Obras del poeta valenciá Ausias March/Puix que sens tú algú á tú no basta
Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Puys que sens Tu algú a Tu no basta.
Estramps.
Puix que sens tú algú á tú no basta
donam la mà ó pels cabells me lleva
sinó estench la mia vers la tua
quasi forçat à tu mateix me tira.
Jo vull anar en vers tú al encontre
no se perquè no fáç lo que volria
e no se que aquest voler empatxa
puix jo sò cert haver volutat franca.
Llevar mi vull é prou no mi esforce
çó fá lo pes de mas horribles colpas
ans que la mort lo procés á mi cloga
placiat Deu puix ben vull fer que 'm vulles.
Fes que ta sanch mon cor dur amolleixca
de semblant mal guarí ella mòlts altres
ja lo tardar ta ira 'm denuncia,
ta pietat no trob' en mi que obre.
Tan clarament en l' entendre no peque
com lo voler he carregat de colpa
ajúdam Deu mes follament te pregue
car tu no vals sinó al qui 's ajuda,
y á tots aquells qui á tu se apleguen
no 'ls pots fallir é mostrenho los braços
que faré jo que no meresch m' ajudes
car tant com puch conech que no m' esforce.
Perdónam Deu si follament te parle
de passió partexen mes paraules:
Yo sent pahor d' infern al cual faç via
girarla vull é no hi disponch mos passos.
Mes 'm recort que meritist lo lladre
tant quan hom veu no hi bastaven ses obres
ton esperit lla hon li pláu espera
com ne perquè no 'u sab qui en carn visca.
Ab tot que só mal crestiá per obra
ira no tinch ne de res jo t' encolpe,
jo sò ben cert que per tostemps be obres
é fás tant be donant mort com la vida.
Tot es egual quant sur de ta potença
d' hón tinch per foll qui'n contra tu murmuta,
amor de mal é de be ignorança
es la rahó que 'ls homens no coneixen.
A tu deman que lo cor m' enforteixques
si que 'l voler ab ta voluntat llige,
é puix sò cert que l' mon no 'm profita
dónam esforç que del tot l' abandone.
E del delit que 'l bon hom de tu gusta
fésmen' sentir una poca centilla
perqué la part menor que 'm es rebetle
haja afalach que tant fort no 'm contraste.
Ajúdam Deu que sens tu no 'm puch mòure
perquè 'l meu cos es mes que paralitich:
Tant sòn en mi embellits los mals hábits
que la virtut al gustar m' es amarga.
O Deu, merce rebolta en mi natura
que mala es perla mia gran colpa
é si per mort jo puch rembre ma falta
esta será ma dolça penitença.
Jo tem á tu mes que no 't só amable
é davant tu confés la colpa aquesta,
torbada es la mia esperança
é dintre mi sent terrible baralla.
Jo veig á tu just é misericorde,
veig ton voler qui sens mèrits gràcia,
dones é tols de grat lo do sens mèrits
qual es tan just quant mes jo no tremole.
Si, Job lo just, pór de Deu lo prenia.
¿que fará jo qui dins les colpes nade?
Com pens d' infern que temps no si esmenta
lla es mostrat tot quant sentimens temen.
L' arma qui es contemplar Deu electa
en contra aquell blasfemant se rebetla,
no es en hom de tant gran mal estima.
Donchs ¿com está que vers tal part camina?
Prechte Senyor que la vida m' abreujes
ans que pijors casos á mi segueixquen;
en dolor visch fahént vida perversa
é tem la Mort que es per tostemps longa.
Donch mal deçà é de llá mal sens terme
prenme al punt que millor en mi trobes,
lo detardar no se à que 'm serveixca
no te repòs qui te á fer viatje.
Jo 'm dolch perqué tant com vull no 'm puch
del infinit dampnatje lo qual dupte: [dolre
E tal dolor no la recull natura
ne 's pot asmar é menys sentir pot l' home.
E donchs acó sembla á mi flaca escusa
com de mon dany tant com es no m' espante
si ·l cel deman no li do bast' estima
fretura pas de pór é d' esperança.
Per be que tu irascible te mostres
çó es defalt de nostra conexença
lo teu voler tostemps clemença guarda
ton semblant mal es be enestimable.
Perdónam Deu si t' he donada colpa,
car jo confés ésser aquell colpable;
ab ulls de carn he fets los teus judicis,
vulles dar llum á la vista de l' arma.
Lo meu voler al teu es mòlt contrari
he 'm só enemich pensantme amich esser:
Ajúdam Deu, puix me veus en tal pressa
jo 'm desesper si mos demèrits guardes,
jo *m enuig mólt la vida com allongue
é dubte mólt que aquella tineixca
en dolor visch car mon voler no 's ferma,
é ja en mi enterat es l' àrbitre.
Tú es la fi hon totes fins termenen
é no es fi si en tu no termena:
Tú es lo be hon tot altre 's mesura
é no es bó qui á tu. Deu, no sembla.
Al qui 't complau, tu aquell Deu nomenes,
per tu semblar major grau d' home 'l muntes,
d' hon es gran dret de qui sembla 'l diable
prenga lo nom d' aquell ab qui 's conforma.
S' alguna fi en aquest món se troba
no es vera fi puix que no fá l' hom felis
es lo començ per hon l' altre s' acaba
segons lo cos qu' entendre pot un home.
Los philosophs qui aquella posaren
en si mateix son esser vists discordes
senyal es cert qu' en veritat no 's funda,
per conseguént al home no contenta.
Bona per si no fon la ley judaica,
en paradis per ella no s' entrava:
Mes tant com fon començ de aquesta nostra
de que .s pot dir d' aquestes dues una.
Axí la fl de tot en tot humana
no dá repós al apetit ó terme,
mes tan poch l' hom sens ella no ha l' altra
sant Joan fon senyalat lo Mesias.
No té repòs qui en altra fi guarda
car en res als lo voler no reposa,
çó fent cascú é no hi cal subtilesa
que fora tú lo voler no s' atura.
Si com los rius á la mar tots acorren,
axí les fins totes en tu se 'n entren;
puix té conech, esfórçam que jo t' ame
vença l' amor á la pór que jo 't porte.
E si l' amor tanta com vull no m' entra
creixme la pór si que temént no peque,
car no peccant jo perdré aquells hábits
que son estats, perqué no t' am, la causa.
Muyreu aquells que de tú m' apartaren
puix som migmort é 'm fan que no revisca;
ó senyor Déu, fes que la vida allargue,
puix me apar que envers tú jo m' acoste
¿Quim mostrará davrnt tú fer escusa
quant hauré dat del mal ordenat compte?
Tu m' has donat dispossició no mala
é jo he fet del regla fals mólt corba.
Dreçarla vull mes he mester ta ajuda
ajúdan Deu car ma forsa es flaca.
Tú es primer en tota bona obra,
¿com serà donchs qui primer de tú passe?
No 't prech que 'm dons sanitat de persona
ne bens alguns de natura y fortuna
mes solament que à tu Deu sols ame
car jo cert que 'l major be si causa.
Per conseguént delectació alta
jo no la sent perqué dispost no 'm trobe
mes per saber un home grosser jutja
qual major be sus tots es delitable.
Qual serà 'l jorn que la mort jo no tema,
é será quant de t' amor jo 'm inflame.
é no 's pot fér sens menys preu de la vida
é que per tu aquella jo menysprehe.
Lla donchs serán jus mi totes les coses
que de present me veig sobre los muscles
lo qui no tem del fort lleó les ungles
mólt mens tembrá lo fibló de la vespa.
Prechte Senyor, que 'm faças insensible
é qu' en null temps alguns delits jo senta
no solamént los leigs qui 't venen contra
mes tots aquells qu' indiferents se troben.
Açó desig perqué sol en tu pense
é puscha haver la via qu' en 's dreça
fesho Senyor, é si per temps me 'n torne
haje per cert trobar ta orella sorda.
Tolme dolor com me veig perdre 'l segle
car mentre 'm dolch com vull jo no t' ame
é vullho fér més l' hanit me contrasta,
en temps passat me carreguí la colpa.
Tant te cost jo, com mólts qui no 't serviren,
é tu 'ls has fet no menys que jo 't demane
perquè 't suplich que dins lo cor tu m' entres
puix es entrat en pus abominable.
Catholiçh só mes la fé no 'm escalfa
que la fredor lenta de 'ls senys apague
car jo leix só que mos sentiments senten
é Paradis crech perfé, y rahó jutje.
Aquella part del esperit es prompta
mes la de 'ls senys rossegant lam acoste,
donchs tu senyor ab foch de fé m' acorre
tant que la part que 'm porta fret, abrase.
Tu creist mi perquè l' ánima salve
é potser sabs de mi fer lo contrari.
Si es axí, ¿perqué donchs me creaves
puix fon en tu lo saber infalible?
Torna nores jo 't suplich lo méu esser
car mes me val que tostemps l' escur carcer.
jo crech á tu com volguist á Judes
que 'l fora bó no fos nat al mon home.
Par mi segur havent rebut batisme
no fòs tornat als brassos de la dida,
mes á la mort hagués retut lo deute
è de present jo no viuria en dubte.
Major dolor d' infern los homens senten
qui los delits del Paradis no jutjen
lo mal sentit es d' aquell altre exemple
é Paradis sens lq sentir se jutja.
Dónam esforç que prenga de mi venia
jo 'm trob ofès contra tu ab gran culpa
é si no hi bast tu de ma carn te farta
ab que no 'm tochs l' esperit qu' á tu sembla
E sobre tot ma fé que no vaciíle
é no tremol la mia esperança
puix que no 'm fall charitat, elles fermes
é de la carn si 't suplich no me 'n ojes.
O quant serà que regaré les galtes
d' aigua de plor ab las llàgrimes dolces?
Contricíó es la font d' hont emanen,
aquell es clau quel cel tancat nos obre.
D' atrictió parteixen les amargues
perquè 'n temor mes qu' en amor se funden,
mes tals quals són de aquestes m' abunda
puix són camí é via per les altres.
y
de las obras de Ausias March