Obras del poeta valenciá Ausias March/Cert es de mi que no me 'n cal fer compte

De Viquitexts
Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Cert és de mi que no me'n cal fer compte.

 LXXXIV.
 
Cert es de mi que no me 'n cal fer compte
per fer contrast amor qui tant me força
ira jo 't prech que lo meu cor m' esforça
los meus afanys sol á tu los recompte.
Envergonyit confés la mia colpa
com no 'm esforç contra 'l desig horrible
que 'm ve d' amor si be l' trob mòlt terrible
semblant aquell qui 'ls sants ángels encolpa.
 Jo prench conort com per son colp tals jahen
infern es ple dels qui amor complanen.

Tant com en mi es y fon soportable
de contrastar é vencre la batalla
jo he complit dins mi sentint baralla
tal que no 'm fon un altre comparable.
Jo desig tant com lo cor me soporta
é per aquest delit á mi ahire
puix la que am ab grat y desgrat mire
torbat me sent costum passat no 'm porta.
 Jo am é 'm dolch conexent mi que ame
d' ella m' delit é mes com la desame.

Los bens que hi sent en ella amarm' empenyen
é los seus mals per avorrir no basten,
é son tan grans é tant á mi contrasten
que moltes veus al bens d' amor estrenyen,
no passa molt que amor los empara
é fa qu' oblit les perdó sa gran falta
ira no mor mes está com malalta
mentre amor te gran força encara
 Quant ira 's mor amor de mi 's desterra
romanch en pau com entr' ells no há guerra.

D' esperiment no passe gran fretura
jo se 'l amor e 'l ira com 's avenen
dins 'l amador e de quant aquell penen
de tal dolor que no sofir mesura;
si amat só, dolor será ma vida,
si desamat al risch será mon viure,
mes tost seré de mal ó be deslliure,
breu será en mi la batalla finida.
 Esser amat es dolor mentre visca
mes lo desig sens consell mi arisca.

¿Qui es lo foll qui en contra amor 's ergulla?
Segurs son d' ell los morts y 'ls no sensibles
mes no alguns qui son d' amor passibles,
qui vol ser fort de la carn se despulla.
En mi he vist un singular exemple
quant he pensat d' amor del tot estorcre,
contra mi veig camí que no puch torcre
portatme en part hon jo si be contemple.
 No puch dar pas plahent á mon coratge
ab cor irat vaig fahent mon dampnatge.

En temps passat sentí dolor estrema,
mes no es menys aquesta present fresca:
áquesta es fel, no toca res de bresca
é par á mi ab mans lo cor me prema.
No pot durar que no 'm leix ó que 'm mate
ella es fort perqué ab delit no 's mescla
hon lo dit é dolor fan sa mescla,
esser no pot que l' cor hon son esclate.
 Perqué amor plau que muyra ó que 'm passe
esclatar vull mes que si languint lasse.

Semblant á aquell qui la mort vol compendre
é quant l' es lluny ab rahons la menaça,
venentla prop ell la tem y la abraça
jurant que may tal afaig volgrá enpendre,
ne pren á mi qu' en contra amor m' esforce
durant l' esforç tant com ma rahó basta
é pertse tóst car no té ferre en asta,
fugir vull d' ell si bast fér que no 'm forçe.
 Mes tot món cos per ell contra mi s' arma
é poca part rebellada del arma.

Partir no puch del lloch hon la he vista
donchs quant desig bé veure sa persóna
é tem de mort si bon esguart no 'm dóna
é si 'l me fa dolor altra m' entrista,
car imagin que altra l' ha sentida
la sua amor é son esguart benigne
é jo he vist aquell bo é maligne
plahent me fon é mòlt adolorida.
 E tant com mes en ella jo 'm delite,
pensant que tal féu ab altre, despite.

Plagués á Déu que perdés jo la pensa
perqué 'm jaquis aquesta gran congoixa,
en pijor vinch si aquella m' afloxa
puix quant hi torn jo reb major ofensa,
car no 's pot fér algun delit no 'm membre
é per aquell mes dolor me turmenta,
davant la tinch é sémblam que la senta,
no sé la nit ó lo jorn qual dech tembre.
 Jo fuy amat é no tant com pensava
sens retenir mon voler bandonava.

Tots los senyals que 'l amador acaben
jo trob' en mi que no fall hu que hi sia,
per ella vinch en dolor y alegria,
tots los meus senys forans é dins ho saben;
car no veig res si no es la que m' alte
ne desig toch de ningun altra dona,
alguna véu no 'm par que sía bona,
son cos nos es bell é jo no me 'n desalte.
 Imaginant car no hi sé pus en ella
ses parts pél tot am en gran maravella.

No solament la pens haver perduda
é per açó dolor mortal m' agréuja
mes he sabut que Amor no 'm alleuja
de tot son pés mes la manera 'm muda,
é perquè jo en los deserts habite
ham fet saber que amat no puch esser
é volgra jo primer lo méu desesser
que si d' Amor jo amant no 'm delite.
 No 'm plau amar é menys que á mi amen
mes si jo am muyren los qui 'm desamen.

Jo creguí ferm que sentir no poguera
en mi amor ne 'n la persona amada
ne per la carn la hagués tant desijada
no imaginant qu' en ser amat venguera.
Un gest mostrant dona ficta honesta
é sentimént practicant d' amor acte
sens recelar ha fet en mi fals tracte
prenitme 'l cor é part alguna 'm resta.
 Lo que roman té ocupada ira
é quant se móu tot quant só á si 'm tira.

Lo gest dels ulls é de aquells la forma
fet han en mi passió mólt estranya,
per l' apetit que tot per carn se guanya
ab altre mólt que d' opinions se forma,
é d' aquest es lo tot d' ella subjecte
no sol lo cos mes tota ensemps présa
en açó es ma voluntad atésa
mólt tardament no volent tal efecte.
 No vull amar é mon apetit ama
sobre néu véig maravellosa flama.

Així com es en nos l' ánima tota
en tot lo cos é tota en cascun membre,
tallant algú no cal per açó tembre
que per aquell ella romanga tota,
la mia amor es en lo tot d' aquesta
é si 'l veix res que per desalt m' altere
no sent en mi que d' amor despodere
en lo séu tot la mia tota resta.
 Si com la mar un punt no se 'n altera
si hom ne tráu una gran albufera.

Jo vull amor ab condicions tales
que segons ell gran contraris empliquen
ell es tot mal é mes los qui 'ls practiquen
tots son eguals en llurs qualitats males,
son ferm estat si lo saber no 's leixa
aquell instant no 's jaqueix bé coneixer
tostemps está en lo minvar ó créixer
sentho aquell qui mólt ab ell se feixa.
 Axí com só compost de mòlts contraris
ma voluntat é l' apetit son varis.

 Tornada.

Amor, amor, los vostres letonaris
son mólt amarchs y á sanitat contraris.