Pàgina:¡Son ells!!... (1859).djvu/5

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.





II.


  Y com un vol d'aurenetas
  Vehent sos monts allá d'allá,
  Van corrent á la ribera
  A abrassar als Catalans.
  Ab llurs fills quedan las mares
  Per mostrársels desde dalt;
  Que péls cors es la alegría
  Com la pluja per los camps,
  Que aixeca las débils herbas
  En despit del uracá.
  Fins las áiguas com esclavas
  Los baixells van á besar,
  Y las áuras, que gronxaren
  Dels vencedors los plomalls,
  Empenyent las tallants proas
  Llauradoras de aquells mars,
  Y del inspirat Homero
  Portaren los dolsos cants,
  Se disputan jugueneras
  Nostra ensenya acariciar.
  En tant que l' ¡Desperta, ferro!
  Lo ressó va propagant,
  Y tornan lo crit las rocas
  Ab só més ronch y ofegat.