Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
NA MAGRANETA[1]
Axò era un rey y una reyna que no tenían gens de bo ab sa comare, y n'estavan ben fellons ¿Qui sab lo qu'haurían donat per un nin ó una nina?
La reyna era sa dona mes guapa que s'hagués vista; però encara se figurava esserho mes que no'u era.
Sempre la tenían devant es miray, contemplantse á sí mateixa; y desiara que deya.
—Miray, ¿som bella?
—Sí, senyora reyna.
—¿N'hi ha altra de mes bella?
—No, senyora reyna.
Y la dona quedava mes satisfeta qu'un ca ab un os.
Un dia menjava una magrana á sa finestra, y li cau un gra en terra.
- ↑ La'm contá la madona Catalina Tomás Pinya, de ca's Cegos de Manacor, al cel sia ella.
