Obras del poeta valenciá Ausias March/Qui de per si ne per Deu virtuts usa

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Qui ne per si ne per Déu virtuts husa.

 II.

Qui de per si ne per Deu virtuts usa
be será foll que per lo mon ho tempte
hon mal fahènt de llur mal fet no penen
los bons fahènts de ben fer no meriten,
ja son estats ver semblants bons per fama
no pas en ver car per fama be feyen
é per llurs fets lo món los meritava
no hi resta al mòn qui res de be guardone.

Donchs lo mal hom als homens ja té escusa,
cascú pot ser tal com son voler dicta
tot estament son ofici no serva
no se 'ls prelats perdon me Deu com dupte.
Papes é Reys fins al estat pus mínue
fán lo que 'ls plau mes no pas lo que deuhen
Deu amador d' intenció primera
es colt y honrat de intenció segona.

Dret natural es, que la prima causa
en nostr' amor les altres precehixca,
é quant se fá que 's faça per aquella,
é no vullám aquella per les altres.
Ella es la fi de nos, é lo principi;
en ella es mes qu' en nos lo nostre esser,
nos ignorants regirám aquest orde
car Deu volém no' per si, mes per altre.

Deu no pregám ardentment sinó 'n pressa ,
é quant volem gracia de ell atenyer,
é som tan pechs que 'ns pensám ell nos oja,
é nostres prechs ab gran dret nos codampnen.
Puix no havém la intenció primera
en ell, é puix á nos, é nostres coses
á nostres prechs ell óu d' orella sorda
é no 'ns partim davant ell menys de colpa.

No 'm maravell si 'ls fets de Deu s' ignoren
com los morals qui son clars escurs paren,
llur fonament en nostres ventresques
perqué no 'ns cal escartejar mòlts llibres,
si á traves la fusta va á la roca
rahó será puix nauxer no la guia
si per virtuts los homens ns s' adrecen,
¿Que pendrán donchs per forma de llur viure?

Si Deu no fòs, ne lo mon donás premis,
per si mateix hom déu fer bones obres,
car en be fer lo bon hom se delita,
é l' home reb de sa bona obra paga,
mes qui per Deu ne per si be no obra
mes vol haver honor, gloria ó fama,
foll es pensant que sens be les atenga
é sinó sab que treball no mereixen.
 
Segurs de Déu son de llurs crims los homens
en aquest mòn puix cástich no se 'n mostra
é ja los reys los potènts no castiguen
perqué 'ls han obs y en part alguna 's dupten
si com, lo llop, la ovella devora,
é lo gran tor segur d' ell peix les herbes,
axí los reys los pobres executen
é no aquells havènts en les mans ungles.

No roman sols la colpa en los prínceps
mes en aquells qui en mal fer los insten,
ells ja son mals y en mal fer los inclinen
per llur profit ó per causa d' enveja.
De nos mateixs pren lo mal causa prima
qui 'ns fém senyors ab lo poder del príncep
en contra aquells qui 'ns son par eguals frares
per fernos grans d' honor é de riqueses.
 
Dobl' animal es l' hom, é 'ls altres simples
perçó com son en ell dues natures,
si del que fá no 'n complau almenys una,
del tot es foll, qui de natura ixca,
sinó complau á la part rahonable,
ó 'l apetit sol qu' altre no 'n dampneje,
foll es del tot si 'n be fer se turmenta
per haver çó que 'l mòn als bons denega.

Tals com aquells qui per la mar naveguen
son desviats si 'l fall la tremuntana
é van en lloch hon la ventura 'l porta,
son en lo mon los homens que 'n ell viuhen;
puix la virtut no tenen per ensenya,
cascú va lla hon l' apetit lo porta,
qui contra fá es foll que á s' atribule
quix que no sab causa perqué treballe.

O Deu, ¿perqué los qui lo mòn trebulen
y 'l que volrán per null temps aconsiguen
é aconseguit llur voler mes desija
si que james fam se part de llur ventre?
¿Com ne perqué no demanen ab cuyta
si res pot ser de que l' hom se contente?
Sabrán que hoch, é veurán la gran falta
que dins ells se é no pas en les coses.

Per acabat foll se tendra lo pus savi
de son defalt haurá mes coneixença
puix ha guanyat lo cos é molt mes l' arma
servint aquell qui mal en paga dona.
D' opinió falsa pren lo seu esser
presla há 'n descuy, no es lo qui 's pensava,
fama y diners cuyda, que virtuts fossen,
los folls les han é savis les pledejen.

Res no es bó que 'l mal hom posehexca
é com honors los mals homens atenguen
los homens bons ab fam no les demanen
é majorment pensant los qui les donen.
Foll es aquell qui 'l do del foll mòlt prea,
car ja no há d' aquell la vera estima,
mes la final diferença no es molta
entre aquells qui vanes coses volen.

Lo van honor al bon hom no contenta
car lo bon hom en son acte 's delita
no en l' honor del qui li s' agenolla
lo be d' honor en aquell es qui honora.
E no 'n l' honrat mes lo seu be senyala
é si no hi es honor falsa es aquella
que lo bon hom de tot en tot menysprea
no pens ser bò qui en tal be se gloria.

Gran rahó 'm par que Deu nos avorreixca
puix lo perdém per Deu qui no es en esser,
quant los gentils los llurs Deus adoraven
en llur error havien gran escusa.
Vehent aquells ab l' ull no sols de pensa
é ver semblants que 'ls parien miracles
ara adorám Deus d' opinió falsa
durant en tant com los trigám coneixer.
 
A la virtut cuydám fer sacrifici
quant la honor havém en reverença
é no sabem d' hon, fals honor, pren força,
é ignorám d' hon ver honor, pren forma.
Tota honor nos sembla que 's deu colre
ne los sabents mes del entendre passen,
car fan honor als qui no la mereixen
tots som eguals al que de fora 's mostra.

Afectió y enveja als bons guerreja,
enemichs son d' honor é fama bona,
é 'l ignorant en quí ver juhí 's gasta,
¿qui serà aquell qui de llurs mans escape?
Mes son pero los qui d' honor abusen,
d' hon al potent é mal no li fall honra,
al viciós que tost l' es honor dada
que lo valènt de fama no triumpha

No solament als pechs que res no entenen
mes á quants som l' ull nostre 'ns enfalaga
si que vehent los favorits hom honra
e tol recort com no son mòlt culpables,
qui per leigs fets son muntats á domini
hónrals l' estat mes que leig fet no 'ls lleva.
¿Donchs qui 's lo foll qui per honor be faça,
puix la honor per be fer no s' atenga?

Ignorantment al mon alguns be obren
per no saber lo qui 'ls ne dona causa,
altres no tant, mas pegament be usen •
fahents per tals que llur ben fer se perden.
Los primers són tenguts molt á natura
qui 'ls fa ben fer per moviments qui 'ls dona,
los altres son vers Deu é si culpables
infern vivint é pres mort possehexen.

Fástig ha Deu de qui 'l mon no te 'n fástig
é del qui 'l há si d' aquell no s' aparta
no solament es lluny qui 's en la hermita
mes tots aquells qui del barbull se llunyen.
Lladre diu hom á qui ab lladres pratica,
superbiós qui per honor treballa,
avar aquell qui ab diners se embolca,
lo lloch hon es lo mostra ser culpable.

Diners y honor per treball just no 's guanyen
tants son los mals qui per aquells treballen
qui bonament en aquest mòn pratica
no pot muntar per los mals qui l' empatxen
qui regiment vol de ben fer no s' alta,
ó es grosser no sabent lo que s' usa,
á mal á fer lo camí pla no 'ns porta
per nous camins hi van, é plens espines.

Si l' hom hagues per leig fet vituperi,
¿que fará aquell cavaller sodomita?
Havent pres gráu d' exellent viril home
y aquell jaqueix volent costum de fembra.
D' alguns sabem aquest pecat horrible
no veig senyal qu' honor los sia tolta,
qui no la tol de hon tolta deu esser
no la dará en part hon se mereixca.

Ja no es crim que al honor no 's mescle,
é ja mòlt menys en homens qu' en les fembres,
ans fá senyal un poch pecat en elles,
que la major qu' es pot fer en los homens.
Açó esdevé perqué 'ls homens son jutges
passants dolor del crim que les mes loca
amant á si lo mal d' altre encareixen
e simples fan llurs fets abominables.

Reptar no cal de llurs vicis les dones
car de aquells natura 'n prench lo carrech,
qui no entén é passió lo força
de son be y mal natura es maestra.
Los tres pilans hon lo be d' hom s' assenta
esser no pot qu' en elles se recolze,
llur fonament deu esser la prudença
é lo nom sol en elles par salvatge.

Als que poder e saber han d' apendre
é de ben fer per favor de natura
en contra d' ells Deu pogra fer miracle
com en pecar de la natura ixen.
Dubtar no cal si l' hom contra si pecca
en tot quant fá si de rahó s' allonya
de tot en tot de sa natura es contra
com en pecar los termens d' home passa.
 
Jo guart lo cel, é no veig venir flames
per abrasar la sodomita secta.
¿Hon es lo temps que tu prenies venja
de tots aquells qui natura greujaven?
Mire lo cel quant plourá la justicia
qu' en temps passat entre nos habitava,
é no veig res que d' aquest lloch devalle
en fe roman tot quant de tu s' espera.

O senyor Deu, ¿é quant será que 't mostres?
Ja tarda molt com del mal hom no 't venges
jo so ben cert qu' apres la mort l' esperes
mes en lo mon be 'm sembla que't mostrasses.
Vulles haver pietat del teu poble,
puneix aquells sehents alts en cadira
qui del anyell volen la carn é llana
é son contents que feres lo devoren.

Si dels estremps los homens no s' espanten
vicis comuns quasi en virtuts s' enpenyne,
ja los avars passen per homens savis,
los cavallers per mercaders s' espatxen,
é los covarts llur grau d' honor no perden
,per be que 'l nom en los pits d' hom romanga,
als propis fets enteniment no 's troba
si per aquells per hon diners s' ajusten.

No es deshonrat per ser avar l' hom jove,
e que passás Tantalus en cobea,
si es dispost en ser franch, essent pródich
ja li nourá si matrimoni tracta.
Vell ignocent de be, mes de mals abte,
luxuriós cubert é ple de pompa,
no pert honor n' entre los pechs sa fama.
¿Qui son aquells sabents qual deu l' hom esser?
 
¿Que pot valer hom qu' indignat no sia
encontr' aquells qui en lo mòn triumphen?
Vehent los folls grossers é plens de vicis
é tot llur be los ve per atrivença.
No se algú qui 'l mon tant no rebuje
que 'l enderroch puix no sentint nos cansa
maldit, jutjat pot ser, mes no l' empatxa,
al atrevit lo mòn, camí li obre.

Per mals mijans lo mòn sa favor dona
y en son despit los atrevits s' avancen,
son avorrits é quasi 'l mon los dubta
lloch te cascú en lo mon hon 's alloja.
No hi ha rahó lo ordenador al seure
no hi seurá algú si espera bon orde
no contrafá la taula de Perusa
orde no hi es mes error sempiterna.

Rey no regint ne 'ls pobles obehexen
no se qui es pus culpable al altre,
degun estat al altre no impugne
car no es algú que sa fi no desvie.
Si algun hom es qui la regla rompa
tant poca part al tot punt no altera,
ab tot açó resta la regla ferma,
un oronel l' estiu no denuncia.

O gent del mon obriu los ulls per véure
com no es tot ver lo que veritat sembla
é que honors, los diners é la fama
per les virtuts per null temps s' atengueren.
Lo cobejós cruel, é plé de pompa
astuciós, importú, sens Deu tembre,
aquest les gents per virtuós lo jutgen.
¿Donchs, per bondat no 's guanya bona fama?

L' hom que virtut ab sol entendre toca
y en algunt tant por gloria aconsegre
es coneixent é la favor menysprea
vehent los folls com en aquella entenen.
No es tan bó, que sí los bons l' havien
no la volguès ab rahonable estima;
no es tan foll, que 'n estrem lo cobeje
l' entendre ha mes á virtut no basta.
 
O quant son pochs qui de general regla
sabréu fer als fets singulars reglas
é aplicar aquella á la vida,
en fer juhis molts certs y necesaris.
Tots los juhins qui 's fan entre los homens.
Affectió la sentença ordena,
d' hon tinch per foll qui en gloria se munta
per lo juhí qui tal jutge la dona.

Causen las gents esta error comuna
puix en lo mon tal enteniment troben,
ans de haver del ver la conexença
han engendrats hábits de mals conceptes
No ha mòlt fer qui 'n conexença basta
mes lo qui ha que la part bona prenga
als homens flachs par obra imposible
perque ab ull flach miren cosa difícil.



 Fi dels cants morals