Pàgina:¡Son ells!!... (1859).djvu/6

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.





III.


 Ja los tenim en terra: las marcas de llurs passos
 Respectarán las onas, los uracáns, lo temps.
 ¡Lloch! ¡lloch! als que guanyaren ab llurs robustos brassos
 Reálmes per llur patria, y scèptres per llur Rey.


 Ja péls perills glateixen; ja anyoran las batallas:
 Parle llur pell colrada, llur cos plé de senyals.
 A vert passa lo bronze, á negras las murallas,
 Y se robella l'ferro als aires exposat.


 Las fletxas en la esquena, destrals en la cintura,
 Al bras esquer la adarga, y ab lo tallant coltell,
 Al enemich se tiran, sens dur altra armadura
 Que un mal vestit de cuiro y abonyegat capell.


 Llurs donas, com ells bravas, segueixen llurs petjadas,
 Y en mitx de las batallas alletan á llurs fills:
 Llur foch y valor beuhen en estas mamelladas,
 Y encara noys lo exércit dels pares van seguint.