Los trovadors moderns/Homenaje y recort al Exem. senyor don Baldomero Espartero
HOMENATJE Y RECORT.
AL EXCM. SENYOR
D. BALDOMERO ESPARTERO
I
Filla santa del cel, verge de amor ungida,
pura Qom la virtut, de Dèu consol sagrat,
colom baixat del cel com missatger de vida,
tal es la llibertat.
Sòn flors de llur pendó las llums de la victoria,
y com la religió son Evangeli té;
tè màrtirs venerats, que viuhen de llur gloria,
y sos apóstols també.
La veig solcar lo espay, sa casta vestidura
son róssech desplegant. Sa púdica liermosura
s' enmiralla en lo cel com en argent brunyit.
Porta son front de verge
per un llorer cenyit.
al peu de las Termópilas
fa dos mil anys cullit.
La veig solcant lo espay. Ardentas sas miradas,
travessan del cenit las voltas platejadas,
buscant per totas parts tirans que derribar,
buscant per totas parts nacions esclavisadas
y pobles que consolar.
Als apóstols la veig, com noble companyera,
portar a redimir la pobre humanitat,
y dels derruïts altars en mitg la polsaguera,
devant los batallons que esperan sa bandera,
donar a Constantí son lábaro sagrat.
De Venècia fugir la veig plorosa un dia
al mirar de sos duxs lo deshonrat mantell,
y al poble abandonar que dorm entre la orgia,
per la fletxa posar entre las mans de Tell.
Ella revíurer fá la flama esmortuída
que 'l cor de Fivaller abrasa de llealtat,
y dòna á Pau Claris la inspiració atrevida,
fent de sa veu clarí que sona lo combat.
La veig ¡filla del cel! en Barcelona un dia
vestir dels consellers la xía y la gramalla,
la veig dels catalans ser lo pendó y la guia,
als poruchs animant, corrent per la muralla,
llorers tenyits de sanch pels moribunds cullint,
mentres per totas parts vomitan la metralla
los canons de Felip quint.
Y sols la veig fugir, rompent ceptre y corona,
cuant ja lo sabre lluent del dictador soldat
al poble catalá la ciutadela dòna,
mentres de sos caballs es cuadra la ciutat,
mentres crema 'l butxí las lleys en Barcelona,
que un poble tot ho pert, cuant pert la llibertat.
Mes, prompte se la vèu, per il·lustrar la historia,
de Washington armar lo bras ab la victoria,
y del llorer plantat per ell en lo Nou Mòn,
oferirne un esqueix, al ovirar sa gloria,
als nobles dignes fills dels grechs de Marathon.
¡O santa llibertat! Ton noble cor desgarra
en Missolonghi un jorn del turch la cimitarra,
cuant al donar als corps apetitós banquet,
sobre enderrochs fumants, que mostran lo carnatge,
planta, banyat en sanch per son ferós coratge,
lo estandart de Mahomet.
Llavors te vèu lo mòn, imatge fugitiva,
cuberta ab ton mantell los mars atravessar,
sentint de lluny los crits de Grecia ja cautiva,
y ton fatigat front portant á reposar
en lo seno amorós de ta vella Inglaterra,
quet' guarda, sempre pur, com reina de la terra,
fa vuit sigles un altar.
Curt será ton repòs. Espanya ja te espera.
Mina desplega al vent los plechs de ta bandera;
y de gloria cubert, cenyit de llors la front,
de Luchana al bell peu te aguarda ja Espartero,
dins son cor de lleó sentint lo impuls guerrero,
que a Espanya vol salvar ton esforsat campion,
en mitg de la foscor y de uracans de neu,
la nit mateixa que Dèu
doná un Salvador al mòn [1] .
Filla santa del cel, verge de amor ungida,
pura com la virtut, de Dèu consol sagrat,
colom enviat al mòn com missatger de vida,
tal es, sí, la llibertat.
Viu tan sols de virtuts, com de llors la victoria;
es als pobles esclaus lo que es al jorn lo sol:
cuant los porta al combat, es son pendó de glòria ,
y cuant los dóna pau, son àngel de consol.
Sa missió extén pel mòn, que sa missió es divina.
Cuant lo Verbo 's fèu hom, ella se fèu doctrina.
Vosaltres que teniu los ulls tancats encara,
y ni un saludo sols enviau á son pendó,
de lletras, ciencias y arts bè la adorau en l' ara
convertida per cert allí en revolució!
Odiau la llibertat que anomenau llicencia,
¡y li alsan vostras mans altars'en la cïencia!
¡Miserables rèptils, voltors de Promoteo,
que de ella renegau, servintla de imprevist!
En la ciencia es son nom Bacon ó Galileo,
com en la religió son nom es Jesucrist.
Ple del amor que inspira l'alta gloria
del qui té un nom tocay de la victoria,
jo de Espanya saludo al salvador,
jo al vencedor saludo de Luchana,
lluny avuy de la pompa cortesana,
ab la pura fe del cor.
Que a ton retiro, puig mon cor te admira,
los sons arriven de ma pobre lira.
¡Benéit lo front a qui, com richs dossers,
los fruits de cent víctorias galardonan!
¡Benéit lo front a qui son ombra donan
enramadas de llorers !
Permet que 't cante, senyor,
y que las brisas viatgeras,
com un dóls perfum de amor,
porten á tos peus, lleugeras,
l'homenatge de mon cor.
La victoria te ha tingut
per son millor adalit;
de llibertat y virtut
á un mateix temps ha sigut
muralla y altar ton pit.
Ha volatejat la gloria
sempre entorn de tos pendons;
de los sigles per memoria,
has portat á la victoria
tos exércits de lleons.
Y als que han mort a ton costat,
abatuts com las espigas
que'l segador ha dallat,
las banderas enemigas
per mortalla 'ls has donat.
No sentis ton cor ferit
si los que ahí te aclamaban
per salvador y adalit,
ton nom, que tan ensalsaban,
avuy donan al olvit.
També al intrépit Colon
lo declararen culpable,
cenyint de espinas son front,
per lo crim imperdonable
de haber dat á Espanya un mòn.
Porta, pues, també ta creu:
no 't desdora ni't afea;
es ton merescut trofeu,
que ets espasa de la idea
de que 's feu apóstol Déu
Respectant ta probitat
y ta virtut y prudencia ,
tos contraris te han mirat
amich de la llibertat ,
y enemich de la llicencia.
Y es que sempre ha dit ton cor,
y ho has sellat ab ta sanch,
que la llibertat es or,
pero la llicencia es fanch.
No sols los raig de la gloria
ton front encenen y miman
ab clarors de la victoria:
home, 'ls contraris te estiman
héroe, 't respecta la historia.
Ab catalana llealtat
pago á ton nom est tribut,
perquè, de tots admirat,
sempre has sembrat la virtut
predicant la llibertat.
Ple del amor que inspira l'alta gloria
del qui té un nom tocay de la victorià,
jo de Espanya saludo al salvador,
jo al vencedor saludo de Luchana,
- ↑ Sabut es que la batalla de Luchana tingué lloch en la nit de Nadal.