Obras del poeta valenciá Ausias March/Cobrir no puch la dolor que 'm turmenta

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a d'altres versions, vegeu Cobrir no pusch la dolor qui·m turmenta.

 VII

Cobrir no puch la dolor que 'm turmenta
vehént que mort son aguayt me descobre
lo camí pla de perdre vida m' obre
é tráurem vol del mon sens dar empenta,
car tot primer virtut del cos m' ha tolta
ja mos cinch senys no senten lo que solen
los apart dins de gran pór ja tremolen
l' enteniment de follia tem volta.
   La velledat en valencians mal prova;
no sé com jo faca obra nova.
 
O Mort, qui tols á tot vivent la vida
tu es dolor á tota humana pensa
á tu no tem qui en tu james pensa
ó qui en Déu há voluntat unida.
Entre aquests dos estats es tot lo poble
é jo confés esser de aquest nombre
é ve per temps que de por jo m' asombre
é puix la pert mes no 'm ve de part noble.
   De passió parteix ó de follia
lo tembre torn tant que mes dolent sia.

¿Qui pot saber quant es á tots horrible
destrohint quant nos atorga natura?
Hom é tot çó qu' hom mateix se procura
fent racional per virtut lo sensible,
delitantse tant com delit delita
car de un poch tot hom delita 'l viure
los bens forans que porten plor é riure
en llur poch be del mal porten sospita.
   Mes aquells grans é propis tu fás perdre
tu has ja fet un bon hom fer esperdre.

¿Donchs, qui será que 'l cor no li tremole
vehent que tu li tols á l' home esser?
¿Qui pot pensar la dolor del desesser?
¿E de tal mal qui es lo qui 's console?
Tots quants bens son morint l' hom tu anulles
é fás morir aquells que ab si porten
la vida d' hom é de aquells conforten
grans benifets tu destruus ab tes bulles.
 Qui vol mirar ab vista sensitiva,
quant mes bens há de tu mes se esquiva.

De tots los bens que dona la fortuna
si tols aquells no se 'n déu l' home dolre,
car menys de tu jo 'ls veig á mólt hom tolre
qui 'ls dona 'ls tol é no ni há colpa alguna.
Tu sens res dar destruus quant ella dona
tement á tu en res hom no reposa,
ab tu ensemps no hi há al mon bona cosa
plahent pensar prop de tu no 's condòna.
 Tu es dolor que totas dolors passes,
tu es al hom com al cavall mordasses.

Tots los bens tols de fama gloriosa
é de honor degudamént guanyades,
é veure en si morals virtuts justades
fahént en l' hom la pensa delitosa.
Apres de acó qui pot donar estima
al sobirán delit que 'n surt de l' obra
felicitant que propi nom li 'n sobra
é fá que nos prop lo cel nos arrima.
 Nos hi fá entrar mes no entra sens ella
é destrohint l' hom tu destruus aquella.

Com pus subtil es nostra coneixença
pus dolorós es tan cruel dampnatje,
l' hom que 'l sentir é l' entendre há salvatje,
no sent delit ne del mal sofirença.
D' amor nos ve la dolor que tu 'ns dónes
perquè 'ns tols çó que nostre voler ama
no sols honors, fills, riquesa é fama,
mes tot lo be que senten les persones.
 Ta fort dolor ab lo sentir jutjada
tráu de tot seny quant es imaginada.

L' obra será en l' esguart de mólts gasta
perquè n' esplich mólts casos en que 'ns toques
en compte son les pedres de les roques
mes dir tos mals llengua de hom no abasta
Dónes dolor ab delits acostada
lo qui la sent no coneix que tal sia
aquesta es quant parteix companyia
entre 'ls amats qui han vida mesclada.
 Quant los delits se membren de la vida
esta dolor ab delit es sentida.

Diversitat de dolors en l' hom pórtes
aço esdevé segons que á nos trobes,
ton mal es tant com lo delit que 'ns robes
perçó tostemps nom de cruel reportes.
Tan solament al qui en Déu espera
no follament mes per sa bona obra,
tu bona es al qu' en tu gran bé troba,
anant en llonch hon es sa bona espera.
 Ab tot açò no li desplau lo viure
é quant li vens no s' aparella á riure.

Passats son ja los qui mort desitjaven
per conseguir glori' en l' altre segle,
é mólt antichs qui 'ls fon la rahó regle
en obrar çó que per virtut obraven.
Carnals delits fan al hom la mort tembre
puix son aquells qu' en mólt natura plahen
los del compost plahen hoc y desplahen
é llur excés la rahó vol que 'ns membre.
 E si 'ls reprén é tolre aquells no basta
ja sens la mort per aquells dolor tasta.

Los purs delits que pels senys homes senten
be atemprats la dolor no si mescla,
é los que son d' enteniment sens mescla
en lo excés no toquen ne consenten.
Quant al millor estat d' aquest hom munta
lo teu recort llur delit dolor torna
é donch quant mes si l' ánima 's contorna
dins en lo cos é per exir apunta.
 Jaquint son be é tant quant hom pot rebre
en semblant cas lo Lleó torna Llebre.

A tu no tem qui no 't parteix la pensa
car passió fá lloch á la costuma,
axí mateix basta llevar la suma
que l' hom no déu tembre 'l que no 's defensa.
En tu pensar los delits no deliten,
no delitant pertse l' amor de vida
lla donchs virtut se troba enfortida,
los sensuals en lo començ despiten.
 D' aquí 's nodreix una terrible brega
é no fá poch lo qui á vencre plega.

Axí com es pintada la fortuna
ab dos esguarts un trist é l' altre alegre,
mirant lo trist resta 'l cor d' home negre,
per l' altre esguart no hi há dolor alguna.
Axí de tu qui ab seny t' imagina
no es dolor qui en tu no fenesca,
é qui trobar te vol dolça com bresca
no 'l fallirás é de mals medicina,
 E de sabor entre dolça y amarga
y al desperat si 't requer tu es llarga.

Ja son estats qui tal nunca 't sentiren
é mòlt vivint ta força han provada,
á llur semblant volente acostada
é ton poder de bon grat obehiren.
E la rahó per sa virtut los força
de ferse forts puix llargament hi basta,
algú d' aquests mescladament te tasta,
lo del cor flach no creu aquesta força.
 Mes açó 's ver que al savi no espantes
caure no 'l fás mes á terra 'l decantes.

Nostra virtut sent en Dèu esperança
basta que mort ab ardiment s' enprenga
ab mòlt delit mes no 'n tant s' estenga
tolre dolor mes á donar temprança.
Tal que delit lo dolor sobrepuja
de que s' ateny gran delit á sa hora
d' hon l' arma tem é la carn agre plora
tot elector d' electió s' enuja.
 Car l' esperit es promte á la mort pendre
mes lo compost no 's pot á tant estendre.

Açó apar al homens gran miracle
que la virtut tant lo cos enfortesca
que la sabor del fel se torna bresca
l' home fahént á si mateix obstacle.
Per una part lo requer de mort fuita,
per altra vá corrent envers aquella
aquest contrast tot ardimént exella
é dura tant fins veure qual venç lluita.
 E si 'l hom venç la mort es avisada
matant la carn que á sí es subjugada.

Dret natural es que 'l hom la mort teme
axí mateix ha rahons contr' aquella
tot hom que mor á dolor s' aparella
car se corromp é donchs la pus estrema.
La part del hom que la mort senyoreja
porta dolor per la rahó susdita
é l' esperit qui no mor se delita
en fér contrast é pór l' es cosa leja.
Sens esperar profit d' alguna cosa
se met á mort per sa virtut dins closa.

Sens interès d' honor ó de riquesa
ó de alguns bens fora de aquell propi
l' hom contra mort ésser no vol repropi
ans contra gran perill va sens feresa.
En lloch secret hon Déu es secretari
lo Lleó fort comet ó bèstia fera
á perill gran de qualsevol manera
almenys no fuig si no 'u es voluntari.
 E si 'n defuig dolor après l' agreuja
é si te fort en gran delit alleuja.

Los qui perills han per gloria vana
ó per grans bens ó per delit atenyer
ó ira fort los féu á mort empeyer
tots aquests han gran causa qui 'ls engana.
Altres son ja qui per vergonya sola
cometen fets los quals de dolor passen
é si del fet bona suma llevassen
gran es lo mal é poch lo que 'ls consola.
 Qui per morals virtuts la mort asajen
aquest y aquells han camí per hon vajen.

Delit, dolor dins aquests se combaten
havent aquell qui l' home part mes troba
los qui no han de virtuts vestit roba
çó perqué fan errat per dol esclaten,
Puix que llur fi en mans d' altre han mésa
volent de gents honor é vana fama
llur bon voler penja de flaca rama
car de llur fet james han paga atésa.
 Mòlt fan per poch é aquell poch les tolen
los ignorants y los que enveja colen.

Aquell gran be que per ta causa 's guanya
é lo delit de virtut fortalesa
causa li es é 'l destruus sens peresa
car morint l' hom pert quant al mòn afanya.
Çó es gran fet que mort qui tot be mata
fora l' honest l' hom espere de cara
hoc é la fi que 'n ha guanyat encara
puix apres mort no cobrará la data.
 Çó perqué 'u fa es fi mes no derrera
puix après mort lo major fi espera.

Los qui la mort per qualque esguart arrisquen
é certament aquella eleigeixen
alguna fi bona ó mala coneixen
crehent ser bo com la vida hi confisquen.
Es veritat que 'l hom qui mort arrisca
menys de 'l esguart ho féu natura bona.
Qui en lo cor del hom valerós sona
que 'l preu de si per la mort no 's desisca.
 E d' aquest es nom mateix lo ver jutje
é no hi há qui pus detrament lo jutje.

De aquella pòr que 'ls senys de la mort senten
é les rahons qu' en contra d' ella 's funden
tots los escrits dels passats ho abunden
perçó no dich los mals que s' hi assenten
é los conforts que 'l virtuós hi aplica;
jo no recit ne coses per mi lestes
de Séneca é mòltes altres gestes
que 'l cor del hom contra mort fortifica.
 Çó que 'l hom sent per la mort no 's escusa
lo sentir com de l' ánima 'ns acusa.

Qui vol delit ó del mon t' esperança
si 's dol quant mor préstehi la paciença
al qui serví ab trevall ó sciença
donli remey puix ha en ell fiança,
Lo qui es tal déu ésser maravella
com ans del temps lo cor no li esclata
vehènt que mort l' animat cos li mata
ne ha rahons d' esforç en contra d' ella.
 Car de virtut moral no pres 'l ofici,
al cos, al mòn ha servit com á nici.

Imaginant es l' hom en tres maneres
é segons viu per la vida 's bateja,
nom de brut pren si viu en vida leja;
si moralmènt, costumes há d' hom veres.
Si sobre hom passa la sua vida
es mes que hom y en ángel se transforma
segons que viu de pòr de mort prén forma
sabènt que pert é dubta la exida.
 Mòlts son perdènts qu' en haver pòr no venen
perquè d' infern no créhen qu' allí penen.

¿Qui porá dir la dolor que turmenta
lo pecador quant á la mort 's acosta?
Perdent lo be que 's véu ésser de costa
é tem anar hon delit no s' esmenta.
Si com al mòn los senys se delitáren
lots se dolrrán havent excés contrari
en per tostemps car es tancat l' armari
hon son tancats aquells que dins entráren.
 Dolentse tant com ferse pot que 's dolguen
no esperant que la dolor les tolguen.

D' aquells ho dich qui 'n lley donada viuhen
teménts infern é Paradís esperen.
dels havent lley é be no la cregueren
perdent lo mòn del altre no 's esquiuen.
E de aquests esdevé morals visquen
mes los demés en vida viciósa
la mort los es aquests tan dolorósa.
segon lo be que 'ls apar que 's desisquen.
 Savis antichs en aço discordáren
é diferent dolor entre' ells jutjáren.

Qui porá dir que la mort mes l' agreuje;
lo qui en virtuts morals vol son be mete,
donantli mes que 'l món no pot promete
viure sens pór assegurat de agreuje,
ó qui en delits sensuals mólt abunda
ab altres mólts honor graus é riqueses
mescladamént ab dolor en torn meses
d' hon torna atrás lo qui mólt 's hi profunda?
 Jo prech á tots que 'm vulláu d' afany traure
á qual d' aquests la mort déu mes desplaure.

Tot quant se te per qualque sostinença
falleix quant fall aquell en qui 's fermava,
fallint lo món qu' en ell se delitava
pert si mateix é non ha coneixença.
E qui dins si é per si actes obra
vinent la mort tot lo seu bé véu pendre
é fará próu defenent se despendre
car s' arma es defora del cos pobra.
 Aquell escalf del qui en Dèu espera
no troba en si per alguna manera

Puix que del món é dins si l' hom no 's farta
sa porció major está deserta,
puix apres mort l' ánima es incerta
del infinit é mes si 'l creure aparta,
donchs entengam guanyar lo perdurable
aquest es Dèu qui après mort nos prenga
qui 'l infinit á creure fesm s' estenga
de Paradis no 's llunya ser amable.
 Com son semblant l' esperit lo cobeja
é lo finit per si te cosa leja.

Qui l' esperit infinit lo vol creure
mòlt li es prop que part de Déu lo crega,
é qui tornar á son principi nega
no li es lluny que toch en Déu descreure.
E donchs puix Dèu es lo principi nostre
complit es foll qui tornar no hi desitja,
é qui del mòn per Dèu no se 'n fastiga
per crestiá mólt devot no se amostre
 Déu é lo mon ensemps no s' poden colre
qui 'n vol fer tot aparellse á dolre.

Dèu es tot be, é lo món son contrari
é perçó es que lo qui Dèu no ama
lo món segueix é no ab coxa cama,
qui 'l món serveix no esper de Dèu salari.
Per menor món l' hom per tots se nomena
é lo major se sembla en moltes coses
aço es test autentich menys de gloses
que no 's dat buyt en la machina plena.
 Tot així l' hom menys de obra no resta
é mala es sinó fa la honesta.

Qui no vol be, forçat es que mal vulla,
l' indiferènt sens assignarli terme
poch es de si no te res á que 's ferme
ne mal ne be no te lloch que 'l aculla.
E no pot ser que l' entendre romanga
tant ociós que de res no entenga
é vè á tart que 'l voler no se estenga
á res voler plahént ó que se 'n planga.
 Donchs vúllam Dèu aquella causa prima
sinó farem de cosa vana estima.

Algun Tirant no féu tan alta empresa
quant ell á si volgué lo món sosmetre
com féu aquell qui son voler vol metre
guanyar lo cel hon es tota riquesa.
Per fér açó lo sèu cos met per terra
tolènt de si tots delits que 'l torbassen
elegir volch penses qui l' ajudassen.
al esperit per fer á la carn guerra.
 E no amprá lances ne colobrimes,
mes les virtuts morals, ab les divines.

Per delitar los homens vida volen
é sens delit en lo món no treballen,
é quant d' aquest lo viure los atallen
tant han dolor com delit haver solen.
Donchs puix delit major lo savi prenga
en son obrar per conseguént en viure
en major grau de dolor déu assiure
que 'l menys perdent á menys delit atenga.
 Lo qui delit hac ab dolor embolta
ja vé á temps pregar per vida tolta.

Tals son é tants los mals que mort atraça
naturalment al cos é arma ensemble
que jo 'm penit dels que ací asemble
pochs son segons los que la mort abraça.
Perqué diré dels que la mort aporta
al hom quan amor é tem mes que no espera.
Aquest es mal de diversa manera
qui tem aquest en l' altre se deporta.
 Mes ha remey en contra son dampnatje
la Charitat que no 'l sia salvatje.

Qui en virtuts morals ha vida feta
é conseguí lo be d' hom per natura
fé, charitat, ne d' esperança cura
com animal hom féu vida perfeta.
Tot fon dins si é visqué en alegria
menys de sentir los mals que altres senten
com vench la mort ses penses no consenten
que la dolor terrible ab ell no sia.
 Cap per amor de si féu sa fahena
no 'l pagará Deu en la part centena.

Menys de ser bó per son saber l' hom basta
en fer juhí qu' en Dèu es la fi nostra,
puix en est mòn ne pres la mort se mostra
en Dèu roman si rahó no 's degasta.
Donchs puix no es fique l' home contente
en los dos mòns rahò es qu' en Dèu sia
car sinó ell altre no 's trobaria
que fora Dèu al entendre 's presente.
 Tant quant hom viu moralt virtut lo cumple,
mes après mort Dèu es lo qui lo umple.

Primer que lleys fossen per Dèu donades
é per escrits se regisen los homens
dispóndren volch natura mòlts á prómens
rahels de be Dèu en l' home ha creades.
Ells de açó una sçienca feren
ab que lo mòn una part se governa
los actes tots dels homens subalterna
los vells antichs altra no conegueren.
 Hagren de Dèu conexença confusa
perçó la mort á dolor los acusa.

Tres principals fins son d' hon homens obren,
una dins si é l' altra tota fora,
altra que dins é fora de si mora,
per llurs esguarts aquestes se descobren.
Voler, honor, glòria, bens é fama,
tot quant be d' accident ó natura
y aquella fí que en la virtut atura
d' aquestes fins lo voler d' hom se inflama.
 L' altra es en Dèu que á si nos convida
fora nos es, mes no del tot partida.
 
Mort lo mòn tol y al conquistant conquista
é si conquer lo cel pres mort n' es digne
é tant es l' hom pus grosser é maligne
com no conquer lo mòn que après mort trista;
lo qual es fi é lo present es via
car lo mòn espera que ls' homens visquen
vida es perqué de virtuts no 's desisquen
é virtuts son per fer á Dèu paria.
 E si aquest recorts l' hom no encontra
tot quant ha fet en lo mòn li es contra.

Fé, charitat y esperança 'ns hi porten,
mes fé roman y esperança á la porta
car la rahó allí no les comporta
creure no cal çó que 'ls ulls se deporten.
Menys esperar lo que present se mostra
mes fruyrém Dèu que tan esperávem;
per charitat amarém qui amávem
açó será tota gloria nostra.
 Ella es la fi, é les altres son via,
sens ella 's foll qui en Déu espera y fía.

 Tornada.

Mare de Déu, advocada mia,
fés á ton fill que piadòs me sia.