Obras del poeta valenciá Ausias March/Oíu, oíu tots los qui be amats

De Viquitexts
Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Hohiu, hohiu, tots los qui bé amats.


 XXV.
 
Oíu, oíu tots los qui be amats
é planyéu mi si dech esser plangut
é puix vehéu no es tal cas vengut
en los presents n' en los que son passats
doléuvos, donchs, de mi vostre semblant
en soferir la dolor delitable
car tost de mi se dolrà lo diable
com veurá en mi semblant mal d' ell passant.

Qui es l' hom viu tal dolor sofertant
que desig ço de que no haja esper?
aytant es greu que no par sia ver
desijar ço de que es desesperant,
ne so enganat de mon mal estament
tot quant practich tornar me sent en dan
menys de poder me trob havent lo gran
car no m' esforç per mostrar mon talent.

Mon primer mal es mon esperiment
perqué m' hair é per no res m' acus.
lo segon es mon terrible refus
que vos mostráu si 'us feya enqueriment
portat me trob á mòlt prop de ma fi
puix mon voler cas imposible guarda
no tardará la hora que ja s' tarda
quant metré 'ls peus en lo avorrit camí.

Si per null temps en contra amor fallí
be m' ha repres planyentme 'n l' enemich
jamay vers mi poguí ésser amich
car per null temps poder hi despenguí;
hoc lo voler me trob en abondança
mes del poder non só pas empobrit
car jo peresch é só tan defallit
que no puch dir, en vos es ma esperança.

Una sabor d' agredolç Amor llança
que lo méu gust de partirles no sab
díns mos delits mortal dolor hi cap
é tal dolor ab delit ha lliganca,
mes jo 'm reprench com parlar m' ha plagut
de ço que en mi no basta la sciencía,
sobres amor me porta ignocencia
vull é desvull sens cas esdevengut.

 Tornada.

Lir entre carts, crehéu l' amador mut,
y al cambiant de pun en un color,
é lo pauruch com se membra d' amor,
dal atrevit sia son temps pardut.