pedagògic. D'aquesta manera, el 1922, la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya i el Consell de Pedagogia crearen una comissió mixta per organitzar l'Escola d'Estiu i donar-li una nova empenta i orientació. Malauradament, la dictadura de Primo de Rivera estroncà el projecte.
Les Escoles d'Estiu eren un moment extraordinari en la formació dels mestres. Hi ha, a més, altres aspectes que també ajudaven al desvetllament professional del magisteri de Catalunya. Recordem, per exemple, que el 1919 l'assemblea anual de la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya aprovà la proposta de Joan Delclós que l'idioma a 'escola de Catalunya havia de ser el català. O la publicació, el gener de 1922, del Butlletí de Mestres, una revista escrita per mestres i per als mestres on s'explicaven les experiències, els neguits i els afanys del magisteri.
L'etapa de la República en pau
Aquesta experiència de formació permanent voluntària del magisteri es reprendrà el 1930 per part de la Diputació de Barcelona. L'any següent, 1931, ja en règim republicà, el Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya encarregarà a l'Escola Normal de la Generalitat la responsabilitat d'organitzar les Escoles d'Estiu. Aquesta Normal acabava de ser creada en el marc de l'autonomia de Catalunya i estava sota els auspicis "d'assaig pedagògic". Hi participaren altres institucions, com la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya, l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, el Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i el Patronat Escolar de Barcelona. Ho feren seguint el model proposat el 1921, és a dir, cursos generals de formació i "Setmana Final" amb "Conversa", intercanvis d'experiències i debats sobre temes que eren d'interès general per a la política escolar i educativa del país. Així, el 1932 la Conversa girà a l'entorn de "Problemes que planteja l'ensenyament de la llengua catalana" (el Decret de bilingüisme del govern central s'havia promulgat a final d'abril de 1931). Hi participaren mestres del País Valencià i de les Illes. Com era d'esperar, el debat tingué un to professional i, també, polític. Les conclusions de la "Conversa" serviren d'orientació al Comitè de la Llengua. Cal tenir present que la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya ja havia acordat feia anys una decidida voluntat de catalanitzar l'escola i el perfeccionament del magisteri públic.
L'any següent, 1933, el tema de la Setmana Final se centrà en "L'educació moral i cívica a les escoles de la República". Es tractava de reflexionar sobre els valors republicans que s'impartien a l'escola obligatòria, de manera especial sobre el laïcisme, un dels principis vertebradors del programa republicà. També es va parlar de la coeducació en el document final. El tema de la coeducació era un dels més controvertits a la societat. De sempre, havia estat causa d'enfrontament voler una escola mixta i coeducativa. El to professional i polític dels debats era indispensable en un país amb tensions i pressions per part de l'Església catòlica i de sectors conservadors de la societat.
D'especial interès, tant pel seu contingut com per la repercussió que tingué, va ser la "Conversa" del 1934 sobre "L'escola unificada: mitjans per a aconseguir-la". La democràcia era un dels altres principis fonamentals del programa republicà. Es volia una escola per a tothom, que no fos patrimoni de cap classe social. Si el debat sobre la laïcitat va estar carregat de tensió; el de l'escola unificada encara va ser més dur i tens. Al cap i a la fi, a les Escoles d'Estiu hi participaven mestres de maneres de pensar diferent i plural. El coneixement directe de les noves metodologies europees va continuar present a les Escoles d'Estiu. Així com Maria Montessori havia vingut durant l'etapa de la Mancomunitat, ara, en l'etapa republicana, va ser Freinet qui, el 1933, va impartir un curs. I el 1935 el tema monogràfic es va dedicar a la metodologia del sistema Decroly, amb participació de professorat estranger expert en el tema.
Els debats i les conclusions de la Setmana Final feren palès fins a quin punt eren temes que preocupaven especialment el magisteri de Catalunya i les autoritats del país. Les aportacions de la Setmana Final del 1934 es tingueren presents a l'hora d'elaborar el Pla General d'Ensenyament que promulgà el Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), ja durant els primers mesos de guerra i revolució. La dimensió política de les aportacions del magisteri era innegable.
Serà en aquesta etapa republicana que les Escoles d'Estiu aconseguiran el màxim ressò i prestigi, i esdevindran un autèntic espai de formació i millora educativa i cultural en el qual participaran tant els mestres com persones capdavanteres de la cultura del país, per exemple, Pompeu Fabra, Ferran Soldevila, Puig i Ferrater, Rovira i Virgili, Lluis Nicolau d'Olwer, etc. Algunes d'aquestes personalitats estaven estretament lligades amb la renovació escolar, com ara Alexandre Galí.
Un dels aspectes que distingí més les Escoles d'Estiu de l'etapa republicana fou l'interès per l'educació moral i cívica i totes les qüestions que feien referència a l'educació en valors. Hi hagué una especial voluntat per potenciar un model de ciutadà amb coneixements, cooperador i participatiu, que ell mateix se senti constructor del país on viu.
Les conclusions de les "Converses" de la Setmana Final sovint començaven fent una referència al marc legislatiu republicà. Així, les conclusions del 1933 s'iniciaven fent referència a l'article 48 de la Constitució: "L'ensenyança serà laica, farà del treball el centre de la seva activitat metodològica i s'inspirarà en ideals de solidaritat humana". La circular de la Direcció General de Primera Ensenyança del 12 de gener de 1932 diu: "L'escola
