Obras del poeta valenciá Ausias March/Malehit lo jorn que 'm fón donada vida
LXXXV.
Malehit lo jorn que 'm fón donada vida
puix tant só vist en mos volens contrari,
jo só aquell que pensamént he vari
é voluntad de tot desahunida.
Ab desgrat am é avorreixch ensemble
mos senys en mi conech ésser discordes,
l' ull é lo toch d' abans foren concordes
si péns qui só al que fuy punt no semble.
Avorriment ab amor en mi foren
mes ab desalt ensemps en mi llavoren.
¿Qui pot amar dona de qui 's desalte?
Mes bè pot ser que d' ira plé mòlt ame,
mes, ¿que será que 'm refret é que 'm flame,
é fastig port é qu' ensemps hom se 'n alte?
Tant es l' escalph que pèl gest me enamóra
que no sent res del fret que 'l toch me porta
ans tot es foch quant la pensa 'm reporta
l' imaginar l' amar dolç asabòra.
Si com la mar los rius la avorreixen
que s' amargor llur dolçor converteixen.
Sens mon voler jo no 'n parteixch la pensa
per un desig que no 'm par amor sia
car no cobeij la sua amor fòs mia
an 's vè á temps que 'm plau me fès ofensa,
car per sa amor la mia se 'n obliga
ja á mi no plau de tal preu ferli paga
no vull son bè é tinchne al cor plaga
de leig fèt nou é de legea antiga.
E vè que dich que 'm plau que 'l avorreixca
mes no pot ser qu' en tal pensa feneixca.
Quant imagin d' aquest amor la causa
no la perceb é menys hon tè son siti
crech que desam é quant ne pens ser quiti
mon pensament un gran delit se causa
é no sè com en tant é tal s' estenga
é trob rahó per desgrat é per ira
quant desgrat sent amor tost á si 'm tira
ó almenys fa que lesió no 'n prenga.
En hora 'm vè que son leig m' es bella
mes per tostemps de sos fets he ferea.
Grat é desgrat ensémps en mi 's justaren
en algun temps amant alguna dona
car jo volguí la malvada fèr bona
mes tots los grats de la carn se trobaren.
De present veig contrasts qu' en mi 's desperten
car de per si lo toch é l' ull desamen
é per lo gest de gran desig s' inflamen
aquest esguart fa qu' en amar s' acerten.
L' ull de per si y 'l toch llur bè no hi senten
per los senys dins llurs delits se asenten.
Lo toch per si mòlt no si adelita
quant pren delit l' imaginar l' oy porta
pèl gest que tal pensament me reporta
que tot mi ensemps per ella tota 'm cita;
en amagat amor en mi fá obra
no trob rahó perque tant la cobeje
é lo que veig no basta que pledeje
tal heretat de la bossa tan pobra.
Algun temps fon amar çó que desalta
no á la carn mes per fèr amor falta.
Axí com es trobat algun bon metge
com del malalt lo mal no pot coneixer
é 'l vèu bon pols é sa vida decréixer
ab bon cervell, cor, ventrell, melsa, fetge.
Dels vuit senyals mortals qu' Ypocras posa
non veu algú, é sa vida s' abreuja,
axí me 'n pren qu' amor en mi alleuja
é no se hon que 'm degués fèr tal nosa.
Puix que no vull amar ni amat esser,
¿com es en mi de amor lo sèu ésser?
Com lo malalt que sobre si vol veure
com li esdevench son accident de febra
diu que menjant carn de Bou, ó de Llebra,
ó por fredor, ó per mal aygua beure,
é no veu res que per l' accident baste
si que 'l convé en gran sospita caure,
axí me 'n pren que no puch juhí traure
qui 'n delit es lo que d' amor jo taste.
No es en carn é la carn mi enclina
entra per l' ull é lo tot d' ella afina.
Axí com es bella una persóna
tota ensemps é no en parts jutjada,
é no 's veu bè perquè 's tal estimada
puix no ha res tal qual natura dóna.
En als está que 'l cos li acompanya
ço es lo gest qu' en tal cas l' ull engana
amor pèl gest cos leig amar me mana
tant qu' en mi veig una esperança estranya.
Si 'ls péns en parts la pensa d' ella parte
é quant la veig ó toch sens alt no 'm farte.
Quant jo 'm acort de res qu' en íra 'n torne
si poca es, lo mèu desig se esforça,
é si es gran, la ira en mi pren força
que no imagin qu' en amar retorne.
Dubtem que am, puix son bè no designe
ans vè á temps que sa mort no m' es crua,
no prench delit en res del amor sua
é 'm plaurá bè que d' ella jo 'm fastige.
Ab tot açó mon delit es en ella
prenèntl' en parts per lo tot de aquella.
Tornada.
Amor, amor, jo m' done maravella
de vostres fets si degú 's maravella.