Pàgina:1ee anys Escola Estiu 1914-2014.pdf/6

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


modernitzar l'educació es va considerar un dels objectius prioritaris. Davant d'un sistema escolar insuficient en tots els aspectes, institucions públiques i sectors de la societat civil s'esforçaran per afavorir un sistema escolar eficaç i obert als nous corrents pedagògics que anaven sorgint a Europa i Amèrica.

Eladi Homs, becat el 1908 per anar a estudiar a la Universitat de Chicago per conèixer el treball pedagògic que Dewey estava portant a terme entre els mestres, va quedar entusiasmat per l'experiència de les Summer School. De retorn a Barcelona, proposà l'organització d'Escoles d'Estiu per tal d'actualitzar els mestres de Catalunya en els nous corrents pedagògics. La Mancomunitat, a través del Consell d'Investigació Pedagògica, es posà en contacte amb els capdavanters de la renovació pedagògica i els convidà a participar en l'Escola d'Estiu. D'aquesta manera, les Escoles d'Estiu se celebraran des del 1914 fins al 1923 quan foren clausurades per la dictadura de Primo de Rivera. Varen ser un camí per modernitzar l'ensenyament obligatori i la formació del magisteri, actuant en l'àmbit de la formació permanent. Des del primer moment, quedaren clars els objectius d'aquestes trobades que, de fet, coincideixen en bona part amb la que s'havia fet onze anys abans a Cassà de la Selva. El programa de l'Escola del 1914 afirmava: “Establerta a l'estiu aquesta institució, molts mestres que exerceixen en pobles petits, allunyats del bull de la cultura, podran acudir a ella a refrescar son esperit posant-lo en contacte directe amb les noves idees i procediments d'ensenyança. A més, ella deurà ser un centre de relació d'homes i dones que viuen i treballen guiats per uns mateixos ideals, produint aquest relacionar-se els saludables resultats d'encoratjament que es deriven sempre de tot aplec de persones intel·ligents i entusiastes”.

L'èxit i ressò d'aquesta Escola d'Estiu va portar la Mancomunitat a organitzar-ne cada anys fins que Primo de Rivera les va suprimir. El clima de renovació i de catalanitat era mal vist per un governant més preocupat per l'espanyolització del país que no pas pel creixement humà i intel·lectuals dels infants.

El programa d'aquestes Escoles d'Estiu tenia com a finalitat crear entre els participants un pensament pedagògic nou; deixar enrere les “velles” maneres d'ensenyar i obrir camí cap a una nova escola que es fonamentés en els principis d'observació de la realitat, de l'experimentació, del raonament, etc. La mirada educativa en aquestes trobades es dirigirà principalment cap al que es feia a l'estranger i, de manera especial, cap a l'avenç de les ciències, de la psicologia i de la pedagogia “nova” que s'anava estenent per molts països d'Europa i dels Estats Units. Ja en l'Escola del 1914 hi hagué un curs teòric i pràctic sobre el Mètode de la Pedagogia Científica de la doctora Montessori. Els altres dos cursos d'aquell any versaren sobre “La reforma de l'ensenyament del dibuix” i “L'aplicació del treball manual educatiu” (aquest va ser el tema que es va tractar en la primera Escola d'Estiu, a Cassà de la Selva, el 1903).

Una vegada finalitzada l'Escola d'Estiu del 1914, sorgiren diferents propostes de formació per dur a terme al llarg del curs escolar. De totes formes, aquestes proposicions varen tenir una resposta desigual.

Els temes relacionats amb la pedagogia montessoriana sí que tingueren un bon arrelament aquestes dècades, no només a l'Escola d'Estiu (el 1916, dirigit per Maria Montessori, tingué lloc el III Congrés Internacional Montessori, el primer que se celebrava fora d'Itàlia). Així, el 1917, l'Ajuntament de Barcelona establí una escola montessoriana dirigida per Dolors Canals.

També a Lleida hi havia uns grups de mestres de la ciutat i de les poblacions properes, que es trobaven per parlar de temes relacionats amb la feina i amb la situació de les seves escoles. Per iniciativa d'alguns d'ells, decidiren organitzar trobades mensuals, cada vegada en un poble diferent, amb un doble contingut: per una banda, era un acte cívic obert a tothom i dirigit a discutir algun problema educatiu o escolar que preocupava especialment a la localitat elegida; per l'altra, es plantejava, dintre del grup d'educadors assistents a la reunió, un debat de caire pedagògic o d'organització escolar. El grup i les reunions mensuals rebien el nom de Batec, i és gràcies als membres del Batec i a l'entusiasme de l'inspector Herminio Almendros, que els animà a millorar les seves metodologies a l'aula, que les tècniques Freinet entraren a Catalunya. Els alumnes de Montoliu de Lleida, amb el seu mestre José de Tapia, foren els primers que imprimiren un text lliure amb una petita impremta enviada per Celestin Freinet des de França.

A les Escoles d'Estiu no hi hagué només cursos formatius; també es portarem a terme activitats de tipus cultural com visites a museus, organització de concerts, etc. que, sense estar estrictament lligades a la millora de les matèries curriculars, afavorien la formació personal dels mestres. Per exemple, el 1922 hi hagué una visita d'una seixantena de mestres, homes i dones, a Mallorca, acompanyats d'Alexandre Galí. No oblidem, a més, l'enriquiment personal i professional que comportava el fet de trobar-se plegats de manera voluntària durant uns dies mestres d'arreu del país per compartir experiències, opinions i anhels per millorar l'ensenyament. La trobada voluntària de mestres interessats en la millora de la seva formació professional serà un dels trets distintius de les Escoles d'Estiu.

El 1921, per tal de millorar el programa formatiu, es donà una importància especial a la Setmana Final, amb la finalitat de convertir-la en un espai especial de trobada i debat pedagògic entre els participants. El tema versà sobre “Metodologia escolar: visita als estaments de cultura de la l'Ajuntament de Barcelona i a l'Institut d'Estudis Catalans”. Es volia que a l'Escola d'Estiu no hi hagués només formació professional, sinó també debat