Obras del poeta valenciá Ausias March/No cal duptar que sens ulls pot hom veure

No cal duptar que sens ulls pot hom veure
Obras del poeta valenciá Ausias March

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu No cal dubtar que sens ulls pot hom veure.

LXVIII.

No cal duptar que sens ulls pot hom veure
puix sens desig de ser amat jo ame,
d' amor no 'm clam, ne de persona 'm clame;
natura en mi fa obra qu' es de creure.
Jo sent delit que no se d' hon pren força
si es carn, ¿d' hon li vé que no 's farta?
Si d' esperit, ¿com l' infinit aparta?
Si del compost, ¿d' hon vé que tot no 'm força?
La carn lo vol é lo perqué s' amarga
ab no vist colp só ferit de gran plaga.

¿Com se pot fér tal voluntad no passe
á fér voler que ser amat cobeje?
¿Que pot bastar que d' amor jo 'm neteje
é que ma carn se farte é que no 's llasse?
Açó es vist que la nostra, arma es baixa
en los delits del cos é si delita;
si no 'ls sent purs, mesclats los habilita,
sa part ne pren lo cos ne creix sa raixa.
Aquest delit ma carn sola empara
á tot me pren lo temps que 'n es avara.

E si 'n delit de ser amat abaste
açó es quant la carn per si desija,
si 'l pensament tot altre esguart remija
no sent delit ans algun despit taste.
Imaginant si 'l delit no imagine
no 'm plau amar é menys que amat sía;
fora la carn, mon delit fá sa via
tot mon desig començ per ella é fine.
Naturalment tot quant delit aporta
no 'l fall amor per via dreta ó torta.

Un temps fuy cert que jo dins mi portava
en contra mi una mala persòna,
aquesta es qu* á tots natura dóna
reyna en los mes, he de mólts pochs esclava.
Mes ara sent un terç qu' en mi 's descobre
é son poder sentí sens conexença
menys de rahó vé de passió volença
jo he volgut çó que sens mon grat obre.
Habit antich es lo terç que 'us nomene
que 'm fa segur la vida que jo mene.

Aquells delits d' hon bons amadors viuhen,
ço es, amar é delit d' amat esser,
e la dolor que 's pren en lo desesser,
tals passions de mon cor no deriuen:
jo pas dolor si 'm conech ser amable
é met poder qu' amat esser no crega
ab tot açó mon apetit aplega
sentir delit á temps pero durable
Ma carn lo sent é jo 'l trob ab la pensa
quant me trob fart obra en mi la defensa.

Quant sent d' amor y 'l que sentir solia
es ocasió que de mi jo 'm espante;
am y avorresch no sé hon me decante,
altrament sent amor que no sentia:
si es ver dir que tot quant delit porta
dèn ser amant per çó que hom si ama,
amador só jo m' encench d' esta flama
que no rellú ans viva está morta.
Quant á la carn ha vida per set vides
quant á esperit totes li son fallides.

Així com es lo cor primer en vida
es lo darrer qui mor de tots los membres,
dels amadors així homes com fembres
lo cor se vol ans que altra partida;
é quant amor se 'n vá de la persóna
derrerament l' altra amor abomina,
primer del cos fartant se desvehina,
lo que volgué primer derrer bandóna.
Açó es quant fastig amor lon llança
lo cor irat li 'n fa perdre amistança.

¿Qui es aquell que en altra juhí faça
é res de si en temps venidor jutge?
Del que sofir no pot ésser bon jutge
pensant que 'n fuig lo llas al coll séu llaça.
E ço perquè amant alguna dona
será per temps d' un jorn que ja no 'ns alta
é tant será una part que 'ns desalta
que no veurém res d' ella sia bona.
Quant mes amor entre 'ls amants contenta
mudament corr é desig la sustenta,

¿Aquí ha dat favor tanta natura
que no ignor com didtre l' amor obra?
Pensant que 's pert amor lla donchs la cobra,
no 's pot saber que 'l empeny ó l' atura,
per delit creix é per delit aminva,
per mals se mor é mal en vida 'l torna,
é no tostemps car varietat l' adorna
sa força grant quant hom pensa que 's minva.
Açó es ferm que sens desig menyscaba
lo séu poder sens dolor no s' acaba.

Tornada.

Per lo garro que lo rey véu de lava
se mostra amor que tot quant vol acaba.