- Deixar les decisions sobre l’orientació i els continguts del currículum als àmbits professionals que ho han de fer en una perspectiva global i bàsica. Treure competències als partits i a l’administració sobre el currículum.
- Potenciar la selecció, definició i gestió del currículum des dels centres educatius.
- Treure pes específic a les àrees instrumentals (llenguatge, matemàtiques), situant-les clarament en aquest paper d’instrumentals.
- Potenciar les mirades artístiques, motrius i expressives en el currículum.
- Aplicar tecnologies al servei dels nous currículums i de les noves metodologies de l’aprenentatge.
- Gestionar el currículum basat en els processos d’aula: flexibilitat, planificació, horitzontalitat... Equilibri entre allò que els infants han d’aprendre i allò que els mestres creiem que han de saber.
- Revisar el model avaluador basat en els resultats finals, les notes quantitatives, els nivells homogenis i fixats prèviament i els continguts conceptuals. Diversificació del currículum, que no passa només per adaptacions curriculars, sinó per una nova perspectiva que reculli la diversificació de materials, activitats, models avaluadors i, fins i tot, objectius.
- Actuar com a comunitat per tal d’educar en un sentit global. El fracàs es neutralitza si sabem actuar de forma coordinada en tots els àmbits que envolten l’infant.
- Treballar des del reconeixement de la diferència, en estratègies adreçades a lluitar contra la desigualtat, pel reconeixement de l’infant i dels seus relats individuals.
Les Escoles d’Estiu, per seguir avançant en la reflexió exposada, necessitem una administració que no sigui sorda i un govern que cregui en l’escola i en l’educació i que sigui valenta per:
- Aplicar el principi de proximitat a l’administració: administració de quilòmetre 0, proximitat per la presa de decisions sobre els recursos i la seva organització.
- Revisar el paper administrativista, burocràtic i dirigista de l’administració; disminució de la càrrega administrativa, que ha de passar a dependre d’instàncies descentralitzades de l’administració.
- Dedicar-se de forma prioritària a posar les condicions per tal que la millora sigui possible, el professorat assumeixi la seva professionalitat i els centres educatius garanteixin el seu funcionament, la seva estructura estable, responsable i forta, amb l’autonomia necessària.
- Exercir el paper regulador i avaluador extern en col·laboració amb agències externes i amb organismes de participació social. L’administració ha de ser de tots els elements del sistema.
- Dissenyar polítiques específiques i compensadores per pal·liar les desigualtats de situacions en el sistema educatiu.
- Portar a terme una política de recursos diferenciats segons les necessitats i els projectes específics.
- Disminuir significativament la regulació d’aspectes pedagògics (currículum no prescriptiu).
- Dotar de competències els centres educatius per tal que tinguin un bon paper resolutiu i de govern als Consells Escolars.
- Donar autonomia en el disseny de la gestió dels centres, dins el marc dels principis que cal garantir.
- Potenciar els models de gestió pedagògica, enfront dels models de gestió empresarial.
- Afavorir la sostenibilitat en els models de gestió, la democràcia i la transparència en les decisions que s’han de prendre, l’autonomia i la interdependència entre els diferents centres educatius.
Punt final
Proposem que aquests punts i d’altres que hi puguem afegir a partir del debat que es produeixi al voltant dels actes d’aquest centenari constitueixin un marc de referència per a les activitats dels Moviments de Renovació Pedagògica, tant de les seves activitats durant el curs (grups de treball, jornades i debats) com a les Escoles d’Estiu.
Estem convençuts que hi ha experiències, ja en aquest moment, que es plantegen el treball en alguna de les línies que es proposen. Hem de fer una feina de reconeixement d’aquestes pràctiques i de valoració de les seves realitzacions que ens pugui ajudar a completar i a dotar de contingut aquest índex provisional.
