Obras del poeta valenciá Ausias March/Axí com cell qui 's parteix de sa terra

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a d'altres versions, vegeu Axí com cell qui·s parteix de sa terra.

 LXXXIII.
 
Axí com cell qui 's parteix de sa terra
ab cor tot ferm que james hi retorn
deixant amich é fills plorant en torn
é cascú d' ells á ses faldes 's aferra
dihent plorant — «Anar volèm ab vos.
O, no 'ns leixeu trists é adolorits.»
E l' es forçat aquells deixar jaquits.
¿Qui pot saber d' aquest les grans dolós?

Jo me 'n confes á Dèu é puix á vos
que jo só tal com lo de qui he parlat,
car tot delit de mi es apartat
si que james me veja delitós.
No solament he lo delit perdut
ans en són lloch entrada es la dolor
car jo 'm ahir havent perdut amor
é jach del col que tostemps he temut.

No menys que mort á mi es avengut
no m' pot fer pus que fer perdre lo món
é jo d' aquest á tot hom ma part don
puix que no am ne puch ser ben volgut.
Tot çó que veig me porta en recort
lo mal present é lo qu' es per venir;
lo negre prop lo blanch fá mes lloir,
un poch delit ma dolor fá pus fort.

Jo no puch dir senta dolor de mort,
sá tinch lo cos é malalt l' esperit
d' un accident qu' en vida m' ha jaquit
en tal estat que no m' trob viu ne mort.
L' enteniment no 'm delita en saber
é res plahent no vol ma voluntat
Jo visch al món é d' ell desesperat
si en l' altre pens no 'm calfa mòlt l' esper.

O mos amichs, vulláu dolor haver
é pietat del qui viu pert lo món,
é majorment si algun tant hi fón
car mòlts hi son qu' en res no hi son mester;
altres havents de aquell menjs sentiment
que la Guineu mòlt astut anmial;
é d' altres mòlts que 'l entendre no 'ls val,
si no 'n justar aquell metall argént.

 Tornada.
 
No se á qui á dreç món parlament
perquè 's llonch temps que no parle ab amor
é dona al món no sent de ma tristor
axis mateix jo no 'n he sentiment.