Obras del poeta valenciá Ausias March/Per lo camí de mort he cercat vida
V.
Per lo camí de mort he cercat vida
hon he trobat mòltes falses monjoyes
car si guiat per las falses ensenyes
só avengut á perillosa riba,
si col malvat qui en paradís vol cabre
é vers l' infern ab cuytat pas camina,
y així com cel qui de mitjorn les terres
vá encercant per vent de tremuntata.
Gran es mon dan segons ma complacença
segons lo ver es poch lo mèu dampnatge
jo pert delít havent ab dolor liga
é tal com fonch plach mòlt á ma natura,
sus mi no puch trobar als si no dolre
é de mon bè jo 'l vull é no m' alegre
lo perdre sent perqué he perdut dolç habit
del bè vinent no 'm trob certa frinça.
Axí com l' hom per mòlta fé que haja
Leixa ab dolor esta vida mezquina
perquè no sent los delits del Altisme
é sent aquests qu' en esta vida leixa,
ne pren á mi que 'l delit d' amor leixe
Ab tal dolor que no se hon pot cabre,
y al mòlta pòr esper lo rahonable
perqué no se com lo sentré plahible.
Si com aquell qu' entrar vol en batalla
é trobas cot ans qu' ella esperimente,
é quant sa véu ésser prop del encontre
per gran pahor fuig mostrant les espatles,
ne pren á mi qu' encontre amor m' esforce
fins á venir á ferme l' estrèt compte
é quant sò prop de aquell apartarme
com ja vençut jo abandon mes armes.
Duptar no 'm cal si 'm son fetes metzines,
ab algun art son preses mes potences,
per son voler tot home del món ama
y amar no 'm plau é d' amor son mes obres.
Per los cabells á mi sembla que 'm porten
á fer los fets que amor me comana
si 'n vull fugir portar no 'm poden cames
en talt contrast la mia vida penja.
Aquell dolç tast que ab si l' acordant tasta
no es en mi mes dolor del discorde,
qui no es amat y amor d' altre cobeja
no sent gran mal puix un terme desija.
Jo sò aquell qu' en res del mòn no 'm ferme,
jo am á aquí ne mereix que jo 'l ame
é d' altra part veig obres en contrari
de vida y mort he certana paraula.
A tot mezquí un gran be no li manca
çó es de haver de mort un poch de dubte,
aquest gran be jo no se hon te casa
ne trob rahó perqué viure desije.
En contr' amor aytant jo no 'm esforçe
Que don oblit en algun be seu ficte
n' ell mes bastant si com d' abans complaure
jo so en l' estat lo cual déu tot hom tembre.
Font sos mos ulls d' aigua dolça y amarga
perqué en dolor y ab delit aquells ploren
car una es la dolor delitable,
l' altra ab aquell poch ne molt no 's acompanya.
Com, ne perqué saber açó com pasa,
no sia jo lo deidor ó mestre
tan solament á ben sentir ho baste
vinga 'l juhí als qui mes d' amor saben.
Cascuna part de si 'm dóna crehença
tal que no se rahó que la desfaça
amor de si gran rahó m' ha donada
è si desam no 'm sia dada colpa.
Ja los meus fets rahó d' home no 'ls porta
als fats es dat tot quant á mi seguesca
á res á fer á mi es tolt l' árbitre
no 'm trob res franch sinó la sola pensa.
Tornada.
O foll amor, les dolors costumades
venen per temps que no donen congoixa
si axi no fos ja no seriem homens.
¿E, donchs, perqué aquest us en mi 's trenca?