Aquesta pàgina no necessita ser revisada.
Com una xarxa s'encorba,
ple d'esperances, ton sí;
una ànsia eterna contorba
fondament a tú i a mí
La ma s'enlaira en la branca
vol eure'l fruit ja madur,
el bes cerca la carn blanca
del fillet que em portes tú.
Quan l'amor tregui poncella,
beneïda per tothom,
vull ornar la flor novella
amb la gràcia del teu nom.
I voldria que en sa cara,
plena de roses i llum,
es veiés la de sa mare,
tota dolcesa i perfúm.
Nostre amor el temps no acaba,
oh adorada del meu cor!
Es vast com la volta blava
o com nostres platges d'or.
Ta boca fou la primera
de verge, on l'amor beguí.
Que ta boca falaguera
cloguí mos ulls en morir!
O bella Maria
la del cabell d'or!
Al llavi et voldria,
al llavi i al cor.
