Pàgina:¡Son ells!!... (1859).djvu/7

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




 Restas de aquellas hordas que l'glás abandonaren,
 Com á un monarca adoran al que los dú al combat:
 Nascuts en mitx las selvas, jamáy los subjugaren,
 Que noys ja ls'adormian ab cants de llibertat.


 Roger en las batallas desperta son coratge;
 Més terras ja l'coneixen que Montserrat pichs té:
 Son elm es la bandera, que al perillós paratge
 Los guia, y la Victoria camina al devant seu.


 Guaytáulo, ja pren terra, ja bratlan sas miradas,
 ¿Qué cerca? ¿Qué l' enuja? — ¿Hont son los enemichs?
 Mal hajan estas onas y dolsas marinadas,
 Que ni una vela esqueixan, ni ns' mostran un perill.