Obras del poeta valenciá Ausias March/No 'm clám d' algú qu' en mon mal haja colpa
XII.
No 'm clám d' algú qu' en mon mal haja colpa,
si 'm clam de mi jo 'n passe ja la pena,
de fora mi es la causa qui 'l mena
mes dintre mi es aquell qui 'm encolpa.
Ignor si 'm vè per falta del entendre
per fals jutjar les coses presentades
ó l' apetit per sobres desijades
fá que no 'm puch d' ignorança defendre.
Menys de mester entenimént despendre
tot quant Dèu féu es bó per sa natura,
ell establí á tota creatura
terme de be sens poderne mes pendre.
E l' hom foll sa natura regira
é met valor hon algun be no 's troba,
despulla si é dóna al estrany roba,
gracia fá, de si mateix la tira.
L' ull del hom pech totes les coses mira
de sobre si essent elles jusanes:
A son voler vol portaries foránes
é quant no pot en contra Dèu sospira.
No com pensant com en ell es la falta
per no domdar l' apetit no fartable,
pensant esser bastant é sats durable,
cosa qu' está mòlt baixa é par alta.
Assats en l' hom es la rahó malalta
qu' á son voler portar vol tota cosa,
ne sab que l' hom en lo mòn no reposa
si del forçat que soferir se desalta.
Donchs quant es foll qui vá tras l' impossible
é créu de cert que ben leus de atenyer,
é sab que son voler, no pot estrenyer
si donchs no 'l met en lo cert é possible.
Aquell sentir é l' entendre es fallible
ignorants çó que al voler abasta:
Foll es aquell qui vol de molla pasta
ser un escut á tot colp invencible.
¿Donchs que será del qu' en les dones volen
amor gentil mesclada ab gran bonesa,
dient que 'ls fá la fortuna malesa
per no saber de hont los ve perqué 's dolen?
No saben poch los qui mòlt amar solen
saber d' hon ve perqué dolor sofiren,
ab cor d' haver tot be complit requiren
de don' amar é per Dèu aquell colen.
Per ignorar amor é sa natura,
é ignorant dones é llur mereixer,
cuyden que çó qui 'ls dá fam los déu peixer
é dura tant la fam com l' oradura.
Gracia ateny aquell qui no atura
en la error sinó tant com ignora:
Mes conexént les mòltes veus se 'n plora
ó no se 'n part ne 'n penedir met cura.
E mòltes veus la falta coneguda
partir se 'n vol é lo partir l' agreuja
perqué li plau lo temps que si alleuja
esperant qual part, d' ell será vençuda.
Enemich es de la casa sabuda
l' enteniment si veritat no guarda
donchs de amor follia es la guarda
puix dins breu temps de blanch en negre muda
no pèns algú la colpa d' amor sia
ne del amat mes del amant que ferma,
sa voluntat en lloch tremolant ferma
foll es aquell qui 'l vent fermat volia.
Tot lo darrer met l' hom en primeria
é no coneix fins que no es temps que 's faça,
quant l' apetit totes coses abraça
é lexar vol çó que fer poria.
Lla donchs hom veu si es sabent l' errada
com, ne perqué no ateny lo que cerca
lo savi pren lo profit de sa cerca,
lo foll roman en sa trista encontrada.
Ans de haver la cosa desijada
es de saber haguda quant contenta;
Açó no sab hon, si primer no tenta.
L' esser de si é del que li agrada.
E que primer són apetit estrenga
á no voler lo que rahó no vulla,
del hom vestit mal pendre fá despulla
menys es de fer tólrel ans que la prenga.
Pus fácilment jo crech que l' hom atenga
tólres desig, qu' en aquel metre terme:
Qual es aquell qu' en lloch lenegant ferme
son peu que tost en terra no s' estenga.
Donchs qui d' amor segurament vol viure
los moviments ab fermes rahons tolga:
E qui d' açó no es bastant s' estolga
mes propi l' es lo plorar que lo riure.
A cobejar es hom primer delliure
que no haver de les coses sciença
perque no te franca la conexenca
dones y amor en lloch degut asíure. ^
No sé com es conexenca, primera
que 'ls apetits mortificats no sien,
ella val poch si ells camí desvien,
y ells van com orbs si no 'n prenen carrera.
Tornada.
A tots aquells qu' en lo mòn han manera
de abraçar totes coses mundanes
com pus n' haurán veurán ells y elles vanes,
qui fuig del mòn vá per dreta carrera.
Seguida.
Vos, mòn senyor, haveu sciença vera,
los apetits mals á vos no contrasten
mostrant á mòlts qui saben é no tasten,
si 'l passionat ha la rahó sancera.