Obras del poeta valenciá Ausias March/Mólt me par be que péns del altre món

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a d'altres versions, vegeu Molt me par bo que pens de l'altre món.

 VII.

Mólt me par be que péns del altre món
puix que 'l present no 'm veda lo pensar
graeixch á Dèu com veig, mes no pas clar,
la gran error en que ma pensa fon.
Jo trobe solt lo meu enteniment
é so libert á temps del que dech ser;
mes tost llevas 'l hábit no tinch poder
mudar costum no 's fá prest en volent.

Lo qui pogués haver coneiximent
en lo començ ans del hábit format
quant fá de mal apres qu' es engendrat
é quant en nos sa forsa es potént,
guardara com se llançàs al delit
perqué no fós un filtre d' ell senyor.
Ell en l' entrar porta mólt gran dolçor
é quant entrat, ¿qui 'l traurá de son llit?

Com se pot fèr hom apren per escrit
no bastantmènt car no hi ateny rahó
un seny qui 's diu dels actes collaçió
en tal juhí déu ser ab ell unit.
L' entenimènt sens lo seny no hi sab pus
sinó que 's fá per un costum revés
trobant lo mig hon moral virtut es
ço es parlar que vá de sus en sus.
 
Qui asajat no ha de jaquir l' us
envellit ja é rançiu de temps llonch
non sent l' affany ne d' aquells que 'n bronch
està, é vol se fèr, dret com lo fus.
No ha temptat de perdre hábit vell
qui facilmént se pensa que 's fará
puix al vestir plahentmént lo trobá
al despullar tal pensa trob' aquell.

Sol en pensar de fèrhi aparell
pera jaquir tan singular amich
si créu no sab que li sia enemich
puix gran delit li es vengut per ell.
Nostre Senyor n' ha vist ne conegut
com lo perdrá per fama d' altr' oir,
no fará poch si vol aquell jaquir
car de mudar mólt hom es decebut.

Vici jaquir é pendre la virtut
entr' aquest mig se troba un gran vay,
lo caminant es en terrible glay
quant es al mig sens lo socors vengut.
Perqué alguns veu hom tornar atrás
mostrant pahor pera pasar avant,
entre aquests se troba tal espant
que de llur lloch james no móuhen pas.

Qui 'ls hábits be llur natura cercás
trobarà á alguns sobre opinió,
axí mateix sobre complexió
é sol costum hi basta é no escás.
E tant es fort l' hábit segons hon cau
é jo 'ls trob tals á tots los esproví
lo del costum no tost, mes jo 'l perdí
lo que 'm mogué natura 'm féu escláu.

Los no sabènts jo vull que sapiáu
que 'l hábit ja no está raygat próu
com lo voler en contra d' ell se móu
l' enteniment lo vert no te per blau.
Mes qui 's mourá may per un cas tan fort
de rellexar son delit principal:
En lo qu' ha més tot lo seu be ó mal
é per ell volch la vida sens la mort.

Los uns per Dèu, ó per si, ó per sort,
ó per sentir vergonya dels fets llurs,
é sens ulls clars, mes la mitat escurs,
han redreçat lo fust qui era tort.
Menys de sentir la dolor del mal fet
qu' en l' hom es obs per no ser ignorant
car per saber solament ser errant
no es per çó d' ignorança sostret.
 
Sentir lo mal no fá saber perfet
mes una part per que 'l juhí 's compleix,
la qualitat l' entendre la coneix
mes quantitat l' entendre nos sotsmet.
L' entenimènt ab l' estimar unit
ha á fer juhí del acte singular,
é fará próu si 'u porá clar jutjar
no será donchs al entendre subdit.
 
Qui del mal fet no es adolorit
es senyal cert qu' en l' acte es ignorant
á tot mal fet rahó es contrastant
mal en si fá contrastar á delit.
Donchs qui dolor no sent quant obra mal
no coneix çó qui 'l daria dolor
d' hon se véu clar aquella part ignyor
que lo sentir tant com l' entendre val.

 Tornada.

Amor, amor, cosa es general
que tot delit se mescle ab desplaher
é que la fí ab dolor se requer
un punt de be mòlts ne porta de mal.