moltes que sense interrupció s'anaren
succeint; sols tinc d'afegir que aquell
mateix dia la meva biblioteca de llibres
catalans entrava tota sencera dintre el
calaix de la taula d'estudi de nostre amic.
Des d'aquell instant la nostra coral amistat quedava afermada, rebent ell afectuosa
acollida dintre la colla dels ribatans.
L'Adolf, com a bon muntanyenc (amb
tot i que la seva elegant i esvelta figura
semblava delatar un anyívol ciutadà de
terra baixa), no es prodigava massa en el
parlar. Era, abans, un esperit observador, estudiós, reflexiu... Fruía d'estar
sol, i era molt aficionat a la lectura, a la
que dedicava moltes estones lliures destinades a l'esbargiment; aprofitant, aiximateix, les hores de recreació, i fins moltes
vegades les del passeig, per a practicar-se
més i més en l'execució musical. Se
comportava sempre amb notable serietat,
i, no obstant, en les estones de gatzara
sabía fer admirablement el seu paper,
aconseguint atraure's l'interès i simpatía
dels circumstants amb els seus acudits
sempre acertats i ses entremaliadures
Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/9
Aquesta pàgina ha estat validada.
