Anatole France. Aquest és un cas singular del poder invencible que tenen damunt del nostre esperit les coses que ens rodegen en la nostra infantesa. Aquestes coses tenen una ànima dispersa i ens parlen en un llenguatge misteriós. I el dia que ens en donem compte, el nostre esperit, com cera verge de bon treballar en porta ja l'empremta inesborrable.
Els llibres conquereixen Anatole France, potser fins i tot abans que ell sàpiga llegir-los. Assegut sobre els genolls del seu pare, bo i contemplant belles estampes, el noiet deu començar a copsar el sentit de les coses antigues i la significació del passat, que tindrà en ell, com tothom sap, un dels més subtils evocadors. En la humil botigueta del Quai Malaquais, que ell estimarà sempre més, començarà a descloure's lentament aquella flor suprema del geni llatí.
Ens agradaria de traduir una d'aquestes pàgines en què Anatole France parla dels infants. N'hi ha una, sobretot, a Le Livre de mon ami, que és plena d'observacions subtilíssimes, com aquella que tracta de la petita Susanna. Susanna només té dotze mesos. Durant aquest temps, ha fet moltes experiències. "Un home capaç de descobrir en dotze anys tantes coses i tan útils com Susanna n'ha descobert en dotze mesos, diu Anatole France, seria un mortal diví. Els nens petits són genis inconeguts; ells prenen possessió del món amb una energia sobrehumana".
Aquesta Susanna una nit deixà els seus juguets i s'acostà a la finestra. La seva mare va agafar-la en els seus braços. La nit era tranquil·la i tèbia. "Aleshores, en el silenci, en el silenci august de la nit, Susanna va alçar el braç tan alt com li fou possible i, amb la punta del dit, que ella no pot obrir jamai completament, mostrà una estrella. Aquest dit, que és miraculosament petit, se plegava a intervals com per a cridar.—I Susanna va parlar a l'estrella!—El que ella deia no es composava pas de paraules. Era un parlar obscur i encisador, un cant estrany, quelcom de suau i de profundament misteriós, el que cal, en fi, per a expressar l'ànima d'un bebè quan s'hi reflecteix un astre."
Voleu res de més exquisit? Cal, no sols haver observat els infants, sinó estimar-los, i potser també esdevenir com ells, sentir-se un poc infant, per a escriure una pàgina tan bella.
Les primeres obres
Anatole France passà de la botiga, sempre més enyorada, del Quai Malaquais, al col·legi Stanislas, on estudià el batxillerat. Allí entrà en contacte amb la tradició greco-llatina, que, junt amb la seva devoció al segle XVIII, havia de segellar la seva ànima i la seva obra. Obstinadament distret, s'ha dit, però, que fou molt aplicat en els estudis clàssics. Va merèixer distincions pels seus exercicis de llatí; en canvi, els seus mestres deien que, en la llengua francesa, "mancava de gust". I no obstant, llur deixeble havia d'ésser el més exquisit conreador d'aquesta llengua, aquell al qual devem algunes de les pàgines més belles i més harmonioses, aquell del qui Maurice Bar-6 —
