Pàgina:1ee anys Escola Estiu 1914-2014.pdf/16

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


L’educació del futur i el futur de les Escoles d’Estiu

En aquests 100 anys de vida, les Escoles d’Estiu han exercit papers i funcions diferents,però tots complementaris.

  • Han estat referents com a model singular de formació permanent dels mestres; organitzades per mestres –moviments de renovació pedagògica– i per a mestres, de tots els àmbits i etapes educatives; amb referències teòriques i pràctiques i amb propostes transversals que han abraçat a tots els àmbits del currículum.
  • Han estat àmbits en els quals s’han gestat propostes que han tingut repercussió política, administrativa i pedagògica en el conjunt del sistema educatiu. Tant les reflexions en forma de tema general, com les activitats de caràcter polític o reivindicatiu, debats i posicionaments, han estat presents en el conjunt d’Escoles d’Estiu des de l’inici i han servit per formular propostes que, en major o menor mesura, han estat referents tant de l’administració com dels diferents moviments i sectors de l’àmbit educatiu.
  • Han estat marcs en els quals han aparegut per primera vegada, o si més no com a novetat en un marc col·lectiu, temes nous, emergents, en l’àmbit pedagògic i educatiu. Han estat pioneres en alguns aspectes o, si més no, han tingut la sensibilitat de

plantejar temes importants des de noves perspectives.

Si volem apuntar línies de treball per al futur de les Escoles d’Estiu, hem de ser capaços de fer un exercici de prospectiva educativa i de fer propostes que vagin més enllà de la immediatesa. Hem d’imaginar i dissenyar nous àmbits, temàtiques i orientacions, amb risc d’equivocar-nos. Les Escoles d’Estiu també són espais d’investigació educativa i de reflexió lligada a un model social més just i equitatiu. No hem separat mai aquesta doble vessant. I és evident que, en l’actualitat, ens enfrontem a un present i un futur ple d’incerteses. Som dels que pensen en la capacitat d’empènyer que ha d’exercir el professorat i, per tant, confiem que prendre decisions conscients de cap on volem dirigir els nostres esforços és necessari i positiu.

Les Escoles d’Estiu, en el futur, s’han de fer ressò dels temes educatius emergents, i ho han de fer amb la voluntat d’explorar, investigar i promoure nous camins per resoldre els reptes que la societat planteja a l’educació. Per la seva singularitat, ho han de fer sense por de ser agosarades, de plantejar temes des d’una perspectiva divergent, de provocar la reflexió i la investigació com a manera d’anticipar-se a canvis i reformes que, en general, en els darrers temps, consoliden i apedacen situacions realment problemàtiques i, en el pitjors dels casos, representen involucions cap al futur.

Les Escoles d’Estiu han de seguir essent llocs d’esperança que una altra educació i una altra manera d’organitzar-la i d’exercir-la és possible; una altra educació que rescati les millors idees i les més centrals del fet educatiu, però que ho faci clarament immersa en l’actual societat.

30

31