Obres completes d'en Joan Maragall - Escrits en prosa II/Pera la biblioteca de Catalunya

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca





PERA LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA [1]



        Excm. Senyor:

 L'Institut d'Estudis Catalans torna a acudir a la Representació de la Ciutat demanant-li nous socors per aquella Biblioteca que, essent una de les primeres necessitats de la nostra cultura, l'Institut ha de considerar-ne la creació com un de sos primers devers.
 Per això anèm cercant d'ací i d'allà'ls elements que calen per dur a cap aquesta obra fonamental de civilisació; i en aquest cercar, si'l nostre punt d'arrencada, i'l nostre centre, i'l de tot Catalunya, es aquesta ciutat de Barcelona; si a Barcelona es l'Institut i a Barcelona ha d'ésser la Biblioteca tant desitjada, a quí abans que a V. E., que al Ajuntament, que a la Ciutat, ha de demanar l'Institut socors i ajuda?
 Que mai puga dir-se d'aquesta Barcelona nostra que vos regenteu, Exm. Sr., lo que el Mestre Menéndez Pelayo, en son estudi de «Boscán», ha pogut dir d'aquella Barcelona, per anys i segles impotent en crear per sí una veritable Universitat d'Estudis, diu:
 «Aquella poderosa y opulenta ciudadanía que en tantas cosas rivalizó con las repúblicas italianas y dió tan altos ejemplos de amor patrio, de virtudes cívicas, de resistencia a la tiranía y de heroico tesón en sus resoluciones, moviendo a asombro a sus mismos enemigos; aquel patriciado mercantil afluente en riqueza y en lujo, no sólo suntuario, sino artístico, no se distinguió nunca por la protección a las letras, que debieron mucho mas a los Reyes de la Casa de Aragón, especialmente a D. Pedro IV y a D. Juan I.»
 Que mai puga dir-se semblant cosa de nosaltres: no fos cas que'ns arribessen a donar entenent de que una fatalitat de la terra o de la raça pesa igualment en els temps més distants i més diversos damunt de aquesta voluntat barcelonina tan necessitada avui de crèdit i d'exercici.
 L'Institut d'Estudis Catalans no vol creure en aquesta fatalitat, perquè en no creure-hi està tota la rahò de la seva existencia; però per combatre-n la ombra, en efecte pahorosa, li cal una fè molt gran en la moderna virtut d'aquesta ciutat nostra; li cal la il-lusió al menys de una nova vocació en ella pel saber del món; i per sostenir aquesta il-lusió quasi no pot atendre sinó, i, per tant, atendre molt, an aquest floret de joventut que are hi ha sortit, tant donat a la Ciencia i a l'Estudi.
 Doncs an aquesta joventut, lo primer que li cal es aigua per la seva set, llibres pel seu afany de saber, una Biblioteca digna d'una ciutat moderna, com Barcelona sembla vol ésser. Si no li donèm, els esperits d'aquests joves moriràn en la set, o per salvar-se hauràn de fugir la patria, desposseint-la de la esperança de renaixença que ells en sí porten, i que, a cada generació pot ésser la última.
 A vos, Exm. Sr., a vosaltres prohoms de la ciutat, a tú ciutat meteixa, te toca veure si't convé córrer aquest risc; i nosaltres venim a fer-te'l present, a fí de que mai que sies cridada a judici davant la historia, puguis dir que no sabs el perquè de còm t'han anat les coses.
 L'Institut d'Estudis Catalans demana, doncs, a l'Ajuntament de Barcelona, per la Biblioteca Nacional Catalana, un socors proporcionat a la grandesa de la Ciutat i a la altesa de la obra que en ella vol arrelar-se.

xi - 1911.

___________
  1. Missatge adreçat a l'Excm. Senyor Alcalde de Barcelona, demanant la cooperació de la ciutat.