La infantesa
La infantesa d'Anatole France ha estat evocada en moltes pàgines autobiogràfiques de les seves novel·les. El mestre s'ha complagut en els records dels primers anys, i ha fet desfilar davant dels nostres ulls paisatges i éssers familiars al seu esperit. I damunt aquella edat adorable ha projectat la seva fina ironia de les coses. Des de Le Livre de mon ami fins al Petit Pierre o La Vie en fleur, quantes vegades el petit Anatole France ha estat evocat per ell mateix!
Nat a París l'any 1844, el seu nom no és pas el gloriós Anatole France que tots coneixem, sinó l'obscur Anatole Thibault. La influència de la seva mare es fa sentir de bona hora en ell: ella li ensenya que la felicitat radica en el sentiment i que els contes de les nodrisses valen tant com la història dels savis. "El seu fill l'hauria traïda, diu Lanson, si no hagués estat poeta". [1]
Els primers records de la seva vida estan íntimament lligats amb el Quai Malaquais: allí és on neix i on comença a formar-se l'esperit d'aquest mestre de les lletres franceses. El seu pare hi tenia una botiga de llibres vells, que havia d'esdevenir famosa en la literatura. Del 1850 al 1860 la llibreria paterna és assíduament freqüentada per clients nascuts sota l'Imperi o la Revolució. Eren els darrers representants del segle XVIII, que tan poderosa influència havia d'exercir en Anatole France. El Sena amb els seus ponts i el Louvre majestuós dels Valois són els indrets en la contemplació dels quals es complau el seu esguard infantívol. Dins la botiga, el minyonet sent el perfum, sempre més encisador, dels llibres. Ell creix entre ells, i ells són els seus companys, molt abans de tenir-ne d'altres. Com no els estimarà tota la seva vida?
De veure vendre llibres al seu pare, a ell deuen venir-li desitjos d'escriure'n, de llibres. Per què no serà ell com un d'aquells autors dels quals la gent parla amb tanta veneració i amb tant de respecte? Un dia, potser amb la profunda sorpresa del seu bon pare i dels seus contertulians, deu revelar-se ja el futur escriptor que hi ha en
- ↑ Gustave Lanson, Notice sur Anatole France et son œuvre (Pages choisies d'Anatole France. París, 1898).
