Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


moltes que sense interrupció s'anaren succeint; sols tinc d'afegir que aquell mateix dia la meva biblioteca de llibres catalans entrava tota sencera dintre el calaix de la taula d'estudi de nostre amic. Des d'aquell instant la nostra coral amistat quedava afermada, rebent ell afectuosa acollida dintre la colla dels ribatans.
     L'Adolf, com a bon muntanyenc (amb tot i que la seva elegant i esvelta figura semblava delatar un anyívol ciutadà de terra baixa), no es prodigava massa en el parlar. Era, abans, un esperit observador, estudiós, reflexiu... Fruía d'estar sol, i era molt aficionat a la lectura, a la que dedicava moltes estones lliures destinades a l'esbargiment; aprofitant, aiximateix, les hores de recreació, i fins moltes vegades les del passeig, per a practicar-se més i més en l'execució musical. Se comportava sempre amb notable serietat, i, no obstant, en les estones de gatzara sabía fer admirablement el seu paper, aconseguint atraure's l'interès i simpatía dels circumstants amb els seus acudits sempre acertats i ses entremaliadures