Pàgina:¡Ous del dia! (1864).djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Dol.  Donchs vesten
y deixem está ab ell sol.
Jua. (Ap.) ¡Mare de Deu y quin dia!
yo tinch un cap com un bou. (Sen vá.)



ESCENA XXV.


Doloras y Juanet (Mudat, pero ab la cara negre.)



Jnt. Vinch á dú, de part d'en Diego,
aquesta carta y aixó. (Dantli una capsa de cartó.)
Dol. ¿Y no t'ha dit res?
Jnt.  Nó.
Dol. (Ap. ab desesperació.) ¡No!
Jnt. Sino que aquí ho portés luego.

—Anda— ha dit — aixó lacrat
á la Doloras á du—
—¿M' ha de contestá ningú?
—No, que ya está contestat.—
Axís es que obehint com puch,
ab en pobre Diego, 'm lluexo,
perqué la veix, la conexo,
li dich, li dono, y ab such.

Com volent di: y abur, saludant y jirantse per anarsen.

Dol. Escolta: si algú un mal pas

fes á n' an Diego algun dia,
tu Juanet.... (Aquet diálogo sech.)

Jnt.  'L mataria!
Dol. Y com?
Jnt.  ¡A cops de cabàs!
Dol. Donchs yo l' hi enganyat en gran

y li he dat sent desdenyosa,
una carbassa mes grossa
que 'l globo de musiu Arban.
Matam ya que n' ets capás
y venjantlo 'm moriré.

Jnt. Á vusté no li puch fé

cap mal ab 'l meu cabás.
Si á n' aquí, fent l' embustero,
vá olvidá á n' en Diego pronta.
al infern, per darni conta,
trobará en Pera Butero.
Yo so molt net de clatell
y lo que ell vol, ya coneixo,
si ell aborreix, aborreixo,
y estimo lo que vol ell.
No m' ho hauria de maná
per volé probá si mato,
perqué gos de bon olfato
ya 'n te prou ab senyalá.

Dol. Al menos cuand ell conexi

que ha estat massa fiero ab mi,
un favor demano aquí,
digas que no m' aborrexi!
Que may 'ls insults amidi
per castigá aquesta embrolla,
que 'm digui si vol...—cul d' olla!—
pero que may mes m' olvidi.

 (Juanet saluda y sen vá.)

ESCENA XXVI.


Doloras (Obra la carta y llegeix.)



Dol. «A dintre aquesta capsa llargaruda,

»que l' estutx ha sigut d' una xeringa,
»la séba hi trobará, memoria muda
(Obra la capsa, treu la séba y la contempla un rato.)
»d' un carinyo que va no crech que tinga.
»Yo men torno á l'Habana altre vegada,
»á fe ranxo ab sigrons y á menjá cocos;
»si 'm moro (No podent) de resultas de la anada
«diré que 'ls que estimém tots estém locos.»
(Cayent agenollada.) ¡María! Verje de la O!
tu que pel que prega ets bona,
detent 'l barco una estona
perqué allí ab ell mori yo.



ESCENA XXVII.


Doloras, Marqués (Ab un farsell á la má.)



Mar. (Dintre.) ¡Doloras!
Dol. (Alsantse espantada.) ¡Qui? 'L Marqués?

¿que li passa? ¿qué voldrá?

Mar. Doloras, perdona ya (Entrant.)

al que digne de tu no es.

Dol. Pero esplicat.
Mar.  Ya veurás.

Llavons que t' hi tret d' aquí,
s' ha quedat en Diego ab mi
per arreglá tot lo cas.
Ell 's burlaba de tot,
aquí, ab broma y fent 'l gat,
fins que al fi 'ns hem desafiat
á aná á tirá 'l sabatot.
Un cop al punt de la cita
y habent ya quedat axí,
dich yo: —Vinga 'l pergamí
que la noblesa acredita.
Demanaba aquet papé,
perque, sent, com tú saps, noble,
'l batrem ab un del poble
no m' estaria moll be.
—No vuy pas que l' arma 's crusi—
diu ell—que no ho hagi ensenyat—
y 's treu del jech, ben plegat,
un diari molt vell d' en Brusi.
Yo hi pensat: que será aixó!—
ell ho ha conegut molt be,
y m' ha dit:— aquet papé
proba que yo so baró—
Arranquem uns cuants fulls bruts
de durlo al sarró y fregarhi,
y m' ensenya 'l full del diari
que porta 'ls morts y 'ls nascuts.
Ell m' anava dant rahons
cuand diu:— nacidos; axó es,
Hebras seis, varones tres:
yo so un d' aquets barons.—
Cuand aquesta befa 'm sento,
yo ya m' hi surtit de tino,
y encar' que era un desatino
un sabatot li presento.
Allavons ya no hi mirat
si ell per mi era noble ó no;
no mes hi vist un traidó
que fent mofa m' ha insultat.
Axí un cop preparat tot,
yo embesteixo, ell vá á pará
y 'm dona un cop á la má
que 'm fa caure 'l sabatot.
'L cullo, torno á embestí,
torna á la má á buscá guerra,
y 'l sabatot torna á terra
á caure d' un cop aquí. (Al bras.)
Te per ço una ma tant curra,
que ha guanyat cuant ha volgut.
fins que á l' últim m' agegut
y allá m' ha dat una surra.
—Ya veu, ha dit un cop drets,
que aquí ab sabatots 'l guanyo;
pero com yo may enganyo