Lo peccat de n' Adan

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Lo peccat de n' Adan

de
Ramon Llull

Obra de dos-cents versos composada per tal d'exposar el motiu pel qual Deu va prohibir a Adam que mengés la fruita de l'arbre vedat sabent que acabaria menjant-la.

 LO PECCAT DE N' ADAM
 ————

 A requesta del rey de Malorcha, feu RA-
MON aquests rims en la vila de Perpinyá, so-
bre 'l precepta pausat per Deus á n' Adam,
éll scient havia de traspassar lo seu man-
dament, é que per ço sdevendria la damp-
nació de mante gent.


 Un senyor rey qui bé enten,
 Se maravella molt sovén,
 Que Deus qui es bò en quant es
 No fallís en neguna res,
 Quant fé á Adam lo mandament
 Qu' el fruit no menjás, éll scient[1]
 Que Adam faría lo peccat,
 D' ont mant hom seria dampnat
 Havent tot temps pena é mal;
 Car no par raysó natural
 Que Deus faés tal mandament
 D' ont se seguís lo falliment
 Qui no fóra si éll no manás
 A n' Adam qu' el fruyt no menjás.
 Empero el rey diu que enten
 Que Deus no feu may fallimén [2]:

 Car qui ha bontat infinida
 E eternal no pot far fallida;
 E esta en sol maravellar [3]
 Com Deus se sapia escusar
 Que no haja colpa de mal
 Que han en lo foch infernal
 Tant hom per aquell mandament,
 Lo qual mal par fóra nient [4]
 Si 'l mandament no fós estat;
 E car par gran tort é peccat
 Fer mandament d' ont isca mal,
 Vol lo rey saber Deus per qual
 Raysó se poch d' aysó escusar:
 E car á mí l' escusa apar,
 Clara á mon entenimen
 Si tot con hom qui pauc entén [5]
 Al senyor rey si eu dich lo ver [6]
 Per lo ver dir, hagen plaer,
 No per çell qui 'l diu, car pauc val:
 L'escusa deym que es aytal.

 Deus infinidament enten.
 E ha infinit amamen,
 E infinit bonificar,
 E per ço no pot ignorar,
 Ni amar mal, ni far peccat.
 Ha donchs Deus per infinitat
 Poder perqu' es poch escusar
 Que no consentis al peccar
 De Adam ni en la greu dolor
 Qu' en infern han li peccador.
 E si Deus nos pot escusar,
 Son poder no poch abastar
 A l' escusar é es finit;
 E car finit é infinit
 No pogren esser un poder,
 Anem mostrar donchs lo dever
 E mostrem com la escusa es.

 Deus quant consirá que dixés
 A n' Adam qu' el fruit no menjás,

 Posá orde en aquell pás
 Ab ço que n' Adam hac pausat,
 Ço es la francha libertad [7]
 Que li doná per far lo bé;
 E car Adam fó de no re [8],
 Per natura d' aquell no res
 Hac libertad perque pogues
 Fer lo falliment é peccat;
 En axí fó en libertad
 Que no menjás o que menjás,
 E 'n agualtat foren li pas
 On estava sa libertad,
 Car per lo bé qui 'l fó donat [9]
 A far lo bé é no forçat
 En creant sentí libertad,
 Com estigués obedient;
 E car fó vengut de nient
 Sentia en sí libertat
 Perque s' enclinás á peccat
 Com sia ço que peccat es
 Contra ço qui deu esser res;
 Hac donchs Adam elecció
 En far lo mal contra raysó
 De far bé qui 's cové ab res
 E volch s' enclinar á no res,
 Qui 's contra res qui es lo bé,
 E la natura d' ont be' n vé
 Esquiva á natura pres [10]
 A fer ço qui no está res;
 Ço es peccat qui no ha sort
 Qui 'n ço qui es haja null port;
 E seguí ço d' ont fó vengut
 Contra ço perque era haút,
 Ço es far bé á qui 's cové
 Que ell sia alcuna re
 Per Deus conexer é honrar;
 En est pas apar l' escusar,
 Que Deus ha, pus que Adam pogués
 Far lo bé si éll se valgués [11],
 Per natura del bé qui fó
 En ell per la creació,
 D' aquell bé qui lo fó donat

 Ab que pogra contra peccat;
 E si Adam volch lo mal far
 De lo qual se pogra escusar [12].
 E volch seguir lo seu nient
 Per lo qual poch far falliment,
 E en farlo no fó forçat,
 Ans lo fé ab la libertat
 De son nient, segons que es dit,
 E fé lo peccat ab delit [13];
 No fé donchs Deus lo falliment
 Si á Adam fé lo mandament;
 Ja sia ço que Deus sabés
 Ans que lo manament faés,
 Que Adam faria lo peccat
 D' ont mant hom seria dampnat,
 Pus que Adam poch far lo bé
 Lo qual Deus totas vets sab bé [14]
 Que Adam lo bé pogra far
 Ab lo bé que en ell volch crear,
 Perque hach raysó en far bé [15].
 Aixi com desraysó de sé [16]
 Han en far lo mal per nient,
 Segons que havem dit clarament.
 Es donchs manifest é provat
 Com Deus está ben escusat
 Del peccat que Adam ha fet,
 E que Deus lo puní per dret
 E puneix tots sos consequens
 Per dret, com ço qui es niens,
 Ço es peccat fan sostentar
 En l' esser que Deus volch crear
 Qui ab null peccat no 's cové.

 Emperó encara reté
 Lo rey son bò maravellar;
 E volch encara demanar [17]
 Com Deu sia bò vas tots lats
 Perque no esquiva peccats,
 Tant que hom no 'n faés negú
 E que gloria hagués cascú [18]
 E no fós pena per peccat,
 Per ço que divina bontat

 Esquivas pena é peccat
 En ángels, e 'n tot home nat,
 E que negú no fós perdut,
 Mas que tuyt haguessen salut,
 Pus que la divina bondat
 Es gran é no vol null peccat;
 E car la demanda es formada
 Sobre gran bé, cové esser dada
 Responsió: Per la gran bontat
 De Deus qui ha el mon ordenat
 A far gran bé qui conegut
 No fora si no fós haút
 Peccat é pena per peccat,
 Car no fóra remunerat
 Gran bé si hom no pogués far [19]
 Pecat, ni per éll pena dar;
 Car no pogr' esser libertat
 En far lo bé ó lo peccat;
 E Deus no pogra gran bé far
 A l' hom, pus no pogués peccar
 E ab libertat Deus amar,
 Obeir, servir é honrar:
 Car tot hom l' amara forçat
 Perque no li 'n conegra grat [20],
 E ja Deus no pogra formar
 En paradís gloriejar;
 Car si hom mal far no pogués
 E que franchament no volgués
 Deus obeir, servir, é amar,
 Ni Deus no pogra res jutjar
 Ni igualar, donar negun bé,
 Ni pogra perdonar en re,
 E bontat no hagra ab que [21]
 Pogués far en home gran bé:
 Fora donchs ligat lo poder
 De Deu qui no pogra bé fer
 Gran ni petit per jutjament,
 E fóra estat lo ligament
 Per ço que hom mal no sentis.
 E si Deus en ço consentís
 Ligara son res ab no res,
 Del qual no res tot home es

 E fera contra sí peccat,
 Lo qual fora infinitat
 En cascuna de ses virtuts,
 E tot si hagra deçebuts
 Per ço que hom no hagués mal,
 No par donchs raysó natural
 Que Deus qui es bé infinit
 Per bé finit sia fallit,
 Ligat é prés contra son bé.
 Veus donchs, senyor rey, perque vé
 En hom peccat, pena é dolor
 Per çó que el bé sia major;
 E com lo puscha far de grat
 E 'l be 'n sia remunerat
 E pot esser, pus que Deus es
 Escusat, segons que dit es.

 Finit está aquest escrit
 A honor del Sant Esperit;
 Lo qual me 'scalf en la calor
 De s' amor, á mí peccador.




 VARIANTES

 ————

  1. Qu' el fruit no menjás, éll sabent
  2. Que Deus no y feu fallimen:
  3. Esta heu sol maravellar
  4. Lo qual par no fora nient
  5. Si tot som hom qui pauc enten
  6. El senyor rey si eu dich lo ver
  7. Ço es la francha volentat
  8. E car Adam fón de non re
  9. Car per lo bé qui l' fon donat
  10. Esquiva á natura pres
  11. Fer lo bé si ell se volgués,
  12. Del qual se poguera escurar,
  13. E fó lo peccat ab delit;
  14. Lo qual Deus totas vets sabé
  15. Perque hac rahó en far bé,
  16. Així com desrahó de sé
  17. E volch encare demandar
  18. E que gloriejás cascú
  19. Gran bé si no es pogués far
  20. Car no li 'n convengra grat,
  21. Ab bontat no hagra ab que.



PD-icon.svg
Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)