Pàgina:1ee anys Escola Estiu 1914-2014.pdf/11

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


  • Tots els programes de cada e Escola d’Estiu han de presentar-se a la Generalitat pel seu Vist i plau, abans d’ésser impresos.
  • Hi ha una organització establerta: Cursos de reciclatge de català, Cursos per etapes i nivells, Monogràfics i Tema General.

Com bé es descriu en la revista Perspectiva Escolar: “L’Escola d’Estiu ha esdevingut de nou, una institució pública amb un triple propòsit: la catalanització, la renovació pedagògica i l’intercanvi d’experiències i reflexions entorn als problemes de l’escola i els mestres”.

Fins l’adveniment de la democràcia, les Escoles d’Estiu, a més del seu caràcter formatiu, era també una manifestació de resistència al franquisme i una manera de conscienciar els alumnes i els professors que per aconseguir una educació de qualitat, la democràcia era imprescindible i, per tant, s’havia de lluitar per conquerir-la. L’Escola d’Estiu era qualificada llavors com “una illa de llibertat”. S’hi feien actuacions de caire sociopolític en favor de la democràcia, que no es trobaven en cap altre esdeveniment.

La vida de les Escoles d’Estiu han reflectit fidelment l'esdevenir social, polític i educatiu del país. Actes històricament cabdals i simbòlics van succeir a les escoles d’estiu com: la presentació per primera vegada en públic els partits polítics clandestins, la presentació d’organismes polítics i culturals, com l’Assemblea de Catalunya, el Consell de Forces Polítiques, el Congrés de Cultura Catalana; o un homenatge als mestres de la República.

El Tema General (o curs general, en les primeres edicions) era –i ho és encara- l’apartat de debat i reflexió més important de l’Escola d’Estiu. Pot dir-se que algunes de les conclusions finals de temes que s’hi han anat tractant, sempre en forma de document públic, constitueixen una notable aportació a la política i la pedagogia en favor de l’escola pública.

Els primers Ajuntaments democràtics, sobretot del cinturó industrial de Barcelona, donen suport als noves escoles que ja neixen amb un esperit de canvi i renovació. Fruit d’aquest suport sorgiran les Escoles d’Estiu del Maresme (1979), Vallés Occidental (1979), Penedès (1979) Badalona (1980), Anoia (1980), Sta Coloma de Gramenet (1980), Hospitalet de Llobregat (1981), Vallés Oriental (1982). També els grups de mestres dels territoris més rurals s’organitzen per promoure noves escoles d’Estiu: Alt Empordà (1980), la Seu d’Urgell (1980), Berguedà (1982), Ripollès (1982).

L’any 1982 es comptabilitzen 22 escoles d’estiu que apleguen 12.597 alumnes. La Subdirecció General de formació del professorat assumeix la característica pública de les EE i això es tradueix en subvencionar entre el 70 i el 80% del cost de la formació i els assistents contribueixen amb la matrícula amb un màxim del 20% de la despesa. En algunes ocasions els Ajuntaments també aporten subvencions ajudant, així, a reduir costos.

D’aquest període caldria remarcar la varietat i característiques del professorat i l’alumnat; la recuperació i actualització de l’Escola activa; l’aparició de grups de mestres comarcals i Escoles d’Estiu territorials; en definitiva la recuperació política i pedagògica de l’Escola Pública Catalana.