Pàgina:Als diputats de la Mancomunitat de Catalunya.djvu/7

viva d'un poble és a cada hora la resultant de les seves forces, i vibra i sona amb totes les vibracions del temps, i creix i s'eixampla segons les correntíes de la vida universal.
 Quan les Diputacions catalanes varen formular la seva petició d'autonomía, refrendada amb el vot quasi unànim de totes les espanyoles reunides a Sevilla, vivíem una hora ben diferent de la hora present. Érem llavors dintre d'una Europa que es pensava ésser immutable, definitiva. D'una Europa satisfeta d'ella mateixa, contenta de les coses que eren i com eren. Voler canviar res de lo existent semblava un delicte, o, per la mateixa impossibilitat de reeixir, una bogería. Les petites minoríes abrusades del desig de reforma, havíen, per ésser tolerades, d'amagar l'ideal nou dins de la realitat vella, cercar fórmules, arbitrar combinacions, fer evolucionisme. Les delegacions eren això : un procediment per a mudar la organització unitaria d'Espanya servant-ne externament tota la simetría.
 L'Europa d'avui és tota una altra. És la Europa de les grans potencies retent homenatge des de les altures del seu poder a la llibertat, a l'autonomía de les nacionalitats; la dels preliminars de la federació britànica; la de la Polonia restaurada; l'Europa de les constitucions que cauen, de les utopíes menyspreuades que triomfen: una Europa constituient.
 És amb l'ànima plena d'aquest foc de renovació que des de Catalunya diem avui a l'Es-