.
41 Qui reb á un Profeta en nom de Profeta, rebrá gallardó de Profeta; y qui reb á un just en nom de just, rebrá gallardó de just.

42 Y tot aquell que donará per beurer á un d'aquestos petits, un got d'aygua fresca tan sols en nom de deixeble: vos dich en veritat, que no perdrá son gallardó.

CAP. XI.

Joan Baptista envia dos de sos deixebles á Jesús, per averiguar si ell era lo Messias, ó si debian esperar á un altre. Lo que ab est motiu digué Jesús sobre Joan á sos oyents. Ciutats incrédulas. Suavitat del jou del Senyor.
1 Y succehi, que quant Jesús acabá de donar aquestas instruccions á sos dotse deixebles, passá d'allí á ensenyar y predicar en las ciutats d'ells.
2 Y havent ohit Joan, estant en la presó, las obras de Christo, enviá dos de sos deixebles,
3 A preguntarli: ¿Sou vos lo qui ha de venir, ó havem de esperar á un altre?
4 Y responent Jesús los digué: Anau y contau á Joan lo que haveu vist y oit:
5 Los cegos veuhen, los coxos caminan, los lleprosos se quedan nets, los sords ouhen, los morts ressuscitan, y es anunciat l'Evangeli als pobres.
6 Y benaventurat aquell que no pendrá escándol de mi.
7 Y tantost com ells sen anaren, comensá Jesús á parlar de Joan á la gent, dihent: ¿Ques lo que isquereu á veure en lo desert? ¿Una canya agitada del vent?
8 Mes, ¿ques lo que isquereu á veure? ¿Un home vestit malament? Certament quels que vesteixen ab mollesa, en casa dels reys están.
9 ¿A qui donchs isquereu á veure? ¿A un Profeta? Certament vos dich, y encara mes que Profeta.
10 Puix aquest es de qui está escrit: Veus aquí, jo envío mon ángel devant ton rostro, lo qual aparellará lo teu camí devant de tu.
11 En veritat vos dich: que entre los nats de donas, no s'alsá ningú major que Joan Baptista: emperó aquell ques lo mínim en lo regne del cel, es mes gran qu'ell.
12 Y desde los dias de Joan Baptista fins ara, lo regne del cel pateix violencia, y los violents l'arrebatan.
13 Perqué tots los Profetas y la Lley, fins á Joan, han profetisat.
14 Y si ho voleu rebrer, ell es aquell Elías que ha de venir.
15 Qui te orellas per oir, oyga.
16 Mes, ¿á qui compararé jo aquesta generació? Es semblant á uns noys que están assentats en la plassa, y cridant á sos companys,
17 Los diuhen: Vos cantarem, y no dansareu; nos lamentarem, y nous planguereu.
18 Puix vingué Joan que no menjava ni bebía, y diuhen: Está possehit del dimoni.
19 Vingué lo Fill del home que menja y beu, y diuhen: Veus aquí un glotó y un vinós, amich de Publicans y de pecadors. Emperó la Sabiduría fou justificada per sos fills.
20 A las horas comensá á rependrer á las ciutats en que s'havian obrat moltíssims de sos miracles, perqué no s'havían arrepentit.
21 ¡Ay de tu, Chorozain! ¡Ay de tu, Bethsaida! que si en Tiro y en Sidon s'haguessen obrat las maravellas que s'han obrat en vosaltres, temps ha que cuberts de cendra y cilici s'haurían arrepentit.
22 Per lo tant jous dich: Que hi haurá menos rigor pera Tyro y Sidon, que pera vosaltres en lo dia del judici.
23 Y tu, Cafarnaum, quet has alsat fins al cel, baixarás fins al infern. Perqué si en Sodoma s'haguessen obrat las maravellas ques han obrat en tu, tal vegada hauría permanescut fins al dia d'avuy.
24 Per lo tant vos dich, que en lo dia del judici menos rigor hi haurá pera la terra de Sodoma que pera tu.
25 En aquell temps responent Jesús digué: Vos glorifico, Pare, Senyor de cel y terra, perqué ocultareu aquestas cosas als sabis y als prudents, y las haveu declaradas als petits.
26 Axí es, Pare; perqué axí fou de vostre agrado.
27 Mon Pare posá en mas mans totas las cosas. Y ningú coneix al Fill, sinól Pare; ni ningú coneix al Pare, sinól Fill, y aquell á qui lo Fill ho haurá volgut revelar.
28 Veniu envers mi tots los que estau cansats y agoviats, y jous descansaré.
29 Preneu mon jou sobre vosaltres, y apreneu de mi que so mans y humil de cor, y trobaréu lo descans pera vostras ánimas.

30 Puix ques suau mon jou, y lleugera ma cárrega.

CAP. XII.

Los Deixebles cullen espigas en dissapte. Jesu-Christ los defensa de la murmuració dels Fariséus. Cura á un home que tenia seca una ma, y á un endemoniat cego y mut. Parla del pecat contra del Esperit Sant. Senyal de Jonás. Ninivitas. Reyna del mitgdia.
1 En aquell temps anava Jesús un dia de dissapte per uns sembrats, y sos deixebles com tinguessen fam, comensaren á cullir espigas y á menjar.
2 Y vehentho los Fariséus li deyan: Mira, tos deixebles fan lo que nos lícit fer en dissapte.
3 Mes ell los respongué: ¿No haveu llegit lo que feu David quant tingué fam, yls que ab ell estavan?
4 Com entrá en la casa de Deu, ys menjá los pans de la proposició, que no li era lícit menjar, ni als que ab ell estavan, sinó solament als sacerdots.
5 ¿O no haveu llegit en la lley, que en los dissaptes los sacerdots en lo temple trencan lo dissapte, y no pecan?
6 Puix jous dich, que aquí está qui es major quel temple.
7 Y si sabesseu lo que's: Misericordia vull, y no sacrifici: jamay condemnaríau als innocents:
8 Perqué lo Fill del home es Senyor fins del dissapte.
9 Y havent passat d'allí, vingué á la Sinagoga d'ells.
10 Y veus aquí un home que tenía seca una ma, y ells per acusarlo li preguntaren: ¿Si era lícit curar en dissapte?
11 Y ell los respongué: ¿Quin home será entre vosaltres que tenint una ovella, si cau en dissapte en un fosso, no l'agarria y no la trega?
12 ¿Puix quant mes val un home qu'una ovella? Axí que lícit es lo fer be en dissapte.
13 Llavors digué al home: Esten ta ma. Ell l'estengué, y quedá sana com l'altra.
14 A las horas exint d'allí los Fariséus, tingueren consell sobre com lo podrían fer perdrer.
15 Y coneixentho Jesús, se retirá d'allí; y molts lo seguiren, yls curá á tots.
16 Yls maná que nol descubrissen.
17 Peraqués cumplís lo que fou dit per lo Profeta Isaías, que diu:
18 Veus aquí mon sirvent á qui he escullit, lo meu amat en quis ha ben complagut ma ánima. Posaré mon esperit sobr'ell, y anunciará justicia als Gentils.
19 No disputará, ni cridará, ni oirá ningú sa veu en las plassas.
20 No trencará la canya cascada, ni apagará la metxa que fuma, fins que portia lo judici á victoria.
21 Y en son nom esperarán los Gentils.
22 Llavors li portaren un endemoniat cego y mut, yl curá, de manera que parlá y vegé.
23 Y tota la gent quedava pasmada, y deya: ¿Es aquest lo Fill de David?
24 Emperó los Fariséus ointho, deyan: Aquest no llansa los dimonis sinó en virtut de Beelzebub, Príncep dels dimonis.
25 Y Jesús coneixent sos pensaments los digué: Tot regne dividit contra sí mateix, será destruit; y tota casa ó ciutat dividida contra sí mateixa, no permaneixerá.
26 Y si Satanás llansa fora á Satanás, está desunit contra de sí mateix; ¿com permaneixerá donchs son regne?
27 Y si jo llanso los dimonis per virtut de Beelzebub, ¿per virtut de qui los llansan vostres fills? Per aixó ells serán vostres jutges.
28 Mes si jo llanso los dimonis per virtut del Esperit de Deu, certament que ha arribat á vosaltres lo regne de Deu.
29 ¿O com podrá entrar ningú en la casa de un home valent, y robar sas joyas, si primer no ha lligat al valent? A las horas saquejará sa casa.
30 Aquell que no es ab mi, contra mi es; y aquell que no arreplega ab mi, escampa.
31 Per lo tant vos dich: Qualsevol pecat y blasfemia serán perdonats als homes, mes lo blasfemar contra del Esperit no será perdonat.
32 Y qualsevol que parlia contra lo Fill del home, será perdonat: emperó aquell que parlia contra l'Esperit Sant, no será perdonat, ni en aquest sigle, ni en lo venider.
33 O vosaltres feu l'arbre bo y son fruit bo; ó feu l'arbre dolent y son fruit dolent; puix per lo fruit se coneix l'arbre.
34 ¡Rassa de vívoras! ¿com podeu dir cosas bonas sent dolents? puix de l'abundancia del cor parla la boca.
35 L'home bo trau cosas bonas del bon tresor de son cor, y l'home dolent del mal tresor trau cosas malas.
36 Y jous dich, que de tota paraula ociosa quels homes parlian, n'han de donar compte en lo día del judici.
37 Puix per tas paraulas serás justificat, y per tas paraulas serás condemnat.
38 Llavors li respongueren alguns Escribas y Fariséus, dihent: Mestre, voldríam veure senyal de vos.
39 Ell los respongué dihent: La generació mala y adulterina demana senyal: emperó no li será donat senyal, sinó'l senyal del Profeta Jonás.
40 Perqué axí com Jonás estigué tres dias y tres nits en lo ventre de la balena, del mateix modo lo Fill del home estará tres dias y tres nits en lo cor de la terra.
41 Los Ninivitas s'alsarán en judici contra aquesta generació, y la condemnarán; perqué s'arrepentiren per la predicació de Jonás: y veus aquí quel qu'es en aquest lloch es mes que Jonás.
42 La reyna del mitgdia s'alsará en judici contra aquesta generació, y la condemnará; perqué vingué del fi de la terra á oir la sabiduría de Salomó, y veus aquí quel qu'es en aquest lloch es mes que Salomó.
43 Quant l'esperit impur ha exit d'algun home, va divagant per llochs deserts buscant repós, y nol troba.
44 Llavors diu: Men tornaré á ma casa d'ahont he exit. Y cuant ve la troba desocupada, escombrada y alhajada.
45 A las horas va y pren ab ell altres set esperits pitjors que ell, y entran dins y habitan allí; y l'últim estat de aquell home es pitjor quel primer. Axí també esdevindrá á aquesta mala rassa.
46 Mentres ell estava platicant ab la gent, veus aquí sa mare y sos germans que estaban defora, desitjant parlar ab ell.
47 Y un li digué: Mira que ta mare y tos germans están defora yt demanan.
48 Y ell responent al que li parlava, li digué: ¿Qui es ma mare, y qui son mos jermans?
49 Y extenent la meva ma envers sos deixebles, digué: ¡Veus aquí ma mare y mos germans!

50 Puix qualsevol que fassa la voluntat de mon Pare que está en lo cel, aqueix es mon germá, y germana, y mare.

CAP. XIII.

Predica Jesús ab parábolas y las dexifra als Apóstols. Parábola del sembrador, del gra de mostassa, del llevat, del tresor escondit, de la perla preciosa, del filat ple de peixos. Profeta sens honra en sa patria.
1 En aquell dia exint Jesús de la casa, s'assentá á la bora de la mar.
2 Y se li acercá gran multitut de gent, de manera que entrant en una barca s'assentá, y tota la gent estava dreta en la bora.
3 Yls parlá de moltas cosas ab parábolas, dihent: Veus aquí que un sembrador exí á sembrar.
4 Y quant sembrava, caygueren algunas llavors prop del camí, y vingueren los aucells del ayre y se las menjaren.
5 Altras caygueren en llochs pedragosos ahont no hi havía molta terra; y nasqueren tot seguit, puix no hi havía fondaria de terra.
6 Emperó al exir lo sol, se cremaren y se secaren, perqué no tenían arrel.
7 Altras caygueren sobre espinas; y cresqueren las espinas y las sufocaren.
8 Y altras caygueren en terra bona, y donaren fruit, una á cent, altra á sexanta, y altra á trenta.
9 Qui te orellas per oir, oyga.
10 Y arribant los deixebles li digueren: ¿Perquéls parlau ab parábolas?
11 Ell los respongué dihent: Perqué á vosaltres seus ha otorgat lo coneixer los misteris del regne del cel; emperó á ells no sels ha otorgat.
12 Puix al que té se li donará, y tindrá mes; emperó al que no té, fins alló que té se li pendrá.
13 Per aixóls parlo jo ab parábolas, perqué mirant no veuhen, y escoltant no ouhen, ni entenen.
14 Y se verifica en ells la profecía de Isaías que diu: Ohiréu ab vostras orellas, y no entendréu; y mirant, miraréu y no veuréu.
15 Puix lo cor d'aquesta gent s'ha engrossit, y sas orellas se tornaren duras per oir, y sels tancaren los ulls; peraqué may hi vejan ab sos ulls, ni oygan ab sas orellas, ni comprengan ab son cor, y se convertescan y jols donia la salut.
16 Emperó benaventurats los vostres ulls, perqué veuhen; y vostras orellas, perqué ouhen.
17 Puix en veritat vos dich, que molts Profetas y justos ansiaren veurer lo que veheu, y nou vegeren; y ohir lo que ohiu, y nou ohiren.
18 Ohiu vosaltres donchs la parábola del sembrador.
19 Qualsevol que ou la paraula d'aquell regne y no la enten, ve lo maligne y arrabassa lo ques havía sembrat en son cor: aqueix es lo que fou sembrat á la bora del camí.
20 Emperó lo sembrat en terra pedragosa, es aquell que ou la paraula, y al prompte la reb ab goitg.
21 Mes no té en sí arrel, ans be es de poca duració. Y ensobrevenint tribulació y persecució per causa de la paraula, al instant s'escandalisa.
22 Yl sembrat entre espinas, es aquell que ou la paraula; emperó los cuydados d'aquest mon, y la fallacia de las riquesas, sufocan la paraula, y queda sens fruit.
23 Yl sembrat en terra bona, es aquell que ou la paraula y la enten, y dona fruit; y un dona á cent, altre á sexanta, y altre á trenta.
24 Un'altra parábola los proposá, dihent: Lo regne del cel es semblant á un home que sembrá bona llavor en son camp.
25 Y mentres quels homes dormian vingué son enemich, y contrasembrá sisanya en mitg del blat, y sen aná.
26 Quant la planta hagué crescut y presentat fruit; llavors aparegué també la sisanya.
27 Y venint los criats del pare de familia li digueren: Senyor, ¿No sembrareu bona llavor en vostre camp? ¿com es donchs que hi ha sisanya?
28 Y los digué: Algun enemich ha fet aixó. Y los criats li digueren: ¿Voleu que hi anem y la culliám?
29 No, los respongué. No fos cas que cullint la sisanya, arrancasseu també ab ella lo blat.
30 Deixau que cresca l'una y l'altra fins al segar, y al temps de la sega diré jo als segadors: Culliu primer la sisanya y lligaula en gavellas pera cremarla: emperó lo blat arreplegaulo en mon graner.
31 Altra parábola los proposá, dihent: Lo regne del cel es semblant á un gra de mostassa, que un home prengué y sembrá en son camp.
32 Lo qual gra certament es la mes petita de totas las llavors; emperó després que creix, es major que totas las llegums, y se fa un arbre, de manera quels aucells del ayre venen á fer niu en sas brancas.
33 Los digué un altra parábola: Es semblant lo regne del cel al llevat que pren una dona, y'l barreja ab tres mesuras de farina fins que tot ha fermentat.
34 Totas aquestas cosas las digué Jesús á la gent ab parábolas, y nols parlava may sens parábolas.
35 Peraqués cumplís lo que havía dit lo Profeta, que diu: Obriré la boca ab parábolas, y enunciaré cosas que han estat escondidas desde la fundació del mon.
36 Llavors despedida la gent, sen vingué á casa, y acercántseli sos deixebles li digueren: Explicaunos la parábola de la sisanya del camp.
37 Ell los respongué dihent: Aquell que sembra la bona llavor es lo Fill del home.
38 Yl camp es lo mon. Y la bona llavor son los fills del regne. Y la sisanya son los fills de la iniquitat.
39 Yl enemich que la sembrá es lo diable, y la sega es la consumació del sigle. Yls segadors son los ángels.
40 De manera que axí com se cull la sisanya y's crema en lo foch, axí succehirá en la fi del mon.
41 Lo Fill del home enviará sos ángels, y aplegarán de son regne tots los escándols y aquells que obran iniquitat.
42 Yls tirarán á la fornal del foch. Allí serán los plors yl cruxir de dents.
43 Llavors los justos resplandirán com lo sol en lo regne de son Pare. Qui té orellas pera ohir, oyga.
44 Es semblant lo regne del cel á un tresor escondit en lo camp, que quant un home lo troba l'escondeix, y gosós del encontre, sen va y ven tot lo que té, y compra aquell camp.
45 Del mateix modo es semblant lo regne del cel á un negociant, que busca perlas bonas.
46 Y haventne trobat una de gran valor sen aná, y vengué tot quant tenía, y la comprá.
47 També es semblant lo regne del cel á un filat, que tirat al mar arreplega tota mena de peixos.
48 Y quant está ple lo trauhen á la bora los pescadors, y assentats allí trian los bons y los posan en sos coves, y llansan los dolens.
49 Axí esdevindrá en la consumació del sigle: vindrán los ángels y separarán los dolents d'entre los bons;
50 Yls posarán en la fornal del foch: allí serán los plors yl cruxir de dents.
51 Y Jesús los digué: ¿Haveu comprés totas aquestas cosas? Ells digueren: Sí.
52 Y ell anyadí: Per aixó qualsevol Escriba instruit en lo regne del cel, es semblant á un pare de familia, que trau de son tresor cosas novas y cosas vellas.
53 Y quant Jesús hagué conclós aquestas parábolas, sen aná d'allí.
54 Y vingué á sa patria, yls instruía en las sinagogas d'ells, de manera que's maravellavan y deyan: ¿D'ahont li ve á aquest tal sabiduría y tals miracles?
55 ¿Per ventura nos aquest lo Fill del fuster? ¿Nos diu sa mare María, y sos germans Jaume, y Joseph, y Simó, y Judas?
56 ¿Y sas germanas no habitan totas entre nosaltres? ¿Puix d'ahont li venen á aquest totas aqueixas cosas?
57 Y s'escandalisavan d'ell. Mes Jesús los digué: No hi ha profeta sens honor sinó en sa patria y en sa casa.

58 Y no feu allí molts miracles per rahó de l'incredulitat d'ells.
CAP. XIV.

Mort de Joan Baptista. Miracle dels cinch pans. Jesús camina, y fa que Sant Pere caminia sobre las olas del mar; y cura á tots los malalts que se li presentan ó tocan son vestit.
1 En aquell temps Herodes lo Tetrarca oygué la fama de Jesús,
2 Y digué á sos criats: Aquest es Joan lo Baptista que ressuscitá d'entre los morts, y per aixó s'obran en ell prodigis.
3 Perqué Herodes havía fet pendrer á Joan, y lligat lo posá en la presó per causa de Herodías, muller de son germá.
4 Puix li deyan Joan: No t'es lícit tenirla.
5 Y volentlo matar temé al poble, perquel miravan com á un profeta.
6 Mes en lo dia del cumpleanys d'Herodes, la filla d'Herodías ballá devant de tots, y agradá á Herodes.
7 Per lo que prometé ab jurament donarli tot quant li demanás.
8 Y ella, previnguda per sa mare, digué: Dónam aquí en una plata lo cap de Joan Baptista.
9 Yl rey s'entristí: mes per rahó del jurament, y dels que estavan ab ell á taula, maná donárseli.
10 Y enviá y feu degollar á Joan en la presó.
11 Y portaren son cap en una plata, y donat que fou á la noya, esta lo portá á sa mare.
12 Acudiren després sos deixebles á recullir lo cos, y l'enterraren; y anaren á donarne part á Jesús.
13 Y haventho ohit Jesús, se retirá d'allí en una barca á un lloc desert y apartat: y haventlo ohit la gent, lo seguiren de las ciutats á peu.
14 Y al exir vegé una gran multitut de gent, y tingué compassió d'ells, y curá sos malalts.
15 Y haventse fet vespre, se li acercaren sos deixebles, y li digueren: Aquest es un lloch desert y l'hora jas passada; despediu la gent, peraqué anant als pobles se comprian de menjar.
16 Y Jesús los digué: No tenen necessitat de anarsen: donaulos vosaltres de que menjar.
17 Li respongueren: No tenim aquí mes que cinch pans y dos peixos.
18 Jesús los digué: Portaumels aquí.
19 Y havent manat á la gent que s'assentassen sobre l'herba, prengué los cinch pans yls dos peixos, y alsant los ulls al cel benehí, y partí los pans, yls va donar als deixebles, y aquestos á la gent.
20 Y tots menjaren y quedaren saciats. Y recullidas las sobras, umpliren dotse coves dels bussins.
21 Yl número dels que menjaren fou cinch mil homes, sens contar donas ni criaturas.
22 Y luego Jesús compelí á sos deixebles á pujar en la barca, y á que passassen antes que ell al altra banda del estany, mentres que ell despedía á la gent.
23 Y quant hagué despedit la turba, sen pujá á una montanya á fer oració. Y arribat lo vespre estava ell tot sol allí.
24 Y la barca en mitg del mar era combatuda de las olas, puix era contrari lo vent.
25 Emperó á la quarta vetlla de la nit, vingué Jesús envers ells, caminant per sobrel mar.
26 Y quant lo vegeren caminar per sobrel mar, se turbaren dihent: Es una fantasma. Y de por comensaren á cridar.
27 Mes Jesús al mateix temps los parlá, y digué: Teniu bon ánimo, jo so: no temau.
28 Y respongué Pere, dihent: Senyor, si sou vos, manaume que vinga per sobre l'aygua cap á vos.
29 Y ell li digué: Vina. Y baixant Pere de la barca, caminava sobre l'aygua per arribar á Jesús.
30 Emperó vehent que'l vent era fort tingué temor, y com comensás á enfonsarse, cridá dihent: Senyor, salvaume.
31 Y luego allargant Jesús sa ma, l'agafá, y li digué: Home de poca fe; ¿perqué has dubtat?
32 Y tan prest com entraren en la barca, cessá lo vent.
33 Yls que estavan en la barca s'acercaren y l'adoraren, dihent: Verdaderament sou lo Fill de Deu.
34 Y havent passat al altre costat del estany, vingueren á la terra de Genesar.
35 Y haventlo conegut los homes de aquell lloch, enviaren per tota aquella comarca, y li presentavan tots los malalts.

36 Y li suplicavan quels deixás tocar tan solament la bora de son vestit. Y tants quants la tocaren quedaren sans.
CAP. XV.

Condemna Jesús las tradicions humanas oposadas als preceptes de Deu. Cura á la filla de la Cananéa que dona mostras de gran fe; y dona menjar en lo desert á una gran multitut de gent ab set pansy alguns peixos.
1 Llavors s'acercaren á ell alguns Escribas y Fariséus de Jerusalem, dihent:
2 ¿Perqué tos deixebles traspassan la tradició dels ancians? Puix nos rentan las mans quant menjan pá
3 Y ell responent los digué: Y vosaltres, ¿perqué traspassau lo manament de Deu per vostra tradició? Puix Deu digué:
4 Honra al pare y á la mare. Y aquell que malhaesca al pare ó á la mare morirá de mort.
5 Emperó vosaltres diheu: Qualsevol que diga á son pare ó á sa mare: Tot do que jo ofresca vos aprofitará;
6 Y no honra á son pare ó á sa mare, queda desobligat; y axí haveu fet va lo manament de Deu per vostra tradició.
7 ¡Hipócritas! be profetisá Isaías de vosaltres, dihent:
8 Aquesta gent sem acerca ab sa boca, y ab los llavis m'honra; emperó son cor está lluny de mi.
9 Y me honran en va, ensenyant doctrinas y manaments de homes.
10 Y convocada así la gent, los digué: Ohiu y enteneu.
11 No contamina al home lo que entra en la boca; sino lo que ix de la boca, aixó es lo que contamina al home.
12 Llavors acercántseli sos deixebles li digueren: ¿No sabeu que los Fariséus s'han escandalisat quant han ohít aquesta paraula?
13 Emperó ell responent, digué: Tota planta que no ha plantat mon Pare celestial, será arrancada d'arrel.
14 Deixaulos, son cegos y guías de cegos. Y si un cego guía á altre cego, los dos cauhen en lo fosso.
15 Y responent Pere li digué: Explicaunos aquesta parábola.
16 Y Jesús digué: ¿Encara estau vosaltres sens compresió?
17 ¿No compreneu que tot alló que entra en la boca passa al ventre, y se llansa en lloch secret?
18 Emperó lo qu'ix de la boca, del cor ix, y aixó es lo que contamina al home.
19 Puix del cor ixen los mals pensaments, los homicidis, los adulteris, las fornicacions, los robos, los falsos testimonis, las blasfemias.
20 Aqueixas cosas son las que contaminan al home. Emperó lo menjar sens rentarse las mans no contamina al home.
21 Y exint Jesús d'allí se retirá als confins de Tyro y de Sidon.
22 Y veus aquí una dona Cananéa, que havía exit de aquells confins, cridava dihent: Senyor, fill de David, teniu compassió de mi: la meva filla está cruelment atormentada del dimoni.
23 Y ell no li respongué paraula. Y acercántseli sos deixebles li suplicavan, dihent: Despatxaula, puix ve cridant al derrera de nosaltres.
24 Y ell los respongué dihent: Jo no so enviat sinó á las ovellas perdudas de la casa de Israel.
25 Emperó ella vingué y l'adorá, dihent: Senyor, valeume.
26 Y ell respongué dihent: No es just lo pendrer lo pá dels fills y tirarlo als cans.
27 Y ella digué: Axí es, Senyor: mes los cadells menjan de las engrunas que cauhen de la taula de sos amos.
28 A las horas Jesús responent li digué: Gran es ta fe, ¡oh dona! com tu vols, axí set fassa. Y desde aquell punt quedá sana sa filla.
29 Y havent Jesús exit d'allí vingué cerca del mar de Galiléa, y pujant á una montanya s'assentá allí.
30 Y se li acercá gran multitut de gent, ab qui venian muts, cegos, coixos, baldats y molts altres, yls posaren á sos peus; yls curá.
31 De manera ques maravellava la gent, vehent parlar los muts, caminar los coxos, veurer los cegos, y glorificavan al Deu d'Israel.
32 Emperó Jesús cridant á sos deixebles, digué: Me compadesch de aquesta gent, perqué ja fa tres dias que permaneixen ab mi, y no tenen res pera menjar, y no vull despatxarlos en dejú, perqué nos desmayin en lo camí.
33 Y los deixebles li digueren: ¿Com havem de trobar en aquest desert tans pans pera saciar á tanta multitut de gent?
34 Y Jesús los digué: ¿Quants pans teniu? Y ells respongueren: Set y uns pochs peixets.
35 Y maná á la gent ques assentassen sobre de l'herba.
36 Y prenent los set pans y los peixos, y donant gracias, los partí, y doná á sos deixebles, yls deixebles los donaren á la gent.
37 Y tots menjaren, y quedaren saciats. Y dels bussins que sobraren ne umpliren set coves.
38 Y los que menjaren foren cuatre mil homes, sens contar donas ni criaturas.

39 Y despatxada la gent, entrá en una barca, y passá als confins de Magedan.

CAP. XVI.

Fariséus y Saducéus confundits. Corrupció de sa doctrina: Confessió de Sant Pere. Promesas que li foren fetas. Repren lo Senyor á Sant Pere, y exorta á tots á que prengan la creu y lo seguescan.
1 Y s'acercaren á ell los Fariséus yls Saducéus á fi de tentarlo, y li demanaren quels mostrás algun senyal del cel.
2 Y ell responent los digué: Quant arriba lo vespre diheu: Fará bon temps, perqué lo cel es vermell.
3 Y al dematí: Avuy hi haurá tempestat, perqué lo cel está nubolós y rogeja.
4 ¡Hipócritas! ¿Sabeu distingir l'aspecte del cel, y no podeu discernir los senyals dels temps? La generació perversa y adúltera demana un senyal, y no se li donará senyal, sinó lo senyal del profeta Jonás. Y deixantlos sen aná.
5 Y havent vingut sos deixebles al altra banda, se havían olvidat de pendrer pá.
6 Jesús los digué: Teniu compte y guardaus del llevat dels Fariséus y dels Saducéus.
7 Mes ells pensavan, dihent entre si: Aixó es perqué no havem pres pá.
8 Y coneixentho Jesús los digué: Homes de poca fe, ¿perqué anau pensant dintre de vosaltres mateixos perqué no teniu pá?
9 ¿No compreneu encara, nius recordau dels cinch pans pera cinch mil homes, y quants coves de bussins ne recullireu?
10 ¿Ni dels set pans pera cuatre mil homes, y quants coves ne recullireu?
11 ¿Com no compreneu que nos per lo pá queus diguí: Guardaus del llevat dels Fariséus y dels Saducéus?
12 A las horas entengueren que no havía dit ques guardassen del llevat dels pans, sinó de la doctrina dels Fariséus y dels Saducéus.
13 Y vingué Jesús als confins de Cesaréa de Filipo, y preguntava á sos deixebles dihent: ¿Qui diuhen los homes ques lo Fill del home?
14 Y ells respongueren: Uns diuhen ques Joan Baptista, altres ques Elías, y altres ques Jeremías ó un dels profetas.
15 Y Jesús los digué: ¿Y vosaltres qui diheu que so jo?
16 Respongué Simó Pere y digué: Vos sou Christo lo Fill de Deu viu.
17 Y responent Jesús li digué: Benaventurat ets, Simó fill de Joan, perqué aixó not ho ha revelat la carn ni la sang, sino mon Pare que está en lo cel.
18 Y jot dich també que tu ets Pere, y que sobre aquesta pedra edificaré ma Iglesia, y las portas del infern no prevaleixerán contra d'ella.
19 Y á tu te donaré las claus del regne del cel. Y tot alló que lliguias sobre la terra estará lligat en lo cel, y tot lo que deslliguias sobre la terra será també deslligat en lo cel.
20 A las horas maná á sos deixebles, que no diguessen á ningú que ell era Jesús lo Christo.
21 Desde aquell punt comensá Jesús á declarar á sos deixebles, que convenía que ell anás á Jerusalem, y que sufrís moltas cosas de part dels ancians y dels Escribas, y dels Prínceps dels Sacerdots, y que morís y que ressuscitás al tercer dia.
22 Y prenentlo Pere á part comensá á reconvenirlo, dihent: Senyor, lluny de vos ta cosa; no nous esdevindrá.
23 Mes Jesús girantse á ell li digué: Apartat d'aquí, Satanás, quem escandalisas; perqué tu no trobas gust en las cosas que son de Deu, sinó en las dels homes.
24 Llavors digué Jesús á sos deixebles: Si algú me vol seguir neguias á sí mateix, y prenga sa creu y seguescam.
25 Puix aquell que vulga salvar sa vida, la perdrá. Emperó aquell que perdia sa vida per amor de mi, la trobará.
26 ¿Puix de que li serveix al home lo guanyar tot lo mon si pert sa ánima? ¿O que donará l'home en cambi de sa ánima?
27 Perqué lo Fill del home ha de venir en la gloria de son Pare ab sos ángels, y llavors donará á cada cual la recompensa segons sas obras.

28 En veritat vos dich, que dels que están aquí ni ha alguns que no tastarán la mort, fins que vejan venir en son regne al Fill del home.

CAP. XVII.

Transfiguració del Senyor. Cura de un llunatich endemoniat. Jesús paga lo tribut al César.
1 Al cap de sis dias, Jesús pren ab ell á Pere, y á Jaume, y á son germá Joan, y sels ne porta á part á una montanya elevada.
2 Y se transfigurá devant d'ells. Y son rostro resplandía com lo sol, y sas vestiduras se tornaren blancas com la neu.
3 Y veus aquí que sels aparegueren Moysés y Elías parlant ab ell.
4 Y prenent Pere la paraula, digué á Jesús: Senyor, bo es quens estem aquí: si voleu farém aquí tres tabernacles, un pera vos, altre pera Moysés, y altre pera Elías.
5 Encara estava parlant, quant un núvol resplandent vingué á cubrirlos. Y veus aquí una veu desdel núvol que deya: Aquest es mon Fill l'amat, en qui jom he ben complagut: ohiu á ell.
6 Y al oirlo los deixebles caygueren de rostro en terra, y tingueren gran temor.
7 Y Jesús s'acercá yls tocá, yls digué: Alsaus y no temau.
8 Y ells alsant los ulls no vegeren á altre mes que á Jesús.
9 Y al baixar ells de la montanya los maná Jesús, dihent: A ningú digau lo que haveu vist fins que lo Fill del home ressuscitia d'entre los morts.
10 Y sos deixebles li preguntaren, dihent: ¿Puix com diuhen los Escribas que primer ha de venir Elías?
11 Ell los respongué dihent: Certament vindrá Elías, y restablirá totas las cosas.
12 Emperó jous dich, que Elías ja vingué, y nol conegueren, ans be feren d'ell lo quels plagué: així també farán ells patir al Fill del home.
13 A las horas comprengueren los deixebles quels havía parlat de Joan Baptista.
14 Y quant arribá al lloch ahont era la multitut, se li acercá un home, y posat de genolls en terra devant d'ell, li digué: Senyor, apiadaus de mon fill ques llunatich, y pateix cruelment; puix moltas vegadas cau en lo foch, y sovint en l'aygua.
15 Yl he portat á vostres deixebles, y nol han pogut curar.
16 Y responent Jesús digué: ¡O rassa incrédula y perversa! ¿Fins á quant estaré ab vosaltres? ¿fins á quant vos sufriré? Portaumel aquí.
17 Y Jesús reprengué al dimoni, y exí aquest del jove, lo qual quedá curat desde aquell punt.
18 Llavors los deixebles parlaren apart ab Jesús, y li digueren: ¿Com es que nosaltres nol poguerem llansar?
19 Jesús los digué: Per causa de vostra incredulitat. Puix jous dich en veritat, que si teníu fe com un gra de mostassa, diréu á esta montanya: Trasládat d'aquí allí, ys trasladará; y res vos será impossible.
20 Emperó aquesta casta de dimonis nos llansa sinó per medi de la oració y del dejuni.
21 Y estant ells en Galiléa, los digué Jesús: Lo Fill del home ha de ser entregat en mans dels homes.
22 Yl matarán, y ressuscitará al tercer dia. Y ells se contristaren en gran manera.
23 Y havent arribat á Cafarnaum, s'acercaren á Pere los que cobravan lo tribut de las dos dracmas, y li digueren: ¡Que! ¿Vostre mestre no paga lo tribut?
24 Sí, respongué. Y havent entrat en la casa, Jesús li parlá primer dihent: ¿Quet apar Simó? Los reys de la terra, ¿de qui cobran tribut ó cens? ¿De sos fills, ó dels estranys?
25 Dels estranys, respongué Pere. Jesús li digué: Luego los fills son franchs.

26 Apesar d'aixó, perqué nols escandalisem, ves al mar, tira l'am, y pren lo primer peix que isca; y obrintli la boca trobarás una moneda de cuatre dracmas, prenla y dónalsela pera mi y pera tu.

CAP. XVIII.

Doctrina de Jesús sobre l'humilitat, sobre lo pecat d'escándol y sobre la correcció fraterna. Parábola del bon Pastor. Sobre la potestat de perdonar pecats. Compassió dels pecadors y perdó dels enemichs. Parábola dels deu mil talents.
1 En aquella hora s'acercaren los deixebles á Jesús dihentli: ¿Quí es lo major en lo regne del cel?
2 Y Jesús cridant un infant lo colocá en mitg d'ells,
3 Y digué: En veritat vos dich, que si nous convertiu y feu com los infants, no entraréu en lo regne del cel.
4 Quiscun donchs ques humilihi com aquest infant, eix será lo major en lo regne del cel.
5 Y qui rebia á un tal infant en mon nom, á mim reb.
6 Y qualsevol que escandalisia á un de aquestos infants que creuhen en mi, mes li valdría que li penjassen una roda de molí al coll, y s'anegás en lo profundo del mar.
7 ¡Ay del mon per causa dels escándols! Puix es precís que vingan escandols: emperó ¡ay del home, per qui ve l'escandol!
8 Per lo tant si ta ma ó ton peu te escandalisan, tállal y llánsal fora de tu; puix mes te val entrar en la vida manco ó coix, que tenint duas mans ó dos peus ser llansat al foch etern.
9 Y si ton ull t'escandalisa, tráutel, y llánsal fora de tu; perqué mes te val entrar en la vida ab un sol ull, que tenir dos ulls y ser llansat al foch del infern.
10 Cuydado que no menyspreheu á un d'aquestos infants; perqué jous dich, que sos ángels en lo cel veuhen sempre la cara de mon Pare que está en lo cel.
11 Puix lo Fill del home ha vinguat á salvar lo que estava perdut.
12 Queus apar, ¿si un home tingués cent ovellas, y s'esgarriás una, no deixará las noranta nou en la montanya, y anirá en busca de la que s'esgarriá?
13 Y si li esdevingués lo trobarla, vos dich en veritat, ques complaurá mes ab ella que ab las noranta nou que no s'esgarriaren.
14 Axí que no es la voluntat de vostre Pare que está en lo cel, ques perdia un de aquestos petits.
15 Per lo tant, si ton germá pecás contra de tu, ves y corretgeixlo entre tu y ell solament; y sit escoltás haurás guanyat á ton germá.
16 Y si not escoltás, pren encara una ó duas personas, peraqué per boca de dos ó tres testimonis constia tota paraula.
17 Y si nols escoltás, dígasho á la Iglesia. Y si no oygués á la Iglesia, tenlo per un Gentil y un Publicá.
18 En veritat vos dich, que tot quant lligueu sobre la terra, lligat será també en lo cel; y tot quant deslligaréu sobre la terra, deslligat será també en lo cel.
19 Altra vegada vos dich, que si dos de vosaltres se convinguessen sobre la terra per demanar alguna cosa, sia la ques vulla, sels será otorgada per mon Pare que está en lo cel.
20 Puix allá ahont se troban congregats dos ó tres en mon nom, allí estich jo en mitg d'ells.
21 Llavors Pere acercantse á ell digué: Senyor, quantas vegadas pecant mon germá contra de mi lo tinch de perdonar? ¿fins á set vegadas?
22 Jesús li digué: Not dich fins á set, sinó fins á setanta vegadas set.
23 Per aixó lo regne del cel es semblant á un rey que volgué pendrer comptes á sos criats.
24 Y havent comensat á pendrels, se li presentá un que li debía deu mil talents.
25 Y com no tingués d'ahont pagar, maná son amo que fos vengut, ell, sa muller, sos fills y tot quant tenia, y que pagás.
26 Llavors lo criat llansantse á sos peus li suplicava, dihent: Senyor, teniu paciencia que tot vos ho pagaré.
27 Y compadescut l'amo de aquell criat, lo deixá llibre, y li perdoná lo deute.
28 Emperó luego que aquell criat isqué fora, encontrá á un de sos companys criats que li debía cent diners, y agarrantlo pel coll l'ofegava, dihent: Págam lo quem deus.
29 Y llansantse á sos peus son company, li suplicava, dihent: Té un poch de paciencia, y jot ho pagaré tot.
30 Emperó ell no ho volgué sinó que marxá, y'l feu posar en la presó fins que pagás lo deute.
31 Y vehent los altres criats companys seus lo que passava, se contristaren en extrem, y foren á contar á son amo lo que havía passat.
32 Llavors lo cridá son amo y li digué: ¡O criat pervers! jot perdoní tot lo deute perqué m'ho suplicares:
33 ¿No debías donchs tu tenir compassió també de ton company, axís com jon tinguí de tu?
34 Y irritat son amo lo feu entregar als atormentadors fins que hagués pagat tot quant debía.


CAP. XIX.

Ensenya Jesús que lo matrimoni es indisoluble, que sols hi ha una causa per la separació ó divorci. Dona consells sobre la perfecció. Parla de la dificultat de salvarse los richs, y del premi de aquells que per amor seu renuncian totas las cosas.
1 Y succehi que quant Jesús hagué acabat estas pláticas, partí de Galiléa y vingué als confins de la Judéa al altra banda del Jordá.
2 Y lo seguí una gran multitut de gent; y los curá allí.
3 Y s'acercaren á ell los Fariséus pera tentarlo, dihent: ¿Es lícit á un home repudiar sa muller per qualsevol causa?
4 Ell los respongué dihent: ¿No haveu llegit quel que criá l'home desdel principi, criá mascle y famella?
5 Y digué per aixó: Deixará l'home á pare y mare, y s'unirá ab sa muller, y serán dos en una carn.
6 Axí que ja no son duas, sinó una carn. Per lo tant lo que Deu juntá, nou separia l'home.
7 Y ells replicaren: ¿Perqué donchs maná Moysés donar carta de repudi y despatxarla?
8 Ell los digué: Perqué Moysés per la duresa de vostres cors vos permeté repudiar á vostras mullers: mes al principi no fou així.
9 Y jous dich, que qualsevol que repudihi á sa muller á no ser per causa de fornicació, y ne prenga un altra, comet adulteri; y aquell ques casia ab la repudiada comet adulteri.
10 Los deixebles li digueren: Si tal es la condició del home respecte de sa muller, no es convenient lo casarse.
11 Ell los digué: No tots son capassos d'aixó, sinó aquells á qui s'ha concedit.
12 Perqué hi ha eunuchs que nasqueren axí del ventre de sa mare; y hi ha eunuchs que ho foren per los homes; y hi ha eunuchs ques castraren á si mateixos por amor del regne del cel. Qui sia capás d'aixó queu sia.
13 Llavors li presentaren uns infants, peraqué imposás las mans sobre d'ells y orás: emperó los deixebles los reprenían.
14 Y Jesús los digué: Deixau estar als infants, y nols destorveu de venir á mi; puix dels tals es lo regne del cel.
15 Y quant los hagué imposat las mans, sen aná d'allí.
16 Y veus aquí vingué un y li digué: Bon Mestre, ¿que faré jo de bo pera conseguir la vida eterna?
17 Ell li digué: ¿Perquém dius bo? No hi ha sinó un ques bo, y es Deu. Emperó si vols entrar en la vida guarda los manaments.
18 Ell li digué, ¿Quins? Y Jesús respongué: No matarás: no cometerás adulteri: no robarás: no llevarás falsos testimonis:
19 Honra á ton pare y á ta mare; y amarás á ton prohisme com á tu mateix.
20 Lo jove li diu: Jo he guardat totas aquestas cosas desde ma juventut: ¿que mes me falta ara?
21 Jesús li digué: Si vols esser perfet, ves, ven tot quant tens y donau als pobres, y tindrás un tresor en lo cel; després vina y segueixme.
22 Y quant lo jove ohí aqueixas paraulas sen aná trist; puix tenía moltas possessions.
23 Y Jesús digué á sos deixebles: En veritat vos dich, que ab dificultat entrará un rich en lo regne del cel.
24 Y altra vegada vos dich: Ques mes fácil passar un camell per lo forat d'una agulla, quel entrar un rich en lo regne del cel.
25 Los deixebles al ohir aixó se maravellaren molt, y digueren: ¿Donchs quis podrá salvar?
26 Y mirantlos Jesús los digué: Pera los homes aixó es impossible, mes pera Deu tot es possible.
27 Llavors prenent Pere la paraula li digué: Veus aquí nosaltres ho havem abandonat tot, y vos havem seguit: ¿ques donchs lo que tindrém?
28 Yls digué Jesús: En veritat vos dich, que vosaltres quem haveu seguit, quant en la regeneració lo Fill del home s'assentará en lo trono de sa gloria, vos sentaréu també vosaltres en dotse tronos pera judicar á las dotse tribus d'Israel.
29 Y qualsevol que haurá deixat casa, ó germans ó germanas, ó pare ó mare, ó muller, ó fills, ó terras, per causa de mon nom, rebrá cent per hu y possehirá la vida eterna.
30 Emperó molts que son primers serán derrers, y los derrers primers.


CAP. XX.

Parábola dels jornalers cridats á treballar en la vinya á diferents horas. Jesús prediu sa mort y resurrecció. Respon á la pretensió de la mare dels fills del Zebedeu. Dona vista á dos cegos.
1 Lo regne del cel es semblant á un pare de familias que isqué de bon matí á llogar treballadors pera sa vinya.
2 Y havent fet lo ajust ab los treballadors de á diner per dia, los enviá á sa vinya.
3 Y exint envers la hora de tercia, ne vegé d'altres en la plassa que estaban ociosos.
4 Yls digué: Anau vosaltres també á ma vinya, y vos donaré lo que sia just.
5 Y ells hi anaren. Torná á exir envers la hora de sexta y de nona, y feu lo mateix.
6 Y exí envers l'hora undécima, y ne trobá d'altres que estaban sense fer res, y los digué: ¿Perquéus estau aquí tot lo dia ociosos?
7 Y ells li respongueren: Perqué ningúns ha llogat. Ell los digué: Anau també vosaltres á ma vinya, y rebréu tot alló que sia just.
8 Y havent arribat lo vespre, digué l'amo de la vinya á son majordom: Crida als treballadors y págals son jornal, comensant desdels últims als primers.
9 Quant vingueren los que hi havian anat envers l'hora undécima, cada hu rebé son diner.
10 Y quant arribaren los primers, cregueren quels donarían mes; pero no reberen sinó un diner cada hu.
11 Y després de haverlo rebut, murmuraban contral pare de familias,
12 Dihent: Aqueixos derrers no han treballat mes que una hora, y los haveu igualats ab nosaltres que havem suportat tot lo pes del dia y del calor.
13 Mes ell en resposta, digué á un d'ells: Amich, jo not faig tort: ¿not ajustares ab mi per un diner?
14 Pren lo ques teu, y marxa; puix jo vull donar á aquest derrer lo mateix que á tu.
15 ¿No mes lícit fer lo quem plau de los ques meu? ¿Es ton ull mal perqué jo so bo?
16 Per lo tant los derrers serán primers, y los primers derrers; puix molts son los cridats, y pochs los elegits.
17 Y pujant Jesús á Jerusalem, pregué á part en lo camí á sos dotse deixebles, yls digué:
18 Mirau, nosaltres pujam á Jerusalem, y lo Fill del home será entregat als Prínceps dels Sacerdots y als Escribas, y lo condemnarán á mort,
19 Y l'entregarán als Gentils peraqué sen tragan mofa, yl assotian, yl crucifiquian: emperó al tercer dia ressuscitará.
20 Llavors se li acercá la mare dels fills del Zebedeu ab sos fills, adorantlo y demanantli alguna cosa.
21 Ell li digué: ¿Que vols? Ella respongué: Diheu que aquestos dos fills meus s'assentian en vostre regne, un á la dreta y altre á l'esquerra vostra.
22 Y Jesús responent digué: No sabeu lo queus demanau. ¿Podeu vosaltres beurer lo calser que jo he de beurer? ¿y ser batejats ab lo baptisme ab que jo so batejat? Y li diuhen: Sí, que podem.
23 Llavors ell los diu: En veritat vosaltres beuréu mon cálser y seréu batejats ab lo baptisme ab que jo so batejat: emperó l'estar sentat á ma dreta o esquerra, nom es donat á mi lo concedirho, sinó á aquells pera qui mon Pare ho te preparat.
24 Y quant los deu ohiren aixó, se indignaren contrals dos germans.
25 Mes Jesús los cridá envers sí, y digué: Sabeu quels Prínceps dels Gentils avasallan á sos pobles, y quels que son poderosos exerceixen domini sobre d'ells.
26 No será axí entre vosaltres; sinó que qualsevol que vulla ferse major entre vosaltres, sia criat vostre:
27 Y aquell que entre vosaltres vulla ser primer, sia criat vostre.
28 Axí com lo Fill del home no vingué pera ser servit, sinó pera servir, y pera donar sa vida en rescat de molts.
29 Y al exir ells de Jericó, lo seguí una gran multitut de gent.
30 Y veus aquí dos cegos sentats á la bora del camí, ohiren que Jesús passava, y comensaren á cridar, dihent: Senyor, Fill de David, teniu misericordia de nosaltres.
31 Y la gent los renyava peraqué callassen: emperó ells cridavan mes dihent: Senyor, Fill de David, teniu misericordia de nosaltres.
32 Y Jesús s'aturá, y los cridá, y digué: ¿Que voleu que jous fassa?
33 Senyor, li respongueren, que s'obrian nostres ulls.

34 Y Jesús compadescut d'ells los tocá los ulls. Y en aquell mateix instant vegeren, y lo seguiren.
CAP. XXI.

Jesús entra triunfant en Jerusalem. Trau del temple als que estavan venen allí. Maleheix una figuera; y confon als seus émuls ab parábolas y rahons.
1 Y al acercarse á Jerusalem, quant arribaren á Bethphage, prop de la montanya del Oliverar, Jesús enviá dos de sos deixebles,
2 Dihentlos: Anau á aquell lloch que está devant de vosaltres, y luego trobaréu una somera fermada, y un pollí ab ella: desfermaula y menáumels.
3 Y si algú vos digués res, responeuli quel Senyor los ha menester; y tot seguit los deixará.
4 Y tot aixó fou fet peraqués cumplís lo que havia dit lo Profeta, que diu:
5 Diheu á la filla de Sion: Mira que ton Rey ve, ple de mansuetut, envers tu, assentat sobre una somera y son pollí, fill de la que está avesada al jou.
6 Y los deixebles sen anaren, y feren lo quels havía manat Jesús,
7 Y menaren la somera y lo pollí, y posaren sobre d'ells sos vestits, y lo feren assentar demunt.
8 Y una gran multitut de gent estenía sas vestiduras en lo camí; y altres tallavan ramas d'arbres y las estenían en lo camí.
9 Y la turba que anava devant, y la que venía detrás, cridavan, dihent: ¡Hosana al Fill de David! ¡Benehit sial qui ve en lo nom del Senyor! ¡Hosana en las alturas!
10 Y havent entrar en Jerusalem, se conmogué tota la ciutat, dihent: ¿Qui es aquest?
11 Y la gent responía: Aquest es Jesús lo Profeta de Nazaret de Galiléa.
12 Y entrá Jesús en lo temple de Deu, y treya fora á tots los que venían y compravan en lo temple; y trabucá las taulas dels cambiadors, yls sitis dels que venían palomas;
13 Yls digué: Escrit está: Ma casa será anomenada casa de oració: emperó vosaltres l'haveu convertida en cova de lladres.
14 Y s'acercaren á ell cegos y coixos en lo temple yls curá.
15 Mes vehent los Prínceps dels Sacerdots yls Escribas las maravellas que havia fet, y als petits clamant en lo temple, y dihent: ¡Hosana al Fill de David! se indignaren,
16 Y li digueren: ¿No ohiu lo que aquestos diuhen? Y Jesús los respongué: Sí, ¿no haveu vosaltres llegit, que de la boca dels petits y dels que maman tragueres alabansa perfeta?
17 Y deixantlos sen aná fora de la ciutat á Bethania, y se quedá allí.
18 Yl endemá dematí, quant tornava á la ciutat, tingué fam.
19 Y vehent una figuera prop del camí s'acercá á ella, y no trobanthi mes que fullas li digué: Per maymés nasca fruit de tu. Y al punt quedá seca la figuera.
20 Y quant los deixebles vegeren aixó, se maravellaren y deyan: ¡Com s'ha secat al instant la figuera!
21 Jesús responent los digué: En veritat vos dich, que si tinguesseu fe, y no dubtasseu, no tant solament faríau lo de la figuera, sinó que si diguesseu á esta montanya: Apártat y tírat al mar, se verificaría.
22 Y totas las cosas que demaneu en la oració, tenint fe, las conseguiréu.
23 Y havent anat al temple, los Prínceps dels Sacerdots y los ancians del poble s'acercaren á ell en ocasió en que estava ensenyant, y li digueren: ¿Ab quina autoritat fas tu aquestas cosas? ¿Y quit ha donat tal potestat?
24 Responent Jesús los digué: També jous vull preguntar una cosa, que si me la diheu, vos diré igualment ab quina potestat faig jo aquestas cosas.
25 ¿Lo baptisme de Joan d'ahont era? ¿Del cel ó dels homes? Y ells discurrian entre sí, dihent:
26 Si dihem que del cel, nos dirá: ¿Puix perqué nol creguereu? Y si dihem, dels homres, temem al poble; perqué tothom tenía á Joan per un Profeta.
27 Y respongueren á Jesús, dihent: Nou sabem. Y ell los digué: Ni jous diré donchs ab quina potestat faig jo aquestas cosas.
28 ¿Emperó queus apareix? Un home tenía dos fills, y acercantse al primer li diu: Fill, ves avuy á treballar en ma vinya.
29 Y responent ell li digué: No vull anarhi. Emperó després s'arrepentí, y sen hi va anar.
30 Y acostantse al altre li digué del mateix modo; y ell responent digué: Ja hi vaig, Senyor; mes no hi va anar.
31 ¿Qual dels dos feu la voluntat del Pare? Ells diuhen: Lo primer. Jesús los diu: En veritat vos dich, que los Publicans y las rameras vos passarán devant en lo regne de Deu.
32 Puix vingué Joan á vosaltres per lo camí de la justicia, y vosaltres nol creguereu: y los Publicans y las rameras lo cregueren, y vosaltres vehent aixó nous arrepentireu després pera créurerlo.
33 Ohiu un'altra parábola: Hi havía un pare de familias que plantá una vinya, y la rodejá de una tanca, y cavant feu allí un cup, y edificá una torre, y l'arrendá á uns pagesos, y s'ausentá lluny.
34 Y quant s'acercá la cullita dels fruits, enviá sos criats als pagesos, peraqué percibissen los fruits d'ella.
35 Emperó los pagesos agarraren als criats, feriren á un, mataren á un altre, y al altre l'apedregaren.
36 Novament enviá altres criats en major número quels primers, y foren tractats del mateix modo.
37 Finalment los enviá son fill, dihent: Tindrán respecte á mon fill.
38 Emperó los pagesos quant vegeren al fill, digueren entre sí: Aquest es l'hereu, veniu, matemlo, y tindrém sa herencia.
39 Y agarrantlo, lo tragueren fora de la vinya, y lo mataren.
40 Quant vinga l'amo de la vinya, ¿quels fará á estos pagesos?
41 Ells li digueren: Destruirá als perversos miserablement, y arrendará sa vinya á altres pagesos, que á son degut temps li pagarán lo fruit.
42 Jesús los diu: ¿No haveu llegit may en las Escripturas: La pedra que recusaren los que edificavan, eixa fou feta cap de cantonada? Aixó fou fet per lo Senyor, y es cosa maravellosa á nostres ulls.
43 Per lo tant vos dich, queus será llevat lo regne de Deu, y donat á gent que produhesca fruits d'ell.
44 Y qualsevol que cayga sobre aqueixa pedra será romput, y aquell sobre qui ella cayga será fet engrunas.
45 Y quant los Prínceps dels Sacerdots y los Fariséus ohiren sas parábolas, comprengueren que parlava d'ells.
46 Y discorrent com péndrerlo tingueren por del poble, perqué era mirat com á Profeta.


CAP. XXII.

Parábola del Rey que convidá á las esposallas de son fill. Si ha de pagarse lo tribut al César. Doctrina sobre la resurrecció. Amor de Deu y del prohisme. Christo fill y Senyor de David.
1 Y responent Jesús, los torná á parlar de nou ab parábolas, dihent:
2 Lo regne del cel es semblant á un Rey que feu las esposallas pera son fill.
3 Y enviá sos criats á que cridassen als convidats á las esposallas; emperó ells no hi volgueren venir.
4 Enviá de nou altres criats, dihent: Diheu als convidats, Veus aquí he aparellat mon dinar, mos toros, y los demes animals grassos son ja morts, tot está á punt. Veniu á las esposallas.
5 Ells emperó no feren cas, y sen anaren, l'un á sa granja, y l'altre á son tráfic.
6 Yls altres agarraren als criats, y després de haverlos ultrajat, los mataren.
7 Yl Rey quant ho sabé s'irritá, y enviant sos exercits acabá ab aquells homicidas, é incendiá sa ciutat.
8 Llavors digué á sos criats. Las esposallas certament están aparelladas; emperó los que havían estat convidats no eran dignes.
9 Anau donchs á las exidas dels camins, y á tots quants trobeu convidaulos á las esposallas.
10 Y havent exit sos criats als camins, reuniren tots los que trobaren, bons y dolents, y s'umpliren las esposallas de convidats.
11 Quant entrá lo Rey pera veurer als hostes, vegé allí un home que no anava vestit ab robas d'esposallas:
12 Y li digué: ¿Amich, com es que has entrat aquí no anant vestit d'esposallas? Emperó ell callá.
13 Llavors lo Rey digué á sos criats: Lligaulo de peus y mans, y tiraulo á las tenebras exteriors: allí serán los plors yl cruxir de dents.
14 Puix molts son los cridats, y pochs los elegits.
15 A las horas los Fariséus sen anaren, y tingueren consell sobre com podrían sorpendrel en lo que parlás.
16 Y li envían sos deixebles junt ab los Herodians, dihent: Mestre, sabem quets home verídich, y que ensenyas lo camí de Deu en veritat, y que not cuydas de ningú, perqué no miras la persona dels homes.
17 Dígans donchs, ¿quet apareix? ¿es lícit ó no donar tribut al César?
18 Emperó Jesús coneixent la malicia d'ells, digué: ¿Perquém tentau hipócritas?
19 Mostraume la moneda del tribut. Y ells li presentaren un diner.
20 ¿Y Jesús los digué: ¿De qui es eixa efigie é inscripció?
21 Li responen: Del César. Llavors los digué: Puix pagueu al César lo ques del César, y á Deu lo ques de Deu.
22 Y al ohir aixó se maravellaren, y deixantlo sen anaren.
23 En aquell dia s'acercaren á ell los Saducéus, que diuhen no hi ha resurrecció, y li preguntaren,
24 Dihent: Mestre, Moysés digué: Si morís algú sens fill, desposis son germá ab sa muller, y donia successió á son germá.
25 Donchs havía entre nosaltres set germans, y haventse casat lo primer morí, y per no haver tingut successió, deixá sa muller á son germá.
26 Y lo mateix feu lo segon, y lo tercer, fins al seté.
27 Y després de tots morí també la muller.
28 Donchs en la resurrecció, ¿de quin sels set será la muller? puix ella de tots ho fou.
29 Y responent Jesús los digué: Anau errats, no entenent las Escripturas, ni poder de Deu.
30 Perqué en la resurrecció, ni s'esposarán, ni serán donats en matrimoni, sino que serán com ángels de Deu en lo cel.
31 Y de la resurrecció dels morts, ¿no haveu llegit lo que vos te dit Deu:
32 Jo so lo Deu d'Abraham, y lo Deu d'Isaac, y lo Deu de Jacob? No es Deu de morts sinó de vius.
33 Y al ohir aixó la gent se maravellava de sa doctrina.
34 Emperó los Fariséus, quant ohiren que havía fet callar als Saducéus, se juntaren en consell.
35 Y un d'ells, que era Doctor en la Lley, li preguntá pera tentarlo:
36 Mestre, ¿quin es lo gran manament de la Lley?
37 Jesús li respongué: Amarás al Senyor ton Deu de tot ton cor, y de tota ta ánima, y de tot ton enteniment.
38 Aquest es lo mes gran y lo primer manament.
39 Y lo segon es semblant á ell: Amarás á ton prohisme com á tu mateix.
40 De aquestos dos manaments dependeix tota la Lley y los Profetas.
41 Y estant junts los Fariséus, Jesús los preguntá,
42 Dihent: ¿Queus apar de Christo? ¿de qui es fill? Li responen: De David.
43 Y ell los diu: ¿Puix com es que David en esperít l'anomena Senyor, dihent:
44 Diguél Senyor á mon Senyor: Assentat á ma dreta, fins que posia tos enemichs pera peanya de tos peus?
45 Donchs si David l'anomena Senyor, ¿com es ell son fill?

46 Y ningú lo podía respondrer paraula, ni desde aquel dia se atreví ningú á ferli mes preguntas.

CAP. XXIII.

Condemna Jesús lo rigor extremat dels Fariséus en la doctrina que ensenyan al poble. Parla de sa hipocresía y superbia: de las falsas explicacions que donan á la lley: de la mort violenta dels Profetas, y de la destrucció de Jerusalem.
1 Llavors Jesús parlá á la multitut, y á sos deixebles,
2 Dihent: Sobre la cátedra de Moysés están sentats los Escribas yls Fariséus.
3 Observau donchs, y feu tot alló queus digan: emperó nou feu segons sas obras; perqué ells diuhen, y no fan.
4 Puix lligan cárregas pesadas é insuportables, y las carregan sobre las espatllas dels homes: emperó ells ni un sol dit aplican pera móurerlas.
5 Y fan totas las obras pera ser vistos dels homes. Y axís aixamplan sas filacterias, y engrandeixen sas franjas,
6 Y apeteixen los primers puestos en los festins, yls primers sitis en las sinagogas,
7 Y quels saludian en las plassas, y quels homes los apellidian Rabís.
8 Emperó vosaltres no vullau ser anomenats Rabís: puix un sol es vostre Mestre lo Christo, y tots vosaltres sou germans.
9 Y á ningú sobre la terra apellideu pare vostre, perque un es vostre Pare que está en lo cel.
10 Nius apellideu mestres, perque un es vostre Mestre lo Christo.
11 Aquell ques major entre vosaltres será vostre criat.
12 Y qualsevol que s'exaltia, será humiliat; y aquell ques humilihi, será exaltat.
13 Emperó, ¡ay de vosaltres, Escribas y Fariséus, hipócritas, que tancau lo regne del cel devant dels homes! Puix ni vosaltres entrau, ni deixau entrar als que hi entrarían.
14 ¡Ay de vosaltres, Escribas y Fariséus, hipócritas, que ab pretext de llargas plegarias devorau las casas de las viudas: per aixó sufriréu un judici mes rigorós!
15 ¡Ay de vosaltres, Escribas y Fariséus, hipócritas, perqué rodau lo mar y la terra pera fer un prosélit; y despues de haverlo fet, lo feu fill del infern al doble de vosaltres mateixos!
16 ¡Ay de vosaltres, guias cegos, que diheu: Qualsevol que juria per lo temple, no es res: emperó aquell que juria per l'or del temple, es deutor!
17 ¡Necis, y cegos! ¿que es mes, l'or, ó lo temple que santifica l'or?
18 Y qualsevol que juria per l'altar, no es res: emperó aquell que juria per l'oferta que está sobre d'ell, es deutor.
19 ¡Cegos! ¿que es mes, l'oferta, ó l'altar que santifica l'oferta?
20 Aquell donchs que jura per l'altar, jura per ell, y per tot lo que está sobre d'ell.
21 Y qualsevol que jura per lo temple, jura per ell, y per aquell que habita en ell.
22 Y qui jura per lo cel, jura per lo trono de Deu, y per lo qui está assentat sobre d'ell.
23 ¡Ay de vosaltres, Escribas y Fariséus, hipócritas, que pagau delme de la menta, del anet, y del cumí, y haveu deixat las cosas que son mes importants de la lley, la justicia, la misericordia, y la fe! Aquestas cosas convenía fer sens omitir aquellas.
24 ¡Guias cegos, que colau un mosquit, y vos engulliu un camell!!
25 ¡Ay de vosaltres, Escribas y Fariséus, hipócritas, que netejau la part de defora de la copa y del plat, y dintre estáu plens de rapinya y de inmundicia!
26 ¡Fariséu cego, neteja primer lo interior de la copa y del plat, á fi de que sia limpio lo que está defora!
27 ¡Ay de vosaltres, Escribas y Fariséus, hipócritas, que sou semblants als sepulcres emblanquits, los cuals per defora apareixen hermosos als homes, y per dins están plens d'ossos de morts y de tota inmundicia!
28 Axí també vosaltres, per defora vos mostrau en veritat justos als homes: emperó de part de dins estáu plens de hipocresía é iniquitat.
29 ¡Ay de vosaltres, Escribas y Fariséus, hipócritas,que edificau los sepulcres dels Profetas, y adorau los monuments dels justos!
30 Y diheu: Si haguessem viscut en los dias de nostres pares, nons hauriam associat ab ells pera derramar la sanch dels Profetas.
31 Y axís serviu de testimoni á vosaltres mateixos, de que sou fills de aquells que mataren als Profetas.
32 Umpliu donchs la mesura de vostres pares.
33 Serpents, rassa de vívoras, ¿com escaparéu de la sentencia del infern?
34 Perqué veus aquí, jous envío á vosaltres profetas, y sabis, y escribas, y d'ells ne mataréu y crucificaréu, y d'ells ne assotaréu en vostras sinagogas, y los perseguiréu de ciutat en ciutat.
35 Peraqué vinga sobre vosaltres tota la sanch innocent que s'ha derramat sobre la terra, desde la sanch de Abel lo just, fins á la sanch de Zacarías, fill de Barachías, á qui matareu entrel temple y l'altar.
36 En veritat vos dich, que totas aquestas cosas vindrán sobre aquesta generació.
37 ¡Jerusalem, Jerusalem, que matas als profetas, y apedregas á aquells quet son enviats, quantas vegadas volguí arreplegar tos fills, axí com la gallina arreplega sos polls dessota de sas alas, y nou volguereu!
38 Veus aquí queus quedará deserta vostra casa.

39 Puix jous dich, que desd'aquest punt nom veuréu mes fins que digau: Benehit sia aquell que ve en lo nom del Senyor.

CAP. XXIV.

Jesu-Christ pronostica la ruina de Jerusalem y del temple. Anuncía á sos deixebles lo que succehiría durant la promulgació del Evangeli, y en sa segona vinguda. Avisa als verdaders fiels lo que deurían fer per no ser enganyats dels falsos Christos. Los encarrega que estigan sempre alerta, peraqué la segona vinguda nols trobia desprevinguts.
1 Havent Jesús exit del temple se retirava. Y s'acercaren á ell ses deixebles pera mostrarli los edificis del temple.
2 Empero ell responent los digué: ¿No veheu tot aixó? En veritat vos dich, que no quedará aquí pedra sobre pedra sens ser derrocada.
3 Y estant ell assentat en la montanya del Oliverar, se li acercaren sos deixebles secretament, y li digueren: Diheunos, ¿quant esdevindrán aquestas cosas? ¿y quin senyal hi haurá de vostra vinguda, y de la consumació del sigle?
4 Y responent Jesús los digué: Teniu compte que ningú vos seduhesca.
5 Puix vindrán molts en mon nom, y dirán: Jo sol Christo, y á molts seduhirán.
6 Y ohiréu també guerras y rumors de guerras; feu que nous turbeu. Puix totas estas cosas convé que succehescan, mes encara nos lo fi.
7 Perqué s'alsará gent contra gent, y regne contra regne, y hi haurá pestilencias, y fams, y terratrémols, en diferents llocs.
8 Y totas aquestas cosas son principi de dolors.
9 Llavors seréu entregats á la tribulació, y vos matarán, y seréu aborrits de tothom per causa de mon nom.
10 Y molts á las horas s'escandalisarán, y's trairán uns als altres, y's tindrán odi entre sí.
11 Y s'alsarán molts Profetas falsos, y seduhirán á molta gent.
12 Y perqué abundará l'iniquitat, se refredará la caritat de molts.
13 Emperó aquell que perseveria fins al fi, aqueix se salvará.
14 Y aqueix Evangeli del regne será predicat per tot lo món, en testimoni á totas las nacions, y á las horas vindrá lo fi.
15 Per lo tant, quant vejau que l'abominació desoladora, pronosticada per lo Profeta Daniel, está en lo lloch Sant, (qui llegeix entenga:)
16 Llavors los ques trobian en la Judéa, fugian á las montanyas.
17 Y lo quis trobia en lo terrat, no baxia á pendrer res de sa casa:
18 Y lo quis trobia en lo camp, no tornia á pendrer sa túnica.
19 Emperó, ¡ay de las que están prenyadas, y de las que criarán en aquells dias!
20 Pregau donchs, que vostra fugida no esdevinga en ivern, ó en dia de dissapte:
21 Puix hi haurá á las horas gran tribulació, tal que no s'hi ha hagut d'igual desdel comensament del mon fins ara, nin hi haurá.
22 Y si no fossen abreviats aquells dias, ninguna carn se salvaría, mes per amor dels elegits serán abreviats aquells días.
23 Llavors si algú vos digués: Mira, lo Christo está aquí, ó allí, nol cregau.
24 Puix s'alsarán falsos Christos, y falsos Profetas; y donarán grans senyals y prodigis, de manera, que fins los elegits, si fos possible, caurán en error.
25 Mirau que vos ho he predit.
26 Per lo tant sius diguessen: Veus aquí que está en lo desert, no iscau; Mirau que está en lo mes escondit de la casa, nou cregau.
27 Perqué axí com lo llampech ix del orient, ys deixa veurer fins en l'occident, axí será també l'adveniment del Fill del home.
28 En qualsevol part ques trobia lo cadáver, allí se juntarán també las áligas.
29 Y luego després de la tribulació de aquells días, s'obscurirá lo sol, y la lluna perdrá son resplandor, y las estrellas caurán del cel, y las potestats del cel serán conmogudas.
30 Y llavors apareixerá lo senyal del Fill del home en lo cel; y á las horas se lamentarán totas las tribus de la terra, y veurán al Fill del home, que vindrá en los nuvols del cel ab gran poder y majestat.
31 Y enviará sos ángels ab trompetas y ab gran clamor; y congregarán sos elegits de tots los quatre vents, desde un extrem á altre del cel.
32 Apreneu de la figuera una comparació: Quant sas brancas están tendras, y las fullas han brotat, coneixeu que está cerca l'estiu.
33 Donchs de la mateixa manera, quant vejau tot aixó, sabeu que está ell cerca á la porta.
34 En veritat vos dich, que no passará aquesta generació fins que totas estas cosas se cumplian.
35 Lo cel y la terra passarán; emperó mas paraulas no passarán.
36 Mes d'aquell dia ni d'aquella hora ningun sab res, ni los ángels del cel, sino tan sols lo Pare.
37 Y axís com en los dias de Noé, axí será també la vinguda del Fill del home.
38 Puix axí com en los dias antes del diluvi estavan menjant y bebent, casantse y donant en matrimoni, fins al dia que Noé va entrar en l'arca;
39 Y nou comprengueren fins que arribá lo diluvi, y sen portá á tothom; axí será també la vinguda del Fill del home.
40 Llavors dos se trobarán en lo camp, l'un será pres, y l'altre deixat.
41 Duas donas moldrán en un molí, será presa la una, y deixada l'altra.
42 Vetllau donchs, puix no sabeu á quina hora ha de venir vostre Senyor.
43 Emperó enteneu, que si'l pare de familias sabés á que hora havia de venir lo lladre, sens dubte estaría vetllant, y no deixaría minar sa casa.
44 Per lo tant estau vosaltres á punt també, perqué á l'hora menos pensada ha de venir lo Fill del home.
45 ¿Qui pensau que's lo criat fiel y prudent, á quin son amo constitueix sobre sa familia, peraquels donia de menjar á l'hora?
46 Benaventurat aquell criat, á qui son senyor trobia fent aixó quant vinga.
47 En veritat vos dich, quel constituirá sobre tots sos bens.
48 Emperó si aquell criat dolent digués en son cor: Lo meu senyor tarda á venir:
49 Y comensás á maltractar á sos companys, y á menjar y beurer ab los que s'embriagan:
50 Vindrál Senyor del tal criat en lo dia que nol espera, y á l'hora que menos pensa:

51 Yl dividirá, y posará sa porció entrels hipócritas. Allí serán los plors, yl cruxir de dents.

CAP. XXV.

Parábolas de las deu Verges y dels talents, ab las cuals Jesús mana estar alerta y practicar bonas obras, peraqué no siam condemnats en sa segona vinguda y judici final.
1 Llavors lo regne del cel será semblant á deu verges, que prenent sas llanternas exiren á rebrer al Espós.
2 Emperó cinch d'ellas eran fatuas, y las altras cinch prudents.
3 Y las cinch fatuas, havent pres sas llanternas, no sen portaren oli.
4 Emperó las discretas sen portaren oli en sos vasos, junt ab las llanternas.
5 Y com tardás á venir l'Espós, s'endormiscaren totas, y se quedaren dormidas.
6 Y á mitja nit s'ohí un clamor: Mirau que ve l'Espós, exiu á rebrerlo.
7 Llavors s'alsaren totas aquellas verges, y compongueren sas llanternas.
8 Y las fatuas digueren á las prudents: Donaunos oli del vostre, puix nostras llanternas s'apagan.
9 Mes las prudents respongueren, dihent: Com tal vegada no bastaría pera nosaltres y pera vosaltres, anau abans als quel venen, y compraune pera vosaltres.
10 Y mentres que ellas foren á comprarlo, vingué l'Espós, y las que estavan á punt entraren ab ell á las esposallas, y la porta fou tancada.
11 Al últim vingueren també las altras verges, dihent: Senyor, Senyor, obriunos.
12 Mes ell respongué dihent: En veritat vos dich, que nous conech.
13 Vetllau donchs, pues no sabeu lo dia ni l'hora en que ha de venir lo Fill del home.
14 Perqué aixó es com un home, que al anarsen lluny, cridá á sos criats, yls entregá sos bens.
15 Y al un li doná cinch talents, al altre dos, y al altre un, á quiscun segons sa capacitat, y sen aná inmediatament.
16 Donchs aquell que havía rebut los cinch talents, sen aná á negociar ab ells, y ne guanyá altres cinch.
17 E igualment aquell quen havía rebut dos, ne guanyá també altres dos.
18 Emperó aquell quen havía rebut un, sen aná y cavá en terra, y escondí allí lo diner de son senyor.
19 Al cap de molt temps, vinguél senyor de aquells criats, yls cridá á comptes.
20 Y arribant aquell que havía rebut los cinch talents, n'hi presentá altres cinch, dihent: Senyor, cinch talents m'entregareu vos, veusen aquí altres cinch que jo n'he guanyat.
21 Son senyor li digué: Molt be, criat fiel y bo, ja que fores fiel en lo poch, jot posaré sobre lo molt, entre en lo goig de ton senyor.
22 Y s'acercá també aquell que havía rebut los dos talents, y digué: Senyor, dos talents m'entregareu vos, aquín teniu altres dos quen he guanyat.
23 Son senyor li digué: Molt be, criat fiel y bo, ja que fores fiel en lo poch jot posaré sobre lo molt, entra en lo goig de ton senyor.
24 Y havent arribat també aquell que havía rebut un talent, digué: Senyor, jo sé que sou un home de carácter dur, que segau allá ahont no haveu sembrat, y que arreplegau allá ahont no haveu escampat.
25 Y possehit de temor men aní, y vaig escondir ton talent en la terra: aquí teniu lo ques vostre.
26 Y responentli son senyor, li digué: Criat dolent y peresós, tu sabías que sego allá ahont no sembro, y que arreplego allá ahont no he espargit.
27 Donchs debías haver donat mon diner als cambiadors, y al venir jo hauría rebut certament ab usura lo que era meu.
28 Preneuli puix lo talent, y donaulo al que té deu talents.
29 Puix á quiscun tinga, li será donat, y tindrá abundancia; emperó al que no tinga, li será llevat fins alló que apareix que té.
30 Y al criat inútil tiraulo á las tenebras exteriors: allí serán los plors yl cruxir de dents.
31 Quan vinga lo Fill del home en sa majestat, y tots los sants ángels ab ell, llavors s'assentará sobrel trono de sa magestat.
32 Y totas las gents se juntarán devant d'ell, y separará los uns dels altres, axí com lo pastor separa las ovellas dels cabrits.
33 Y posará las ovellas á sa ma dreta, y los cabrits á l'esquerra.
34 A las horas dirá lo Rey als que están á sa dreta: Veniu, benehits de mon Pare, possehiu lo regne que vos está preparat desde la fundació del mon.
35 Puix yo tinguí fam, y me donareu menjar: tinguí sed, y me donareu beurer: era foraster, y me allotjareu:
36 Desnú, y me cubrireu: malalt, y me visitaren: estava en la presó, y me vinguereu á veurer.
37 Llavors li respondrán los justos, dihent: Senyor, ¿quant vos vegerem ab fam, y vos donarem menjar? ¿ó ab sed, y vos donarem beurer?
38 ¿Y quant vos vegerem foraster, y vos allotjarem? ó desnú, y vos vestirem?
39 ¿O quant vos vegerem malalt, y en la presó, y vos anarem á veurer?
40 Y responent lo Rey dirá: En veritat vos dich, que sempre y quant lo haveu fet ab un de aquestos petits mos germans, ho haveu fet ab mi.
41 Llavors dirá també als que están á l'esquerra: Apartaus de mi, malehits al foch etern, que está aparellat peral diable y pera sos ángels.
42 Puix tinguí fam, y nom donareu menjar: tinguí sed, y nom donareu beurer:
43 Era foraster, y nom allotjareu: estava desnú, y nom cubrireu: malalt, y en la presó, y nom vinguereu á veurer.
44 Llavors ells també li respondrán, dihent: Senyor, ¿quant vos havem vist ab fam, ó ab sed, ó foraster, ó desnú, ó malalt, ó en la presó, y nous havem servit?
45 A las horas los respondrá ell, dihent: En veritat vos dich, que sempre que nou fereu ab un d'aquestos petits, tampoch ho fereu ab mi.

46 Y anirán aquestos al suplici etern; y los justos á la vida eterna.

CAP. XXVI.

Cena de Jesús en Bethania, ahont una dona derrama bálsam sobre d'ell. Cena del anyell pasqual en Jerusalem, en la qual parlá de la trahició de Judas. Institució de la Eucharistia. Presa y sentencia de Jesús. Negacions y arrepentiment de Sant Pere.
1 Y succehi que quant Jesús hagué conclós totas aquestas pláticas, digué á sos deixebles:
2 Sabeu que dins dos dias vindrá la Pasqua, yl Fill del home será entregat pera quel crucifiquian.
3 Llavors se congregaren los Prínceps dels Sacerdots yls Escribas yls ancians del poble, en lo palaci del sumo sacerdot, anomenat Cayfás,
4 Y tingueren consell com podrían pendrer dolosament á Jesús, y ferlo morir.
5 Mes ells deyan: No en dia de festa, no sial cas que succehesca algun alborot en lo poble.
6 Y estant Jesús en Bethania, en casa de Simó Leprós,
7 Se li acercá una dona que portava un vas d'alabastre ab ungüent preciós, y lo derramá sobre son cap, quant estava sentat á taula.
8 Y al veurerho sos deixebles, s'indignaren, dihent: ¿A que ve aqueix desperdici?
9 Puix aixó podría véndrerse á bon preu, y donarse als pobres.
10 Emperó comprenentho Jesús, los digué: ¿Perqué molestau aquesta dona? Puix ha fet ab mi una bona obra.
11 Perqué sempre teniu pobres ab vosaltres, mes á mi nom tindréu sempre.
12 Puix derramant ella aquest ungüent sobre mon cos, ho feu pera sepultarme.
13 En veritat vos dich, que en qualsevulla part ques prediquia aqueix Evangeli per tot lo mon, se contará també lo que aqueixa dona ha fet en memoria seva.
14 Llavors un dels dotse, anomenat Judas Iscariot, sen aná á trobar als Prínceps dels Sacerdots,
15 Yls digué: ¿Quem volen donar, y jous l'entregaré? Y ells li senyalaren trenta monedas de plata.
16 Y desde aquell moment buscava ocasió d'entregarlo.
17 Y lo primer dia dels azims, s'acercaren los deixebles á Jesús, y li digueren: ¿Ahont voleu que disposem menjar la pasqua?
18 Y Jesús digué: Anau á la ciutat á casa de un cert home, y diheuli: Lo mestre diu: Mon temps s'acerca, en ta casa faré la pasqua ab mos deixebles.
19 Y los deixebles ho feren de la manera que Jesús havía manat, y aparellaren la pasqua.
20 Y vingut lo vespre, estava sentat á taula ab sos dotse deixebles.
21 Y mentras ells estavan menjant, los digué: En veritat vos dich, que un de vosaltres m'ha d'entregar.
22 Y estant contristats en gran manera, comensá cada hu á dir: ¿So tal vegada jo, Senyor?
23 Y ell respongué, dihent: Aquell que posa ab mi la ma en lo plat, eix m'entregará.
24 Lo Fill del home certament sen va, axí com está escrit d'ell: mes ¡ay de aquell home per qui será entregat lo Fill del home! mes li valdría al tal que no hagués nat.
25 Y responent Judas, qui l'entregá, digué: ¿So jo per ventura Mestre? Li diu: Tu ho has dit.
26 Y quant ells menjavan, prengué Jesús lo pá, y lo benehí y lo partí, y lo doná á sos deixebles, dihent: Preneu y menjau: aquest es mon cos.
27 Y prenent lo cálser, doná gracias, yl sel doná, dihent: Bebeu tots d'aquest.
28 Puix aquesta es ma sanch del Nou Testament, que será derramada per molts pera remissió dels pecats.
29 Y jous dich que desde avuy no beuré mes d'aquest fruit de la parra, fins á aquell dia en quel beguia de nou ab vosaltres en lo regne de mon Pare.
30 Y després que hagueren cantat l'himne, sen anaren á la montanya del Oliverar.
31 Llavors Jesús los digué: Tots vosaltres patiréu escándol en mi aquesta nit. Puix escrit está: Feriré al Pastor, y s'esgarriarán las ovellas del ramat.
32 Emperó després que haja resuscitat, aniré devant de vosaltres en la Galiléa.
33 Respongué Pere y li digué: Per mes que tots s'escandalisian en vos, jo may m'escandalisaré.
34 Jesús li digué: En veritat te dich, que aquesta nit, abans quel gall cantia, me negarás tres vegadas.
35 Pere li digué: Encara quem sia precís morir ab vos, jo nous negaré. Y tots los demés deixebles digueren lo mateix.
36 A las horas sen aná Jesús ab ells á una granja ques anomena Getsemaní, y digué á sos deixebles: Assentaus aquí, mentras que jo vaig allá á orar.
37 Y prenent ab ell á Pere y als dos fills del Zebedeu, comensá á entristirse y á angustiarse.
38 Y á las horas los digué: Trista está l'ánima meva fins á la mort: aguardau aquí y vetllau ab mi.
39 Y haventsen anat un poch mes enllá, se postrá de rostro en terra orant, y dihent: Pare meu, si es possible, passia de mi aquest cálser; emperó no com jo vull, sinó com vos voleu.
40 Y vingué á sos deixebles, yls encontrá dormint, y digué á Pere: ¡Que! ¿no haveu pogut vetllar una hora ab mi?
41 Vetllau y orau, perqué no entreu en tentació. L'esperit, en veritat está prompte, pero la carn débil.
42 Segona vegada sen torná y orá, dihent: Pare meu, sinó pot passar aquest cálser sens que jol beguia, fassas la vostra voluntat.
43 Y vingué altra vegada, yls trobá dormint, puix sos ulls estavan pesats.
44 Yls deixá, y de nou sen torná á orar per tercera vegada, dihent las mateixas paraulas.
45 Llavors vingué á sos deixebles, yls digué: Dormiu ja y descansau, veus aquí que l'hora es arribada, yl Fill del home será entregat en mans dels pecadors.
46 Alsaus, anem, mirau que j'ha arribat aquell quem entregará.
47 Y encara ell estava parlant, veus aquí que arribá Judas, un dels dotse, y junt ab ell una gran turba de gent ab espasas y bastons, enviada per los Prínceps dels Sacerdots y los ancians del poble.
48 Y aquell quel entregá, los doná la senyal, dihent: A qui jo besia, ell es, preneulo.
49 Y tot seguit s'acercá á Jesús, y digué: Salve, Mestre. Yl besá.
50 Y Jesús li digué: Amich, ¿á que has vingut? Al mateix temps arribaren, y posaren las mans sobre Jesús, yl prengueren.
51 Y veus aquí un dels que estavan ab Jesús, estenent la ma desambayná son coltell, y ferint á un criat del Pontífice, li tallá l'orella.
52 Llavors li digué Jesús: Torna á son lloch ton coltell; perqué tots los que prengan coltell, á coltell morirán.
53 ¿Per ventura pensas que no puch pregar á mon Pare, y'm donará al instant mes de dotse legions d'ángels?
54 Emperó, ¿com se cumplirán las Escripturas, de que axí convé ques fassa?
55 En aquell hora digué Jesús á la turba: Com si fos jo un lladre, haveu vingut á pendrem á mi ab coltells y bastons: tots los dias estava assentat ab vosaltres en lo temple ensenyant, y nom prenguereu.
56 Emperó tot aixó fou fet, peraqués cumplissen las Escripturas dels Profetas. Llavors tots los deixebles lo desampararen y fugiren.
57 Emperó los que havían pres á Jesús lo portaren á casa de Cayfás, Príncep dels Sacerdots, ahont se havian juntat los Escribas y los ancians.
58 Y Pere lo seguía de lluny fins al palacio del Príncep dels Sacerdots. Y havent entrat dins, s'estava sentat ab los criats, pera veurer lo fi.
59 Emperó los Prínceps dels Sacerdots yls Ancians y tot lo consell buscavan algun testimoni fals contra Jesús pera ferlo morir.
60 Y nol trobaren, á pesar de haverse presentat molts falsos testimonis: y nol trobaren. Emperó al últim arribaren dos testimonis falsos,
61 Y digueren: Aqueix digué: Puch destruir lo temple de Deu, y reedificarlo en tres dias.
62 Y alsantse lo Príncep dels Sacerdots, li digué: ¿No respons res á lo que aquests testifican contra tu?
63 Y Jesús callava. Y lo Príncep dels Sacerdots li digué: Te conjuro per Deu viu, quens digas si tu ets lo Christo lo Fill de Deu.
64 Jesús li diu: Tu ho has dit, y encara mes vos dich, que d'aquí en avant veuréu al Fill del home assentat á la dreta del poder de Deu, y venir en los nuvols del cel.
65 Llavors lo Príncep dels Sacerdots rompé sas vestiduras, y digué: Ha blasfemat. ¿Quina necessitat tenim ja de testimonis? Mirau, ara acabau d'ohir la blasfemia.
66 ¿Queus n'apar? Y ells responent digueren: Es reo de mort.
67 A las horas li escupiren á la cara, yl maltractaren á cops de puny, y altres li donaren bofetadas en lo rostro,
68 Dihent: Endevinans, Christo, ¿qui es lo quit ha ferít?
69 Mentrestant Pere estava defora en lo pati, y se li acercá una sirventa, dihent: Tu també erats ab Jesús lo Galiléu.
70 Mes ell negá devant de tots, dihent: No sé lo quet dius.
71 Y al exir ell á la porta, lo vegé un altra sirventa, y digué als que estavan allí: Aquest també era ab Jesús de Nazaret.
72 Y altra vegada negá ab jurament, dihent: No conech tal home.
73 Y d'allí á poch s'acercaren los que estavan allí, y digueren á Pere: Certament tu també ets un d'ells, puix ton parlar te descubreix.
74 Llavors comensá á malehir y á jurar, que no conexía tal home. Y en aquell punt lo gall cantá.

75 Y Pere se recordá de las paraulas que li havia dit Jesús: Antes quel gall cantia, me negarás tres vegadas. Y havent exit defora, plorá amargament.

CAP. XXVII.

Judas se penja. Jesús es assotat, escarnit, crucificat, y blasfemat. Prodigis que succehiren en sa mort. Es sepultat, y son sepulcre sellat y custodiat.
1 Arribant lo dematí, tots los Prínceps dels Sacerdots y los ancians del poble entraren en consell contra Jesús pera ferlo morir.
2 Yl portaren lligat, yl entregaren al President Pons Pilat.
3 Llavors Judas, quel havía entregat, quant vegé quel havían condemnat, s'arrepentí, y torná las trenta monedas de plata als Prínceps dels Sacerdots y als ancians,
4 Dihent: He pecat entregant la sanch innocent. Emperó ells digueren: ¿Quens importa á nosaltres? allá t'ho veurás.
5 Y llansant las monedas de plata en lo temple, se retirá, y sen aná, y's penjá ab un llas.
6 Yls Prínceps dels Sacerdots, prenent las monedas de plata, digueren: No es lícit posarlas en lo tresor, perqué es preu de sanch.
7 Y havent tingut consell sobre aixó, compraren ab ellas lo camp d'un oller, per'enterrar als forasters.
8 Per qual rahó aquell camp es anomenat fins al dia d'avuy, Haceldama, que vol dir, Camp de sanch.
9 Llavors se cumplí lo que fou dit per lo Profeta Jeremías, que digué: Y prengueren las trenta monedas de plata, preu del apreciat, al qual apreciaren los fills de Israel:
10 Y las donaren per lo camp del oller, axí com ho maná lo Senyor.
11 Y Jesús fou presentat devant del President, y li preguntá lo President, dihent: ¿Ets tu lo Rey dels Jueus? Jesús li digué: Tu ho dius.
12 Y essent acusat per los Prínceps dels Sacerdots, y per los ancians, no respongué res.
13 Llavors li diu Pilat: ¿No ous quantas cosas testifican contra tu?
14 Y no li respongué á paraula alguna, de modo quel President se maravellá en gran manera.
15 Y acostumava lo President, en dias de gran festivitat, entregar llibre al poble un dels presos, lo qui ells volian.
16 Y en aquella ocasió tenía un pres molt famón, anomenat Barrabás.
17 Y haventse ells juntat, Pilat los digué: ¿A qui voleu que jous deslliuria? ¿á Barrabás, ó á Jesús, ques anomena Christo?
18 Puix sabía que per enveja l'havian entregat.
19 Y estant ell sentat en son tribunal, li enviá á dir sa muller: No vullas tenir res que fer ab eix just; puix moltas cosas he sufert jo avuy en somnis per causa d'ell.
20 Emperó los Prínceps dels Sacerdots yls ancians persuadiren á la turba que demanás á Barrabás, y que fes morir á Jesús.
21 Yl President los respongué, y digué: ¿A quin dels dos voleu queus entreguia llibre? Y ells digueren: A Barrabás.
22 Pilat los diu: ¿Qué faré donchs de Jesús anomenat Christo?
23 Diuhen tots: Sia crucificat. Los diu lo President: ¿Puix quin mal ha fet? Y ells cridavan mes, dihent: Sia crucificat.
24 Y vehent Pilat que de res aprofitava, ans be crexía mes l'alborot, prenent aygua se rentá las mans devant del poble, dihent: Jo so innocent de la sanch de aquest just: allá vos ho vejau.
25 Y responent tot lo poble, digué: Sobre nosaltres y sobre nostres fills sia la seva sanch.
26 Llavors los deslliurá Barrabás, y després de haver fet assotar á Jesús, los l'entregá peraqué fos crucificat.
27 A las horas los soldats del President prenent á Jesús pera conduhirlo al pretori, feren formar tota la cohort a son alrededor:
28 Y despullantlo, li posaren un manto de grana:
29 Y texint una corona d'espinas, la posaren sobre son cap, y una canya en sa ma dreta: y agenollantse devant d'ell, l'escarnían, dihent: Salve, Rey dels Jueus.
30 Y escupintli, prengueren la canya, y ferían son cap.
31 Y després de haverse mofat d'ell, li llevaren lo manto, yl vestíren ab sas vestiduras, y sel ne portaren á crucificar.
32 Y al exir fora, encontraren un home de Cirene, per nom Simó, á qui obligaren á que carregás ab la creu de Jesús.
33 Y vingueren á un lloch anomenat Golgotha, es dir, lloch de la Calavera.
34 Y li donaren á beurer vi mesclat ab fel. Y haventlo gustat nol volgué beurer.
35 Y després quel hagueren crucificat, repartiren sas vestiduras, tirant á sort; peraqués cumplís lo que fou dit per lo Profeta, que diu: Se repartirán mas vestiduras, y sobre ma túnica tirarán á sort.
36 Y sentats li feyan guarda.
37 Y posaren sobre son cap la seva causa escrita: Aquest es Jesús lo Rey dels Jueus.
38 Llavors crucificaren dos lladres ab ell, l'un á la dreta, y l'altre al esquerra.
39 Y los que passavan lo blasfemavan, movent sos caps,
40 Y dihent: He tu que destrueixes lo temple, yl reedificas en tres dias, salvat á tu mateix. Si ets lo Fill de Deu baixa de la creu.
41 Axí mateix insultantlo també los Prínceps dels Sacerdots ab los Escribas y ancians, deyan:
42 Salvá á altres, y nos pot salvar á sí mateix: si es lo Rey d'Israel, que baixia ara de la creu, yl creurém.
43 Confiá en Deu: quel deslliuria ara sil ama: puix digué: So lo Fill de Deu.
44 Y los lladres, que eran crucificats ab ell, també li deyan improperis.
45 Emperó desde l'hora de sexta hi hagué tenebras sobre tota la terra fins á l'hora de nona.
46 Y cerca l'hora nona exclamá Jesús ab una gran veu, dihent: ¿Eli, Eli, Lamma Sabactmani? que vol dir: ¿Deu meu, Deu meu, perquém has desamparat?
47 Alguns donchs dels que eran allí, quant ohiren aixó, deyan: A Elías crida aquest:
48 Y al instant un d'ells corrent prengué una esponja, y la empapá en vinagre, y la posá al cap de una canya, y li donava á beurer.
49 Y los altres deyan: Deixau, vejam si ve Elías á lliurarlo.
50 Emperó Jesús clamant segona vegada ab una gran veu, entregá l'esperit.
51 Y veus aquí ques rompé lo vel del temple en dos trossos de dalt baix, y tremolá la terra, y las pedras se partiren,
52 Y s'obriren las sepulturas: y molts cossos de Sants que havían mort, ressuscitaren,
53 Y exint de las sepulturas després que ell ressuscitá, vingueren á la ciutat santa, y s'aparegueren á molts.
54 Emperó lo Centurió, yls que ab ell estavan fent guarda á Jesús, vist lo terratrémol, y las cosas que passavan, s'atemorisaren molt, y deyan: Verdaderament aquest era Fill de Deu.
55 Y hi havía allí moltas donas observant desde lluny, que havían seguit á Jesús desde Galiléa servintlo:
56 Entre las quals estava María Magdalena, y María mare de Jaume y de Joseph, y la mare dels fills del Zebedeu.
57 Y havent arribat lo vespre, vingué un home rich de Arimathea, anomenat Joseph, lo qual era també deixeble de Jesús.
58 Aquest tal aná á trobar á Pilat, y li demaná lo cos de Jesús. Llavors Pilat maná donarli lo cos.
59 Y prenent Joseph lo cos, l'embolicá ab un llansol net,
60 Yl posá en un sepulcre seu nou, que havía fet obrir en una roca. Y arrimá una gran llosa á l'entrada del sepulcre, y sen aná.
61 Y María Magdalena, y l'altra María, estavan assentadas allí al devant del sepulcre.
62 Y al dia següent, ques lo dia després del de la Preparació, los Prínceps dels Sacerdots yls Fariséus acudiren junts á Pilat,
63 Dihent: Senyor, nos recordam de que aquell impostor digué quant encara vivía: Després de tres dias ressuscitaré.
64 Mana donchs ques guardia lo sepulcre fins al tercer dia, no sia que sos deixebles vingan de nit, yl robian, y digan al poble: Ressuscitá d'entre los morts; y l'últim error será pitjor quel primer.
65 Pilat los digué: Guardas teniu, anau, y guardaulo tan be com pugau.

66 Y ells sen anaren, y per assegurar lo sepulcre, sellaren la pedra, y hi posaren guardas.

CAP. XXVIII.

Resurrecció de Jesús: Sa aparició á las Santas donas: Se apareix també als Apóstols, yls promet sa protecció.
1 Al acabar lo dissapte, y apuntant lo primer dia de la semana, vingueren María Magdalena y l'altra María á veurer lo sepulcre.
2 Y veus aquí que hi hagué un gran terratrémol; puix un ángel del Senyor baixá del cel, y acercantse remogué la pedra, y s'assentá sobre d'ella.
3 Y son rostro era com un llampech, y sas vestiduras com la neu.
4 Yls guardas espavorits s'aterraren, y quedaren com si fossen morts.
5 Emperó l'ángel prenent la paraula, digué á las donas: No tingau por vosaltres, perqué sé que buscau á Jesús que fou crucificat.
6 No está aquí, puix ha ressuscitat, com digué: Veniu y veheu lo lloch ahont havía estat colocat lo Senyor.
7 Y anau inmediatament, y diheu á sos deixebles que ha ressuscitat: y veus aquí que va devant de vosaltres en Galiléa: allí lo veuréu. Mirau, jous ho he avisat.
8 Y al instant exiren del sepulcre ab temor y gran alegría, y corregueren á donar la nova á sos deixebles.
9 Y veus aquí Jesús los exí al encontre, dihent: Deu vos guardia. Y ellas se li acercaren, y abrassaren sos peus, y l'adoraren.
10 Llavors los digué Jesús: No tingau por: anau, donau la nova á mos germans peraqué vajan á Galiléa: allím veurán.
11 Y haventsen ellas anat, veus aquí alguns dels guardas vingueren á la ciutat, y donaren avís als Prínceps dels Sacerdots de tot quant havía ocorregut.
12 Y haventse juntat ab los ancians, y pres consell, donaren una gran suma de diner als soldats,
13 Dihent: Diheu, que de nit vingueren sos deixebles, y lo robaren mentras que nosaltres estavam dormint.
14 Y si aixó arribás á oidos del President, nosaltres l'hi farém creurer, y mirarém per vostra seguretat.
15 Y ells prenent los diners ho feren com sels havía dit. Y aquesta veu ques divulgá entrels Jueus, dura fins avuy dia.
16 Y los onse deixebles sen anaren á Galiléa, á la montanya ahont Jesús los havía manat.
17 Y quant lo vegeren, l'adoraren; emperó alguns dubtaren.
18 Y arribant Jesús los parlá, dihent: Sem ha donat tota potestat en lo cel y en la terra.
19 Anau donchs, y ensenyau á tota la gent, batejantlos en lo nom del Pare, y del Fill, y del Esperit Sant:
20 Ensenyantlos á observar totas las cosas queus he manat. Y mirai, que jo estich ab vosaltres tots los dias á la consumació del sigle.