Los trovadors moderns/Fracment de un poema á la conquista de Mallorca

FRAGMENT DE UN POEMA,

A LA CONQUISTA DE MALLORCA
INTRODUCCIÓ.

I.

Veniu á mi los que la sacra flama
del patri amor sentiú que vos devora,
veniu ab mi si vostre pit inflama
de eix sant amor la forsa abrasadora,
veniu á mi que nostra patria clama
perquè surti de olvit la enluernadora
historia de los fets que ja passaren
ahon vulle que las barras tremolaren.

II.

Veniu y cantarem las altas glorias
del poble catalá, moltas grandesas
que escritas son ab or en las historias
de sos invictos fills las fortalesas,
veniu que fins los rochs contan victorias
en Barcino que es regne de comptesas,
en Barcino que es sempre la sultana
deia hermosa comarca catalana.

III.

¡Sombra de Cabestany! sombra sagrada
deixam per un moment ta dolsa lira,
deixam cantar ma patria la estimada,
nina, per qui tan sols mon cor sospira,
deixaume celebrar ma enamorada
per qui mon pobre cort perdut delira,
deixem l' arpa tocar fins que s' trenqui
ó que fera la mort dels dits l' arrenqui.

IV

¡O tú Dèu de Sió que de l' altura
abarcas tot l' mon de una mirada,
deixa cantar la pobre criatura
que te veu resplandir dal la estrellada,
deixal cantar que sa amoreta es pura
y en ella tan grandesa s' veu honrada,

que l' amor de la patria, passió bella
es del amor etern una centella.

V.

¡Oh tu de Monserrat la gran senyora!
Oh tu verge dels cels casta madona,
oh tu dels catalans la protectora,
que aquet mon capritxos tens per corona
oh raig de llum divina, enlluarnadora
al pobre trovador piadosa dona
que desfassi tenebras com lo dia
desfá la boira que ton mon cubria.

VI.

Y cantaré Senyora las hassanyas,
no dels Jaumes, Ramons y dels Moncadas,
que ma lira nascuda en las cabanyas
no gosa trapitjar las grans moradas
de lo centro escabrós de mas montanyas
dels palaus apartanne las miradas,
puig no faltan cantors, al rich y al noble,
vull jo ser lo cantor d' un fill del poble.

VII.

Jo cantaré sos fets, sas amoretas,
del poble catalá la valentía,
yo cantaré ls' donsells y las ninelas
que no porten mantells ni pedrería
celebrian ab hermosas cansonetas,

dels nobles catalans la bizarría
Dormin en llurs castells, jo en una penya
cantin ells l' brocat, jo la estamenya.

VIII.

Serà bronca ma veu ¡ah! no hu ignoro
per recordar tos fets oh patria mia
per recordar las glorias que jo ploro
y dels nostres passats la gran valia
d' aquells que la pujansa del rey moro
humiliaren tan sols en un sol dia
que la lluna morisca n' arrancaren
y á los peus d' Aragó la arrossegaren.

IX.

Jo cantaré tots capitans famosos
y els amors també al mitx de las batallas
que no privan sos dardos verinosos
las corassas y ls elms de duras mallas
jo cantaré tos fels tan gloriosos
que sols lograr acabaria cruel dalla
jo cantaré las ninas que le rendiren
y en mansos anyellets los convertiren.

X

Si m' inspiran ¡oh Verge de la serra
ab un dels raigs de vostre llum divina
vos sabeu que al cantar ma hermosa terra

no desitjo cenyirme la englatina
desitjo conservar lo crit de guerra
ab nostre hermosa llengua tiberine
d' aquells barons que son estats un dia
la honre y gloria de la patria mia.

Eusebi Pascual.